Solicitud de ordenanza municipal sobre el uso de sillas en la vía pública y finalización del expediente por entrega de la información

Resolució 873/2021, de 30 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 734/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Informació reclamada: L’ordenança que prohibeix asseure’s al carrer amb cadires. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: És cert que la persona reclamant pot retreure a l’Ajuntament no haver atès el seu dret d’accés a la informació pública dins dels terminis establerts legalment, fet que pot constituir una infracció greu tipificada per l’article 78.2.h LTAIPBG; però la GAIP no té atribucions sancionadores que li permetin adoptar mesures davant d’aquest fet. Segurament la persona reclamant pot retreure a l’Ajuntament les accions mancades de base jurídica que han patit ella i les seves veïnes en l’exercici dels seus drets d’ús de la via pública, però això no té res a veure amb el dret d’accés a la informació pública i per tant no pot ser objecte d’aquest procediment. Les atribucions de la GAIP, com indica el fonament jurídic anterior, són les de garantir l’accés a la informació pública, i en aquest cas la intervenció de la Comissió ja ha servit a aquest objecte, aconseguint que l’Ajuntament proporcioni a la persona reclamant la informació sol·licitada. Arribats a aquest punt, no hi ha res que justifiqui mantenir obert aquest procediment de reclamació, amb o sense mediació. Paraules clau: Ajuntaments. Ordenances municipals. Ús de la via pública. Congruència. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 23 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 734/2021, presentada contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta la sol·licitud següent a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: “davant la prohibició de la policia local a les veïnes perquè utilitzin l’espai públic per seure al carrer a les seves cadires sense autorització, sol·licitem l’ordenança municipal on contempli la prohibició d’asseure’s a la fresca a la porta de casa, en un carrer residencial de prioritat invertida, zona pacificada regulada pel senyal normatiu S-28”. 3. La Reclamació presentada el 23 d’agost de 2021 indica com a informació sol·licitada la següent: “L'article o part de l'ordenança municipal on especifiqui la prohibició d'asseure's amb les cadires al carrer a la porta de casa, en un carrer residencial de prioritat invertida, dins de la zona pacificada, amb senyalització normativa S-28”. També indica que la sol·licitud no ha estat contestada per l’Ajuntament, malgrat haver passat un any des de la sol·licitud. I motiva la Reclamació en les consideracions següents: “Diumenge 6 de setembre de 2020, dues patrulles de la Policia Local de Vilanova i la Geltrú, van fer desallotjar un grup de veï nes de nom bre inferior a 10 persones, que estaven assegudes amb cadires al carrer, en un costat de la via, on no entorpia el pas a la circulació de vehicles. Els agents del cos van prohibir fer ús de l'espai públic a les veïnes, en un carrer residencial, argumentant que era ocupació de la via pública sense autorització de l'Ajuntament, a qui calia sol·licitar-ho a través d'instància. Les veïnes vam defensar que el projecte de pacificació contemplava l'acció comunitària, dinamització i sociabilització veïnal. El dia següent als fets, dilluns 7 de setembre de 2020, vam demanar a través de l'Accés a la Informació pública amb tràmit TI-2020-2754-IU, la part de l'ordenança municipal on especifiqués això que argumentava la policia. Gairebé un any després, el tràmit consta: pendent de resposta”. 4. El 25 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 25 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública. 6. El 17 de setembre de 2021 l’Ajuntament envia la següent comunicació a la persona reclamant: “Tal com acabem de comunicar-vos a través del correu de la carpeta ciutadana, ens plau adjuntar-vos la resposta a la vostra petició d’accés a la informació pública relativa a l’ordenança municipal sobre les zones pacificades i el projecte municipal, al centre les persones. Abans però us demanem disculpes pel retard i tot seguit us facilitem la resposta a partir de la informació facilitada pels departaments implicats, entenent que amb aquesta comunicació no serà necessària la mediació a través de la GAIP. L’Ordenança municipal no prohibeix treure unes cadires perquè alguna persona segui a la fresca. Sí que està prohibit tallar un carrer amb taules i cadires amb varies persones menjant al mig, impedint la circulació, sense autorització municipal. Per sol·licitar autorització per l’organització d’activitats a la via pública cal fer servir aquest tràmit: El senyal d’indicacions general S-28, segons recull la normativa, té el sentit que es recull a la pàgina 110 de l’enllaç següent rmesisenyals.pdf El Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament General de Circulació per a l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, contempla en l’article 4, sota quines circumstàncies es pot tallar un carrer i diu, literalment, el següent: Artículo 4 Actividades que afectan a la seguridad de la circulación (...) Pel que fa a la segona part de la petició on ens demaneu conèixer el projecte municipal “AL CENTRE LES PERSONES”, en aquest enllaç podreu descarregar el text complert així com les actuacions previstes:https://view.genial.ly/6103bf1012dc3f0dbbec7f74/interactive-content-al- centre- les-personesTot esperant que la informació facilitada respongui a la vostra petició i interès, ens posem a la vostra disposició per aclarir qualsevol dubte o qüestió relacionada amb el tema”. 