Pérdida de objeto 15/09/2022 · 36 días en resolverse

Reclamación de acceso a decretos de Alcaldía por un concejal contra el Ayuntamiento de Pacs del Penedès finalizada por entrega de la información

Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Pacs del Penedès dos decretos de Alcaldía. Tras alegar que la entidad denegó el acceso basándose en las vacaciones del servicio jurídico, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información solicitada durante la tramitación del expediente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información municipal (art. 164 TRLMRLC), complementando la vía contencioso-administrativa.
2 El derecho de acceso de los concejales es un derecho reforzado derivado de la participación y representación política prevista en el artículo 23 de la Constitución.
3 La aplicación de límites al derecho de acceso debe ser restrictiva, proporcional y motivada, sin admitir potestades discrecionales por parte de la Administración.
4 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el proceso de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto, extinguiendo la controversia jurídica.
5 Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso a la información ya estimada se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos sancionadores previstos legalmente.

Texto completo

Resolució 780/2022, de 15 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 730/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Pacs del Penedès Informació reclamada: Dos decrets d’Alcaldia. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés a la informació pública sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés de la persona reclamant a la informació pública sol·licitada s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Resolucions municipals. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 730/2022, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Pacs del Penedès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de juliol de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Pacs del Penedès els dos decrets d’Alcaldia 70/2020 i 76/2020, sol·licitud que fonamenta en les consideracions següents: necessito que em passeu dos decrets d'Alcaldia. Els necessito quan abans, no és usual que un regidor del mateix equip de govern hagi de fer instàncies per a tot. Però, ja posats a fer -les: necessito aquesta informació com si anés a demanar-la in situ. Decret 70/2019 i Decret 76/2020 malgrat que sóc del mateix equip i partit i em tracteu com si fos a l'oposició. Recordo aquests drets i obligacions: (es pot considerar lícita la cessió de dades personals als regidors, sense que això suposi una “patent de cors”. La base jurídica que empararia aquest tractament de dades personals seria la de l'article 6.1.c) GDPR, és a dir, la necessitat del compliment d'una obligació legal (art. 77 de la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases del Règim Local, d'ara endavant LRBRL) per part de l'Alcalde (en representació de la Corporació Local) de facilitar la informació (inclosa la personal) que resulti necessària per a la funció de control atribuïda als regidors. Per tant, la LRBRL, a l'art. 77 estableix el règim dels regidors per obtenir la informació necessària per exercir les seves funcions de control: “Els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o president o de la Comissió de Govern tots els antecedents, dades o informacions que obrin en poder dels serveis de la corporació i siguin necessaris per al desenvolupament de la seva funció. La sol·licitud d'exercici haurà de ser resolta motivadament al demanar dita informació" Accedir a dades de productivitat i gratificacions per serveis extraordinaris que rebi el personal del seu Ajuntament, o les dades referents a un procés selectiu. SÍ, sobre la base del compliment legal de facilitar el control de l'ens de l'Administració local que fan els regidors. No obstant això, convé precisar el següent: La cessió s'ha de referir, atenent el principi de minimització de dades del GDPR, a les dades que siguin més recents”. 3. El 27 de juliol de 2022 l’Ajuntament contesta el següent a l’anterior sol·licitud: “En relació amb el seu escrit de data 21 de juliol de 2022 i núm. de registre d’entrada 1831, de sol·licitud de les resolucions de l’Alcaldia núms. 70 i 76, m’escau de fer-vos avinent que els serveis jurídics municipals estan de vacances i no podrem atendre cap sol·licitud seva, durant el mes d’agost”. 4. La Reclamació presentada el 10 d’agost de 2022 fa les consideracions següents: “Demanar els decrets el 21/07/2022 i l'alcaldessa va respondre el 27/07/2022: m’escau de fer-vos avinent que els serveis jurídics municipals estan de vacances i no podrem atendre cap sol·licitud seva, durant el mes d’agost. L'alcaldessa contesta que no podran respondre CAP sol·licitud meva... La informació que li demano, pot respondre i enviar-la l'alcaldessa mateixa. Però, a més no entenc aquesta resposta de no poder atendre cap sol·licitud meva. No és el primer cop que em passa. M'han fet anar a l'ajuntament a consultar informacions que demano, i que formen part de la llei de transparència”. 5. El 25 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 26 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pacs del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 7 de setembre de 2022 la GAIP rep la documentació requerida a l’Ajuntament. L’informe municipal posa de manifest que el 2 de setembre de 2022 l’Ajuntament hauria lliurat a la persona reclamant la informació sol·licitada. 8. El 12 de setembre de 2022 la GAIP notifica l’informe municipal a la persona reclamant per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a .2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés a la informació pública sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés de la persona reclamant a la informació pública sol·licitada s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de setembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 730/2022. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Finalitzar el procediment relatiu a la Reclamació 730/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.