Se solicitó al Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias de la Generalitat de Catalunya las razones de un cambio organizativo en la recepción de denuncias por barreras arquitectónicas. El reclamante alegó falta de respuesta, pero la GAIP inadmitió la reclamación porque la Administración sí había respondido y notificado la resolución previamente
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible según el artículo 33.2 del RGAIP al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública, ya que el motivo alegado (falta de respuesta) es inexistente.
2
Se constató que el Departamento ya había dictado y notificado postalmente una resolución de inadmissión basada en el artículo 29.2 de la LTAIPBG, al considerar que se solicitaba una interpretación jurídica y no información pública.
3
La GAIP determina que el reclamante no cuestiona la resolución expresa dictada por la Administración, la cual fue notificada dentro de los términos legales y en el formato requerido.
Texto completo
Resolució 747/2020, de 3 de desembre
Número d'expedient de la reclamació: 729/2020
Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Informació reclamada: Raons d'un canvi organitzatiu a la recepció de denúncies de barreres
arquitectòniques.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Tenint en compte que l'article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les
reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública, és procedent
inadmetre la Reclamació, ja que s'ha posat de manifest que el seu objecte (la falta de resposta
expressa de l'Administració) no existeix i la persona reclamant no qüestiona la resolució
expressa sobre la seva sol·licitud d'informació pública dictada pel DTASF, que li va ser
notificada dins dels terminis legals i en el format (correu postal) requerit.
Paraules clau: Generalitat. Organització interna. Barreres arquitectòniques. Persones amb
disminució. Reclamació contra estimació. Abús de dret. Informació pública. Resolució expressa.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 729/2020, presentada contra el
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya,
en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 d'octubre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud al registre del
Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, dirigida al DTASF, que
demana de conèixer les raons del canvi operat a la recepció de denúncies en matèria de
barreres arquitectòniques, qui l'ha autoritzat i si se n'ha informat el Conseller.
3. El 19 d'octubre de 2020 el DTASF notifica postalment (dies abans ho va fer també
electrònicament) a la persona reclamant la resolució d'inadmissió de la sol·licitud anterior
sobre la base de l'article 29.2 LTAIPBG, perquè no sol·licita informació pública sinó una
La versió original d’aquesta resolució redactada pel ponent s’ha escrit en castellà.
interpretació jurídica. La resolució també posa de manifest que la informació sobre els
canvis operats en el procediment de denúncies en matèria de barreres arquitectòniques ja
hauria estat facilitada anteriorment a la persona reclamant.
4. La Reclamació presentada el 4 de novembre de 2020 assenyala que la persona reclamant
no hauria rebut resposta a l'anterior sol·licitud i motiva la seva presentació en l'objectiu de
“conèixer el tema”.
5. El 5 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de
procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El 9 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre
la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta
causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 24 de novembre de 2020 la GAIP rep l'informe i la còpia de l'expedient requerits al
DTASF, que acrediten la notificació de la resolució indicada per l'antecedent 3. En
conseqüència, qualifica la Reclamació com a abusiva i demana la seva inadmissió.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació
D'acord amb els antecedents, aquesta Reclamació ha estat presentada contra la manca de
resposta expressa del DTASF a la sol·licitud d'informació pública presentada per la persona
reclamant el 2 d'octubre de 2020, quan en realitat aquesta sol·licitud d'informació pública va ser
objecte de resolució expressa del Departament, notificada a la persona reclamant dies abans
de la presentació de la Reclamació.
En aquestes circumstàncies, i tenint en compte que l'article 33.2 RGAIP estableix la
inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació
pública, és procedent inadmetre la Reclamació, ja que s'ha posat de manifest que el seu
objecte (la manca de resposta expressa de l'Administració) no existeix i la persona reclamant
no qüestiona la resolució expressa sobre la seva sol·licitud d'informació pública dictada pel
DTASF, que li va ser notificada dins dels terminis legals i en el format (correu postal) requerit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de desembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 729/2020 per manca
d'objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.