Solicitud de acceso a información y documentación de la Universidad de Particulares o Común de Vecinos de Espot con resultado de estimación parcial

Resolució 86/2024, de 25 de gener Número d’expedient de les Reclamacions: 722/2023 i 728/2023 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament d’Espot Informació reclamada: Informació i còpia de la documentació de les comunicacions entre l'Ajuntament d'Espot i els membres de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot en els darrers sis anys i informació i còpia de la documentació dels estatuts vigents i de les modificacions efectuades i/ o que estiguin pendents d'aprovació; i les actes de les Juntes Generals i Juntes Administratives de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot des del 12 de desembre de 2017 . Sentit de la r esolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: Es reconeix el dret d’accés del reclamant, en la seva condició d’electe, a la informació que l’Ajuntament d’Espot tingui en el seu poder sobre les comunicacions entre l'Ajuntament d'Espot i els membres de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot en els darrers sis anys, i sobre els estatuts i altra documentació que hi pugui estar relacionada . Es considera que s’ha de donar accés a aquella informació que estigui en possessió d’aquest Ajuntament, tot i que l’especial naturalesa jurídica d’aquesta institució que es podria considerar fora de l’àmbit d’aplicació de la LTAIPBG, segons el seu especial regim jurídic , ja que aquesta Comissió ha valorat que de les actuacions de l’Ajuntament en la gestió, adopció d’acords i assumpció de despeses sobre la Universitat de particulars i Comú de veïns d’Espot , acreditat en els antecedents, es desprèn la condició d’informació publica de l’Ajuntament, que justifi ca el reconeixement del dret d’accés a la informació demanada per l’electe. D’altra banda, no s’admet l’accés a la informació consistent en les actes de les Juntes Generals i Juntes Administratives de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot des del 12 de desembre de 2017, atesa la independència de l’ens que no estaria dins l’àmbit subjectiu de la LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Institució Universitat de particulars o Comú de veïns. Àmbit subjectiu d’aplicació. Acumulació. Càrrec electe. Informació publica en possessió de l’Ajuntament. Comunicacions. Estatuts. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Mediador: Josep Ramon Barberà Antecedents 1. El 3 d’agost de 2023 entren a la GAIP les Reclamacions 722/2023 i 728/2023, presentades contra Ajuntament d’Espot, per un regidor d’aquest Ajuntament, en relació amb dues sol·licituds indicades a l’antecedent següent en les quals es demana la mateixa informació: còpia de la documentació de les comunicacions entre l'Ajuntament d'Espot i els membres de la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot” en els darrers sis anys i informació i còpia de la documentació dels estatuts vigents i de les modificacions efectuades i/o que estiguin pendents d'aprovació; i les actes de les Juntes Generals i Juntes Administratives de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot des del 12 de desembre de 2017. L’electe reclamant, sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Acompanyen l’escrit de R eclamació 722/2023 de 3 d’agost de 2023, dues resolucions judicials, la primera del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Lleida de 18 de juny de 2014, que estima el recurs contenciós administratiu interposat pel reclamant contra la resolució de l’Ajuntament d’Espot que no reconeixia la condició de membre del comú de veïns, que anul·la; condemna a l’Ajuntament d’Espot a donar compliment al reconeixement del reclamant de la condició de membre de la Universitat de particulars o Comú de veïns d'Espot, que es regula en les bases de l'administració de la indicada Universitat que consten en una escriptura pública de l'any 1957 (folis 9 a 26 de l'expedient administratiu) i a acordar-lo en el corresponent acte administratiu que alhora ordenarà que es practiquin les inscripcions que si s’escau s’hagin de fer en els registres adients reconeix. La segona resolució judicial és la Sentencia 724/2017 de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ de Catalunya de 6 d’octubre de 2017, que desestima el recurs interposat per l’Ajuntament d’Espot contra l’anterior sentencia. 