Inadmisión de reclamación por solicitar bonificación del IBI en lugar de acceso a información pública

Resolució 808/2023, de 7 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 737/2023 Administració reclamada: Ajuntament Sant Just Desvern Informació reclamada: Sol·licitud perquè s’apliqui la bonificació a l’IBI. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L'article 53.3 del DTAIP estableix que no sol·licituds d’accés a la informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. D’acord amb l'article 33.2 RGAIP, si l’objecte de la reclamació no és pròpiament l'accés a informació pública, sinó, en el nostre cas, una actuació per part de l’Administració diferent de la de proporcionar informació pública (l’aplicació d’una bonificació a un impost, en concret), la Comissió ha d’inadmetre la reclamació present. Paraules clau: Ajuntament. Instància genèrica. Impost béns immobles. Bonificació. Energia solar. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 7 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 737/2023, presentada contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant indica que no ha rebut resposta de l’administració. El 19 de juny de 2023, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Sant Just Desvern el següent: “Una bonificació correcta de l'IBI de l'any 2023, on s'apliqui una bonificació del 50% per la utilització de l'energia del Sol. I em sigui abonat l'import cobrat de més”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibiltat la reclamació presentada L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP) estableix: “2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix les persones per sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats per la present llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb l'establert per la present llei”. L'article 33.2 RGAIP disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. La sol·licitud referida a l'antecedent 2 no reuneix les condicions del concepte d’informació pública definit per l'article 2.b LTAIPBG i abans transcrit, atès que allò que es demana no és tracta d’una informació que en el moment de la sol·licitud ja hagués estat elaborada i es trobés en poder de l'Administració. Per contra, l’objecte de la sol·licitud és una petició perquè s’apliqui a la persona reclamant una bonificació sobre l’impost de béns immobles. La pretensió sol·licitada no resulta ser una informació que es trobava en poder de la informació en el moment d’efectuar-se la sol·licitud, sinó una actuació que s’hauria de dur a terme, per tal d’atendre-la, i sobre la legitimitat de la qual aquesta Comissió no es pot pronunciar. En aquest sentit, l'article 53.3 del DTAIP estableix que no són sol·licituds d’accés a la informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent, en els termes establerts en la normativa referida. D’acord amb l'article 33.2 RGAIP, per tant, si l’objecte de la reclamació no és pròpiament l'accés a informació pública, sinó una actuació per part de l’Administració diferent de la de proporcionar informació pública (l’aplicació d’una bonificació a un impost, en el nostre cas) la Comissió ha d’inadmetre la reclamació present. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de setembre de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 737/2023 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.