Estimada parcialmente 28/01/2021 · 83 días en resolverse

Reclamación de acceso a la información sobre la retribución y dedicación del anterior alcalde del Ayuntamiento de Bellcaire d’Empordà

Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Bellcaire d’Empordà datos sobre la retribución, dedicación y fecha del pleno de aprobación del anterior alcalde, además de datos contables. Tras una entrega parcial, la GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar la fecha del pleno ya que es información pública y no fue denegada en plazo legal.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2 La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria al régimen local para completar las garantías de acceso a la información de los concejales.
3 El derecho de acceso de los electos locales solo puede desestimarse mediante resolución motivada en un plazo de cuatro días si afecta a derechos fundamentales o secretos oficiales.
4 La fecha del Pleno que aprueba la retribución y dedicación de un cargo electo es información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
5 Al no haber resuelto la denegación en el plazo de cuatro días previsto en el artículo 164.3 TRLMRLC, la solicitud quedó estimada por silencio administrativo.

Texto completo

Resolució 116/2021, de 28 gener Número d’expedient de la Reclamació: 732/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Bellcaire d’Empordà Informació reclamada: Data d’aprovació del sou i dedicació de l’anterior alcalde. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: La data del Ple que hauria aprovat la retribució i el percentatge de dedicació aplicables a l’anterior alcalde és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i el seu accés no es podria haver desestimat per la concurrència de cap dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC (informació que afecti el dret a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, secrets oficials o secret sumarial), i en tot cas, l’Ajuntament no va resoldre desestimar-la dins dels quatre dies següents a formular-se, motiu pel qual va quedar estimada per silenci, d’acord amb aquell mateix precepte. Per tant, correspon estimar la reclamació en la part que subsisteix, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la, i finalitzar la reclamació per la pèrdua del seu objecte en relació amb la resta d’informació que ja ha estat lliurada durant aquest procediment. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Retribucions d’alts càrrecs. Dedicació d’alts càrrecs. Acord del Ple. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 6 de novembre de 2020 té entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació Pública (GAIP) la Reclamació 732/2020, presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Bellcaire d’Empordà en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de setembre de 2020 la persona reclamant va presentar al Registre municipal un escrit exposant que, després d’haver-se personat als serveis municipals demanant informació sobre determinats conceptes del Compte general i havent estat requerit a formalitzar la petició per instància escrita, procedia a fer-ho i sol·licitava: “les percepcions de l’alcalde des de principis d’any fins al seu relleu. Quin era el sou aprovat pel Ple, quin % de dedicació i la data del ple en què es van aprovar. 2. El detall d’ingressos i despeses del Local Social durant el temps en què va ser gestionat per l’Ajuntament, 3. Els ingressos fets per l’actual concessió. 4. Els ingressos fets per les visites guiades. D’altra banda, en el moment que se’ns facilita la informació anterior, seria bo poder disposar de totes les factures de l’any 2019 per si fos necessari fer alguna consulta més sobre la marxa”. 3. L’escrit de reclamació, de 6 de novembre, indica que no hauria rebut resposta de l’Ajuntament. 4. El 12 de novembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que pugui rebre mentre duri la seva tramitació. 5. El 13 de novembre de 2020 la GAIP notifica a l’Administració reclamada la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient complet . 6. El 14 de desembre de 2020, no havent rebut resposta de l’Ajuntament, la GAIP reitera el requeriment esmentat a l’antecedent anterior. 7. El 17 de desembre de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament, que posa de manifest que el dia anterior, 16 de desembre, s’hauria tramès a la persona reclamant la informació sol·licitada, justificant el retard en el volum d’informació i l’escassetat dels recursos municipals i oferint cita prèvia per a què pogués consultar els documents comptables relacionats amb la informació sol·licitada, si ho considerava adient. 8. El 28 de desembre de 2020 la GAIP trasllada aquest informe de l’Ajuntament i, a la vista que s’hi afirma haver donat la informació reclamada, ofereix a la persona reclamant un termini de cinc dies per formular al·legacions d’oposició a la informació rebuda. 9. El 31 de desembre de 2020 la persona reclamant presenta al·legacions a l’informe i exposa: “De la informació demanada manca respondre'm, en referència al sou de l'alcalde anterior, quin era el sou aprovat per ple, quin % de dedicació i la data del ple en què es va aprovar. Se'm diu la quantitat pressupostada per al 2020 però no en quin ple es va aprovar el sou i la dedicació. No sé si la pregunta era prou clara, en tot cas reclamo la informació a l'Ajuntament ja que tant el sou com la dedicació poden venir de bastant temps enrere”. 10. El 4 de gener de 2021 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament n’hagi donat resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la Reclamació i la seva pèrdua parcial sobrevinguda De la informació objecte de la reclamació, l’Ajuntament n’ha lliurat part en el marc d’aquest procedimen, de manera que, d’acord amb les manifestacions de la persona reclamant, la reclamació es manté només en relació amb la informació següent: en referència al sou de l'alcalde anterior en quin ple es va aprovar el sou i el percentatge de dedicació. Per tant, cal considerar perdut parcialment l’objecte de la reclamació en relació amb aquella que l’Ajuntament indica haver lliurat i no consten objeccions de la persona reclamant, i aquesta Resolució es pronunciarà solament sobre aquella informació que es manté com a objecte de Reclamació en aquests moments, que la persona reclamant declara no haver rebut, cosa que no ha desmentit l’Ajuntament. La data del Ple que hauria aprovat la retribució i el percentatge de dedicació aplicables a l’anterior alcalde és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i el seu accés no es podria haver desestimat per la concurrència de cap dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC (informació que afecti el dret a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, secrets oficials o secret sumarial), i en tot cas, l’Ajuntament no va resoldre desestimar-la dins dels quatre dies següents a formular-se, motiu pel qual va quedar estimada per silenci, d’acord amb aquell mateix precepte. Per tant, correspon estimar la reclamació en la part que subsisteix, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la, i finalitzar la reclamació per la pèrdua del seu objecte en relació amb la resta d’informació que ja ha estat lliurada durant aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de gener de 2021 , resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 732/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a ser informat de la data del Ple que hauria aprovat la retribució i el percentatge de dedicació aplicables a l’anterior alcalde 2. Finalitzar el procediment en relació amb la resta d’informació inicialment reclamada, per haver perdut parcialment el seu objecte, en haver estat lliurada per l’Administració durant la seva tramitació. 3. Requerir a l’Ajuntament de Bellcaire a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Bellcaire a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 732/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.