Solicitud de información sobre retribuciones de personal del Ayuntamiento de Hostalric y resultado de estimación parcial

Resolució 973/2022, de 24 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 726/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Hostalric Informació reclamada: Salaris de treballadors de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: De l’altra banda, cal dir que, tot i que les retribucions per l’exercici professional que perceben persones físiques són una dada personal protegida per la normativa de protecció de dades personals, no es tracta d’una dada de l’esfera de la seva intimitat que lesioni de manera greu l’esfera de la va privacitat, ni que mereixi una especial protecció de la legislació sotmetent- la al consentiment de la persona afectada, com les categories de dades personals de l’article 23 LTAIPBG, sinó que, de manera agregada i vinculada al lloc de treball, és informació pública sotmesa a un règim de publicitat activa, d’acord amb l’article 11.1 LTAIPBG. Per tant, de la ponderació dels drets confrontats, tenint en compte la rellevància d’aquesta informació per al dret de defensa de la persona reclamant, el dany en l’esfera de la privacitat que ocasionaria l’accés a les persones afectades, i tenint present el principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 del Reglament (UE) núm. 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), en resulta que ha de ser prevalent el dret de la persona reclamant en relació amb les dades retributives que resultin idònies i adequades per a la seva defensa, mentre que cal mantenir la protecció sobre les dades personals que resultin innecessàries, inadequades o desproporcionades per a aquesta finalitat. Tenint això en compte, pel que fa a les retribucions bàsiques (sou i complements de específic i de destinació), l’assignació de les quals es determina legalment d’acord amb el cos, nivell i descripció del lloc de treball, i no a la valoració de circumstàncies personals de qui l’ocupa, no sembla que la identitat de la persona que les percep hagi de ser rellevant per escatir si existeix o no una discriminació salarial. En canvi, els altres complements retributius possibles (gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat) s’atribueixen vinculats a la persona, i no a la plaça, com es demana en la reclamació. Es tracta de retribucions complementàries l’assignació de les quals no deriva d’una atribució objectiva i indiscriminada prevista normativament, sinó d’una decisió o valoració discrecional , motiu pel qual resulta rellevant per a la finalitat genèrica de la transparència de permetre el control de les decisions públiques d’impacte econòmic, i resulta justificat sacrificar una certa privacitat de les persones que es beneficien d’aquesta decisió discrecional; igualment, per a la finalitat específica de l’accés, aquesta informació resulta necessària per determinar si, en el marge de discrecionalitat de què disposa l’administració per a l’assignació de retribucions complementàries, es produeix una situació de discriminació cap a ella. Aquests elements de ponderació en relació amb la finalitat i l’escàs impacte en l’esfera personal que suposa l’accés a l’import de les retribucions per hores extres percebudes per les persones que ocupen o han ocupat les places indicades a la sol·licitud, porten a considerar adequar permetre l’accés a la informació sobre l’import anual percebut per aquest concepte per les persones que ocupen o han ocupat les places indicades en el termini concret sol·licitat. Quant al complement de productivitat, s’ha de tenir en compte que la normativa de funció pública (article 103.1 c del Decret Legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; article 172. 3 del Decret 214/1990 del reglament del personal al servei de les entitats locals, i article 5 del Reial decret 861/1986 del règim de les retribucions dels funcionaris de l’administració local) ja preveu una difusió interna a la resta del personal de la quantitat percebuda per cada persona associada a la seva identitat, i per tant, és informació a la qual la persona reclamant, com a treballadora de la corporació local, ja hi hauria pogut accedir associada a la identitat del perceptor, de manera que l’accés resultant d’aquesta Resolució no suposaria un cap dany en l’esfera de la protecció de dades personals. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Retribucions. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Ajuntament. Dades personals. Ponderació dels interessos en joc. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 d’agost de 2022, entra a la GAIP la Reclamació 726/2022, presentada contra l’Ajuntament d’Hostalric, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de juliol de 2022, la persona reclamant demana l’Ajuntament d’Hostalric: “Primero. Información sobre las retribuciones brutas anuales, del año 2017 al 2020, de las funcionarias con categoría de auxiliares administrativas que prestan sus servicios en el Ayuntamiento: - Urbanismo (M.C.C) - Intervención (L.D.C.) - Contratación/intervención (T.B.A.) - Secretaria (L.M.G.M.). Esta información no deberá incluir trienios y se deberá tomar como base el 100% de la jornada laboral. Por otro lado, hago constar que los datos publicados en el Portal de Transparencia referentes a las retribuciones de las funcionarias con