Solicitud de documentación de curso de formación con estimación parcial sobre el acceso a evidencias y pérdida de objeto del resto

Resolució 16/2022, de 13 gener Número d’expedient de la Reclamació: 732/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Documentació sobre un curs de formació. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els successius lliuraments de la informació reclamada per part de l’Administració en el marc d’aquest procediment comporten que la reclamació perdés el seu objecte sobrevingudament en relació amb tota la informació sol·licitada tret de les evidències, que només s’han lliurat parcialment i amb problemes d’accés material, de manera que aquest és l’únic objecte de la reclamació que perviu en el moment d’aquesta resolució. Tal i com reconeix la pròpia persona reclamant en les al·legacions fetes el 28 d’octubre de 2021, als efectes del procediment del dret d’accés a la informació pública és suficient amb manifestar, si escau, que no existeix altra documentació, amb independència de si hauria d’haver existit, o no, o de si hagués hagut d’estar conservada, o no. I aquesta manifestació s’ha produït formalment pel Departament d’Educació, per bé que referida expressament al CRP del Baix Empordà i als Serveis Educatius. De les prolixes al·legacions fetes per la persona reclamant amb data 8 de desembre de 2021, només són pertinents i congruents en aquest procediment dues: la primera, que demana si aquestes evidències existeixen o no en el centre on es va fer la formació, vist que la resposta negativa del Departament només fa referència a la seva inexistència en poder del CRP del Baix Empordà i dels Serveis Educatius. La segona, és la que fa referència a que el problema per a l’accés material a les evidències parcials lliurades amb l’enllaç a una carpeta virtual és la manca de credencials, i no la caducitat de l’enllaç; cal, doncs, que el Departament comprovi si l’accés a les evidències de què es disposen, estimades per la seva resolució, és possible proporcionant unes credencials d’usuari a la persona reclamant, i en aquest cas, que se li lliurin, o altrament, que se li faci arribar la còpia de les evidències corresponents als enllaços proporcionats. La resta d’al·legacions i d’objeccions que es fan a la satisfacció de la seva sol·licitud són, en realitat, objeccions a la qualitat de la informació, a la conservació, a l’actuació del Departament o de la Inspecció i un seguit de noves preguntes que no es contenen en la sol·licitud de la què porta causa aquest procediment, motiu pel qual han de ser inadmeses per incongruents. Paraules clau: Generalitat. Formació. Reclamació contra silenci. Mediació sense acord. Desistiment de la mediació. Congruència de la reclamació. Informació existent. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Mediador: Josep Mir Bagó Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 20 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 732/2021, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de juliol de 2021 la persona reclamant demana al Departament d’Educació: “tota la documentació del curs 5020351502/2016/2017: Recursos TAC aplicats al procés d’ensenyament – aprenentatge en el que vaig participar com a formador, especialment les actes de tancament de curs signades pel formador”. 3. En data 20 de juliol de 2021, el Departament va ampliar el termini per resoldre la sol·lic itud, en la meitat de l’inicial, notificant a la persona reclamant que el termini per resoldre- la finiria el 19 d’agost. 4. La Reclamació presentada el 20 d’agost de 2021 indica que el Departament no ha contestat la sol·licitud anterior. 5. El 25 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. En la mateixa data, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 7 de setembre de 2021 des del Departament d’Educació s’informa a la GAIP de les persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació demanada per la part reclamant, i es demana a la Comissió l’ampliació del termini atorgat per emetre l’informe requerit, atès que es precisa recavar informació d’un Institut i atès el calendari escolar resulta dificultós obtenir-la amb celeritat, així com esperar a celebrar la sessió de mediació a disposar d’aquest informe. 8. El 8 de setembre de 2021 la GAIP accepta ampliar el termini per emetre l’informe del Departament i per convocar la mediació fins el 20 de setembre. 