Reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona por acceso a datos del servicio de transparencia y valoración jurídica, resultando en desestimación parcial y pérdida de objeto

Resolució 744/2020, de 3 de desembre Número d'expedient de la reclamació: 722/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Dades sobre el servei de transparència de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Desestimació i pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Si bé la persona reclamant demana rebre la informació per escrit enviat per correu postal, l'article 36.2.b LTAIPBG estableix clarament que l'Administració pot modificar el format sol·licitat d'accés a la informació si aquesta ha estat publicada en un altre format i facilita la manera d'accedir a ella sense dificultat; aquest seria el cas, i l'enllaç ofert té precisament la finalitat d'oferir una via certa d'accés. Per tant, cal entendre que l'Ajuntament ha estimat aquesta part de la sol·licitud i ofert la informació sol·licitada tan aviat la persona reclamant faciliti el seu correu electrònic. En aquestes circumstàncies, procedeix finalitzar aquesta part de la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. L'Ajuntament inadmet justificadament l'accés a la valoració jurídica sol·licitada sobre unes respostes rebudes de part d'un organisme municipal per no indicar nom i signatura del funcionari que les ha elaborat, ja que la resposta sol·licitada requereix elaborar un estudi jurídic, tasca que per descomptat desborda el dret d'accés a la informació pública (article 29.2 LTAIPBG). En conseqüència, és procedent desestimar aquesta part de la Reclamació perquè la part de la sol·licitud que té per objecte està conforme amb l'ordenament jurídic. En el cas de l'article 24.1 LTAIPBG el legislador ja ha ponderat i, com s'acaba d'indicar, determinat que preval el dret d'accés per sobre de la protecció de la identitat sol·licitada, de manera que aquesta informació hauria de facilitar-se a la persona reclamant, tret que concorri alguna circumstància singular que pugui justificar el contrari, cosa que no s'ha acreditat. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Organització. Reclamació contra estimació parcial. Informació pública. Dades personals. Format d’accés. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 722/2020, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. 2. El 24 d’agost de 2020 la persona reclamant presenta a un registre del Departament de la Presidencia de la Generalitat de Catalunya, dirigida a l’Ajuntament de Barcelona, que demana dades sobre el personal al servei de l’oficina de transparència, instruccions donades per aquest departament a la resta de serveis municipals, valoració sobre unes respostes rebudes per part d’un organisme municipal per no identificar el nom i signatura dels funcioonari que les ha elaborat i la identitat de les persones que haurien elaborat una informació facilitada anteriorment per l’Ajuntament. Demana que la resposta indiqui la identitat de la persona que la elabora. Demana rebre la informació per escrit i correu postal. 3. L’Ajuntament informa a la persona reclamant de la recepció de la sol·licitud i inicialment fixa la data límit de la resolució el 15 d’octubre de 2020 que posteriorment s’amplia fins al 30 de juliol del mateix mes. 4. El 20 d'octubre de 2020 l'Ajuntament resol la sol·licitud anterior, en els termes següents: en primer lloc, estima el sol·licitat sobre el personal que atén el servei municipal de transparència i facilita la informació corresponent (que es tracta de 8 persones i que en aquell moment està vacant la Direcció del servei); en segon lloc, que les instruccions donades pel servei de transparència a la resta de serveis municipals estan publicades en la pàgina web de transparència de l'Ajuntament i s'ofereix a facilitar l'enllaç corresponent per correu electrònic; en tercer lloc, inadmet la part de la sol·licitud que demana una valoració sobre si és correcta jurídicament una resposta municipal sense el nom i la signatura del seu autor o autora, perquè considera que aquesta valoració requeriria elaborar un informe jurídic, concorrent d'aquesta manera la causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública de l'article 29.2 LTAIPBG; i, finalment, desestima la informació relativa al nom i signatura dels funcionaris que van elaborar les respostes anteriors per la concurrència del límit de protecció de dades personals (article 24.1 LTAIPBG), afegint que es desconeix la seva identitat, perquè van participar en això diverses persones de diversos departaments i no consten les identitats de tots ells. Aquesta resolució va ser notificada a la persona reclamant el 29 d'octubre de 2020, si bé l'Ajuntament no té constància que hagi estat lliurada efectivament a la persona reclamant. 5. La Reclamació presentada el 2 de novembre de 2020 indica que l’ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior i que el seu objectiu és conèixer els recursos humans destinats a transparència per l’Ajuntament de Barcelona. 6. El 4 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 4 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 24 de novembre de 2020 la GAIP rep l'informe i la còpia de l'expedient requerides a l'Ajuntament, que inclouen la resolució indicada per l'antecedent 4. Sobre la base d'aquesta resolució, l'informe demana l'arxiu, la inadmissió i la desestimació parcials de la Reclamació, en coherència amb el que s'estableix per aquesta resolució municipal. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada A la vista dels antecedents 2 i 4 cal partir de la base que la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació sol·licita informacions que, des del punt de vista de les circumstàncies jurídiques concurrents, mereixen valoracions diferents, de manera que han de ser abordades separadament. En primer lloc, la informació relativa al personal al servei de l'oficina de transparència sol·licitada (nombre de persones que atenen el servei i nom i número de telèfon i de correu electrònic de la persona responsable del mateix) és facilitada com a annex a la resolució municipal de 20 d'octubre de 2020 (antecedent 4), que assenyala que el servei és atès per 8 persones i que la seva adreça estaria vacant en el moment d'atendre la sol·licitud. Aquesta resposta ofereix sens dubte la informació sol·licitada realment existent en el moment de la sol·licitud i, en conseqüència, procedeix declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació respecte a aquesta part de la sol·licitud (per a assegurar la notificació d'aquesta resolució municipal a la persona reclamant, incerta en el moment de redactar l'informe municipal, s'adjunta a aquesta Resolució). En segon lloc, en relació amb la part de la sol·licitud que demana les instruccions donades pel departament de transparència de l'Ajuntament a la resta de serveis municipals, la resolució municipal identifica el document que les conté, assenyala que està publicat en la pàgina web municipal i s'ofereix a facilitar a la persona reclamant l'enllaç corresponent mitjançant correu electrònic, tan aviat la persona reclamant així ho demani per correu electrònic a una adreça determinada. Si bé la persona reclamant demana rebre la informació per escrit enviat per correu postal, l'article 36.2.b LTAIPBG estableix clarament que l'Administració pot modificar el format sol·licitat d'accés a la informació si aquesta ha estat publicada en un altre format i facilita la manera d'accedir a ella sense dificultat; aquest seria el cas, i l'enllaç ofert té precisament la finalitat d'oferir una via certa d'accés. Per tant, cal entendre que l'Ajuntament ha estimat aquesta part de la sol·licitud i ofert la informació sol·licitada tan aviat la persona reclamant faciliti el seu correu electrònic. En aquestes circumstàncies, procedeix finalitzar aquesta part de la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. En tercer lloc, l'Ajuntament inadmet justificadament l'accés a la valoració jurídica sol·licitada sobre unes respostes rebudes de part d'un organisme municipal per no indicar nom i signatura del funcionari que les ha elaborat, ja que la resposta sol·licitada requereix elaborar un estudi jurídic, tasca que per descomptat desborda el dret d'accés a la informació pública (article 29.2 LTAIPBG). En conseqüència, és procedent desestimar aquesta part de la Reclamació perquè la part de la sol·licitud que té per objecte està conforme amb l'ordenament jurídic. En quart lloc, en relació amb la identitat sol·licitada de les persones que haurien elaborat una informació facilitada anteriorment per l'Ajuntament, la resolució municipal assenyala dos arguments diferents per a justificar que no es faciliti resposta. D'una banda, invoca l'article 24.1 LTAIPBG (segons el qual preval el dret d'accés a la informació merament identificativa relacionada amb l'organització i funcionament de l'Administració, per sobre del dret de protecció de les dades personals relatives a aquesta identitat), assenyalant que en atenció a la normativa de protecció de dades personals, no es pot facilitar aquesta informació sense ponderació prèvia entre el dret d'accés i el dret a la protecció de dades personals; aquesta valoració no és ajustada a dret, perquè en el cas de l'article 24.1 LTAIPBG el legislador ja ha ponderat i, com s'acaba d'indicar, determinat que preval el dret d'accés per sobre de la protecció de la identitat sol·licitada, de manera que aquesta informació hauria de facilitar -se a la persona reclamant, tret que concorri alguna circumstància singular que pugui justificar el contrari, cosa que no s'ha acreditat. Però l'anterior invocació és irrellevant perquè, d'altra banda, la resolució municipal assenyala seguidament que aquesta informació en realitat no existeix, perquè van ser diverses les persones que van participar en l'elaboració de la informació indicada per la persona reclamant, de manera que no hi ha certesa de l'autoria sol·licitada; en aquestes circumstàncies, la resposta pertinent és que no consta l'autoria, de manera que cal concloure que amb ella s'ha donat resposta a aquesta part de la sol·licitud, motiu pel qual procedeix declarar la pèrdua sobrevinguda d'objecte d'aquesta part de la Reclamació. La sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació demana també que la resposta municipal indiqui la identitat de la persona que l'elabora. Cal entendre que aquesta dada també està indicat en la resolució municipal, amb el nom de la funcionària autora de la proposta de resolució, de manera que també procedeix en aquest cas declarar la pèrdua sobrevinguda d'objecte de la Reclamació en relació amb la sol·licitud d'aquesta dada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de desembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 722/2020, en relació amb la part de la sol·licitud que demana una valoració sobre unes respostes rebudes de part d’un organisme municipal per no indicar nom i signatura del funcionari que les ha elaborat, atès que la inadmissió municipal és afí amb l’ordenament jurídic. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació en relació amb la resta d’apartats de la sol·licitud, atès que la informació sol·licitada per ells ja ha estat facilitada. 3. Facilitar a la persona reclamant, annexa a aquesta Resolució, còpia de la resolució municipal de 20 d'octubre de 2020, citada per l’antecedent 4. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 722/2020 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa- administrativa.