2. Les sol·licituds que han donat lloc a la presentació de les reclamacions demanen la mateixa informació en els termes següents: 2.1. El 12 de juny de 2023 i com antecedent de la Reclamació 722/2023, el reclamant demana a l’Ajuntament d’Espot, l’accés a la informació pública en els termes següents: “Segons la sentència ferma adjunta número 724/2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, reafirmada amb Decreto de Firmeza de 12 de desembre de 2017: Jo, XXX amb DNI n (del reclamant) he d’estar inscrit i formo part de ple dret de les llistes municipals de partícips de la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot”. Per tant sol·licito tota una copia de tota la correspondència emesa als partícips de la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot” des de la data de la citada sentencia ferma. També, sol·licito una copia dels estatuts vigents o dels que estiguin pendents d’aprovació. Finalment, sol·licito una copia de totes les actes de la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot” celebrades des de la data de la citada sentencia ferma. A partir d’ aquesta instància, sol·licito rebre tota la informació relacionada amb la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot”, així com el reconeixement per part de l’ Ajuntament dels drets derivats de pertànyer a la mateixa” . 2.2. El 28 de juny de 2023, com antecedent de la Reclamació 728, el reclamant adreça a l’Ajuntament d’Espot una petició d’informació en els termes següents: ”Jo, XXX amb DNI n ( dades del reclamant) regidor d'aquest Ajuntament, sol·licito a l'alcaldia la següent documentació: Una copia de tota la correspondència emesa des d’aquest ajuntament als partícips de la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot” en els últims sis anys. També, sol·licito una copia dels estatuts vigents o dels que estiguin pendents d’aprovació. Finalment, sol·licito una copia de totes les actes de la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot” celebrades des de la data 12/12/2017”. 3. Ambdues peticions d’informació són desestimades per l’Ajuntament d’Espot. 3.1. El 6 de juliol de 2023 l’Ajuntament d’Espot desestima la petició d’accés a la informació formulada el 28 de juny de 2023 (Reclamació 728/2023), en virtut de la Resolució d’Alcaldia 73/2023, en els termes següents: “presentat al registre d'entrada el 28 de juny de 2023, amb Registre d’Entrada núm. 581/2023, a través del qual sol·licita l’accés a la informació de la documentació relativa a la correspondència emesa des d’aquest ajuntament als partícips de la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot” en els últims sis anys; còpia dels estatuts vigents o dels que estiguin pendents d’aprovació de dita entitat; i còpia de totes les actes de l’esmentada entitat. Atès que tal i com preceptua l'art. 77 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, LRBRL, els membres de les Corporacions Locals tenen dret a obtenir de l'Alcalde, quants antecedents, dades o informació obren en poder dels Serveis de la Corporació i resulten precisos per al desenvolupament de la seva funció, Atès que la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot, no és una entitat emmarcada dins l’àmbit subjectiu de la Llei 19/2023, 1de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, pel que s’estableix el següent al seu article 2: “1. Les disposicions d'aquest títol s'aplicaran a: Errada sobre la data de la llei que s’interpreta que es refereix a la Llei 19/2013, per la referència explicativa que s’exposa a continuació del seu títol . a) L' Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes i de les Ciutats de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l'Administració Local. b) Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social així com les mútues d' accidents de treball i malalties professionals col·laboradores de la Seguretat Social. c) Els organismes autònoms, les Agències Estatals, les entitats públiques empresarials i les entitats de Dret Públic que, amb independència funcional o amb una especial autonomia reconeguda per la Llei, tinguin atribuïdes funcions de regulació o supervisió de caràcter extern sobre un determinat sector o activitat. d) Les entitats de Dret Públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades a qualsevol de les Administracions Públiques o dependents d' elles, incloses les Universitats públiques. e) Les corporacions de Dret Públic, pel que fa a les seves activitats subjectes a Dret Administratiu. f) La Casa de la seva Majestat el Rei, el Congrés dels Diputats, el Senat, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, així com el Banc d' Espanya, el Consell d' Estat, el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social i les institucions autonòmiques anàlogues, en relació amb les seves activitats subjectes a Dret Administratiu. g) Les societats mercantils en el capital social de les quals la participació, directa o indirecta, de les entitats previstes en aquest article sigui superior al 50 per 100. h) Les fundacions del sector públic previstes en la legislació en matèria de fundacions. i) Les associacions constituïdes per les administracions, organismes i entitats previstos en aquest article. S'inclouen els òrgans de cooperació previstos a l'article 5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la mesura que, per la seva peculiar naturalesa i per mancar d'una estructura administrativa pròpia, li resultin aplicables les disposicions d'aquest títol. En aquests casos, el compliment de les obligacions derivades d' aquesta Llei seran dutes a terme per l'Administració que ostenti la Secretaria de l'òrgan de cooperació. 