Estimada 07/01/2021 · 66 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo sobre plazas de aparcamiento para personas con movilidad reducida en centros sanitarios de Barcelona

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona un listado de centros sanitarios en la zona de Drassanes, sus plazas de aparcamiento reservadas y los resultados de las comprobaciones de idoneidad de dichas reservas. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al no hallar límites legales que justifiquen la denegación de acceso a esta información pública.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el informe ni el expediente solicitado por la Comisión no impide la resolución del procedimiento.
3 La información solicitada se considera pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad.
4 No concurren límites legales al derecho de acceso, ya que la ubicación de plazas de aparcamiento y las comprobaciones administrativas son datos cuantitativos o estadísticos.
5 El incumplimiento de los plazos de entrega de la información tras la resolución de la GAIP puede ser calificado como infracción muy grave según el artículo 77.2.b de la LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 4//2021, de 7 de gener Número d'expedient de la reclamació: 724/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Dades sobre reserves d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Sentit de la resolució: Estimació Resum: No és previsible que es presentin límits legals a la informació sol·licitada. En la llista de centres sanitaris de la zona de Drassanes i de places d'aparcament assignades a cadascun d'ells, amb la seva ubicació exacta, sens dubte no és plausible que es presentin límits de cap tipus al dret d'accés a la informació pública. I una cosa semblant cal afirmar sobre les comprovacions fetes per l'Ajuntament per verificar “que a la zona (es pot suposar que també Drassanes) el nombre de reserves són les adequades”, i sobre el resultat d’aquestes, doncs tals comprovacions i els eventuals resultats, d'existir, es pot suposar que serien actuacions administratives purament quantitatives o estadístiques; i si no s'han dut a terme o no hi ha un registre, serà suficient indicar aquesta circumstància per atendre la sol·licitud d'informació de la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Persones amb discapacitat. Places reservades d'aparcament. Reclamació contra silenci. Falta de col·laboració amb l'Administració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 724/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 d'agost de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, dirigida a l'Ajuntament de Barcelona, en la qual demana: 1. Llista de centres sanitaris a la zona de les Drassanes i relació de places d'aparcament assignades a cadascun d'ells, amb la seva ubicació exacta. 2. Comprovacions fetes arran d'una resposta del 24 de juliol de 2020 citada a la sol·licitud i el seu resultat. Demana de rebre la informació per escrit i correu postal. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. 3. L'Ajuntament informa la persona reclamant de la recepció de la sol·licitud i inicialment fixa la data límit de la resolució el 15 d'octubre de 2020, que posteriorment és ampliada fins al 30 del mateix mes. 4. La Reclamació presentada el 2 de novembre de 2020 indica que l'Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior i que el seu objectiu és denunciar l'incompliment de Barcelona de l'obligació legal de reserva de places d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda en la via pública en els centres sanitaris. 5. El 4 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 4 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 14 de desembre de 2020 la GAIP reitera l'anterior requeriment i el 18 del mateix mes el departament municipal de transparència comunica a la GAIP que hauria requerit en diverses ocasions a l'Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat la informació requerida per la GAIP, amb resultats infructuosos. 8. El 21 de desembre de 2020 la GAIP sol·licita la persona reclamant que li faciliti còpia de la resposta de 24 de juliol de 2020 a la que es refereix la seva sol·licitud d'informació pública (antecedent 2). 9. El 29 de desembre de 2020 la persona reclamant facilita a la GAIP el document indicat per l'antecedent anterior. Es tracta d'un escrit de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) dirigit a la persona reclamant, en el qual en resposta a una comunicació d'aquesta a l'Alcaldia li exposa els dos tipus de places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat que hi ha a la ciutat: les individuals, vinculades a una matrícula determinada, i les generals o genèriques, vinculades a espais d'interès general o a determinats equipaments, com els de salut. I afegeix: “els centres de salut com els que vostè ens indica són equipaments públics d'interès general i els correspon places genèriques. Recollim la seva consulta per comprovar que a la zona el nombre de reserves són les adequades, ja que coincideixen tres equipaments sanitaris diferents”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Falta de col·laboració de l'Administració L'antecedent 7 posa de manifest que l'Ajuntament no aporta a aquest procediment la informació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d'acord amb el previst per l'article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una falta de col·laboració de l'Administració amb l'efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d'accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si es té en compte que, com indica el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l'article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents.” 3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada indicada per l'antecedent 2 (llista de centres sanitaris a la zona de les Drassanes i places d'aparcament assignades a cadascun d'ells, amb la seva ubicació exacta i comprovacions fetes arran de la resposta del 24 de juliol de 2020 citada a la sol·licitud i resumida per l'antecedent 9 i el seu resultat), si existeix en poder de l'Administració, és informació pública, tenint en compte la definició feta d'aquest concepte per l'article 2.b LTAIPBG, i en conseqüència qualsevol persona té dret a ella, tret que ho impedeixin límits legals concurrents (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). No és previsible que es presentin límits legals en la informació sol·licitada. En la llista de centres sanitaris de la zona de Drassanes i de places d'aparcament assignades a cadascun d'ells, amb la seva ubicació exacta, sens dubte no és plausible que es presentin límits de cap tipus al dret d'accés a la informació pública. I una cosa semblant cal afirmar sobre les comprovacions fetes per l'Ajuntament per verificar “que a la zona (es pot suposar que també Drassanes) el nombre de reserves són les adequades”, i sobre el resultat d’aquestes, doncs tals comprovacions i els eventuals resultats, d'existir, es pot suposar que serien actuacions administratives purament quantitatives o estadístiques; i si no s'han dut a terme o no hi ha un registre, serà suficient indicar aquesta circumstància per atendre la sol·licitud d'informació de la persona reclamant. En conseqüència, cal concloure declarant el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de gener de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 724/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada relativa a la llista de centres sanitaris a la zona de les Drassanes i les places d'aparcament assignades a cadascun d'ells, amb la seva ubicació exacta i a les actuacions fetes per comprovar que a la zona de Drassanes el nombre de reserves de places d'aparcament són les adequades i el seu resultat, tal com va anunciar l'IMPD a la persona reclamant en el seu escrit de 24 de juliol de 2020, resumit per l'antecedent 9. 2. Requerir l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la informació indicada en l'apartat anterior a la persona reclamant en el termini de 15 dies des de la notificació de la present resolució i que tot seguit n'informi la GAIP. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 724/2020 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.