Un particular solicitó al Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts copia del convenio de colaboración con la Guardia Civil. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando inexistencia de la información. La GAIP estima la reclamación porque la respuesta carecía de motivación suficiente sobre si el convenio nunca existió, se perdió o debe ser derivado a otra administración.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración tiene la obligación de derivar la solicitud a la entidad competente si conoce quién posee la documentación, según el artículo 30 de la LTAIPBG.
2
Si el Ayuntamiento firmó el convenio pero no conserva la copia, debe realizar las gestiones necesarias para recuperarla de la otra parte signataria o del registro de convenios.
3
La mera alegación de inexistencia en los archivos municipales es insuficiente si no se aclara si el documento nunca fue suscrito o si simplemente no ha sido conservado.
4
La falta de motivación clara en la respuesta municipal impide que el ciudadano obtenga una información inequívoca y adecuada sobre el objeto de su solicitud.
Texto completo
Resolució 861/2022, de 21 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 720/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
Informació reclamada: Còpia del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la Guàrdia Civil.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La resolució desestimatòria de la sol·licitud d’informació, igual que l’informe de
l’Ajuntament posicionant-se respecte de la reclamació, es fonamenten en el fet que, consultats els
arxius, s’ha constatat la inexistència de la informació reclamada. La reclamació es fonamenta en
l’incompliment de l’article 30 LTAIPBG, sense major motivació ni concreció. D’aquests preceptes
se’n desprèn l’obligació de l’Ajuntament de derivar la sol·licitud, tal i com es motiva a la reclamació,
en el cas que conegui quina administració té la documentació reclamada, la qual, si fos de la
mateixa administració, hauria de resoldre dins del termini legal d’un mes des de l’entrada de la
sol·licitud a l’Ajuntament, o bé dins del termini d’un mes des que entri la derivació en una altra
administració. Tant un cas com l’altre, parteixen de la premissa que la sol·licitud s’ha adreçat
erròniament a una administració que no en disposa, per exemple, si el conveni per a les casernes
de la Guàrdia Civil s’hagués signat amb un altra administració local o amb la Generalitat (en
aquest cas, l’Ajuntament compleix manifestant-ho i derivant-li la sol·licitud) o bé si l’Ajuntament va
signar realment aquest conveni però no en conserva la còpia, i en aquest cas, caldria que
s’adrecés a qui en pugui tenir una còpia (el registre de convenis de la Generalitat, o l’altra part
signatària) per tal de recuperar-la i aportar-la a la persona reclamant. La manca de motivació clara
de la resolució de la sol·licitud i de l’informe emès per l’Ajuntament posicionant-se en la reclamació
no deixa clar si la inexistència del conveni en els arxius deriva de la inexistència d’un conveni
signat per l’Ajuntament amb aquest objecte, o bé de la manca de conservació d’aquesta
documentació a mans de l’Ajuntament, de manera que cal concloure que la persona reclamant no
ha obtingut una informació inequívoca i adequada sobre l’objecte de la seva sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntament. Convenis. Guardia Civil. Casernes. Reclamació contra silenci.
Informació en poder de l’Administració. Derivació. Inexistència de la informació
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 8 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 720/2022, presentada per un particular
contra l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts , en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 20 de juny de 2022 la persona reclamant presenta un escrit al registre de l’Ajuntament de
Sant Vicenç dels Horts dient que: “ Se solicita copia del convenio o contrato de colaboración
de las casas del cuartel de la Guardia Civil y este Ayuntamiento, que se firmó en su día” .
3. El 13 de juliol l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts resol la sol·licitud anterior informant que
no consta als seus arxius a informació sol·licitada.
4. La reclamació, presentada el 8 d’agost de 2022, indica que ha rebut una resposta parcial i es
fonamenta en què l’Administració no hauria complert amb l’article 30 de l’LTAIPBG
5. El 16 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 29 de setembre de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment
d’informe i de l’expedient a l’Ajuntament.