2. Als efectes del que preveu aquest títol, s'entén per Administracions Públiques els organismes i entitats inclosos en les lletres a) a d) de l'apartat anterior.” Atès que la informació sol·licitada no es troba entre els supòsits contemplats a la normativa, concretament a l’apartat quart de l’article 19 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: “Quan la informació objecte de la sol·licitud, encara que estigui en poder del subjecte al qual s’adreça, hagi estat elaborada o generada en la seva integritat o part principal per un altre, s’ha de remetre la sol·licitud a aquest perquè decideixi sobre l’accés”. 3.2. El 13 de juliol de 2023 l’Ajuntament d’Espot desestima la petició d’accés a la informació formulada el 12 de juny de 2023 (Reclamació 722/2023), en virtut de la Resolució d’Alcaldia 76/2023 , per entendre que la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot”, no és una entitat emmarcada dins l’àmbit subjectiu de la Llei 19/2023 , de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, pel que s’estableix al seu article 2; i en el mateix sentit l’article 3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i per raó de que la informació sol·licitada no es troba entre els supòsits contemplats a la normativa, concretament a l’apartat quart de l’article 19 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: “Quan la informació objecte de la sol·licitud, encara que estigui en poder del subjecte al qual s’adreça, hagi estat elaborada o generada en la seva integritat o part principal per un altre, s’ha de remetre la sol·licitud a aquest perquè decideixi sobre l’accés”. En la mateixa data 13 de juliol de 2023 es comunica al reclamant la Resolució número 77/2023 de l’Alcaldia, on s’informa que mentre es tramitava el recurs d’apel·lació contra la Sentencia del Jutjat del Contenciós -Administratiu de Lleida de 18 de juny de 2014, que estima el recurs contenciós administratiu interposat pel reclamant contra la resolució de l’Ajuntament d’Espot perquè no li reconeixia la condició de membre del comú de veïns, i que anul·la tot condemnant a l’Ajuntament a adoptar els acords corresponents, la Junta de la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot” en sessió de 26 d’octubre de 2015 va acordar la modificació dels Estatuts, acord que es va elevar a públic, establint l’article 20 dels Estatuts aprovats el següent: “ARTICLE 20. Per a la modificació dels presents estatuts i en general per a la presa d'acords relatius a les funcions descrites en I ‘article 15, caldrà majoria absoluta si la Es reitera l’errada sobre la data de la llei que es desprèn a que es refereix a la Llei 19/2013 de l’estat, per la referència explicativa que s’exposa a continuació del seu títol. reunió se celebra degudament anunciada en primera convocatòria , o majoria simple dols assistents, si ho és en segona. Seran també de competència exclusiva de la Junta General de la Universitat de Particulars; la realització de tota classe d' actes de disposició, alienació, adquisició i gravamen sobre béns mobles i immobles; l’autorització pe r a usos de Ia Muntanya d’Espot; I ‘admissió de nous comuners i, en general, qualsevol tipus d'acte aliè a la gestió ordinària de la mateixa i amb transcendència en el funcionament de la comunitat, així corn contractar amb noves companyies d'assegurances i l'assignació de retribucions en metàl·lic dels comuners que aportin el seu treball ”. 4. El 25 d’agost 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació 728/2023 i el 6 de setembre de 2023 admet provisionalment la Reclamació 722, i s’informa respectivament, en les dates esmentades, a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’entitat reclamada relatives a la informació pública sol·licitada , s’informa de la tramitació del procediment de mediació d’acord amb la seva petició i de la propera convocatòria de la corresponent sessió de mediació. 5. El 30 d’agost de 2023 la GAIP rep informe de l’Ajuntament sobre la sol·licitud d’informació de 28 de juny de 2023 que es causa de la Reclamació 728/2023 on es reiteren les consideracions que es contenen en la desestimació de la petició d’informació, tot afegint les disposicions del Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d’Organització i Funcionament (ROF) , articles 14, 15 i 16 sobre l’accés a la informació de l’Ajuntament, dels que no dedueix la obligació de lliurar la informació reclamada i s’afirma que “ la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot” és una entitat privada que no forma part de l’Ajuntament d’Espot”. 