Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre la obligatoriedad de reservar plazas de aparcamiento para personas con movilidad reducida en una zona específica. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP inadmitió la reclamación porque se trata de una consulta jurídica y no de una solicitud de información pública según la LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
La información pública se define como aquella elaborada por la Administración o que esta tenga en su poder como consecuencia de su actividad o funciones
2
La solicitud no busca acceder a datos existentes, sino obtener una respuesta a una consulta jurídica sobre obligaciones administrativas en un supuesto de hecho determinado
3
La GAIP carece de competencias para revisar la actuación administrativa cuando el objeto de la pretensión no es el derecho de acceso a la información pública
4
Se aplica el artículo 33.2 del RGAIP que establece la inadmisibilidad de las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública
Texto completo
Resolució 661/2020, de 13 de novembre
Número d'expedient de la reclamació: 721/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Consulta sobre places d’aparcament reservades per persones amb
mobilitat reduïda.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè no té per objecte informació pública
en el sentit que la defineix l'article 2.b LTAIPBG (d'informació en poder de l'Administració), sinó
resposta a una consulta jurídica sobre obligacions de l'Ajuntament en matèria d'aparcament
reservat a persones amb mobilitat reduïda, en un supòsit de fet determinat. Aquesta pretensió
de la persona reclamant sens dubte és legítima i és probable que l'Ajuntament la contesti, però
no és informació pública i, en conseqüència, la GAIP manca de competències per a revisar
l'actuació administrativa de l'Ajuntament o de la Generalitat. Per tant, i en aplicació de l'article
33.2 RGAIP, citat més amunt, la Reclamació ha de ser inadmesa. I això sense necessitat de
requerir l'expedient de la sol·licitud i informe municipals, perquè davant l'obvietat de la
inadmissibilitat procedeix dictar de pla aquesta Resolució, evitant així carregar
innecessàriament a l'Ajuntament amb tasques addicionals de tramitació.
Paraules clau: Ajuntament. Aparcaments reservats per persones amb mobilitat reduïda.
Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Derivació. Consultes.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 2 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 721/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació
previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 d’agost de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud al registre del
Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya que demana si l’Ajuntament
de Barcelona te l’obligació de reservar una plaça d’aparcament al carrer per a persones
amb mobilitat reduïda per cadascun dels quatre equipaments sanitaris que hi ha a la zona
de les Drassanes.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
3. El 2 de setembre de 2020 el Departament de la Presidència de la Generalitat notifica a la
persona reclamant que no té en el seu poder la informació sol·licitada i que, en
conseqüència, deriva la sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona.
4. L’Ajuntament de Barcelona comunica a la persona reclamant la recepció de la sol·licitud i
informa del termini de resolució, que inicialment finalitza el 15 d’octubre de 2020 i que
posteriorment és ampliat fins al 30 d’octubre de 2020
5. La Reclamació presentada el 2 de novembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud anterior i que la seva finalitat es posar de manifest la interpretació
interessada que els ajuntaments fan de la legislació d’accessibilitat i supressió de barreres
arquitectòniques.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
L'article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte
el dret d'accés a la informació pública.
Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè no té per objecte informació pública en el
sentit que la defineix l'article 2.b LTAIPBG (d'informació en poder de l'Administració), sinó
resposta a una consulta jurídica sobre obligacions de l'Ajuntament en matèria d'aparcament
reservat a persones amb mobilitat reduïda, en un supòsit de fet determinat. Aquesta pretensió
de la persona reclamant sens dubte és legítima i és probable que l'Ajuntament la contesti, però
no és informació pública i, en conseqüència, la GAIP manca de competències per a revisar
l'actuació administrativa de l'Ajuntament o de la Generalitat en aquest assumpte.
Per tant, i en aplicació de l'article 33.2 RGAIP, citat més amunt, la Reclamació ha de ser
inadmesa. I això sense necessitat de requerir l'expedient de la sol·licitud i informe municipals,
perquè davant l'obvietat de la inadmissibilitat procedeix dictar de pla aquesta Resolució, evitant
així carregar innecessàriament a l'Ajuntament amb tasques addicionals de tramitació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13 de novembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 721/2020 perquè no
té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació de la present
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la
Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa- administrativa.