9. El 30 de setembre de 2021 té entrada al registre de la Comissió l’informe del Departament d’Educació. El Departament argumenta en el seu informe que ja haurien notificat el dia 22 de setembre de 2021 la Resolució estimatòria de la titular de la Secretaria General a la sol·licitud de la persona reclamant. 10. El mateix 30 de setembre, la persona reclamant comunica a la GAIP haver rebut resolució estimatòria de la sol·licitud i lliurament de la informació, però manifesta la seva disconformitat per ser incompleta, sense cap precisió al respecte de la informació que hi troba a faltar, i remetent a la sessió de mediació la seva concreció. 11. El dia 6 d’octubre de 2021 es celebra una sessió de mediació entre les parts, que finalitza sense acord, i en la què les parts s’emplacen per celebrar una segona sessió de mediació el dia 20 d’octubre de 2021. 12. El dia 12 d’octubre de 2021 la part reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP mitjançant el qual comunica la seva renúncia al procediment de mediació, i demana a la GAIP, en termes literals, que es pronunciï sobre el dret d’accés a la graella de signatures (degudament anonimitzada), el programa del curs, les evidències del curs i qualsevol altra informació que pugui tenir coneixement l’administració respecte aquest assumpte. 13. El dia 14 d’octubre de 2021 la GAIP demana a la part reclamant que concreti si està conforme amb la informació que hauria rebut fins a la data. En la mateixa data, la part reclamant comunica a la GAIP el següent: “Entenc que malgrat els dubtes sobre la seva autenticitat manifestats a la sessió de mediació, se m’ha donat accés a l’acta del curs, i per tant pel que fa a aquest document, es produeix una pèrdua d’objecte sobrevinguda que accepto. En canvi, no se m’ha donat accés al programa del curs, la graella de signatures (que haurà de ser anonimitzada), ni les evidències del curs. Per aquest motiu us demano que hi hagi una resolució de la GAIP que en determini el dret a accedir-hi o no. I si no es conserva la documentació, pel motiu que sigui, se m’indiqui. Així doncs, sol·licita finalment, que el procediment finalitzi amb una resolució de la GAIP.” 14. El 25 d’octubre de 2021 la GAIP adreça una comunicació al Departament d’Educació mitjançant la qual el requereix que, en un termini de cinc dies, comuniqui si preveu lliurar la informació relativa al programa del curs, la graella anonimitzada de signatures i les evidències, i el convida a assenyalar la inexistència de la informació, si és el cas. 15. El 28 d’octubre de 2021 la part reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP mitjançant el qual fa constar que des del Departament li haurien tramès la graella de signatures correcta, així com el programa del curs (“ ... se’m fa arribar una graella de signatures, i un programa que s’ha extret de l’aplicatiu informàtic. Pel que fa a la graella de signatures és correcta, i en ella hi figuro jo com a formador (i les persones que posteriorment s’informen com a formadores consten, correctament, com assistents). Pel que fa al programa s’ha extret en data 26 d’octubre. Entenc que no hi ha un altre programa d’aquell curs, i que per això s’ha extret fa dos dies. Pel que fa a aquests dos documents, i a l’acta del curs (tot i que falsificada) entenc que es produeix ja una pèrdua d’objecte sobrevinguda.”). En canvi, assenyala que no se li haurien lliurat la totalitat de les evidències, sinó només part d’elles, i que no ha pogut accedir als enllaços indicats per manca de credencials, de manera que en relació amb aquest punt considera insatisfeta la seva sol·licitud. (“... En primer lloc, en el document es diu que se’m fan arribar algunes de les evidències. Jo no vaig demanar algunes evidències, vaig demanar les evidències i això les inclou totes. ... En segon lloc, el document ja indica que són les evidències dels dos cursos que es van fer aquell any. Jo només he demanat les evidències del primer curs, no del segon. ...Pel que fa al segon enllaç, cal assenyalar que no se’m permet l’entrada al document, ja que requereix autenticació i jo no la disposo. No puc veure, per tant aquesta evidència.” Aquesta mateixa circumstància es reitera en relació amb altres enllaços, i demana “ les evidències de tots els que van participar en aquell curs. Si no existeixen aquestes evidències se’m pot dir que no existeixen, no hi ha cap problema pel que fa a l’accés a la informació pública (que és sobre el que té competència per resoldre la GAIP), però no és admissible que es falsegi documentació pública, o que es lliurin enllaços que requereixen autentificacions que no se’m proporcionen.” 