6. El 4 de setembre de 2023 el reclamant presenta a la GAIP documentació addicional que consisteix en unes factures registrades per l’Ajuntament d’Espot i dues actes del Ple de l’Ajuntament d’Espot on es contenen referències a actuacions d’aquesta corporació municipal en relació a la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot. Concretament s’aporta el següent: a)-Factures d’un despatx d’advocats en les quals hi figura el segell del registre de factures del secretari interventor de l’Ajuntament, següents: -Factura de data 18 de setembre 2014 respecte a “la condición de miembro del común” i fa referència als honoraris relatius a les diverses actuacions que s’han dut a terme en la “defensa del Ayuntamiento” ante el Juzgado. -Factura de data 16 de desembre de 2014 “provisió de fons per actuacions corresponents en segona instancia”, referides al Recurs d’apel·lació interposat pel reclamant. -Factura de 7 de desembre de 2017 on es contenen referències a actuacions realitzades, com ara: els honoraris d’aquest despatx jurídic sobre “emissió del dictamen jurídic sobre la regularització del Comú de Veïns d’Espot de data (12.09.2014), Model d’expedient de reordenació del Comú de Veïns ( 15.09.2014), Model autorització per delegar a un representant de cada casa i model convocatòria assemblea (16.12.2014), emissió d’informe jurídic en relació a una sol·licitud, model d’acta d’assemblea de veïns, redacció i revisió de la modificació dels Estatuts del Comú d’Espot (27.2.2015), i gestions per a elevar a públic aquests estatuts, entre d’altres. b)- Les Actes del Ple de l’Ajuntament d’Espot següen ts: - acta de la sessió ordinària del Ple del dia 27 de setembre de 2022. Núm. 5/2022. On es contenen acords que es refereixen al Comú de Veïns d’Espot , concretament als punts 6 i 7, relatius a: 6. Proposta d’acord del Ple per a la partió d’una finca del Comú de Veïns d’Espot, i punt 7. Proposta per al reconeixement de l’existència d’una servitud de pas de canonada que grava una parcel·la integrant de la finca registral núm. 1289 titularitat de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot. -acta de la sessió de 14 de maig de 2015. Núm. 3/2015. Destaca en relació a l’objecte de la reclamació, el punt 4 de l’ordre del dia el relatiu a l’al·legació d’una sol·licitant a ser membre del Comú de Veïns d’Espot, on es diu que “La Corporació, per unanimitat, acorda denegar l’al·legació de YYY (sol·licitant d’incorporació a la Comunitat de Veïns ) atès que el llistat aprovat per l’Ajuntament parteix dels membres titulars dels drets de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot, que són aquells que es van constituir originàriament com a tals copropietaris indivisos de la Muntanya d’Espot per escriptura de compravenda de data 1957”. 7. El 6 de setembre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Espot i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Se l’informa que per sol·licitud expressa de la persona reclamant, es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de l’LTAIPBG , i que es convocarà la corresponent sessió de mediació. 8. El 14 de setembre de 2023 la GAIP rep de l’Ajuntament d’Espot les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de les persones que representaran a l’Ajuntament d’Espot en la sessió de mediació que es durà a terme electrònicament mitjançant la plataforma Teams: i que es refereixen a l’alcalde l'Ajuntament d'Espot, i l’assessor jurídic d’aquell ajuntament. 9. El 26 de setembre de 2023 es realitza la sessió de mediació en relació a ambdues Reclamacions 722/2023 i 728/2023, sol·licitada per la part reclamant, per mitjans electrònics. En aquesta sessió, una vegada exposades les posicions de les parts, constatada la divergència sobre l’accés a la informació reclamada, es conclou que no és possible arribar a un acord de mediació i així es fa constar a l’Acta signada per ambdues parts, i per tant el procediment de la reclamació es resoldrà per resolució del Ple de la GAIP, donant-se per finalitzat el procés de mediació de conformitat amb la previsió de l’Apartat 16 del Manual de mediació, apartat b). 10. El 12 de desembre de 2023 la GAIP rep l’Acta signada per ambdues parts, on en síntesi, es fa constar que “ La part reclamant reitera la seva petició, al·legant la condició de bé comunal dels monts de referència, a diferència de l’Administració reclamada, qui manté el caràcter privat de la propietat forestal, divergint ambdues parts en la qualificació jurídica dels béns. Davant d’aquesta situació, el mediador recorda la doctrina de la GAIP sobre el dret d’accés reforçat que assisteix als electes locals en relació amb la informació que les administracions locals tenen en el seu poder o estan en condicions de tenir. Tot seguit, pregunta expressament a les parts sobre la possibilitat d’assolir, o no, un acord de mediació en relació amb la informació sol·licitada que és objecte del procediment, evidenciant-se la impossibilitat d’arribar a l’acord entre ambdues parts. Atès que les parts divergeixen sobre l’accés a la informació reclamada i que no és possible arribar a un acord de mediació, el procediment de la reclamació es resoldrà per resolució del Ple de la GAIP, donant-se per finalitzat el procés de mediació de conformitat amb la previsió de l’Apartat 16 del Manual de mediació, apartat b) ”. 