Inadmisión de reclamación por prematura relativa al acceso a la trazabilidad del historial médico del ICS

Resolució 870/2023, de 21 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 719/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Salut (ICS) Informació reclamada: Informe sobre la traçabilitat de l’historial mèdic i identificació de les persones que han accedit i les modificacions Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: Es considera que s’ha presentat de forma prematura la reclamació i atès el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè es presenta la reclamació quan encara no s’ha pronunciat l’ens reclamat. Paraules clau: Administració autonòmica. Persona física. Inadmissió. Reclamació prematura. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents L’1 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 719/2023, presentada per una persona interessada contra l’Institut Català de la Salut (ICS) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 30 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’ICS un informe sobre la traçabilitat del seu historial mèdic des de l’1-1-2020 fins a la data d'avui i concretament demana la següent informació: “Saber accessos a la meva història clínica i la identitat de les persones que hi han accedit, així com també conèixer eventuals modificacions”. El 7 d’agost de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’ICS i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 8 d’agost la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 30 d’agost la GAIP rep informe de l’ICS on es fa avinent que: ”No s’ha produït hores d’ara cap pronunciament de l’ICS sobre la petició de informació formulada, en quant aquesta ha estat objecte de derivació a l’òrgan administratiu de l’ICS competent per a la seva resolució perquè no procedia la seva tramitació com a SAIP, atenent als motius exposats en la Resolució de inadmissió que consta en l’expedient administratiu que us adjuntem, motius que es donen per reproduïdes en aquestes al·legacions. La sol·licitud de traçabilitat interna que ens ocupa es va presentar a l’ICS en data 30/06/2023, es va inadmetre com a SAIP en data 24/07/2023 i es va derivar a l’òrgan competent per a resoldre-la el mateix dia, de forma que aquest òrgan disposa fins el 30/09/2023 per a resoldre-la, d’acord amb el que preveu l’article 21.3 de la Llei 39/2015, LPACAP. No existint encara cap pronunciament de l’ICS sobre el fons de la pretensió, la Reclamació esdevé extemporània per avançada i la GAIP hauria de inadmetre-la o, subsidiàriament, suspendre’n la tramitació fins que no existís aquest pronunciament exprés de l’ICS o bé es produïssin els efectes del silenci, i abstenir-se per tant de qualsevol pronunciament o tràmit addicional fins aquell moment.” A més també manifesta la manca de legitimació de la GAIP “ com a òrgan amb facultats revisores de l’actuació administrativa, a substituir a l’ICS en la resolució d’un procediment administratiu en tràmit, en relació amb el qual tampoc no ha existit silenci, ni hauria de pronunciar- se al respecte fins que aquest no hagués conclòs, ja que el contrari suposaria envair l’àmbit competencial de l’ICS substituint aquest Institut o condicionant-lo amb pronunciament previs en el dictat d’una resolució pendent sobre el fons que només a ell li compet”. El 5 de setembre de 2023 la GAIP trasllada al reclamant l’informe de l’ICS per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació D’acord amb l’article 33.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, aquesta Comissió ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Les resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser necessàriament motivades (art. 29.3 de l’LTAIPBG). Com palesen els antecedents, i malgrat una declaració inicial de caràcter provisional d’admissió de la reclamació realitzada mitjançant una primera comprovació dels antecedents exposats pel reclamant, a la vista de les al·legacions de l’entitat reclamada sobre la presentació prematura de la reclamació, i de la remissió de l’expedient l’ICS s’al·lega que, una vegada presentada pel reclamant la petició d’accés a la traçabilitat de la seva historia clínica el dia 30 de juny de 2023 a l’ICS, es va resoldre inadmetre la seva petició d’accés a la informació en els termes plantejats per entendre que l’aplicació de la llei de transparència en aquest cas era supletòria, atesa l’específica regulació del dret del pacient regulada a la Llei 41/2002 del dret del pacient, i per això es va resoldre fer una derivació a la unitat d’atenció ciutadana de la mateixa institució per entendre que es tracta d’un accés d’acord amb la regulació sobre el dret a la protecció de dades i sobre la qual encara no s’ha resolt atès que el termini finalitza el pròxim 30 de setembre de 2023. D’acord amb això, aquesta Comissió considera que la reclamació no pot prosperar i que no és possible la seva admissió atès que encara no ha transcorregut el termini previst per a que la institució reclamada s’hi pronuncií. Vist el que s’acaba d’explicitar cal acordar la inadmissió de la reclamació, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió una vegada sigui coneguda la resolució de la institució reclamada i es consideri procedent la seva interposició. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2023, resol per unanimitat declarar la inadmissibilitat de la Reclamació 719/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.