Reclamación contra la denegación de acceso a los enunciados de los exámenes de acceso al Bachillerato Internacional por el Departament d’Educació

Resolució 1000/2024, de 25 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 736/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Còpia dels exàmens d’accés al Batxillerat Internacional. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Quant a les causes d’inadmissió adduïdes cal tenir en compte que, per tal que pugui ser procedent la relativa a que la informació reclamada és un “document intern” cal que concorrin dos elements: en primer lloc, que el document o informació tingui un caràcter intern, cosa que en el cas que ens ocupa és més que discutible, perquè amb les proves d’accés al BI es pot estar produint una selecció d’estudiants en un procediment de concurrència competitiva atès el nombre limitat de places de Batxillerat Internacional disponibles, procés de concurrència competitiva que seria similar al de les PAU. En segon lloc, per a que concorri la causa d’inadmissió citada, cal que aquesta informació no tingui rellevància o interès públic, característica que en aquest cas concret i pels motius ja expressats també manca. A parer d’aquesta Comissió, no es pot acceptar la consideració de document intern de la informació reclamada en la mesura que s’ha utilitzat en un procés de selecció d’alumnat i molt menys que es justifiqui pel fet que es pugui reutilitzar en futures convocatòries i en el cost d’elaboració de les proves, elements que no estan previstos com a causa d’inadmissió o de limitació del dret d’accés a la informació pública en la normativa que el regula, ni en cap altra normativa al·legada pel Departament en el cas que ens ocupa. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Associacions. Còpia d’enunciats d’exàmens. Accés a Batxillerat Internacional. Reclamació contra inadmissió. Document intern. Cost de l’elaboració d’enunciats. Manca de rellevància pública. Estimació. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 20 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 733/ 2024, presentada per una associació contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. 2. El 27 de març de la persona reclamant sol·licita al Depar tament d’Educació la informació següent: “Copia de las pruebas de acceso realizadas en este año 2024 a los alumnos que desean acceder al Bachillerato Internacional. Si hubiera más de una, es decir una diferente por instituto o servicio territorial, especificamos que se solicitan copia de los enunciados de todas las pruebas realizadas (lengua catalana y matemáticas)”. 3. La Reclamació presentada el 20 de maig de 2024 indica que el Departament d’Educació ha inadmès la sol·licitud considerant que la documentació sol·licitada no és informació pública. 4. El 30 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. En data 11 de juliol de 2024 el Departament d’Educació fa arribar l’informe esmentat anteriorment on s’hi explicita, de forma extractada, el següent: “Consideracions Primera. La sol·licitud d’accés a la informació pública contra la que es presenta aquesta reclamació es va inadmetre atès que la informació demanada no tenia la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2024, del 29 de desembre. A la resolució referida es va incorporar la justificació corresponent de la manca de lliurament de la informació i es va concloure, segons indicacions de la unitat competent, que els centres públics que tenen autoritzat el batxillerat internacional (BI) i estan homologats per l’Organització de Batxillerat Internacional (IBO) acorden els enunciats de les proves, que es consideren instruments d’ús intern de selecci ó de l’alumnat. Aquestes proves i resultats no es publiquen, sinó que únicament tenen accés a la informació els alumnes i famílies participants en el procés d’accés a aquesta doble titulació. Segona. A la present reclamació s’exposa que el fet de no publicar aquestes proves no pot impedir als interessats l’accés al seu contingut i es sol·licita l’accés a les mateixes per verificar si es compleixen amb els requisits establerts al RD 243/2023. Per tal de realitzar el present informe, la unitat d’informació del Departament d’Educació va traslladar la reclamació a la Direcció General d’Innovació, Digitalització i Currículum, que ha exposat el següent: “Els models de les proves administrades pels centres públics per a l’admissió d’alumnat en els estudis de doble titulació de batxillerat i batxillerat internacional no estan disponibles, de la mateixa manera que tampoc ho estan els models de proves per a l’obtenció de la titulació corresponent als ensenyaments de batxillerat internacional. Els motius de la no disponibilitat d’aquestes proves són els següents: - Es tracta de documentació interna