11. El 13 de desembre de 2023 la GAIP trasllada a l’Ajuntament petició d’informe a l'empara dels articles 33.4 i 34.1 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, s’exposin els antecedents de fet i fonamenteu en dret el vostre posicionament en relació amb aquesta Reclamació i respecte la sol·licitud d'accés a la informació de la qual deriva, que justifiqui raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada. També es demana l'expedient complet relatiu a la sol·licitud d'accés a la informació pública, tramitada per la vostra administració i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l'accés que es reclama, si n'hi ha. Es fa avinent que d'acord amb l'article 33.7 RGAIP, la manca de tramesa de l'expedient i de l'informe que us són requerits en aquest ofici no impedeix que aquesta Comissió continuï amb la tramitació de la reclamació fins a finalitzar el procediment amb Resolució, que serà igualment vinculant per a aquesta Administració. 12. El 4 de gener de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament d’Espot documentació sobre l’expedient de les sol·licituds d’accés a la informació en relació a les R eclamacions 722/2023 i 728/2023 i l’informe de 27 desembre de 2023 sobre les mateixes, on després d’exposar els antecedents rellevants de l’assumpte, en síntesi, es considera que la Junta General de la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot” es l’únic òrgan competent per acordar l’admissió del Sr. XXX (reclamant) com a nou membre del comú de conformitat amb l’article 20 dels estatuts de l’entitat; que la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot” és una entitat privada, sent la muntanya d’Espot un bé de propietat privada en “ma comuna” i no un “bé comunal” com s’afirma de contrari; i finalment considera “que l’entitat local no disposa de la informació sol·licitada en virtut de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, no està obligada a subministrar-la, si bé, potestativament pot indicar al sol·licitant que es dirigeixi directament a la Universitat. En definitiva, si el sol·licitant desitja conèixer la informació detallada a les seves instàncies genèriques de data 12 i 28 de juny de 2023, haurà de sol·licitar-la directament a la “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Acumulació de les Reclamacions 722/2023 i 728/2023 Les Reclamacions 722/2023 i 728/2023 presenten una coincidència en la informació que es reclama i que consisteix en la còpia de la documentació de les comunicacions entre l'Ajuntament d'Espot i els membres de la Universitat de particulars o Comú de v eïns d'Espot en els darrers sis anys; informació i còpia de la documentació dels estatuts vigents i de les modificacions efectuades i/ o que estiguin pendents d'aprovació; i les actes de les Juntes Generals i Juntes Administratives de la Universitat de particulars o Comú de v eïns d'Espot des del 12 de desembre de 2017. També es tracta en ambdues reclamac ions del mateix sol·licitant, l’electe, i es formulen davant la mateixa administració, l’Ajuntament d’Espot. L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial que es produeix clarament en el cas de les Reclamacions 722 i 728 de 2023, on concorre una identitat de parts, d’objecte i del motiu de finalització dels procediments, ha motivat que en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportuna i ajustada a dret l’acumulació de les reclamacions esmentades. De fet, així s’ha reconegut també en el procediment de mediació que es va realitzar per atendre de forma conjunta ambdues reclamacions en la mateixa sessió de mediació i així es constata en l’acta de referencia. 3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada en possessió de l’Ajuntament La petició d’accés a la informació es refereix, com ja s’ha descrit, a les comunicacions i correspondència entre l'Ajuntament d'Espot i els membres de la “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot en els darrers sis anys; els seus estatuts i modificacions, i a les actes de les seves Juntes Generals i Juntes Administratives des del 12 de desembre de 2017. Sobre aquesta informació reclamada, en primer terme, s’ha de determinar si reuneix els requisits previstos a l’article 2 de la LTAIPBG per a que es consideri informació pública i deduir- ne el corresponent reconeixement del dret al seu accés. És a dir, si es tracta d’informació que malgrat estar en poder de l’Ajuntament, en fer referència a una institució, la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot, de caràcter especial i independent de la corporació municipal, i no estar inclosa dins l’àmbit d’actuació de l’LTAIPBG, donaria lloc a entendre que la informació no seria accessible per al reclamant. En l’anàlisi sobre si escau