Solicitud de copia del convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts y la Guardia Civil y estimación de la reclamación por falta de motivación

Resolució 861/2022, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 720/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Informació reclamada: Còpia del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la Guàrdia Civil. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La resolució desestimatòria de la sol·licitud d’informació, igual que l’informe de l’Ajuntament posicionant-se respecte de la reclamació, es fonamenten en el fet que, consultats els arxius, s’ha constatat la inexistència de la informació reclamada. La reclamació es fonamenta en l’incompliment de l’article 30 LTAIPBG, sense major motivació ni concreció. D’aquests preceptes se’n desprèn l’obligació de l’Ajuntament de derivar la sol·licitud, tal i com es motiva a la reclamació, en el cas que conegui quina administració té la documentació reclamada, la qual, si fos de la mateixa administració, hauria de resoldre dins del termini legal d’un mes des de l’entrada de la sol·licitud a l’Ajuntament, o bé dins del termini d’un mes des que entri la derivació en una altra administració. Tant un cas com l’altre, parteixen de la premissa que la sol·licitud s’ha adreçat erròniament a una administració que no en disposa, per exemple, si el conveni per a les casernes de la Guàrdia Civil s’hagués signat amb un altra administració local o amb la Generalitat (en aquest cas, l’Ajuntament compleix manifestant-ho i derivant-li la sol·licitud) o bé si l’Ajuntament va signar realment aquest conveni però no en conserva la còpia, i en aquest cas, caldria que s’adrecés a qui en pugui tenir una còpia (el registre de convenis de la Generalitat, o l’altra part signatària) per tal de recuperar-la i aportar-la a la persona reclamant. La manca de motivació clara de la resolució de la sol·licitud i de l’informe emès per l’Ajuntament posicionant-se en la reclamació no deixa clar si la inexistència del conveni en els arxius deriva de la inexistència d’un conveni signat per l’Ajuntament amb aquest objecte, o bé de la manca de conservació d’aquesta documentació a mans de l’Ajuntament, de manera que cal concloure que la persona reclamant no ha obtingut una informació inequívoca i adequada sobre l’objecte de la seva sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament. Convenis. Guardia Civil. Casernes. Reclamació contra silenci. Informació en poder de l’Administració. Derivació. Inexistència de la informació Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 8 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 720/2022, presentada per un particular contra l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de juny de 2022 la persona reclamant presenta un escrit al registre de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts dient que: “ Se solicita copia del convenio o contrato de colaboración de las casas del cuartel de la Guardia Civil y este Ayuntamiento, que se firmó en su día” . 3. El 13 de juliol l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts resol la sol·licitud anterior informant que no consta als seus arxius a informació sol·licitada. 4. La reclamació, presentada el 8 d’agost de 2022, indica que ha rebut una resposta parcial i es fonamenta en què l’Administració no hauria complert amb l’article 30 de l’LTAIPBG 5. El 16 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 29 de setembre de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient a l’Ajuntament. 8. El 5 d’octubre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. L’informe municipal resol que “d’acord amb la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, no es pot facilitat la documentació sol·licitada per no constar en els arxius municipals d’aquesta Corporació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Existència de la informació i derivació de la sol·licitud La resolució desestimatòria de la sol·licitud d’informació, igual que l’informe de l’Ajuntament posicionant-se respecte de la reclamació, es fonamenten en el fet que, consultats els arxius, s’ha constatat la inexistència de la informació reclamada. La reclamació es fonamenta en l’incompliment de l’article 30 LTAIPBG, sense major motivació ni concreció. Aquest precepte és el què regula l’obligació de derivació interna de les reclamacions si són de la mateixa administració, i l’obligació d’informar al ciutadà de què la informació estaria en mans d’una administració diferent, si és el cas: “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública” . De la seva banda, l’article 54.4 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública disposa que: “4. En cas que l'òrgan competent apreciï en la sol·licitud d'accés l'absència o l'error en la identificació de l'òrgan o unitat administrativa o de l'administració pública a què s'adreça la sol·licitud, i sempre que no tingui en el seu poder la informació sol·licitada, ha de tramitar la derivació corresponent, d'acord amb l'establert a l'article 30 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Els articles esmentats despleguen les previsions de l’article 30 LTAIPBG, pel que fa a les derivacions externes i internes, en aquests termes: “Article 57 Derivació a una administració pública diferent. 1. Als efectes de l'article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que són administracions públiques diferents tant les administracions públiques territorials estatal, autonòmiques o locals, com les universitats públiques i els organismes públics i entitats del sector públic dependents o vinculades a aquelles que disposin del seu propi registre electrònic. 2. Als efectes dels articles 27.3 i 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, en els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s'adreci a una administració pública diferent a l'administració pública competent per resoldre, que és la que disposa de la informació, la primera, a través de la unitat d'informació, ha de derivar la sol·licitud a l'administració pública competent en el termini de quinze dies hàbils a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública a la qual fou adreçada la sol·licitud. 