categoría de auxiliares administrativas y de administrativas durante el año 2020 no son datos reales, de acuerdo con diversas conversaciones mantenidas con el personal del Ayuntamiento. Adjunto documento 3 con la información publicado en la web. Segundo. Información sobre el sueldo base bruto anual de cada una de las funcionarias con categoría de auxiliares administrativas desde el año 2017 al 2020. Tercero. En relación al punto uno y dos, Información sobre el tipo de complementos y los importes brutos anuales asignados cada uno de ellos desde el año 2017 al 2020. Cuarto. Retribuciones anuales para el año 2022 asignadas a las funcionarias con categoría de administrativas del Ayuntamiento: - OAMR (nueva incorporación) - Intervención (nueva incorporación) - Urbanismo (M.C.C.) - Alcaldía y administración electrónica (A.L.S.). Esta información no deberá incluir trienios y se deberá tomar como base el 100% de la jornada laboral. Quinto. Información sobre el sueldo base bruto anual de cada una de las funcionarias con categoría de administrativas para el año 2022. Sexto. En relación con el punto cuarto y quinto, información sobre el tipo de complementos y los importes brutos anuales asignados a cada uno de ellos para el año 2022. Séptimo. El sueldo base bruto mensual y el importe bruto de los complementos mensuales previstos de las siguientes funcionarias interinas: - Auxiliar administrativa intervención E.M. (sustituta de L.D.C). -Administrativa servicios generales J.L. (sustituta de M.C.C.)”. 3. La Reclamació presentada el 10 d’agost de 2022 indica que l’Ajuntament d’Hostalric no hauria respost a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior. 4. El 19 d’agost de 2022, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 23 d’agost de 2022, la GAIP comunica la Reclamació l’Ajuntament d’Hostalric i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 6 d’octubre de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient a l’Ajuntament. A data d’aquesta resolució, l’Ajuntament d’Hostalric no ha atès aquests requeriments. 7. El 7 d’octubre de 2022, la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 8. El 3 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, el qual fa les consideracions següents: “... Així, no hi ha impediment en poder accedir a les taules retributives agrupades per cossos i escales, ni tampoc per poder accedir, d’acord amb la regulació vigent sobre la publicitat de l’RLT, a la informació retributiva continguda en l’RLT i a la informació sobre les retribucions bàsiques de cada lloc de treball, sense que, en aquest sentit, s’hagi d’indicar la identitat de la persones concreta que ocupa o ha ocupat un determinat lloc de treball. IV. Pel que fa al complement de productivitat, l’article 103.1 c) del Decret Legislatiu 1/1997, i en el mateix sentit els articles 172. 3 del Decret 214/1990 del reglament del personal al servei de les entitats locals, i 5 del Reial decret 861/1986 del règim de les retribucions dels funcionaris de l’administració local, preveuen expressament que les quantitats que percebi cada funcionari siguin de coneixement públic per a la resta de funcionaris de la corporació, a més dels representants sindicals. En aquest sentit, el legislador fa prevaldre l’interès en l’obtenció de dita informació per sobre el dret a la privacitat dels treballadors afectats, i per tant, les expectatives de privacitat que puguin tenir els treballadors són limitades. Aquestes persones han de comptar amb la possibilitat que la resta de companys conegui les quantitats que puguin haver percebut per aquest concepte. A més, cal recordar que l’assignació individual d’aquests complements a cada treballador depèn en última instància de l’Alcalde. Tot i que ha d’obeir a criteris objectius prèviament fixats, el seu atorgament es basa en aspectes de discrecionalitat, complint, això sí, amb els principis de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació. Aquesta discrecionalitat a l’hora de repartir entre les persones treballadores, les quanties globals dotades pressupostàriament reforça la necessitat de transparència. Pel que fa a les gratificacions extraordinàries, han d’obeir a serveis extraordinaris prestats fora de la jornada de treball, i no poden ser fixes en la seva quantia ni periòdiques en el seu acreditament, i no es pot obviar el fet que l’accés a la informació individualitzada de les quantitats assignades per aquest concepte a cadascuna de les persones afectades pugui ser rellevant per a la persona treballadora que ho sol·licita, ja que, podria haver resultat perjudicada econòmicament en el repartiment de les assignacions. Els principis de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació que haurien de regir en l’assignació de les gratificacions extraordinàries, que depenen en última instància de decisions més discrecionals, justificaria l’accés per part de la persona reclamant a la informació sobre les quanties percebudes de manera individualitzada. En aquest sentit, per una banda, des del punt de vista de la persona treballadora reclamant, pot ser rellevant l’obtenció de la informació sol·licitada, als efectes que com afectada pugui comprovar que les retribucions rebudes per la resta de companys han estat assignades seguint els criteris i els principis rectors de la funció pública. Per una altra, des del punt de vista de les