8. El 5 d’octubre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
L’informe municipal resol que “d’acord amb la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, no es pot facilitat la documentació
sol·licitada per no constar en els arxius municipals d’aquesta Corporació”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Existència de la informació i derivació de la sol·licitud
La resolució desestimatòria de la sol·licitud d’informació, igual que l’informe de l’Ajuntament
posicionant-se respecte de la reclamació, es fonamenten en el fet que, consultats els arxius, s’ha
constatat la inexistència de la informació reclamada.
La reclamació es fonamenta en l’incompliment de l’article 30 LTAIPBG, sense major motivació ni
concreció. Aquest precepte és el què regula l’obligació de derivació interna de les reclamacions si
són de la mateixa administració, i l’obligació d’informar al ciutadà de què la informació estaria en
mans d’una administració diferent, si és el cas: “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la
informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest
ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la
informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al
sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan
administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la
sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és
l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la
informació pública” .
De la seva banda, l’article 54.4 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d’accés a la informació pública disposa que: “4. En cas que l'òrgan competent apreciï en la
sol·licitud d'accés l'absència o l'error en la identificació de l'òrgan o unitat administrativa o de
l'administració pública a què s'adreça la sol·licitud, i sempre que no tingui en el seu poder la
informació sol·licitada, ha de tramitar la derivació corresponent, d'acord amb l'establert a l'article 30
de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”.
Els articles esmentats despleguen les previsions de l’article 30 LTAIPBG, pel que fa a les
derivacions externes i internes, en aquests termes:
“Article 57 Derivació a una administració pública diferent. 1. Als efectes de l'article 30.2 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, s'entén que són administracions públiques diferents tant les
administracions públiques territorials estatal, autonòmiques o locals, com les universitats públiques
i els organismes públics i entitats del sector públic dependents o vinculades a aquelles que
disposin del seu propi registre electrònic. 2. Als efectes dels articles 27.3 i 30.2 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, en els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s'adreci a una
administració pública diferent a l'administració pública competent per resoldre, que és la que
disposa de la informació, la primera, a través de la unitat d'informació, ha de derivar la sol·licitud a
l'administració pública competent en el termini de quinze dies hàbils a comptar des de la data en
què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública a la qual fou
adreçada la sol·licitud. 3. La unitat d'informació que hagi rebut i derivat la sol·licitud ha de declarar-
se incompetent per resoldre i ha de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de
la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a
l'administració pública competent, amb indicació de l'administració pública a la qual s'ha derivat la
sol·licitud. La persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud adreçada a
l'administració pública competent per resoldre. En aquest supòsit, el termini per resoldre la
sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de
l'administració pública competent per resoldre. 4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés a
la informació s'adreci a una administració pública que disposa només d'una part de la informació
sol·licitada, la unitat d'informació d'aquesta administració pública ha de tramitar-la en relació amb
aquesta part d'informació. Pel que fa a la resta d'informació sol·licitada, la unitat d'informació de
l'administració pública que rep la sol·licitud ha de derivar-la a l'altra o altres administracions
públiques competents, d'acord amb i amb els efectes previstos als apartats segon i tercer
anteriors”.
“Article 58 Derivació interna de les sol·licituds 1. Als efectes de la derivació interna prevista als
articles 27.3 i 30.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que formen part d'una mateixa
administració pública tant els seus òrgans i unitats administratives com les entitats del seu sector
públic que no disposin de registre electrònic propi. 2. La derivació interna de la sol·licitud d'accés
correspon efectuar-la a la unitat d'informació que l'hagi rebuda, que l'ha d'adreçar a la unitat
d'informació competent en el termini de cinc dies hàbils a comptar des de la data en què la
sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública, i informar de quina és
aquesta data. La unitat d'informació que hagi rebut la sol·licitud ha de declarar-se incompetent per
tramitar-la, i comunicar la derivació interna a la persona sol·licitant dins del termini de cinc dies
hàbils següents a la tramesa de la derivació, amb indicació de la unitat d'informació competent per
tramitar la sol·licitud i del nom, cognoms i dades de contacte de la persona responsable. En aquest
supòsit, el termini per resoldre la sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud ha entrat
en el registre electrònic de l'administració pública, sense que el tràmit de la derivació interna
suspengui en cap cas el termini per resoldre. 3. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la
informació s'adreci a un òrgan, unitat o entitat que disposa només d'una part de la informació
sol·licitada, cal atenir-se al que disposa l'article 59 d'aquest decret. 4. A l'Administració de la
Generalitat i les entitats del seu sector públic, d'acord amb els articles 27.3 i 30.1 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, quan la sol·licitud d'accés s'adreci a un departament o entitat
incompetent per resoldre- la per raó de la matèria, la unitat d'informació d'aquest departament o
entitat l'ha d'adreçar a la unitat d'informació del departament o entitat competent per resoldre- la.