16. El 29 d’octubre de 2021 des del Departament d’Educació s’informa a la GAIP que ja s’hauria fet efectiu el lliurament del programa del curs, dels fulls de signatura i de les evidències dels cursos, a la part reclamant. 17. El dia 2 de novembre de 2021 la GAIP demana al Departament que, en un termini de cinc dies, lliuri a la part reclamant la informació relativa a totes les evidències de referència, o bé que indiquin la seva inexistència. 18. El dia 11 de novembre de 2021 des del Gabinet Tècnic del Departament s’informa a la GAIP que s’estaria gestionant l’assumpte i que tant aviat disposin de la informació, s’atendran les darreres al·legacions del reclamant. 19. L’1 de desembre de 2021 la GAIP rep documentació addicional del Departament. En relació amb les evidències de treball no presencial del curs, l’informe posa de manifest el següent: “El document amb els enllaços a algun dels treballs i/o evidències és tota la documentació de que disposen al CRP del Baix Empordà i als Serveis Educatius. Alguns enllaços no es poden obrir atès que ja han caducat”. 20. El mateix 1 de desembre de 2021, la GAIP trasllada la documentació rebuda de l’Administrac ió a la part reclamant, i obra un termini de cinc dies per a presentar al·legacions. També informa d’aquest tràmit al Departament. 21. El 8 de desembre de 2021 tenen entrada a la GAIP les al·legacions de la part reclamant que es transcriuen tot seguit: “1.- En el punt B de la comunicació del Departament d’Educació es fa notar que efectivament l’acta del curs que se’m va lliurar és falsa, i que es va imprimir a finals d’agost de 2021 i signar en aquell moment, quan la sol·licitud d’informació era anterior. Res té a veure el fet que l’equip sigui nou, la documentació existeix o no existeix i qui la custodia és el CRP (integrat en el SEBE). Cap norma empara la impressió d’una nova acta i sol·licitar la seva signatura a un dels que a dia d’avui es diu que van ser formadors, quan a més porta 3 anys jubilat. Cal destacar també, que no disposa d’evidències dels sues participants, tal com s’exposa en punts posteriors de la mateixa comunicació. De fet, ni la resolució de la Secretària General ni tampoc en la sessió de mediació es va exposar que l’acta lliurada es tractava d’una suposada reproducció, evidenciant que no és l’acta real del curs. Tampoc és cert que en la comunicació del dia 28 d’octubre hagués fet referència a aquesta acta, que des del primer moment vinc manifestant que és falsa. Atès la gravetat de la situació, en la que és obvi que s’ha falsificat un document públic, perquè així ho reconeix la pròpia administració, cal aclarir urgentment en relació a l’acta falsificada: 1.- Qui va detectar que l’acta del curs no existia? 2.- A qui va notificar que l’acta no existia, i en quina data? 3.- En quina data se sol·licita al Sr. XX que signi l’acta? 4.- Amb quins mitjans se li va sol·licitar? Correu electrònic, evalisa, correu certificat, o qualsevol altre? 5.- A qui es va lliurar l’acta falsificada, i quin recorregut va seguir? Tant per arribar al Sr. XX, com per al seu recorregut invers de tornada per al seu lliurament a mi. 6.- Es va informar a l’Inspector/a del CRP de tots aquests fets? 7.- Quines accions va prendre l’inspector/a del centre? 8.- Quines accions subsegüents es van produir davant del fet que no existia l’acta i que es va procedir a la seva falsificació? En sol·licito el lliurament de tots els documents relacionats amb aquesta acta, incloses totes les comunicacions relacionades, i que de fet tenen relació amb la sol·licitud original (la documentació relativa al curs). 2.- En el punt B de la comunicació s’afirma també “...molta documentació no existia”. 9.- Quina documentació no existia? Quina documentació se suposa que havia d’existir i que realment no existia? 10. - A qui es va comunicar, i en quina forma, que tota aquesta documentació (que falta concretar per part de l’administració), no existia? 11.- Perquè no se’m va notificar a mi que tota aquesta documentació, que no existia, efectivament no existia? 12.- Quines accions subsegüents es van derivar de l’absència de tota aquesta documentació que no existia en relació al lliurament de la informació sol·licitada? 13.- Va ser coneixedor l’inspector/a del centre i el del SEBE de tota aquesta absència? 14.