3. La unitat d'informació que hagi rebut i derivat la sol·licitud ha de declarar- se incompetent per resoldre i ha de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a l'administració pública competent, amb indicació de l'administració pública a la qual s'ha derivat la sol·licitud. La persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud adreçada a l'administració pública competent per resoldre. En aquest supòsit, el termini per resoldre la sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de l'administració pública competent per resoldre. 4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s'adreci a una administració pública que disposa només d'una part de la informació sol·licitada, la unitat d'informació d'aquesta administració pública ha de tramitar-la en relació amb aquesta part d'informació. Pel que fa a la resta d'informació sol·licitada, la unitat d'informació de l'administració pública que rep la sol·licitud ha de derivar-la a l'altra o altres administracions públiques competents, d'acord amb i amb els efectes previstos als apartats segon i tercer anteriors”. “Article 58 Derivació interna de les sol·licituds 1. Als efectes de la derivació interna prevista als articles 27.3 i 30.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que formen part d'una mateixa administració pública tant els seus òrgans i unitats administratives com les entitats del seu sector públic que no disposin de registre electrònic propi. 2. La derivació interna de la sol·licitud d'accés correspon efectuar-la a la unitat d'informació que l'hagi rebuda, que l'ha d'adreçar a la unitat d'informació competent en el termini de cinc dies hàbils a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública, i informar de quina és aquesta data. La unitat d'informació que hagi rebut la sol·licitud ha de declarar-se incompetent per tramitar-la, i comunicar la derivació interna a la persona sol·licitant dins del termini de cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació, amb indicació de la unitat d'informació competent per tramitar la sol·licitud i del nom, cognoms i dades de contacte de la persona responsable. En aquest supòsit, el termini per resoldre la sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud ha entrat en el registre electrònic de l'administració pública, sense que el tràmit de la derivació interna suspengui en cap cas el termini per resoldre. 3. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s'adreci a un òrgan, unitat o entitat que disposa només d'una part de la informació sol·licitada, cal atenir-se al que disposa l'article 59 d'aquest decret. 4. A l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, d'acord amb els articles 27.3 i 30.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, quan la sol·licitud d'accés s'adreci a un departament o entitat incompetent per resoldre- la per raó de la matèria, la unitat d'informació d'aquest departament o entitat l'ha d'adreçar a la unitat d'informació del departament o entitat competent per resoldre- la. Aquesta tramesa s'ha d'efectuar en el termini de cinc dies hàbils a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'Administració de la Generalitat, i cal informar de quina és aquesta data. (...) 6. Els terminis establerts en aquest article no suspenen el termini d'un mes de què disposa l'administració pública per resoldre les sol·licituds d'accés a la informació pública.” D’aquests preceptes se’n desprèn l’obligació de l’Ajuntament de derivar la sol·licitud, tal i com es motiva a la reclamació, en el cas que conegui quina administració té la documentació reclamada, la qual, si fos de la mateixa administració, hauria de resoldre dins del termini legal d’un mes des de l’entrada de la sol·licitud a l’Ajuntament, o bé dins del termini d’un mes des que entri la derivació en una altra administració. Tan un cas com l’altre, parteixen de la premissa que la sol·licitud s’ha adreçat erròniament a una administració que no en disposa, per exemple, si el conveni per a les casernes de la Guàrdia Civil s’hagués signat amb un altra administració local o amb la Generalitat (en aquest cas, l’Ajuntament compleix manifestant-ho i derivant-li la sol·licitud) o bé si l’Ajuntament va signar realment aquest conveni però no en conserva la còpia, i en aquest cas, caldria que s’adrecés a qui en pugui tenir una còpia (el registre de convenis de la Generalitat, o l’altra part signatària) per tal de recuperar-la i aportar-la a la persona reclamant. La manca de motivació clara de la resolució de la sol·licitud i de l’informe emès per l’Ajuntament posicionant-se en la reclamació no deixa clar si la inexistència del conveni en els arxius deriva de la inexistència d’un conveni signat per l’Ajuntament amb aquest objecte, o bé de la manca de conservació d’aquesta documentació a mans de l’Ajuntament, de manera que cal concloure que la persona reclamant no ha obtingut una informació inequívoca i adequada sobre l’objecte de la seva sol·licitud. En conseqüència, s’estima la reclamac ió i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament la manifestació expressa de la inexistència d’un conveni subscrit per ell amb l’objecte de les casernes de la Guàrdia Civil objecte de reclamació; o bé, si existeix el conveni subscrit pel propi Ajuntament però no en conserva còpia, a maldar per proveir-se’n d’una; o, finalment, en el cas que les casernes de la Guàrdia Civil de Sant Vicenç dels Horts hagin estat objecte de conveni amb una altra administració, s’ordena la retroacció del procediment i la derivació de la sol·licitud a l’administració, comunicant-ho a la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2022, resol per unanimitat 1. Estimar la Reclamació 720/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts la manifestació expressa de la inexistència d’un conveni subscrit per ell amb l’objecte de les casernes de la Guàrdia Civil objecte de reclamació; o bé, si existeix el conveni subscrit pel propi Ajuntament però no en conserva còpia, a maldar per proveir-se’n d’una; o , finalment, en el cas que les casernes de la Guàrdia Civil de Sant Vicenç dels Horts hagin estat objecte de conveni amb una altra administració, s’ordena la retroacció del procediment i la derivació de la sol·licitud a l’administració, comunicant-ho a la persona reclamant. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 720/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.