Inadmisión de reclamación por solicitud de consulta jurídica sobre mediación vecinal en el Ayuntamiento de Valls

Resolució 773/2024, de 6 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 729/2024 Administració reclamada: Centre de Mediació de Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Consulta sobre la vigència i l’obligatorietat de la normativa respecte d’un ajuntament, en els processos de mediació per convivència veïnal. Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: Les mateixes raons per les quals l'article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques, iniciatives que no es limiten a demanar informació pública, comporten la inadmissibilitat de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no és pròpiament l'accés a informació pública, sinó la formulació d'una consulta. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria. Centre de Mediació de Catalunya. Consulta jurídica. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El 19 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 729/2024, presentada contra el Centre de Mediació de Catalunya (CMC), del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació s’hi fa constar que “S’ha d’aclarir la vigència dels preceptes citats i l’obligatorietat respecte de l’Ajuntament. El CMC ha mancat a la sol·licitud de transparència i accés a la informació pública”. 2. El dia 5 d’abril de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’administració reclamada el següent: “Interessa conèixer quin és el procediment específic que ha de seguir una entitat local en un procés de mediació per convivència veïnal, i, específicament, el de l'Ajuntament de Valls (del qual s'annexa el tríptic)”. 3. En data 3 de maig de 2024, el Centre de Mediació de Catalunya resol inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) anterior, “perquè es tracta d’un supòsit recollit com a causa d’inadmissió per l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, amb remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Es dona aquesta causa d’inadmissió, atès que la petició que consta a la sol·licitud no té com a objectiu demanar informació pública en possessió de l'Administració sinó que es tracta d’una consulta”. Nogensmenys, continua dient el punt 7 de la Resolució del CMC que: “ Tot i que es tracta d’un supòsit d’inadmissió, s’informa que la mediació en dret privat està regulada a la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat (d’ara endavant, Llei 15/2009) i al Decret 135/2012, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 15/2009, de mediació en dret privat (d’ara endavant, Decret 135/2012). La Llei defineix la mediació com el procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s'adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral. L’article 10 de la Llei 15/2009 regula el procediment de mediació, que s’ha d’aplicar a tots aquells procediments de mediació que desenvolupin les persones mediadores designades pel Centre de Mediació de Catalunya i per les entitats col·laboradores que hagin signat un conveni de col·laboració i en el conveni així s’especifiqui. Així mateix, l’article 23 de la mateixa llei disposa que es reconeix “la capacitat d'autoorganització de les administracions locals i d'altres entitats públiques per a establir, en l'àmbit de llurs competències, activitats i serveis de mediació, d'acord, en tots els casos, amb els principis que estableix el capítol II (voluntarietat, imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora, confidencialitat, caràcter personalíssim i bona fe)”. Per tant, l’Ajuntament de Valls té capacitat autoorganitzativa per establir activitats i serveis de mediació en el municipi sense estar subjecte a les disposicions del Decret 135/2012. Les administracions locals i les entitats públiques poden signar convenis de col·laboració amb el departament competent en matèria de dret civil per a promoure i facilitar la mediació regulada per aquesta llei en els àmbits territorials respectius. No obstant això, l’Ajuntament de Valls, actualment, no té signat cap conveni en matèria de mediació amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria. Finalment, l'article 4.b de la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau estableix que l'Administració de la Generalitat i els ens locals, d'acord amb les competències respectives en l'àmbit de la convivència ciutadana, el foment del diàleg i la solució pacífica de conflictes, han de promoure la mediació en els conflictes ciutadans en l'àmbit municipal.” Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix les persones per sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats per la present llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb l'establert per la present llei”. L'article 33.2 RGAIP disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. La sol·licitud recollida a l'antecedent 2, encara que formalment es presenta mitjançant un formulari d'accés a la informació pública, no té el contingut propi d'una iniciativa d'aquesta naturalesa, perquè no sol·licita informació pública, tal com aquesta és definida per l'article 2.b LTAIPBG. Efectivament, l'objecte de la sol·licitud és una consulta que consisteix en una lectura i interpretació jurídica de la normativa vigent, i la seva aplicació atenent a les circumstàncies d’un cas concret que es presenta, relatiu a l’Ajuntament de Valls, activitats que excedeixen d’allò que implica facilitar informació pública. De fet, la Reclamació presentada a la GAIP indica clarament que el seu objecte consisteix en “aclarir la vigència dels preceptes citats i l’obligatorietat respecte de l’Ajuntament”. En aquest sentit, aquesta Comissió vol posar en relleu el capteniment del Centre de Mediació de Catalunya que, malgrat inadmetre de manera correcta la SAIP segons les normes del procediment d’accés a la informació pública, dona informació a la persona reclamant, sense obligar-lo a haver de demanar una nova consulta a través del canal especialment previst, que no és altre que la bústia de consultes, queixes i suggeriments (CQS) de la Generalitat de Catalunya. Les mateixes raons per les quals l'article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques, iniciatives que no consisteixen a demanar informació pública, comporten la inadmissibilitat de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no és pròpiament l'accés a informació pública, sinó la formulació d'una consulta. Atenent les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2024, resol per unanimitat, inadmetre la Reclamació 729/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1 i declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 729/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.