- Quines accions van prendre per a garantir que se’m lliurés tota la informació que estava en poder de l’administració? Sol·licito, igual que en el punt anterior, el lliurament de totes les comunicacions relacionades amb la sol·licitud, destinades a lliurar -me tota la informació sol·licitada en la petició incial. 3.- Respecte a la graella de signatures: 15.- Aquest document realment estava en poder de l’administració? O també és una impressió actual en la qual s’han falsificat signatures? (Cal recordar que en aquest document l’únic formador que hi consta sóc jo, i que jo no vaig lliurar mai aquest document al CRP ni a cap altra unitat del Departament d’Educació, llavors Ensenyament). 16.- En el cas que sí que estigués en poder de l’administració en el moment de la sol·licitud, perquè no se’m va lliurar en el moment de la resolució de la Secretària General? 17.- Qui va lliurar aquest document al CRP al seu dia? Com en altres punts, sol·licito el lliurament de totes les comunicacions que hi hagin en relació al seu lliurament com a SAIP. 4.- Respecte al document d’evidències. Es tracta d’un document digital en la que es conserven els links a alguns enllaços. No es tracta doncs d’un document en paper, que pogués haver estat arxivat de manera física. Es plantegen les següents preguntes: 18.- Aquest document també es actual o ha format part de la documentació del curs des del curs 2016- 2017? 19.- On i qui l’ha custodiat? 20.- Com va ser lliurat al CRP? 21.- A més d’aquest document, hi haurà alguna comunicació en la qual hi figuri com a document adjunt. Perquè no se m’ha lliurat si compleix els requisits de la sol·licitud (tota la documentació del curs)? En aquest mateix punt, s’afirma que és tota la documentació de que es disposa en el CRP del Baix Empordà. Però hi pot haver més informació en el centre educatiu, al que sembla no haver-se consultat. En qualsevol cas, manquen evidències de molts dels assistents. Pel que fa als enllaços caducats, tal i com ja vaig dir en el correu de final d’octubre, la qüestió no és que hagin caducat. Si els enllaços haguessin caducat no s’obririen i donarien un missatge d’error, però no és això el que succeeix. Quan s’obre l’enllaç es demana nom d’usuari i contrasenya, per tant, si que s’hi pot accedir i no han caducat, però a mi no se m’ha facilitat cap nom d’usuari i contrasenya amb els quals poder veure aquestes evidències, amb independència de si només hi ha aquestes evidències o altres. En relació a aquestes qüestions: 22.- Es va informar l’Inspector/a del centre que no hi havia més evidències que les lliurades? 23.- Quines accions se’n van desprendre? 24.- Perquè no se’m van lliurar en el moment de la resolució de la Secretària General? En aquest mateix punt, en la comunicació es fa la següent afirmació: “En segon lloc, d’acord amb el programa del curs concret i vist el funcionament habitual dels cursos de formació, el formador és el responsable de programar les tasques que s’han de presentar per assolir el curs. Per tant, correspon al formador de l’activitat fer el seguiment de les tasques i la seva correcció. En conseqüència, el formador del curs hauria de ser ple coneixedor de les tasques que va proposar.” El cas és que aquest formador és plenament coneixedor de les tasques que va proposar, però no té constància de la seva realització ni l’ha tinguda mai. Es reconeixen altres formadors al curs, dels quals aquest formador no té constància ni de les tasques proposades ni realitzades. D’altra banda, que el formador hagi de ser ple coneixedor de les tasques que va proposar, no significa que hagi de custodiar les evidències del curs, perquè això ho ha de fer qui custodia tota la documentació. A més, cal recordar que la mateixa persona que signa la comunicació, va posar de manifest en l’acte de mediació que el formador no podia quedar-se amb dades personals dels participants en el curs. No entenc perquè ara fa aquesta afirmació. Davant de tot això cal aclarir les següents qüestions: 25.- Quin dels altres dos formadors va certificar la realització de les activitats que havia proposat jo? 26. - Quines altres activitats es van proposar per part dels altres formadors, per a certificar el curs? 27.