Inadmisión de reclamación por falta de objeto relativa a solicitud de informe sobre aparcamientos para personas con movilidad reducida

Resolució 853/2021, de 23 de setembre Número d'expedient de la reclamació: 737/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Martí. Informació reclamada: Informe sobre una sol·licitud d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: La Reclamació ha de ser inadmesa per manca d'objecte, perquè les mateixes pretensions que són objecte d'ella ja ho van ser de la Reclamació 558/2021, que va finalitzar amb la Resolució 702/2021, segons la qual l'informe sol·licitat per la primera part de la sol·licitud ja va ser lliurat a la persona reclamant, i allò demanat per la segona part va ser correctament inadmès pel Districte de Sant Martí perquè no és informació pública, sinó un informe jurídic. Paraules clau: Ajuntaments. Aparcaments. Persones amb discapacitat. Reclamació contra comunicació substitutiva de resolució. Districtes. Sol·licitud repetitiva. Consulta jurídica. Informes. Falta d'objecte. Abús de dret. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 24 d'agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 737/2021, presentada contra el Districte de Sant Martí de l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud dirigida al Districte de Sant Martí que demana: 1. Còpia de l'informe resposta que va enviar la Gerència del Districte a la Síndica de Greuges de Barcelona. 2. Justificació jurídica, base legal en què es basa el Districte en la seva afirmació “ha de ser el titular de l'activitat i no un tercer qui sol·liciti la instal·lació de la plaça d'aparcament”. Demana quina ordenança, llei o decret o qualsevol La versió original d’aquesta resolució, redactada pel ponent, s’ha escrit en català. altra norma ho diu i en quin punt. Demana rebre la informació per escrit i a la seva direcció de correu postal. 3. El Districte de Sant Martí contesta amb una comunicació que assenyala que en ser la sol·licitud substancialment idèntica a una d'anterior (que va ser objecte de reclamació a la GAIP, a l'expedient 582/2021), es remet a l'anterior resposta. 4. La Reclamació presentada el 24 d'agost de 2021 assenyala que l'Ajuntament no ha contestat el primer apartat de la sol·licitud i que remet el demanat pel segon a un expedient anterior en el qual tampoc no va facilitar la justificació jurídica sol·licitada. 5. L'1 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. L'1 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 17 de setembre de 2021 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament, que argumenta amb més detall l'assenyalat per l'antecedent 3, en el sentit que la sol·licitud és substancialment repetitiva d'una d'anterior (que seria objecte de la Reclamació a la GAIP 558/2021), en el marc de la qual ja es va facilitar a la persona reclamant el sol·licitat pel primer apartat de la sol·licitud i es va argumentar la inadmissibilitat de la sol·licitud en relació amb el segon, que en realitat formula una consulta jurídica, més que una sol·licitud d'informació pública, que constitueix una causa d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública per l'article 29.2 LTAIPBG. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació La Reclamació ha de ser inadmesa per manca d'objecte, perquè les mateixes pretensions que són objecte d'ella ja ho van ser de la Reclamació 558/2021, que va finalitzar amb la Resolució 702/2021, segons la qual l'informe sol·licitat per la primera part de la sol·licitud ja va ser lliurat a la persona reclamant, i allò demanat per la segona part va ser correctament inadmès pel Districte de Sant Martí perquè no és informació pública, sinó un informe jurídic. S'adverteix, a més, a la persona reclamant que aquesta reiteració en sol·licitar una vegada i una altra el mateix objecte, quan ja té resposta municipal avalada per una resolució de la GAIP, pot constituir una pràctica abusiva, ja que amb ella perjudica el funcionament dels serveis públics, sense possibilitat d'obtenir cap benefici, perquè, demanant el mateix objecte, difícilment obtindrà respostes diferents a les ja obtingudes. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 737/2021 per manca d'objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per substitució Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.