Aquesta tramesa s'ha d'efectuar en el termini de cinc dies hàbils a comptar des de la data en què
la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'Administració de la Generalitat, i cal informar
de quina és aquesta data. (...) 6. Els terminis establerts en aquest article no suspenen el termini
d'un mes de què disposa l'administració pública per resoldre les sol·licituds d'accés a la informació
pública.”
D’aquests preceptes se’n desprèn l’obligació de l’Ajuntament de derivar la sol·licitud, tal i com es
motiva a la reclamació, en el cas que conegui quina administració té la documentació reclamada,
la qual, si fos de la mateixa administració, hauria de resoldre dins del termini legal d’un mes des de
l’entrada de la sol·licitud a l’Ajuntament, o bé dins del termini d’un mes des que entri la derivació
en una altra administració. Tan un cas com l’altre, parteixen de la premissa que la sol·licitud s’ha
adreçat erròniament a una administració que no en disposa, per exemple, si el conveni per a les
casernes de la Guàrdia Civil s’hagués signat amb un altra administració local o amb la Generalitat
(en aquest cas, l’Ajuntament compleix manifestant-ho i derivant-li la sol·licitud) o bé si l’Ajuntament
va signar realment aquest conveni però no en conserva la còpia, i en aquest cas, caldria que
s’adrecés a qui en pugui tenir una còpia (el registre de convenis de la Generalitat, o l’altra part
signatària) per tal de recuperar-la i aportar-la a la persona reclamant.
La manca de motivació clara de la resolució de la sol·licitud i de l’informe emès per l’Ajuntament
posicionant-se en la reclamació no deixa clar si la inexistència del conveni en els arxius deriva de
la inexistència d’un conveni signat per l’Ajuntament amb aquest objecte, o bé de la manca de
conservació d’aquesta documentació a mans de l’Ajuntament, de manera que cal concloure que la
persona reclamant no ha obtingut una informació inequívoca i adequada sobre l’objecte de la seva
sol·licitud.
En conseqüència, s’estima la reclamac ió i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir de
l’Ajuntament la manifestació expressa de la inexistència d’un conveni subscrit per ell amb l’objecte
de les casernes de la Guàrdia Civil objecte de reclamació; o bé, si existeix el conveni subscrit pel
propi Ajuntament però no en conserva còpia, a maldar per proveir-se’n d’una; o, finalment, en el
cas que les casernes de la Guàrdia Civil de Sant Vicenç dels Horts hagin estat objecte de conveni
amb una altra administració, s’ordena la retroacció del procediment i la derivació de la sol·licitud a
l’administració, comunicant-ho a la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
21 d’octubre de 2022, resol per unanimitat
1. Estimar la Reclamació 720/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts la manifestació expressa de la inexistència d’un
conveni subscrit per ell amb l’objecte de les casernes de la Guàrdia Civil objecte de
reclamació; o bé, si existeix el conveni subscrit pel propi Ajuntament però no en conserva
còpia, a maldar per proveir-se’n d’una; o , finalment, en el cas que les casernes de la Guàrdia
Civil de Sant Vicenç dels Horts hagin estat objecte de conveni amb una altra administració,
s’ordena la retroacció del procediment i la derivació de la sol·licitud a l’administració,
comunicant-ho a la persona reclamant.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts a que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts a informar a la GAIP de l’òrgan o la
persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a
terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 720/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.