- En no trobar-se més documentació respecte les evidències quan és clar que falten, qui, quan, com i per què va destruir aquesta documentació? Totes les qüestions plantejades venen motivades per la documentació que se m’ha lliurat, i per l’absència reconeguda de documentació, i s’inicien amb el lliurament d’una acta que el propi Departament d’Educació ja ha admès que no era la que corresponia al curs, sinó que es correspon amb la impressió i signatura feta a finals d’agost de 2021. Finalment, en el moment en que s’acaba un curs de formació s’envia tota la documentació al Centre de Recursos corresponent (en aquest cas el del Baix Empordà) per a procedir a la certificació de l’activitat de formació (que puntua com a mèrits en concursos de trasllat, posicions, etc.), i aquest en custodia la documentació. Caldria aclarir: 28.- Qui va enviar la documentació del curs al CRP? No consta enlloc, en tota la tramitació d’aquesta SAIP que s’hagi preguntat al centre, quan al ser una formació interna del centre, és molt probable que el director del centre (i suposat formador també) tingui moltes d’aquestes respostes. Per tot això sol·licito a la GAIP que emeti la resolució corresponent en el sentit que sigui. Aquest expedient es va iniciar a l’estiu, el Departament va estar dilatant el lliurament de la informació tant a mi com a la GAIP, primer amb arguments com que no acabaven de saber quin era l’òrgan competent, després sense lliurar la documentació del curs (alguna falsificada), sense concretar data per a la mediació i un llarg etcètera” . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, a elecció de la persona reclamant, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui. 2. Desistiment del pro cediment de mediació La persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació, i de conformitat amb la seva voluntat, l’Administració va designar-hi representants i la GAIP va convocar-ne una primera sessió, que va finalitzar sense acord de les parts, renunciant la part reclamant a seguir aquest procediment en una segona sessió de mediació i demanant que la reclamació continués amb la resolució de la GAIP. Per tant, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, s’ha continuat la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació objecte de reclamació. 3. Objecte de la reclamació La sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació demanava “tota la documentació del curs 5020351502/2016/2017: Recursos TAC aplicats al procés d’ensenyament – aprenentatge en el que vaig participar com a formador, especialment les actes de tancament de curs signades pel formador”. Aquesta sol·licitud va ser estimada plenament, amb data 22 de setembre, en el marc d’aquest procediment, i a la resolució es va acompanyar part de la informació estimada, que la persona reclamant va qualificar aleshores d’incompleta, sense major precisió. Tot i que en la sessió de mediació la persona reclamant va manifestar dubtes en relació amb la validesa de l’acta rebuda, el cert és que posteriorment a la sessió de mediació, en comunicació a la GAIP de 14 d’octubre de 2021, la persona reclamant va expressar donar-se’n per satisfeta i excloure- la de l’objecte de la reclamació (“Entenc que malgrat els dubtes sobre la seva autenticitat manifestades a la sessió de mediació, se m’ha donat accés a l’acta del curs, i per tant pel que fa a aquest document, es produeix una pèrdua d’objecte sobrevinguda que accepto.”), i va concretar expressament davant la GAIP que mantenia la reclamació exclusivament en relació amb la informació relativa al curs, la graella de signatures i les evidències (“no se m’ha donat accés al programa del curs, la graella de signatures (que haurà de ser anonimitzada), ni les evidències del curs. Per aquest motiu us demano que hi hagi una resolució de la GAIP que en determini el dret a accedir-hi o no. I si no es conserva la documentació, pel motiu que sigui, se m’indiqui”). Posteriorment a aquesta manifestació de la persona reclamant, el Departament lliura el programa del curs, i encara més tard, la graella de signatures, confirmant la persona reclamant a la GAIP en un escrit de 28 d’octubre de 2021 que se’n dota per adequadament satisfeta, i centrant la informació sobre la que persisteix la discrepància encara en les evidències, que no es corresponen amb la totalitat dels alumnes, i que es lliuren amb uns enllaços que no permeten a la persona reclamant la consulta de la documentació. D’acord amb l’exposat, els successius lliuraments de la informació reclamada per part de l’Administració en el marc d’aquest procediment comporten que la reclamació perdés el seu objecte sobrevingudament en relació amb tota la informació sol·licitada tret de les evidències, que només s’han lliurat parcialment i amb problemes d’accés material, de manera que aquest és