el reconeixement del dret d’accés reclaman t, com ja s’ha dit en l’apartat anterior, és rellevant insistir en que la reclamació de la informació en poder de l’Ajuntament prové d’un càrrec electe, sobre el qual també hi concorre la condició de ser sol·licitant per ésser membre de la institució Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot, aspecte sobre el qual no li correspon a aquesta Comissió fer cap pronunciament. Però respecte la condició de regidor del subjecte peticionari , aquesta Comissió recorda l’especial protecció del dret d'accés dels membres de les corporacions locals a la informació pública que tingui en el seu poder els serveis de la corporació respectiva i resulti necessària per al desenvolupament de la seva funció, atès que forma part del seu dret de participació política, i com a tal disposa de naturalesa de dret fonamental (art. 23 de la Constitució Espanyola –CE) i ha estat objecte de regulació de forma expressa a la legislació de règim local, com reiteradament es recorda a les resolucions d’aquesta Comissió i s’ha palesat en el primer fonament jurídic d’aquesta resolució. L’Ajuntament d’Espot s’oposa al lliurament de la informació demanada ja que considera que no és pròpiament informació pú blica, doncs la institució “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot” no constitueix una entitat que es comprengui dins l’àmbit d’aplicació de l es lleis sobre transparència i accés a la informació pública catalana, ni tampoc l’estatal . S’afirma que aquesta institució és una entitat privada que no forma part de l’Ajuntament d’Espot i en no estar inclosa dins de l’àmbit d’aplicació de les lleis de transparència i accés a la informació, la informació reclamada no esdevindria informació pública accessible. També s’afegeix que la informació reclamada, malgrat estar en poder de l’Ajuntament d’Espot, en haver estat generada, en la seva integritat o en part, per un altre ens, en aquest cas la institució “Universitat de Particulars o Comú de Veïns d’Espot”, d’acord amb l’article 19 de la Llei estatal 19/2013, la sol·licitud s’ha de remetre a aquella institució, perquè sigui aquest ens el que decideixi sobre l’accés. Raonament que efectivament, d’haver-se considerat aplicable per l’Ajuntament, aquesta Comissió adverteix que hauria d’haver donat lloc a que s’ acordés, en el seu moment, per l’Ajuntament, l’oportuna derivació prevista a l’article 30 de l’ LTAIPBG, que no s’ha dut a terme malgrat la observació formulada. En definitiva, l’Ajuntament entén que la informació reclamada en fer refer ència a una institució “Universitat i Particulars o Comú de Veïns d’Espot” que no està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, no esdevé accessible i s’ha de denegar la petició d’informació. Certament, l’entitat Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot és una institució que no encaixa en els supòsits d’entitats descrits dins l’àmbit d’aplicaci ó de l’LTAIPBG. Dels antecedents però, es desprèn que es tracta d’una qüestió controvertida. Així, les resolucions judicials aportades, especialment la Sentència del TSJC, s’hi refereix en la seva condició de bens comunals d’acord amb allò previst a l’article 79 de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Regim Local (LRBRL) ( FJ 4 de la Sentència 724/2017, de 6 d’octubre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Si efectivament fossin b éns comunals, cal destacar que serien de titularitat de l’Ajuntament, i el seu gaudi correspondria en exclusiva als veïns, i haurien de constar en el corresponent inventari de béns de l’entitat local, i d’aquesta manera, no hauria suposat cap impediment el reconeixement del dret d’accés a aquesta informació que es consideraria lògicament com a informació pública (article 200, 201 i 203 del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, TRLMRLC). Malgrat l’anterior, dels antecedents es desprèn de les escriptures que regulen el règim de comunitat de veïns, titular de la muntanya d’Espot, que la institució es defineixi, en quant a la regulació del seu règim jurídic amb una remissió a l’aplicació de de les normes del Codi Civil de Catalunya, articles 551- 1 i 551- 2 i 552 de la llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre 5è del Codi Civil de Catalunya i legislació d’aplicació supletòria, referents a la comunitat de bens (escriptura de constitució de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot 1957, i de 21 de febrer de 2017). D’aquesta documentació no es dedueix que la Universitat de particulars o Comú de Veïns d’Espot s’ajusti a allò previst a la normativa reguladora del règim local en els termes abans esmentats sobre bé ns comunals. En definitiva, aquests “béns objecte de lliure ús i aprofitament per part de tots els membres d’una comunitat veïnal” malgrat ésser decisiu per a la resolució de la reclamació determinar el seu règim jurídic, aquesta Comissió no pot més que afirmar que la informació