El solicitante pidió a dos Centros de Atención Primaria de la Generalitat de Catalunya información sobre accesos indebidos a su historial médico. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque el interesado presentó una queja genérica y no una solicitud de acceso a la información pública (SAIP) formal.
Puntos clave de la argumentación
1
La admisión de reclamaciones ante la GAIP requiere que previamente la Administración se haya pronunciado sobre una solicitud de información pública expresa o presunta.
2
Las quejas genéricas presentadas mediante formularios CQS no gozan del régimen jurídico ni de las garantías del derecho de acceso a la información pública reguladas en la LTAIPBG.
3
A diferencia de las SAIP, las quejas genéricas tienen plazos de respuesta inciertos basados en cartas de servicios y no dan lugar a estimaciones presuntas por silencio administrativo.
4
El procedimiento de queja genérica no garantiza la identidad del solicitante, requisito legalmente exigible para el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
5
La inadmisibilidad se fundamenta en el artículo 33 del RGAIP, ya que el vehículo utilizado para la petición no constituye una solicitud de información pública formal.
Texto completo
Resolució 772/2024, de 30 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 719/2024
Administració reclamada: Dos Centres d’Atenció Primària (CAP). Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada: Queixa sobre accessos indeguts a historial mèdic .
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Les queixes generals, sigui quin sigui el seu contingut, no gaudeixen del règim jurídic
garantit per l’LTAIPBG a les sol·licituds d’informació pública (SAIP), ja que no les empara el dret
d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant vol gaudir de la garantia d’aquest dret en
la seva petició de la informació que ara ha demanat sota la categoria de queixa, cal que presenti
una SAIP, amb la formalitat mínima que exigeix la normativa reguladora del dret d’accés a la
informació pública.
De conformitat amb l’article 33 RGAIP, cal acordar la inadmissió de la reclamació present, atès
que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que la persona
reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió amb les
formalitats mínimes exigides pel procediment.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Accés a historial mèdic. Queixa general. Inadmissi ó.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
1. El dia 17 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 719/2024 , presentada contra els
“Centres d’Atenció primària de Roquetes i de Vilanova”, segons es diu a la Reclamació
literalment, en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El dia 13 de maig de 2024, la persona reclamant presenta una queixa a l’Oficina virtual de
tràmits ciutadans de la Generalitat de Catalunya on literalment s’hi exposa que “Dos caps que
no me corresponden y donde no he ido nunca han entrado en mi historia clínica. Ya tengo la
trazabilidad y solicito que me informen que persones han sido, para averiguar si la exmujer de
mi marido está detrás de esto. La Seguridad social me ha confirmado desde el delegado de
protección de datos que la empresa de la exmujer de mi marido (una mutua privada) ha
entrado en mis datos y en los de mi marido sin justificación”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés
a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte
de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la
informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés
a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i
obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”.
D’acord amb tot això, l’admissió de les reclamacions per aquesta Comissió requereix que
prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de forma expressa o presumpta, i per tant
esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una sol·licitud d’informació a l’Administració per a que
la Comissió desenvolupi la seva funció de garantia, en relació amb l’objecte que s’hagi reclamat.
Així, i segons l’article 33.1 RGAIP, la Comissió ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau,
la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Les
resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser necessàriament motivades
(article 29.3 de la LTAIPBG).
La normativa aplicable sobre el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública
i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i es
tramiten segons el principi d’antiformalisme, però això no suposa que es pugui prescindir del
compliment dels requisits essencials i d’uns elements de mínima formalitat, previstos en la
normativa i que en tot cas han de ser respectats.
En aquest sentit, la iniciativa presentada per la persona reclamant i de la qual deriva la Reclamació
demana, certament, informació, però el vehicle utilitzat no és pròpiament una SAIP (sol·licitud
d’informació pública), sinó una queixa genèrica, a través d’un formulari CQS. Mentre que les
sol·licituds d’informació pública tenen garantit legalment un termini de resposta d’un mes i
conseqüències estimatòries pel cas que s’incompleixi, la resposta a les CQS té un termini de
resposta més incert, que depèn principalment de les cartes de serveis, pot variar substancialment
d’un servei a un altre i en cap cas dóna lloc, en cas d’incompliment, a eventuals estimacions
presumptes. Una altra diferència entre ambdós procediments, és que el CQS no garanteix la
identitat de la persona sol·licitant, que és un requisit legalment exigible per a les sol·licituds
d’informació pública i que sí garanteixen les SAIP.
Per tot això, les CQS, sigui quin sigui el seu contingut, no gaudeixen del règim jurídic garantit per
l’LTAIPBG a les sol·licituds d’informació pública, ja que no les empara el dret d’accés a la
informació pública. Si la persona reclamant vol gaudir de la garantia d’aquest dret en la seva
petició de la informació que ara ha demanat sota la categoria de queixa, cal que pre senti una
SAIP, amb la formalitat mínima que exigeix la normativa reguladora del dret d’accés a la
informació pública.
En conclusió, i de conformitat amb l’article 33 RGAIP, cal acordar la inadmissió de la reclamació
present, atès que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que la
persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió
amb les formalitats mí nimes exigides pel procediment.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAI P, en la sessió de 6
de juny de 202 4, resol per unanimitat:
1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 719 /2024.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 719 /2024 i disposar la seva
publicació al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.