dels centres que tenen l’autorització per a la impartició i gestió del batxillerat internacional, que garanteixen l’homogeneïtat de les proves en tot el territori. - L’elaboració i validació d’aquesta documentació interna té un cost econòmic i també requereix una inversió de temps. - S’ha d’optimitzar el cost de la inversió realitzada en l’elaboració i validació de les proves evitant la publicació dels models de proves de cada convocatòria, perquè la publicació de les proves suposaria devaluar la inversió econòmica i de temps, donat que els ítems que les composen deixarien de poder ser reutilitzats en altres convocatòries. - L’alumnat i les famílies interessades en els estudis de la doble titulació de batxillerat i batxillerat internacional ja reben informació suficient sobre els continguts i les diferents parts de les proves d’admissió. Aquesta informació es fa pública en les jornades de portes obertes que cada centre organitza i també a través de la pàgina web del centre que ofereix aquests estudis de doble titulació.” Ateses les consideracions exposades, es constata que el Departament no pot disposar de la informació sol·licitada i, per tant, ens reiterem en les al·legacions indicades a la resolució de la sol·licitud. Tercera. D’acord amb el requeriment de 30/05/2024, adjuntem còpia de l’expedient origen de la Reclamació 736/2024 i us informem que no hi ha terceres persones afectades en el procediment. 7. En data 15 de juliol de 2024 la GAIP trasllada l’informe del Departament a l’associació reclamant. 8. En data 17 de juliol de 2024 la GAIP rep les al·legacions de l’associació reclamant que expliciten el següent: “Desde XXX continuamos insistiendo que, la petición de los enunciados de las pruebas realizadas para acceder al Bachillerato internacional, son un documento público tal como lo son los enunciados de las pruebas PAU que la misma Generalitat publica una vez realizados los exámenes en su web y están disponibles para consulta por parte de cualquier ciudadano. La supuesta afectación a la que se refiere el Departament a alumnos, centros o comunidad educativa, sería la misma que la que se está produciendo actualmente cuando se publican los enunciados de las pruebas de las PAU una vez realizadas . No puede considerarse que los enunciados sean un documento interno del centro cuando deben seguir una normativa del Ministerio de Educación y cuando los alumnos que se presentan deben superar estas pruebas en las mismas condiciones no solo en Cataluña sino también con el resto del país. En El art. 9 del RD 243/2023, de 5 de abril (establece las enseñanzas mínimas del Bachillerato) Sobre el coste económico y la carga de trabajo que supondría recopilar los enunciados de diez centros: Serveis Territorials a Girona; Institut Jaume Vicens Vives (Girona) Serveis Territorials a Lleida; Institut Josep Lladonosa (Lleida) Serveis Territorials a Tarragona; Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus) Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre; Institut Dertosa (Tortosa) Serveis Territorials al Vallès Occidental; Institut Forat del Vent (Cerdanyola del Vallès); Institut Sabadell (Sabadell); Institut Arnau Cadell (Sant Cugat del Vallès) Consorci d'Educació de Barcelona; Institut L'Alzina (Barcelona); Institut Moisès Broggi (Barcelona); Institut Pedralbes (Barcelona). La Generalitat ha facilitado en el pasado informaciones a nuestra asociación con una mayor elaboración y que afectaron a todos los centros públicos de Cataluña, como en el año 2019 cuando se solicitaron todos sus proyectos lingüísticos. En este caso no se solicita tampoco puntuaciones, ni datos de ningún alumno, se requiere exclusivamente los enunciados de las pruebas realizadas en estos 10 centros para acceder al bachillerato internacional”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada El primer que ara hem d’examinar és si l’objecte de la Reclamació 736/2024 és informació pública. La informació sol·licitada és la relativa als enunciats dels exàmens d’accés al Batxillerat Internacional. El batxillerat internacional (BI) és un currículum mixt que incorpora un conjunt de matèries determinades per l'Organització del Batxillerat Internacional (IBO) per fomentar l'excel·lència educativa i l'aprofundiment curricular, que va adreçat a alumnes amb un alt interès per l'aprenentatge. El Real Decreto 243/2022, de 5 de abril, por el que se establecen la ordenación y las enseñanzas mínimas del Bachillerato. D’acord amb la motivac ió voluntàriament expressada per la persona jurídica reclamant amb l’accés als enunciats dels exàmens que sol·licita pretén contrastar el seu contingut amb els requisits establerts a l’article 9 del RD esmentat. Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, la informació sol·licitada ha de ser considerad a informació pública. A més, el Departament d’Educació és un òrgan administratiu que forma part d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. La informació ara reclamada és, per tant, informació que el Departament ha de tenir o ha d’estar en disposició de poder obtenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Així mateix, i a diferència del que sembla sostenir el Departament d’Educació, el fet que la informació sol·licitada no estigui subjecta a obligacions de publicitat activa, d’acord amb la LTAIPBG i amb la seva normativa de desenvolupament, no exclou que aquesta no pugui ser objecte del dret d’accés a la informació pública d’acord amb la mateixa Llei. Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). Amb tot, en el cas que ens ocupa la persona jurídica reclamant l’ha expressat de forma oberta, el que connecta la seva sol·licitud amb allò disposat a l’article 1.2 de la LTAIPBG on s’estableix que: “La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.” Així, l’associació reclamant pretén contrastar el contingut dels enunciats dels exàmens amb els requisits que imposa la normativa reguladora dels estudis de Batxillerat, objectiu que queda totalment emparat en el precepte que acabem de transcriure. En tercer lloc, s’ha de tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el supòsit subjecte ara examen, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits. El Departament tampoc no ha explicitat els límits que hi concorrerien, sinó que s’ha limitat simplement a al·legar una causa d’inadmissió com és que la informació demanada no és informació pública i que és una informació d’àmbit intern dels centres, per, tot seguit, afegir diverses consideracions sobre el cost econòmic, cost, però, que en cap cas concreta de forma efectiva, que s’incorre amb l’elaboració de les proves i en la impossibilitat de poder-les reutilitzar en el futur si és que es revela el seu contingut. Quant a les causes d’inadmissió adduïdes cal tenir en compte que, per tal que pugui ser procedent la relativa a que la informació reclamada és un “document intern” cal que concorrin dos elements : en primer lloc, que el document o informació tingui un caràcter intern, cosa que en el cas que ens ocupa és més que discutible, perquè amb les proves d’accés al BI es pot estar produint una selecció d’estudiants en un procediment de concurrència competitiva, atès el nombre limitat de places de Batxillerat Internacional disponibles, procés de concurrència competitiva que seria similar al de les PAU. Certament , per l’accés al BI, “(...) quan la quantitat de sol·licituds superi l'oferta de places, s'aplicaran criteris d'admissió per ordenar les inscripcions. Alguns dels criteris aplicats per ordenar les sol·licituds poden ser proximitat al centre, nivell d'anglès, nota mitjana de l'ESO o interessos acadèmics. És habitual que els centres exigeixin acreditar el nivell B2 d'anglès o haver tingut una nota mitjana superior a 8 punts a l'ESO. També és possible que hagis de superar una prova d'admissió. (...) ”. En segon lloc, per a que concorri la causa d’inadmissió citada, cal que aquesta informació no tingui rellevància o interès públic, característica que en aquest cas concret i pels motius ja expressats també manca. A parer d’aquesta Comissió, no es pot acceptar la consideració de document intern de la informació reclamada, en la mesura que s’ha utilitzat en un procés de selecció d’alumnat i molt menys que es justifiqui pel fet que es pugui reutilitzar en futures convocatòries i en el cost d’elaboració de les proves, elements que no estan previstos com a causa d’inadmissió o de limitació del dret d’accés a la informació pública en la normativa que el regula, ni en cap altra normativa al·legada pel Departament en el cas que ens ocupa. En definitiva la GAIP empara el dret de l’associació reclamant a accedir a la informació que ha sol·licitat, que concretament, és la següent: “Copia de las pruebas de acceso realizadas en este año 2024 a los alumnos que desean acceder al Bachillerato Internacional. Si hubiera más de una, es decir una diferente por instituto o servicio territorial, especificamos que se solicitan copia de los enunciados de todas las pruebas realizadas (lengua catalana y matemáticas).” Informació extreta de https://www.educaweb.cat/continguts/educatius/batxillerat/batxillerat- internacional/#:~:text=Acc%C3%A9s%20a%20l'IB,- El%20Batxillerat%20Internacional&text=%C3%89s%20habitual%20que%20els%20centres,establertes%20per%20accedir %20al%20programa (darrera consulta, 22.07.2024). 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 736/ 2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim dos mesos . 3. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 736/ 2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.