demanada, s’haurà de referir a informació que estigui en disposi ció de l’Ajuntament d’Espot, essent complex en aquest cas, determinar si la informació es posseeix en l’exercici de les seves funcions, tal i com discuteix l’administració reclamada. A més cal tenir en compte que la Muntanya d’Espot a la qual es fa referència a l’escriptura esmentada per l’Ajuntament, es troba inclosa al Catàleg de boscos d’utilitat pública d'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de Monts. En aquestes normes es preveuen els requisits que s’han de complir perquè un bosc pugui ser declarat d'utilitat pública i s’inclogui al Catàleg, que és un registre públic de caràcter administratiu en el qual s'inclouen totes les forests que hagin estat declarades d'utilitat pública, així com totes les actuacions que tinguin a veure amb el seu estat jurídic i patrimonial (atermenaments i fitacions, ocupacions, concessions i servituds, segregacions, permutes, etc.) i esdevé un dels instruments més importants de l'Administració forestal per a la defensa del patrimoni forestal de titularitat pública. En aquest Catàleg de boscos d'utilitat pública (CUP), la Muntanya d’Espot s’inclou amb la referència de la seva data d’aprovació que va ser el 23 de desembre de 2004 i es refereix al municipi com a tipus de propietari. Aquesta podria ser una de les raons de les intervencions del Municipi en els afers de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot tal i com es descriuen en els antecedents. En definitiva, com s’ha dit , la informació sol·licitada c onsisteix d’una banda, en comunicacions i correspondència del propi Ajuntament que hauria adreçat als membres de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot. Si el dret d’accés a la informació pública té per objecte (articles 2 i 18 LTAIPBG) la informació en poder de l’Administració, expressió que la GAIP ve entenent equivalent a informació que Segons la normativa vigent, els béns comunals són públics. Existeix un tipus de béns que poden ser assimilats com a bé comunals, però que són privats. Els de titularitat pública o comunals pròpiament dits i subjectes al dret administratiu: —Aquells que són propietat d’ens locals, declarats d’utilitat pública, i que estan inclosos en el Catàleg de Boscos d’Utilitat Pública (CUP). —Aquells que són de lliure disposició dels ens locals, no inclosos en el CUP. —Els drets d’aprofitament o d’un altre tipus (emprius) a favor dels veïns d’un terme o poble sobre béns de propietat de la Generalitat de Catalunya o d’una altra administració pública, ajuntament o EMD. Els de titularitat privada o comunals impropis i subjectes al dret civil: —Propietat de comunitats de veïns: finques de les quals són propietaris tots els veïns d’un poble, però no com a societat civil, sinó com a comunitat administrativa. Són els “Montes Vecinales en Mano Común”, subjectes al dret civil (regulats per la Llei 13/1989, estatal, inusuals a Catalunya). —Propietat de societat de veïns: la propietat la tenen alguns veïns repartida en participacions (o nous propietaris que adquireixen participacions). Tenen origen comunal, però actualment no es poden considerar com a tal. També estan subjectes al dret civil . Text del Document “ Béns comunals i termes tradicionals del Pallars Sobirà” publicat juliol 2016, per la Fundació del Món Rural i Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran. materialment és a mans de l’Administració o que aquesta té el poder jurídic efectiu d’obtenir, cal deduir que les comunicacions i correspondència del propi Ajuntament adreçada als membres de la Universitat de particulars o Comú de Veïns d’Espot, és informació pú blica accessible, ja que es refereix a documents que hauria realitzat el propi Ajuntament i sobre els quals el regidor hauria de tenir-hi accés i així es reconeix el dret d’accés al reclamant, i en virtut d’això, s’ha de lliurar o facilitar l’accés. Sobre la resta de documentació sol·licitada a l’Ajuntament en relació amb aquesta institució de la Universitat de particulars o Comú de Veïns d’Espot, s’ha de destacar que entre la documentació aportada pel reclamant ( apartat 6 dels antecedents ), queda acreditat que l’Ajuntament assumeix i es fa càrrec del finançament, com a mínim, d’algunes de les seves actuacions, com s’acredita amb l’aportació de les factures sobre actuacions de regularització de l’entitat. També pels acords del Ple aportats es constata la relació de l’Ajuntament amb la Universitat de particulars i Comú de veïns d’Espot en la presa de decisions sobre aspectes rellevants d’aquesta institució, com ara la proposta d’acord del Ple per a la partició d’una finca del Comú de Veïns d’Espot, o bé la proposta per al reconeixement de l’existència d’una servitud de pas de canonada que grava una parcel·la integrant de la finca titularitat de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot, o amb l’acord sobre l’al·legació d’una sol·licitant de ser membre