Solicitud de actas de la Junta de Gobierno y documentos contables por parte de un regidor al Ayuntamiento de Ullastret

Resolució 45/2020, de 23 de gener Número d’expedient de la reclamació: 729/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Ullastret Informació reclamada: Documents de la Comissió especial de comptes i actes de la Junta de Govern. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Dins de l’àmbit de la informació relacionada amb el seguiment i control de l’activitat municipal, la decisió sobre quina és en concret la que necessita l’electe sol·licitant li correspon únicament a l’electe en qüestió, que és qui pot decidir, sense interferències alienes, quins són els assumptes concrets de la gestió municipal que vol sotmetre al seu escrutini. L’article 164 TRLMRLC permet als i a les electes locals a accedir a tota mena de documents de la respectiva corporació, llevat que, en el cas dels que continguin dades personals, afectin dades relatives a l’honor o a la intimitat de persones físiques; la informació sol·licitada, com s’ha dit, pot contenir dades de persones físiques, però en cap cas són dades relatives al seu honor o a la seva intimitat, ja que no mereixen aquesta qualificació les relatives als drets o als deures de naturalesa econòmica que tinguin en relació amb l’Ajuntament. El que prohibeix l’LGT és que la mateixa Administració que disposa d’aquesta informació fiscal la pugui utilitzar amb una finalitat diferent per la qual ha estat elaborada o obtinguda, i aquesta restricció afecta tant el personal municipal a càrrec de gestionar i informar les retencions, com els membres del govern i de l’oposició municipal; al no costar que la finalitat de la sol·licitud sigui la de verificar una aplicació eficient i correcta de les retencions reflectides pel Model 190, sinó més aviat la de controlar els pagaments i els drets i deures econòmics de l’Ajuntament, no sembla jurídicament justificat l’accés sol·licitat a una informació qualificada legalment com a reservada i en conseqüència és procedent desestimar el dret a obtenir-la. Aquesta remissió només és admissible si l’adreça electrònica o el web concernit publica efectivament la informació que s’ha demanat, i no sembla ser aquest el cas, ja que el regidor reclamant més aviat acredita el contrari: que no s’han publicat al web municipal actes de la Junta de Govern des del 2017 (dos anys de retard) i, a més, que no hi ha garanties de què s’hagin publicat totes fins a aquella època. Es requereix a la persona reclamant perquè no difongui i respecti la confidencialitat de les dades personals obtingudes en execució d’aquesta Resolució i, en general, de les informacions que obtingui pel mateix motiu i que no siguin accessibles per a la ciutadania en general. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Despeses municipals. Actes de la Junta de Govern. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Límits. Informació íntima. Informació tributària. Deure de confidencialitat. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 729/2019, presentada per un regidor contra l’Ajuntament d’Ullastret, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de setembre de 2019 el regidor reclamant exposa que un regidor del seu grup municipal hauria demanat reiteradament i infructuosament a la Secretària municipal informació per poder assistir a la Comissió Especial de Comptes i en conseqüència demana: que s’aporti la documentació demanada: Majors de les altes d’inversió del 2018; Model 190 de retencions (sencer); Composició dels deutors (com s’origina els imports amb A. per import de 34.327,78 € i C.F. per import de 67.872,05 €). Composició dels creditors per import de 149.573,97 €. Les actes de les Juntes de Govern (Comissió de coordinació) de l’any 2018. A més aprofitem per demanar totes les actes de les Juntes de Govern des del 2015 a 2019 (darrera legislatura). 3. La Reclamació presentada el 26 de novembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta municipal a l’anterior sol·licitud. 4. El 29 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Ullastret i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 18 de desembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Ullastret. Afirma que les actes de les Juntes de govern estan publicades al web municipal, accessibles per a tothom; nogensmenys, manifesta la seva disposició a fer-ne còpia per a la persona reclamant. Creu innecessari facilitar el model 190, perquè considera que el compte general proporciona tota la informació i està a l’abast dels membres de l’Ajuntament. 6. El 30 de desembre de 2019 la GAIP notifica l’informe municipal al regidor reclamant. 