persones treballadores afectades és cert que la divulgació de la informació sobre els complements salarials percebuts podria facilitar l’obtenció d’un perfil econòmic sobre les persones afectades sobretot tenint en compte que el complements associats al lloc de treball (complement de destinació i específic), formen part de l’LRT, fet que fa que qualsevol pugui accedir d’una manera relativament fàcil a les quanties assignades als respectius llocs de treball a aquests dos conceptes (complement de destinació i específic), sigui a través de la mateixa RLT o posant en relació la informació sobre el grup i categoria d’una plaça concreta continguda en l’RLT amb les quanties aprovades en les respectives lleis de pressupostos per aquests grups o categories. No obstant l’exposat, aquesta finalitat es pot complir igualment sense necessitat de sacrificar la privacitat dels treballadors afectats. Així, es podria facilitar una relació individualitzada, sense incloure la identitat de les persones treballadores. Això permetria a la persona treballadora reclamant comprovar les quantitats percebudes i detectar eventuals situacions discriminatòries que s’hagin pogut produir en assignar, per exemple, serveis extraordinaris a unes persones treballadores en detriment d’altres. Així, en aplicació del principi de minimització (article 5.1.b) de l’RGPD), i als efectes d’assolir la finalitat de transparència, en aquest cas, s’hauria d’optar per la pseudonimització de la informació, és a dir “ el tratamiento de datos personales de manera tal que ya no puedan atribuirse a un interesado sin utilizar información adicional, siempre que dicha información adicional figure por separado y esté sujeta a medidas técnicas y organizativas destinadas a garantizar que los datos personales no se atribuyan a una persona física identificada o identificable;” (article 4.5 RGPD). A tal efecte, aquesta Autoritat considera que es podria facilitar un llistat amb les retribucions de cada persona treballadora funcionària i interina, substituint el nom i cognoms per un codi assignat a cadascuna d’elles que no permeti la identificació per part de tercers, de tal manera que permetés veure i controlar les quantitats percebudes per les diferents persones treballadores. Ara bé, per tal que aquests codis resultin efectius des de la perspectiva de la protecció de dades, cal assegurar que la identitat de les persones treballadores només sigui coneguda per qui atribueix el codi, de manera que els treballadors no resultin identificables per cap altra persona. En aquest sentit, utilitzar el núm.de DNI o un altre codi que pugui ser conegut per terceres persones no seria una bona opció. La substitució del nom i cognoms per les inicials no garantiria que no es pugui acabant identificant la persona afectada sense fer esforços desproporcionats, sobretot tenint en compte que es tracta de persones del mateix entorn laboral que la persona reclamant i que és la pròpia reclamant la que facilita la unitat i les inicials de la persona que ocupa aquell lloc concret. Per altra banda, i per tal d’evitar la reidentificació, l’agrupació dels treballadors en les diferents categories, només es pot dur a terme si es tracta de llocs de treball que compten amb un nombre de persones treballadores suficientment ampli, de tal manera que identificar cada persona treballadora requereixi terminis o activitats desproporcionats. Aquest és un element que convé tenir present en un cas com el plantejat, en el qual, per les dimensions que pot tenir la plantilla d’administratives i auxiliars en un ajuntament petit, és possible que no es pugui facilitar la informació agrupant els treballadors en les diferents categories. Per tot això, es considera que l’opció de facilitar a la persona reclamant un llistat de les retribucions sol·licitades juntament amb un codi numèric en substitució del nom i cognoms de les persones treballadores seria la més idònia, per tal de trobar en aquest cas el just equilibri entre el dret a la protecció de dades personals dels treballadors afectats i el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, excepte el complement de productivitat que s’haurà de facilitar identificant a cada persona treballadora, en compliment de la normativa local que preveu expressament que les quantitats que percebi cada funcionari siguin de coneixement públic per a la resta de funcionaris de la corporació. Conclusió. La normativa de protecció de dades no s’oposa a l’accés de la persona reclamant, a les taules retributives i a les retribucions associades a cada lloc de treball. Pel que fa al complement de productivitat, en aquest cas, la normativa de protecció de dades no impedeix donar l’accés de forma individualitzada, d’acord amb la normativa en matèria de funció pública que preveu expressament que la quantitat que percebi cada funcionari ha de ser de coneixement públic per a la resta de funcionaris de la corporació. Pel que fa a les retribucions per hores extraordinàries es pot facilitar de manera pseudonimitzada, mitjançant un llistat, a part, substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar-les“. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració amb la GAIP L'Ajuntament d’Hostalric no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per aquesta Comissió per dues vegades, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament d’Hostalric, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la protecció de dades personals La sol·licitud de la què aquest procediment de reclamació deriva a l’Ajuntament d’Hostalric la informació següent: - retribucions brutes anuals, sou base, i complements retributius (tipus i import anual brut de cadascun) des de l’any 2017 a 2020 de cadascuna de les següents funcionaries amb categoria d’auxiliars administratives: “Urbanismo (M.C.C) Intervención (L.D.C.) Contratación/intervención (T.B.A.) Secretaria (L.M.G.M.)”, sense triennis i amb base al salari de la jornada completa. - retribucions anuals, sou base i complements retributius (tipus i import brut anual de cadascun) per a l’any 2022 de cadascuna de les funcionaries amb categoria d’administratives següents: “ OAMR (nueva incorporación) Intervención (nueva incorporación) Urbanismo (M.C.C.) Alcaldía y administración electrónica (A.L.S.)”, sense triennis i amb base al salari de la jornada completa. - El sou base mensual i complements bruts mensuals de les dues funcionaries interines següents: “Auxiliar administrativa intervención E.M. (sustituta de L.D.C). Administrativa servicios generales J.L. (sustituta de M.C.C.)” sense especificar el període de temps. Es tracta d’informació pública, d’acord amb la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, respecte de part de la qual, en part, la normativa de transparència ja preveu que sigui de públic accés si bé de manera agregada per cossos i escales (sou base) o referides al lloc de treball (complements específics i de destinació), o de difusió interna entre les persones treballadores de la mateixa administració (complement de productivitat), segons s’analitzarà seguidament. Efectivament, l’article 9.1.d LTAIPBG preveu la publicitat activa de les relacions de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i que, desplegant aquest precepte legal, l’article 20 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, disposa que “1. Als efectes de la lletra d) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar: a) La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, de conformitat amb el contingut mínim que es preveu a la normativa vigent en matèria de funció pública”. Aquest contingut mínim, d’acord amb l’article 74 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre (EBEP), compren “la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales, si s’escau, a què estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries.” De la seva banda, l’article 11.e LTAIPBG disposa la difusió de la “informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos”. D’acord amb aquesta normativa, les retribucions complementàries associades al lloc de treball identificat a la reclamació és informació a la què no es pot negar el dret d’accés, vist que s’ha de difondre activament, igual que les retribucions bàsiques percebudes pels empleats públics, agrupades per nivells i cossos. Ara bé, la informació retributiva percebuda per una persona treballadora identificada o identificable és informació afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals, l’accés a la qual s’ha d’avaluar d’acord amb el règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. (...)”. Dels criteris de ponderació esmentats en aquest precepte, resulta aplicable el relatiu a la finalitat de l’accés, especificada motivada en la reclamació, que és la comprovació de les discrepàncies salarials entre funcionàries de la mateixa categoria i nivell i concretament, l’afectació de la persona reclamant, també treballadora de la corporació local reclamada, d’un tracte discriminatori i desigual en les seves retribucions, als efectes de fornir la denuncia pertinent. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l’article 22.1 LTAIPBG preveu una aplicació proporcional dels límits atenent a la finalitat de protecció i als interessos públics i privats concurrents, i que, en aquest cas, la finalitat de l’accés serveix a la defensa d’un dret privat rellevant de la persona reclamant, com és la defensa del seu dret a la igualtat retributiva i a no ser-ne discriminada. De l’altra banda, cal dir que, tot i que les retribucions per l’exercici professional que perceben persones físiques són una dada personal protegida per la normativa de protecció de dades personals, no es tracta d’una dada de l’esfera de la seva intimitat que lesioni de manera greu l’esfera de la va privacitat, ni que mereixi una especial protecció de la legislació sotmetent-la al consentiment de la persona afectada, com les categories de dades personals de l’article 23 LTAIPBG, sinó que, de manera agregada i vinculada al lloc de treball, és informació pública sotmesa a un règim de publicitat activa, d’acord amb l’article 11.1 LTAIPBG. Per tant, de la ponderació dels drets confrontats, tenint en compte la rellevància d’aquesta informació per al dret de defensa de la persona reclamant, el dany en l’esfera de la privacitat que ocasionaria l’accés a les persones afectades, i tenint present el principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 del Reglament (UE) núm. 