Inadmisión de reclamación por accesos a historial médico al haberse presentado como queja genérica y no como solicitud de acceso a la información pública

Resolució 772/2024, de 30 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 719/2024 Administració reclamada: Dos Centres d’Atenció Primària (CAP). Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Queixa sobre accessos indeguts a historial mèdic . Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Les queixes generals, sigui quin sigui el seu contingut, no gaudeixen del règim jurídic garantit per l’LTAIPBG a les sol·licituds d’informació pública (SAIP), ja que no les empara el dret d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant vol gaudir de la garantia d’aquest dret en la seva petició de la informació que ara ha demanat sota la categoria de queixa, cal que presenti una SAIP, amb la formalitat mínima que exigeix la normativa reguladora del dret d’accés a la informació pública. De conformitat amb l’article 33 RGAIP, cal acordar la inadmissió de la reclamació present, atès que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió amb les formalitats mínimes exigides pel procediment. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Accés a historial mèdic. Queixa general. Inadmissi ó. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 17 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 719/2024 , presentada contra els “Centres d’Atenció primària de Roquetes i de Vilanova”, segons es diu a la Reclamació literalment, en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 13 de maig de 2024, la persona reclamant presenta una queixa a l’Oficina virtual de tràmits ciutadans de la Generalitat de Catalunya on literalment s’hi exposa que “Dos caps que no me corresponden y donde no he ido nunca han entrado en mi historia clínica. Ya tengo la trazabilidad y solicito que me informen que persones han sido, para averiguar si la exmujer de mi marido está detrás de esto. La Seguridad social me ha confirmado desde el delegado de protección de datos que la empresa de la exmujer de mi marido (una mutua privada) ha entrado en mis datos y en los de mi marido sin justificación”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. D’acord amb tot això, l’admissió de les reclamacions per aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una sol·licitud d’informació a l’Administració per a que la Comissió desenvolupi la seva funció de garantia, en relació amb l’objecte que s’hagi reclamat. Així, i segons l’article 33.1 RGAIP, la Comissió ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Les resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser necessàriament motivades (article 29.3 de la LTAIPBG). La normativa aplicable sobre el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, però això no suposa que es pugui prescindir del compliment dels requisits essencials i d’uns elements de mínima formalitat, previstos en la normativa i que en tot cas han de ser respectats. En aquest sentit, la iniciativa presentada per la persona reclamant i de la qual deriva la Reclamació demana, certament, informació, però el vehicle utilitzat no és pròpiament una SAIP (sol·licitud d’informació pública), sinó una queixa genèrica, a través d’un formulari CQS. Mentre que les sol·licituds d’informació pública tenen garantit legalment un termini de resposta d’un mes i conseqüències estimatòries pel cas que s’incompleixi, la resposta a les CQS té un termini de resposta més incert, que depèn principalment de les cartes de serveis, pot variar substancialment d’un servei a un altre i en cap cas dóna lloc, en cas d’incompliment, a eventuals estimacions presumptes. Una altra diferència entre ambdós procediments, és que el CQS no garanteix la identitat de la persona sol·licitant, que és un requisit legalment exigible per a les sol·licituds d’informació pública i que sí garanteixen les SAIP. Per tot això, les CQS, sigui quin sigui el seu contingut, no gaudeixen del règim jurídic garantit per l’LTAIPBG a les sol·licituds d’informació pública, ja que no les empara el dret d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant vol gaudir de la garantia d’aquest dret en la seva petició de la informació que ara ha demanat sota la categoria de queixa, cal que pre senti una SAIP, amb la formalitat mínima que exigeix la normativa reguladora del dret d’accés a la informació pública. En conclusió, i de conformitat amb l’article 33 RGAIP, cal acordar la inadmissió de la reclamació present, atès que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió amb les formalitats mí nimes exigides pel procediment. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAI P, en la sessió de 6 de juny de 202 4, resol per unanimitat: 1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 719 /2024. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 719 /2024 i disposar la seva publicació al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.