7. El 13 de gener de 2020 la GAIP rep al·legacions formulades pel regidor reclamant. Argumenta que el web municipal està molt desactualitzat i afirma que és impossible saber a través seu les sessions que s’han fet de la Junta de Govern Local, a banda que les darreres publicades serien del 2017. Assenyala que les factures i el Model 190 no es poden consultar al web municipal. Esmenta algunes deficiències en el compliment per l’Ajuntament dels deures de publicitat activa i afirma que els membres de l’oposició tenen molt poc temps per estudiar la documentació dels assumptes del Ple. 8. El 17 de gener de 2020 el regidor reclamant comunica a la GAIP la renúncia a la mediació sol·licitada i demana que la Reclamació sigui resolta pel Ple de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada L’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) estableix el dret de tots els membres dels ens locals d’accés a tots els antecedents, dades o informacions que estiguin en poder dels serveis de l’entitat i siguin necessaris per a l’exercici de les seves funcions. L’article 164.1 TRLMRLC reitera aquest dret i el seu apartat 3 disposa que la denegació de les sol·licituds d’informació dels membres dels ens locals a l’entitat respectiva “s’ha de motivar i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial”. A la vista d’aquests preceptes, s’ha d’entendre que l’Ajuntament és obligat a facilitar la informació sol·licitada per qualsevol dels seus membres electes, sempre que es compleixin les condicions següents: (i) la informació demanada existeixi en poder de l’administració municipal, (ii) sigui necessària per a l’exercici de les funcions del regidor que la sol·licita i (iii) no sigui afectada per la legislació sobre secrets oficials o per secret sumarial i no vulneri el dret a l’honor i a la intimitat. Tot seguit es valora si es compleixen aquests requisits en relació amb la informació sol·licitada. La informació sol·licitada amb tota probabilitat es troba en poder dels serveis municipals. Tant les actes de la Junta de Govern, com els documents sol·licitats relatius a la disposició i gestió dels recursos i drets i obligacions econòmics de l’Ajuntament són documents prou rellevants com perquè existeixin efectivament i siguin degudament custodiats pels serveis admini stratius municipals. La informació sol·licitada és versemblant que sigui necessària per a l’exercici de les funcions representatives del regidor sol·licitant. Així cal deduir-ho de les dues consideracions següents. Per una banda, cal tenir en compte que aquest requisit de què la informació sol·licitada sigui necessària per a l’exercici de les funcions representatives de l’electe sol·licitant té com a principal finalitat la d’evitar que els membres dels ens locals utilitzin aquest règim reforçat a la informació de la corporació respectiva per servir els seus drets i interessos privats, i per la naturalesa de la informació demanada (dades sobre despeses, drets i deures econòmics de l’Ajuntament i funcionament de la Junta de Govern Local) és indiscutible que es tracta d’informació relacionada directament amb el seguiment i control de l’activitat municipal, que és la principal responsabilitat dels regidors i les regidores de l’oposició. Per una altra, també s’ha de tenir en compte que, sempre dins de l’àmbit de la informació relacionada amb el seguiment i control de l’activitat municipal, la decisió sobre quina és en concret la que necessita l’electe sol·licitant li correspon únicament a l’electe en qüestió, que és qui pot decidir, sense interferències alienes, quins són els assumptes concrets de la gestió municipal que vol sotmetre al seu escrutini. Per tant, cal concloure que la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació compleix el requisit de demanar informació necessària per a l’exercici de les funcions de l’electe sol·licitant. La informació sol·licitada no sembla afectar els límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC. Està clar que no és afectada per la legislació de secrets oficials, ni constitueix secret sumarial (en tot cas, no s’ha invocat). Tampoc afecta l’honor i la intimitat personal i familiar de ningú, com posen de manifest les consideracions següents. Està clar que la informació sol·licitada inclou dades personals, ja que en les composicions de deutors i de creditors, a més d’empreses, segurament hi deuen constar persones físiques, les dades de les quals són protegides per la legislació de protecció de dades personals i les retencions del Model 190 són practicades únicament a persones físiques. La legislació de dades personals (articles 6 i 86 del Reglament Europeu 2016/679, de 27 d’abril, de protecció de dades personals, REPDP) autoritza l’accés a les dades personals que constin en documents oficials (que és el cas dels sol·licitats), en exercici del dret d’accés a aquests documents, sense necessitat de consentiment de les persones afectades, llevat que les dades afectades siguin les especialment protegides per l’article 9 del mateix Reglament Europeu. En exercici d’aquesta previsió general de la legislació de protecció de dades personals, l’article 164 TRLMRLC permet als i a les electes locals a accedir a tota mena de documents de la respectiva corporació, llevat que, en el cas dels que continguin dades personals, afectin dades relatives a l’honor o a la intimitat de persones físiques (concepte, el de la intimitat, que com a mínim inclou les dades especialment protegides de l’article 9 REPDP; la informació sol·licitada, com s’ha dit, pot contenir dades de persones físiques, però en cap cas són dades relatives al seu honor o a la seva intimitat, ja que no mereixen aquesta qualificació les relatives als drets o als deures de naturalesa