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), en resulta que ha de ser prevalent el dret de la persona reclamant en relació amb les dades retributives que resultin idònies i adequades per a la seva defensa, mentre que cal mantenir la protecció sobre les dades personals que resultin innecessàries, inadequades o desproporcionades per a aquesta finalitat. Tenint això en compte, pel que fa a les retribucions bàsiques (sou i complements de específic i de destinació), l’assignació de les quals es determina legalment d’acord amb el cos , nivell i descripció del lloc de treball, no a la valoració de circumstàncies personals de qui l’ocupa, no sembla que la identitat de la persona que les percep hagi de ser rellevant per escatir si existeix o no una discriminació salarial. En canvi, els altres complements retributius possibles (gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat) s’atribueixen vinculats a la persona, i no a la plaça, com es demana en la reclamació. Es tracta de retribucions complementàries l’assignació de les quals no deriva d’una atribució objectiva i indiscriminada prevista normativament, sinó d’una decisió o valoració discrecional, motiu pel qual resulta rellevant per a la finalitat genèrica de la transparència de permetre el control de les decisions públiques d’impacte econòmic, i resulta justificat sacrificar una certa privacitat de les persones que es beneficien d’aquesta decisió discrecional; igualment, per a la finalitat específica de l’accés, aquesta informació resulta necessària per determinar si, en el marge de discrecionalitat de què disposa l’administració per a l’assignació de retribucions complementàries, es produeix una situació de discriminació cap a ella. Aquests elements de ponderació en relació amb la finalitat i l’escàs impacte en l’esfera personal que suposa l’accés a l’import de les retribucions per hores extres percebudes per les persones que ocupen o han ocupat les places indicades a la sol·licitud, porten a considerar adequar permetre l’accés a la informació sobre l’import anual percebut per aquest concepte per les persones que ocupen o han ocupat les places indicades en el termini concret sol·licitat. Quant al complement de productivitat, s’ha de tenir en compte que la normativa de funció pública (article 103.1 c del Decret Legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; article 172. 3 del Decret 214/1990 del reglament del personal al servei de les entitats locals, i article 5 del Reial decret 861/1986 del règim de les retribucions dels funcionaris de l’administració local) ja preveu una difusió interna a la resta del personal de la quantitat percebuda per cada persona associada a la seva identitat, i per tant, és informació a la qual la persona reclamant, com a treballadora de la corporació local, ja hi hauria pogut accedir associada a la identitat del perceptor, de manera que l’accés resultant d’aquesta Resolució no suposaria un cap dany en l’esfera de la protecció de dades personals. Tanmateix, i per al cas que existís algun complement retributiu d’alguna de les persones que la percep vinculat a la salut d’ella mateixa o del seu entorn familiar resultaria aplicable el règim d’exclusió de la informació previst a l’article 23 LATIPBG, i la informació no es podria facilitar de cap manera que permetés identificar, encara que fos indirectament, a la persona que percep. En aquest sentit, caldrà tenir en compte que el fet que la persona reclamant sigui treballadora del mateix centre suposa que té informació de context que li permetria identificar-la si es dona associada al lloc de treball o a altres circumstàncies personals o laborals que la identifiquin indirectament. Aquesta ponderació i conclusió és bàsicament coincident amb el criteri de l’APDCAT, exposat en l’informe no vinculant, emès a petició d’aquesta Comissió i traslladat a les parts i àmpliament reproduït en l’antecedent 8. En aquest sentit, la pseudonimització de la informació retributiva associada a un codi que hi proposa, tenint en compte que els complements retributius es demanen d’unes poques i determinades places, de les quals la persona reclamant, com a treballadora del mateix ajuntament, ja n’ha de conèixer la identitat, es considera innecessària. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir el sou base i els complements de productivitat i destinació associats als llocs de treball reclamats, així com l’import del complement de productivitat i de les gratificacions per serveis extraordinaris associats a les persones que l’ocupen o l’han ocupat en el termini indicat a la sol·licitud, i es desestima l’accés als complements retributius vinculats a la salut de la persona treballadora o del seu entorn familiar, d’acord amb el fonament jurídic 3. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de novembre, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 726/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir el sou base i els complements de productivitat i destinació associats als llocs de treball reclamats, així com l’import del complement de productivitat i de les gratificacions per serveis extraordinaris associats a les persones que l’ocupen o l’han ocupat en el termini indicat a la sol·licitud, i desestimar l’accés als complements retributius vinculats a la salut de la persona treballadora o del seu entorn familiar, d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir l’Ajuntament d’Hostalric que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a aquesta Comissió, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 726/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.