l’únic objecte de la reclamació que perviu en el moment d’aquesta resolució. Traslladades les al·legacions de la persona reclamant sobre les mancances de les evidències al Departament d’Educació, aquest ha fet constar amb data 1 de desembre de 2021 que “El document amb els enllaços a algun dels treballs i/o evidències és tota la documentació de que disposen al CRP del Baix Empordà i als Serveis Educatius. Alguns enllaços no es poden obrir atès que ja han caducat”. Tal i com reconeix la pròpia persona reclamant en les al·legacions fetes el 28 d’octubre de 2021, als efectes del procediment del dret d’accés a la informació pública és suficient amb manifestar, si escau, que no existeix altra documentació, amb independència de si hauria d’haver existit, o no, o de si hagués hagut d’estar conservada, o no. I aquesta manifestació s’ha produït formalment pel Departament d’Educació, per bé que referida expressament al CRP del Baix Empordà i als Serveis Educatius. De les prolixes al·legacions fetes per la persona reclamant amb data 8 de desembre de 2021, només són pertinents i congruents en aquest procediment dues: la primera, que demana si aquestes evidències existeixen o no en el centre on es va fer la formació, vist que la resposta negativa del Departament només fa referència a la seva inexistència en poder del CRP del Baix Empordà i dels Serveis Educatius. La segona, és la que fa referència a què el problema per a l’accés material a les evidències parcials lliurades amb l’enllaç a una carpeta virtual és la manca de credencials, i no la caducitat de l’enllaç; cal, doncs, que el Departament comprovi si l’accés a les evidències de què es disposen, estimades per la seva resolució, és possible proporcionant unes credencials d’usuari a la persona reclamant, i en aquest cas, que se li lliurin, o altrament, que se li faci arribar la còpia de les evidències corresponents als enllaços proporcionats. La resta d’al·legacions i d’objeccions que es fan a la satisfacció de la seva sol·licitud són, en realitat, objeccions a la qualitat de la informació, a la conservació, a l’actuació del Departament o de la Inspecció i un seguit de noves preguntes que no es contenen en la sol·licitud de la què porta causa aquest procediment, motiu pel qual han de ser inadmeses, per incongruents. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir, en relació amb les evidències del curs objecte de la sol·licitud lliurades parcialment, la confirmació de si existeixen altres evidències en el centre de formació que el va impartir, i la materialització de l’accés a les evidències que es conserven aportant credencials d’usuari per a la consulta efectiva dels enllaços proporcionats, o la còpia de les evidències de què es disposa, o si escau, la manifestació de què no es conserven. En relació amb la resta de la informació sol·licitada, es declara la seva pèrdua sobrevinguda com a objecte de la reclamació del seu objecte amb els lliuraments produïts en el marc d’aquest procediment. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos en què els seus requeriments han estat desatesos pel subjectes obligats, i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de gener de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir, en relació amb les evidències del curs objecte de la sol·licitud lliurades parcialment, la informació següent: - la confirmació de si existeixen altres evidències en el centre de formació que el va impartir, i en aquest cas, la recuperació i lliurament a la persona reclamant, o la manifestació de la seva inexistència en aquell centre. - la materialització de l’accés a les evidències que es conserven al CRP del Baix Empordà aportant credencials d’usuari per a la consulta efectiva dels enllaços proporcionats, o la còpia de les evidències de què es disposa, o si escau, la manifestació de què no es conserven. 2. En relació amb la resta de la informació sol·licitada, es declara la seva pèrdua sobrevinguda com a objecte de la reclamació del seu objecte amb els lliuraments produïts en el marc d’aquest procediment i es finalitza la reclamació en relació amb ella. 3. Inadmetre les al·legacions presentades per la persona reclamant amb la pretensió d’ampliar la reclamació a informació diferent de la què va ser objecte de la sol·licitud que en porta causa, per incongruents. 4. Requerir al Departament d’Educació a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 732/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.