Estimada parcialmente 11/07/2024 · 45 días en resolverse

Solicitud de criterios de valoración de cojines berlinesos y petición de instalación de pasos de peatones con estimación parcial e inadmisión parcial

Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà la instalación de pasos de peatones y los criterios de valoración y efectividad de los 'cojines berlineses'. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP estimó parcialmente la solicitud, reconociendo el derecho a la información técnica, pero inadmitió la petición de instalar pasos de peatones por ser una actuación administrativa.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de instalación de pasos de peatones es inadmisible ya que constituye una petición de actuación administrativa y no una solicitud de información pública según el artículo 2 de la LTAIPBG.
2 Los criterios de valoración y el sistema de medición de la efectividad de los cojines berlinesos son considerados información pública conforme al artículo 2.b de la LTAIPBG.
3 El derecho de acceso se reconoce siempre que la información solicitada exista previamente elaborada y esté en poder de la administración, sin obligar a esta a crear nueva información.
4 Se califica la conducta del Ayuntamiento como falta de colaboración al no remitir la documentación requerida por la GAIP, aunque esto no impide la resolución del expediente.
5 La responsabilidad de la localización y recuperación de la documentación recae en la función pública de secretaría y en la implementación de un sistema de gestión documental (SGD).

Texto completo

Resolució 923/2024, d’11 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 726/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Instal·lació passos de vianants, criteri de valoració per la instal·lació dels coixins berlinesos i valoració de la seva efectivitat. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial pel que es refereix a la petició d’una actuació Resum: La informació sol·licitada i reclamada que es refereix a conèixer el criteri de valoració de l’Ajuntament per la instal·lació dels coixins berlinesos i valoració de la seva efectivitat és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar- les per satisfer la reclamació D’altra banda, el dret d'accés no empara el dret a la realització d’actuacions que no formen part pròpiament del dret a l’obtenció d’informació publica, com es el cas de la petició de passos de vianants. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició. Paraules clau: Ajuntaments. Seguretat vial. Coixins berlinesos. Manca de col·laboració . Estimació parcial. Sense límits. Inadmissió parcial. Actuacions. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 27 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 726/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Pallejà en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Es manifesta que no ha tingut resposta de l’Ajuntament. El 10 d’abril de 2024 el reclamant presenta a l’Ajuntament de Pallejà les qüestions sobre seguretat vial següents: “Segueixo sol·licitant la instal·lació com a mínim de 3 passos de vianants que els veïns considerem imprescindibles i necessaris per la nostra seguretat. Sol·licito també que se m'informi del criteri de valoració utilitzat per la instal·lació dels coixins berlinesos entre Via Bellavista i Via italiana, i m'informin del sistema que utilitzen per valorar el resultat obtingut des de la seva instal·lació. Com mesuren, valoren o determinen la seva efectivitat?. Qui o com determina que aquests coixins berlinesos, efectivament han solucionat el problema de la velocitat en aquest tram de Gran Via? Quin criteri s'està utilitzant?”. El 4 de juny de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 4 de juny de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la inadmissibilitat de part de la Reclamació En la reclamació que s’analitza es palesa que part de la petició, com és la que consisteix en la sol·licitud de “la instal·lació, com a mínim, de 3 passos de vianants, que els veïns considerem imprescindibles i necessaris per la nostra seguretat”, no es correspon amb l’objecte de garantia del dret d’accés a la informació publica previst a l’article 2 LTAIPBG. Pròpiament s’està demanant una actuació a l’Ajuntament, l’establiment de passos de vianants, que no correspon ser atesa per aquesta Comissió per no consistir en l’atenció a un deure d’informació. D’acord amb això, aquest aspecte de la Reclamació ha de ser inadmesa. Es recorda que es doctrina consolidada d’aquesta Comissió en aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, que s’inadmeti la petició i així s’hauria d’haver donat resposta en el seu cas per l’Ajuntament, pel que fa al dret d’accés a la informació, no pas en relació a d’altres efectes. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la pretensió d’obtenir uns passos de vianants és un objecte que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021. 4. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada Del conjunt de peticions que formula el reclamant, com s’ha dit, hi ha aspectes com la petició de passos de vianants que no forma part del dret d’accés a la informació pública, però pel que es refereix a la resta de la reclamació es constata que efectivament és informació pública. D’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, es considera que és informació publica la que es refereix la petició sobre “els criteris de valoració utilitzats per la instal·lació dels coixins berlinesos entre Via Bellavista i Via italiana”, també respecte del “sistema que utilitzen per valorar el resultat obtingut des de la seva instal·lació”, i s’inclouria, a més, la petició sobre la forma de valoració de la seva efectivitat, respecte com i qui determina si aquesta mesura dona solució al problema de la velocitat del tram de via publica indicat. Aquestes peticions són informació que l’Ajuntament hauria de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies i d’altra banda, és obvi que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. El reclamant va sol·licitar en el seu dia a l’Ajuntament i ara reclama davant d’aquesta Comissió, tal i com es desprèn dels antecedents, l’accés a aquesta informació sobre la qual, davant l’absència de resposta de l’Ajuntament, aquesta Comissió no pot valorar la concurrència de limitacions de les previstes a l’article 21 LTAIPBG i que haurà de valorar l’Ajuntament en el seu lliurament. Aquesta Comissió conclou que és procedent declarar el dret del reclamant a que se li lliuri la informació reclamada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la sol·licitud d’accés a la informació pública, o per donar compliment a aquesta resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents . Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Plans de mobilitat (codi 0126), i en la sèrie Plans de mobilitat urbana (2322). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de juliol de 2024,resol per unanimitat: 1. Inadmetre la reclamació pel que es refereix a la petició relativa a la instal·lació de passos de vianants per no consistir pròpiament en un objecte susceptible de garantia del dret d’accés a la informació previst a la LTAIPBG. 2. Estimar la Reclamació 726/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sobre el criteri de valoració per la instal·lació dels coixins berlinesos i la valoració de la seva efectivitat d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 726/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.