Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Climent de Llobregat información sobre la entidad responsable de unas obras. El ciudadano alegó silencio administrativo positivo ante la falta de respuesta. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante el procedimiento de reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La aplicación de límites al derecho de acceso debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad, interpretándose restrictivamente en beneficio del derecho.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el trámite de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 87/2020, de 7 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 723/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Informació reclamada: Entitat responsable d’unes obres.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; també l’ha facilitada a la GAIP,
que l’ha traslladat a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Obres. Responsabilitat. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 723/2019, presentada per un advocat
que actua en representació d’una persona interessada contra l’Ajuntament de Sant Climent de
Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 12 de setembre de 2019 la persona reclamant s’adreça a l’Ajuntament de Sant Climent de
Llobregat, indica que el 4 de juliol de 2019 li hauria sol·licitat, en qualitat de persona interessada
degut als danys que li haurien causat, la titularitat de les obres realitzades el març de 2018,
d’apertura de la via pública a una adreça determinada del municipi, manifesta que no hauria rebut
resposta de l’Ajuntament, motiu pel qual s’hauria produït el silenci administratiu positiu previst per
l’article 35 LTAIPBG, invoca allò que estableix l’article 36 de la mateixa Llei i demana que la
informació sol·licitada següent li sigui lliurada en el termini de 30 dies: informar si les obres
indicades són responsabilitat de l’Ajuntament o d’un contractista o, en el seu defecte, indicar la
persona titular de la llicència. Demana la informació en format electrònic. També presenta un
requeriment previ de responsabilitat patrimonial.
3. La Reclamació presentada el 22 de novembre de 2019 assenyala que l’Ajuntament no ha contestat
les sol·licituds anteriors.
4. El 26 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Climent de
Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de
mediació requerit per la persona reclamant.
5. El 23 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat.
L’informe posa de manifest que el 21 de novembre de 2018 la persona representada en aquest
procediment va presentar un requeriment previ a una reclamació patrimonial per les filtracions que
patiria a causa d’unes obres de canalització i demanava informació sobre el responsable de les
obres en qüestió; l’Ajuntament li hauria facilitat aquesta informació, que es reprodueix a l’informe,
el 21 de gener de 2019. La mateixa sol·licitud hauria estat presentada a l’Ajuntament el 4 de juliol,
el 12 de setembre i el 20 de setembre de 2019, i hauria estat inadmesa per reiterativa pel decret
d’Alcaldia 31/2020, de 21 de gener.
6. El 24 de gener de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant-
li que, si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari, s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud.
Un cop transcorregut aquest termini no consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; també l’ha facilitada a la GAIP, que l’ha
traslladat a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de
febrer de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 723/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.