Se solicitó al Ayuntamiento de Olot un certificado de las despesas asumidas para la ejecución del Pla parcial 1 del Morrot. Ante el silencio administrativo, se reclamó ante la GAIP. La GAIP inadmitió la solicitud del certificado por no estar amparada por el derecho de acceso, pero declaró la pérdida parcial del objeto al haber facilitado el Ayuntamiento la información existente.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no ampara la obtención de certificados, copias auténticas o indexaciones que la Administración deba elaborar expresamente para atender la petición.
2
La pretensión de obtener un certificado de secretaría excede el concepto de información pública y, por tanto, es inadmisible según el artículo 72.4 del Decret 8/2021 y el artículo 33.2 RGAIP.
3
Se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración facilita extemporáneamente la información existente en su poder durante el procedimiento.
4
La entrega de la información disponible y la declaración de inexistencia de detalles adicionales por el tiempo transcurrido satisfacen la solicitud de información.
Texto completo
Resolució 803/2022, de 22 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 723/2022
Administració reclamada: Ajuntament d’Olot
Informació reclamada: Certificat de despeses assumides per l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació.
Resum: Segons l’article 72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la
informació pública, “el dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques,
indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha
d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest
objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte
d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. Així mateix, l’article 33.2
RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés
a la informació pública, i està clar que la pretensió d’obtenir un certificat és un objecte que resta
al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret
8/2021.
Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme. Despeses municipals. Reclamació contra silenci.
Certificats. Informació existent. Lliurament parcial extemporani.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 723/2022, presentada contra
l’Ajuntament d’Olot, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
d’Olot: “Que havent consultat l'expedient del Pla parcial 1 del Morrot (pol.II) interessa
conèixer les despeses associades a l'execució del mateix que va assumir l'Ajuntament
d'Olot. Sol·licitud: Certificat de la Secretària indicant aquesta informació de manera
expressa”.
3. La Reclamació presentada el 9 d’agost de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 12 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Olot i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 12 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 16 de setembre de 2022 la GAIP rep un informe (certificat) de l’Ajuntament d’Olot, que
posa de manifest el següent: “la senyora xxxx (la persona reclamant) ha pogut consultar la
documentació existent en relació a la Junta de Compensació que va gestionar el polígon
d’actuació, podent concloure en què l’inici de les obres d’urbanització varen començar a
primers de 1981 i finalitzar a finals de 1986. Hi consta que l’aportació municipal estava
fixada en 7.108.201 pessetes, segons document adjunt, i extret del propi Pla parcial.
Consultats els serveis econòmics de la Corporació, s’ha informat que atès el temps
transcorregut, no es disposa del detall de les consignacions pressupostàries citades”.
7. El 19 de setembre de 2022 la GAIP comunica l’informe municipal a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació
Segons l’article 72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació
pública, “el dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions
d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar
expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte.
En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació
pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP
estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la
informació pública, i està clar que la pretensió d’obtenir un certificat és un objecte que resta al
marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021.
En conseqüència, la Reclamació és inadmissible en relació amb la pretensió d’obtenir un
certificat de secretaria sobre les despeses municipals en un pla parcial, sens perjudici que la
persona reclamant pugui requerir-lo sobre la base d’altres fonamentacions jurídiques.
3. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació
L’informe municipal, que la GAIP ha comunicat a la persona reclamant, facilita informació sobre
les despeses assumides per l’Ajuntament per a l’execució del Pla parcial 1 del Morrot (polígon
II), i afirma que no consten a la comptabilitat municipal una consignació més detallada de les
despeses indicades, degut al temps transcorregut (uns quaranta anys). És a dir: l’Ajuntament
hauria facilitat a la persona reclamant la informació facilitada existent en el seu poder, i afirmat
que no en disposa de més.
En aquestes circumstàncies, es pot concloure que l’Administració reclamada ha estimat la
sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven. En conseqüència, és procedent finalitzar la
Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de
dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 22 de setembre de 2022, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 723/2022, en relació amb la pretensió de la persona
reclamant d’obtenir un certificat de la secretaria municipal, perquè aquest objecte no forma
part del dret d’accés a la informació pública.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 723/2022, en relació
amb la resta de les seves pretensions.
3. Finalitzar la Reclamació 723/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.