7. El 20 de setembre de 2021 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú comunica a la GAIP la resposta anterior i indica que amb ella ja hauria facilitat la informació sol·licitada, resultant innecessària, al seu entendre, la mediació de la Comissió. 8. El 21 de setembre de 2021 la GAIP trasllada la comunicació municipal a la persona reclamant, indicant que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari considerarà satisfeta la sol·licitud i finalitzarà la Reclamació. 9. El 22 de setembre de 2021 la persona reclamant presenta les al·legacions següents a la resposta municipal: “Que estic en desacord amb el contingut de la resposta facilitada per l’Ajuntament de Vilanova un any i deu dies després de la petició. Que si bé afirma que l'ordenança municipal no prohibeix treure unes cadires a la fresca, s’afegeix un supòsit subjectiu a la resposta, creant confusió no vinculada a la pregunta. "Si que està prohibit tallar un carrer amb taules i cadires amb varies persones menjant al mig, impedint la circulació, sense autorització municipal", no sent aquesta l'objecte d'informació. Que no s’entén per quins motius i en base a quins fonaments afegeixen a la resposta, un supòsit que no correspon a la informació sol·licitada. Que aquest supòsit no es contempla dins l’ordenança municipal i per tant la resposta es subjectiva. Que en el marc d’accés a la informació pública, i apel·len a la llei de transparència, no s’informa de quins han estat els departament implicats ni en qualitat de què, han donat resposta a la informació sol·licitada. Ni en quina data va ser transmesa i en quina data va ser resolta la petició. Que estic en desacord en la petició de l’Ajuntament de Vilanova sobre la suspensió del procés de mediació. Que mantinc la voluntat d’establir mediació, a través de la GAIP, amb l’administració local sobre el contingut de la informació sol·licitada, ja que el contingut de la mateixa ha estat objecte de denúncia i sanció administrativa” . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. La persona reclamant no ho veu d’aquesta manera, i insisteix en què es dugui a terme el procediment de mediació, atesa la presència de diverses suposades mancances: no s’informa dels departaments municipals implicats, ni de la data de la resolució i l’Ajuntament fa apreciacions subjectives i contesta qüestions que no s’han plantejat. El cas és, però, que la sol·licitud no demana quins són els departaments municipals implicats, ni la data de cap resolució, i per raons de congruència no es pot pretendre obtenir en via de reclamació a la GAIP informació que no hagi estat demanada prèviament per la sol·licitud que és objecte de la Reclamació. Així mateix, si bé el dret d’accés a la informació pública empara obtenir la informació sol·licitada, no impedeix que l’Administració afectada l’acompanyi de les dades addicionals que consideri pertinents, sempre que faciliti efectivament la informació demanada per la persona sol·licitant. La sol·licitud i la Reclamació demanen “l'article o part de l'ordenança municipal on especifiqui la prohibició d'asseure's amb les cadires al carrer a la porta de casa”, i l’Ajuntament informa que “l'ordenança municipal no prohibeix treure unes cadires a la fresca”, tal com fins i tot recullen les al·legacions de la persona reclamant. Per tant, la informació sol·licitada ja ha estat facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, motiu pel qual la Reclamació, inclòs el procediment de mediació demanat per la persona reclamant, deixa de tenir objecte i és procedent la seva finalització. És cert que la persona reclamant pot retreure a l’Ajuntament no haver atès el seu dret d’accés a la informació pública dins dels terminis establerts legalment, fet que pot constituir una infracció greu tipificada per l’article 78.2.h LTAIPBG; però la GAIP no té atribucions sancionadores que li permetin adoptar mesures davant d’aquest fet. Segurament la persona reclamant pot retreure a l’Ajuntament les accions mancades de base jurídica que han patit ella i les seves veïnes en l’exercici dels seus drets d’ús de la via pública, però això no té res a veure amb el dret d’accés a la informació pública i per tant no pot ser objecte d’aquest procediment. Les atribucions de la GAIP, com indica el fonament jurídic anterior, són les de garantir l’accés a la informació pública, i en aquest cas la intervenció de la Comissió ja ha servit a aquest objecte, aconseguint que l’Ajuntament proporcioni a la persona reclamant la informació sol·licitada. Arribats a aquest punt, no hi ha res que justifiqui mantenir obert aquest procediment de reclamació, amb o sense mediació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 734/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.