Solicitud de información sobre la aplicación del Plan de Autoprotección del Mercat ambulant de Bonavista y resultado de inadmisión

Resolució 786/2019, d’11 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 737/2019 Administració reclamada: ESPIMSA i Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Aplicació del Pla d’Autoprotecció del Mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: S’ha de tenir en compte que el procediment de Reclamació davant la GAIP és de naturalesa revisora d’una actuació administrativa prèvia. Perquè es pugui produir l’actuació administrativa sotmesa a revisió de la GAIP cal que l’Administració o bé hagi resolt la sol·licitud (que no és el cas), o bé que hagi consumit el mes de termini que li dona la Llei i s’hagi produït silenci administratiu. No tindria sentit en aquest cas fer el requeriment previ d’esmena previst per l’article 33.2 RGAIP, perquè el motiu d’inadmissió al·legat als paràgrafs anteriors és inesmenable i de l’únic que serviria el requeriment seria malmetre esforços administratius i de la persona reclamant, quan l’únic que cal és informar la persona reclamant de les circumstàncies indicades (cosa que la GAIP també ha fet telefònicament) i esperar o bé la resolució de la seva sol·licitud o el decurs del termini per resoldre per poder presentar de nou, si s’escau, aquesta Reclamació. Addicionalment concorre segurament en aquesta Reclamació un segon motiu d’inadmissibilitat: allò que es sol·licita no és pròpiament informació pública, en el sentit d’informació en poder de l’Administració, tal com requereix l’article 2.b LTAIPBG, sinó explicacions i motivacions d’actes o omissions dels serveis públics, i aquesta pretensió podria excedir el dret d’accés a la informació pública, de manera que la sol·licitud podria ser inadmesa per l’Ajuntament, en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG (en la mida que les explicacions demanades, si no estan redactades prèviament a la sol·licitud, poden ser considerades consultes o informes jurídics) i la Reclamació ho podria ser per la GAIP, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, perquè el seu objecte no seria el dret d’accés a la informació pública, sinó a prestacions administratives diferents. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Mercats. Plans. Protecció civil. Reclamació contra silenci. Terminis. Reclamació prematura. Naturalesa revisora de les reclamacions. Deficiència inesmenable. Consultes o informes. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 737/ 2019, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i la seva Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals SA (ESPIMSA), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de novembre de 2019 la persona reclamant, després de constatar arrel d’una informació facilitada per ESPIMSA que el Mercat ambulant de Bonavista tindria un Pla d’Autoprotecció (PAU), argumenta el que considera diverses deficiències i incompliments normatius per part del Mercat ambulant, d’ESPIMSA i dels serveis municipals, invoca l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú i l’LTAIPBG i pregunta el següent a l’Ajuntament de la Ciutat: 1. Perquè no s’està aplicant el PAU en el Mercat ambulant de Bonavista si ja porta molts mesos aprovat? Perquè es deixa que el Mercat ambulant segueixi funcionant de forma irregular perquè ESPIMSA i els seus inspectors no l’apliquen? Perquè l’Alcalde de Tarragona com a màxima autoritat en l’aplicació i desenvolupament del PAU no obliga a ESPIMSA a què el compleixi? Perquè es permet l’ocupació dels accessos al Mercat ambulant i no s’aclareixen els vials per a vehicles d’emergència a l’interior del Mercat ambulant?. 3. La Reclamació presentada el 29 de novembre de 2019 reitera el text de la sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat L’article 42.1 LTAIPBG preveu que les reclamacions davant la GAIP s’han de presentar en el termini d’un mes des de la notificació de la resolució. Amb major detall, l’article 32 RGAIP estableix que “Les reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública s'han d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: a) La notificació de la resolució en matèria d'accés a la informació pública... b) El moment en què es produeixin els efectes del silenci positiu. c) La notificació de la desestimació del recurs de reposició interposat contra una resolució en matèria d'accés a la informació o el transcurs del termini per a resoldre i notificar... d) El venciment del termini previst pels articles 35.3 i 36.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. En aquests supòsits, la reclamació es tramita amb caràcter preferent”. Així mateix, l’article 33 LTAIPBG disposa que l’Administració sol·licitada ha de resoldre la sol·licitud d’informació pública en el termini d’un mes i l’article 35 de la mateixa Llei estableix que si no notifica la resolució dins d’aquest termini es produeix silenci administratiu. L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió “únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant”. En aquest cas és evident que la Reclamació es presenta incomplint del tot els terminis establerts pels articles 33 i 42.1 LTAIPBG i 32 RGAIP per presentar les reclamacions davant la GAIP. La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació és presentada el dia 27 de novembre de 2019 i aquesta Reclamació just dos dies després, el 29 del mateix mes, sense que consti cap resposta de l’Ajuntament, ni d’ESPIMSA. Aquest fet comporta que la Reclamació hagi de ser qualificada com a prematura i hagi de ser inadmesa per aquest motiu. S’ha de tenir en compte que el procediment de Reclamació davant la GAIP és de naturalesa revisora d’una actuació administrativa prèvia. Perquè es pugui produir l’actuació administrativa sotmesa a revisió de la GAIP cal que l’Administració o bé hagi resolt la sol·licitud (que no és el cas), o bé que hagi consumit el mes de termini que li dona la Llei i s’hagi produït silenci administratiu. En definitiva, escau la revisió de l’actuació administrativa quan l’Administració ha pogut analitzar la sol·licitud i resoldre, disposant a aquests efectes del termini establert legalment, que en aquest cas és d’un mes. Doncs bé, aquesta Reclamació es presenta només dos dies després de formular la sol·licitud, quan encara cal esperar que l’Ajuntament o ESPIMSA la resolguin. Per una altra banda, no tindria sentit en aquest cas fer el requeriment previ d’esmena previst per l’article 33.2 RGAIP, perquè el motiu d’inadmissió al·legat als paràgrafs anteriors és inesmenable i de l’únic que serviria el requeriment seria malmetre esforços administratius i de la persona reclamant, quan l’únic que cal és informar la persona reclamant de les circumstàncies indicades (cosa que la GAIP també ha fet telefònicament) i esperar o bé la resolució de la seva sol·licitud o el decurs del termini per resoldre per poder presentar de nou, si s’escau, aquesta Reclamació. Perquè, efectivament, la persona reclamant ha de saber que si considera que la resolució municipal de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 no li és satisfactòria o si no li ha estat notificada en el termini d’un mes des de l’endemà de la presentació de la sol·licitud, pot presentar de nou aquesta Reclamació a la GAIP, sens perjudici de les consideracions que segueixen. També cal tenir en compte que addicionalment concorre segurament en aquesta Reclamació un segon motiu d’inadmissibilitat: allò que es sol·licita no és pròpiament informació pública, en el sentit d’informació en poder de l’Administració, tal com requereix l’article 2.b LTAIPBG, sinó explicacions i motivacions d’actes o omissions dels serveis públics, i aquesta pretensió podria excedir el dret d’accés a la informació pública, de manera que la sol·licitud podria ser inadmesa per l’Ajuntament, en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG (en la mida que les explicacions demanades, si no estan redactades prèviament a la sol·licitud, poden ser considerades consultes o informes jurídics) i la Reclamació ho podria ser per la GAIP, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, perquè el seu objecte no seria el dret d’accés a la informació pública, sinó a prestacions administratives diferents. En conseqüència, no es pot descartar que una nova Reclamació amb el mateix objecte d’aquesta sigui també inadmesa o desestimada per la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de desembre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 737/2019 per prematura i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.