del Comú de Veïns d’Espot. El vincle entre l’Ajuntament i la institució de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot efectivament té un punt de connexió rellevant com és la coincidència en la gestió d’assumptes dels veïns d’aquella corporació que, com s’ha vist ha donat lloc a que s’adoptin decisions de l’Ajuntament que malgrat concernir a la Universitat de particulars o Comú de Veïns d’Espot, en adoptar-se per aquesta institució, també afecta al propi consistori. D’aquesta coincidència d’interessos en els quals no és aliè el regidor reclamant, aquesta Comissió considera que en aquests assumptes la petició d’informació que posseeix l’Ajuntament també ha de ser accessible per al reclamant electe. Per tant, encara que aquesta institució, com a tal, no s’inclogui per ella mateixa dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, si per a la gestió dels interessos d’aquests veïns, determinades decisions s’adopten en el Ple de l’Ajuntament i la despesa de determinades actuacions són assumides per l’Ajuntament, d’això se’n desprèn que aquesta informació en possessió de l’Ajuntament esdevingui informació publica als efectes d’allò previst a l’article 2 de la LTAIPBG, sigui accessible i es reconegui el dret de l’electe a que li sigui lliurada. D’acord amb aquestes consideracions, la informació que seria accessible al reclamant seria aquella que està en poder de l' Ajuntament d’Espot, no només perquè en disposa, sinó també perquè participa en la presa de decisions i actuacions que es refereixen a aquesta institució, que com s’ha vist ha succeït en diversos àmbits com l’assumpció de despeses de gestió de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot, o be en la decisió sobre la sol·licitud per a ser membre de la institució, o fins i tot en l’establiment de gravàmens en el seu patrimoni (si és que la Muntanya es titularitat d’aquesta institució) i per tant, aquesta Comissió considera que el reclamant electe de l’Ajuntament, té dret al seu accés i la informació li hauria de ser lliurada, en tant que disposi d’ella. Aquesta Comissió no pot apreciar la concurrència dels límits d’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, que pugui justificar la restricció de l’accés. Es considera procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada si en disposa i es fa avinent que l’Ajuntament quan lliuri la informació haurà de comprovar que efectivament no concorren límits que puguin condicionar l’entrega d’aquesta informació. Per últim, sobre l’accés a la informació consistent en les actes de les Juntes Generals i Juntes Administratives de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot des del 12 de desembre de 2017, atesa la independència de l’ens que no estaria dins l’àmbit subjectiu de l’LTAIPBG, seria informació que, en no haver-hi connexió amb la gestió municipal, si no s’acredita cap altra circumstància, no estaria compresa en la definició de l’article 2 LTAIPBG , i es per aquest motiu que aquesta Comissió considera que s’ha d’inadmetre en aquest punt les esmentades reclamacions. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu / de diferents expedients administratius, que ha/han d’estar degudament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Creació, participació i dissolució d'organismes (codi 0013), sèrie participació en organismes (1204). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha d e comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’entitat reclamada incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2024, resol per unanimitat: 1. Resoldre de forma acumulada les R eclamacions 722/2023 i 728/2023 presentades el 3 d’agost contra l’Ajuntament d’Espot. 2. Estimar parcialment les Reclamacions 722/2023 i 728/2023, declarar el seu dret a l’accés i que se li lliuri la informació de què disposi l’Ajuntament d'Espot sobre les comunicacions i correspondència del propi Ajuntament que hauria adreçat als membres de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot, els estatuts vigents i altres informacions que l’Ajuntament d’Espot en pugui disposar respecte de la Universitat de particulars o Comú de veïns d’Espot des del 12 de desembre de 2017. Aquesta informació s’ha de lliurar sense incloure cap dada personal especialment protegida ni cap dada personal identificativa de les terceres persones que puguin resultar afectades. 3. Inadmetre parcialment les Reclamacions 722/2023 i 728/2023 respecte la informació consistent en les actes de les Juntes Generals i Juntes Administratives de la Universitat de Particulars o Comú de Veïns d'Espot des del 12 de desembre de 2017. 4. Requerir a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució , així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 722/2023 i 728/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Re solució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resoluc ió, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.