econòmica que tinguin en relació amb l’Ajuntament o a les retencions que aquest practica als seus perceptors; en definitiva, les dades personals que poden ser afectades per la informació sol·licitada són merament econòmiques, determinades per les contraprestacions d’aquesta naturalesa entre l’Ajuntament i les persones afectades, lluny de l’honor i de la intimitat de ningú. En tot cas, si l’Ajuntament considera que alguna de les informacions demanades conté dades afectades pels límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC (secret sumarial i honor o intimitat de persones físiques), llavors hauria de suprimir-les o bé anonimitzar-les. A més del que s’acaba de dir, en el cas del Model 190 també s’ha valorat si l’accés sol·licitat pot ser afectat pel caràcter reservat de la informació tributària establert per l’article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT). Cal entendre que aquest precepte no impedeix l’accés sol·licitat, perquè el regidor sol·licitant forma part de l’Administració tributària (l’Ajuntament) que ha elaborat la informació fiscal sol·licitada i està legalment vinculat a garantir-ne la confidencialitat, tal com preveu el fonament jurídic següent. En el cas de les actes de la Junta de Govern, és obvi que no afecten cap límit al dret d’accés, entre altres raons perquè aquesta informació és publicada al web de transparència, accessible per a tothom. En conseqüència, l’accés a la informació sol·licitada per part del regidor reclamant no vulnera els límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC. 3. L’accés a les actes de la Junta de Govern L’article 164.4 TRLMRLC estableix el dret dels electes locals a la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos a l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats de l’Ajuntament; en la mida que els ordres del dia d’aquests òrgans (entre ells, la Junta de Govern) inclouen l’aprovació de les actes, l’accés de qualsevol membre de l’Ajuntament a aquests documents és garantit pel precepte citat. L’antecedent 5 justifica no haver facilitat a la persona reclamant les còpies sol·licitades de les actes de la Junta de Govern Local perquè estarien publicades al web municipal. Vist que l’article 164 TRLMRLC no té previsions expresses sobre la forma o format en què s’ha de facilitar la informació sol·licitada, en aplicació de la supletorietat de l’LTAIPBG establerta per la disposició addicional 1ª d’aquesta Llei, és perfectament admissible que l’Administració es remeti a l’enllaç en el que estigui publicada la informació sol·licitada (article 36.2 LTAIPBG). Ara bé, aquesta remissió només és admissible si l’adreça electrònica o el web concernit publica efectivament la informació que s’ha demanat, i no sembla ser aquest el cas, ja que el regidor reclamant més aviat acredita el contrari: que no s’han publicat al web municipal actes de la Junta de Govern des del 2017 (dos anys de retard) i, a més, que no hi ha garanties de què s’hagin publicat totes fins a aquella època. Per tant, procedeix requerir a l’Ajuntament que faciliti a la persona reclamant les actes de la Junta de Govern Local sol·licitades, perquè les publicades no satisfan ni de lluny la seva sol·licitud. 4. Confidencialitat L’article 164.6 TRLMRLC estableix l’obligació dels i de les electes locals de respectar la confidencialitat de la informació de la respectiva entitat a la qual accedeixen per raó de la seva condició. De les consideracions fetes al fonament jurídic 2 es dedueix clarament que aquesta Resolució dona accés a la persona reclamant a informació que conté dades personals connectades a informació que probablement no seria accessible a persones alienes a l’Ajuntament. Per tant, es requereix a la persona reclamant perquè no difongui i respecti la confidencialitat de les dades personals obtingudes en execució d’aquesta Resolució i, en general, de les informacions que obtingui pel mateix motiu i que no siguin accessibles per a la ciutadania en general. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 729/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent de l’Ajuntament d’Ullastret: Majors de les altes d’inversió del 2018; composició dels deutors (com s’origina els imports amb Aglomerats per import de 34.327,78 € i Construccions Fuster per import de 67.872,05 €); composició dels creditors per import de 149.573,97 €; les actes de les Juntes de Govern (Comissió de coordinació) de l’any 2018 i totes les actes de les Juntes de Govern des del 2015 a 2019 (darrera legislatura). 2. Desestimar l’accés al Model 190 de retencions, en atenció a les consideracions del fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Ullastret que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a la persona reclamant perquè no difongui i respecti la confidencialitat de les dades personals obtingudes en execució d’aquesta Resolució i, en general, de les informacions que obtingui pel mateix motiu i que no siguin accessibles per a la ciutadania en general. 5. Requerir a l’Ajuntament d’Ullastret a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol retard o incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 729/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.