Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información detallada sobre denúncias de barreras arquitectónicas y su gestión (2016-2020). El reclamante alegó silencio administrativo. La GAIP estima la reclamación porque la información es de naturaleza estadística y cuantitativa, por lo que no existen límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es meramente cuantitativa y de naturaleza estadística, lo que hace improbable la concurrencia de límites legales al acceso.
2
La Administración solo está obligada a facilitar la información que esté efectivamente en su poder, debiendo justificar razonadamente si no es así.
3
La falta de remisión de informes o expedientes solicitados por la GAIP constituye una falta de colaboración, pero no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
4
Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
Texto completo
Resolució 812/2020, de 28 de desembre
Número d'expedient de la reclamació: 723/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Dades sobre denúncies de barreres arquitectòniques.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada és merament quantitativa, de naturalesa estadística, de
manera que difícilment no es pot presentar en ella cap límit legal. En conseqüència, és
procedent declarar el dret de la persona reclamant, si bé tenint en compte que, de resultes de
l'exercici del dret d'accés a la informació pública, l'Administració només està obligada a facilitar
la informació que està en el seu poder, sent suficient assenyalar de forma raonada que no es
compleix aquesta circumstància en els casos que no sigui aquest el cas.
Paraules clau: Ajuntaments. Denúncies. Barreres arquitectòniques. Persones amb
discapacitat. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l'Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 2 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 723/2020, presentada contra
l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació
previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 d'agost de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud al registre del
Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, dirigida a l'Ajuntament de
Barcelona, que demana: 1. Detall complet, separat per anys naturals, de les denúncies
derivades per l'àrea de supressió de barreres arquitectòniques de la Generalitat, des de
2016 al 2020, amb indicació del dia de recepció de la denúncia. 2. Gestions fetes per
l'Ajuntament en relació amb les derivacions de l'apartat anterior. 3. Establiments que han
eliminat la barrera de resultes de l'anterior derivació. 4. Establiments que han d'eliminar la
barrera, prèvia visita d'inspecció municipal i data límit per eliminar-la. 5. Establiments
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
pendents de visita municipal d'inspecció. Demana de rebre la informació per escrit i correu
postal.
3. L'Ajuntament informa la persona reclamant de la recepció de la sol·licitud i inicialment fixa
la data límit de la resolució el 15 d'octubre de 2020, que posteriorment és ampliada fins al
30 del mateix mes.
4. La Reclamació presentada el 2 de novembre de 2020 indica que l'Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud anterior i que el seu objectiu és posar de manifest que des del
trasllat de les denúncies no es fa res.
5. El 4 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de
procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El 4 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti
un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de
la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre
la Reclamació.
7. El 14 de desembre de 2020 la GAIP reitera l'anterior requeriment i el 18 del mateix mes el
departament municipal de transparència contesta a la GAIP que hauria requerit en diverses
ocasions a l'Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat la informació requerida
per la GAIP, amb resultats infructuosos.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l'Administració
L'antecedent 7 posa de manifest que l'Ajuntament no aporta a aquest procediment la informació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d'acord amb el previst per l'article 33.4 RGAIP (“La
Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han d'enviar a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”). El fet que el departament municipal de
transparència hagi realitzat gestions perquè el servei afectat emeti la documentació requerida
per la GAIP posa de manifest el seu interès per respondre els escrits d'aquesta Comissió, però
no salva l'incompliment per part de l'Administració municipal de les obligacions assenyalades
per la normativa de transparència i accés a la informació pública per garantir aquest dret.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l'Administració amb
l'efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d'accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si es té en
compte que, com indica el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits
en la informació sol·licitada i que, a més, l'article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitat disciplinàries
que resultin procedents.”
3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada indicada per l'antecedent 2, sobre recepció i gestió de denúncies en
matèria de supressió de barreres arquitectòniques derivades per la Generalitat, si existeix en
poder de l'Administració, és informació pública, tenint en compte la definició feta d'aquest
concepte per l'article 2.b LTAIPBG, i en conseqüència qualsevol persona té dret a ella, tret que
ho impedeixin límits legals concurrents (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
La informació sol·licitada és merament quantitativa, de naturalesa estadística (entenent que la
petició del “detall complet” que es formula a la sol·licitud es refereix a la relació de denúncies i
actuacions dutes a terme per l'Ajuntament, sense dades personals de terceres persones
afectades), de manera que difícilment no es pot presentar en ella cap límit legal. En
conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant, si bé tenint en compte
que, de resultes de l'exercici del dret d'accés a la informació pública, l'Administració només està
obligada a facilitar la informació que està en el seu poder, sent suficient assenyalar de forma
raonada que no es compleix aquesta circumstància en els casos que sigui aquest el cas.
4. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 28 de desembre de 2020, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 723/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada indicada per l'antecedent 2, d'acord amb les consideracions fetes pel fonament
jurídic 3.
2. Requerir l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la informació indicada en l'apartat anterior
a la persona reclamant en el termini de 15 dies des de la notificació de la present resolució
i perquè tot seguit n'informi la GAIP.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 723/2020 i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.