Inadmitida 13/11/2020 · 11 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por falta de objeto de información pública y abuso de derecho sobre datos de personal y formularios de accesibilidad

Se solicitó al Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias información sobre la plantilla del servicio de accesibilidad y motivos de cambios en formularios de denuncias. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP inadmitió la reclamación por no solicitar información pública real y por constituir un abuso de derecho.

Puntos clave de la argumentación

1 Las preguntas sobre la motivación de cambios en formularios y fechas de futura entrada en vigor de nuevos modelos no constituyen información pública, sino consultas que requieren un ejercicio de creación.
2 La solicitud de datos sobre la plantilla de personal se califica como abusiva, ya que el reclamante ya disponía de dicha información, según acreditó la Resolución 640/2020.
3 El abuso de derecho, aunque no esté expresamente recogido en la LTAIPBG, es aplicable como principio general del derecho basado en el Código Civil español y catalán.
4 La reiteración de solicitudes con preguntas retóricas y declaraciones polémicas perjudica el funcionamiento normal de la GAIP y el ejercicio legítimo de otros ciudadanos.

Texto completo

Resolució 659/2020, de 13 de novembre Número d'expedient de la reclamació: 719/2020 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Dades sobre el nombre de personal del servei d’accessibilitat. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: A l'ésser, d'altra banda, tan obvis els motius d'inadmissió de la Reclamació, procedeix dictar de pla aquesta Resolució, evitant així causar un perjudici addicional al DTASF amb el requeriment del seu informe i còpia de l'expedient. La persona reclamant té un historial prou llarg i extens de reclamacions davant aquesta Comissió com per a saber perfectament que sol·licituds com la indicada per l'antecedent 2, que més que demanar informació fan preguntes retòriques i declaracions per al debat i la polèmica, no tenen empara en el dret d'accés a la informació pública, i amb la seva reiteració en aquesta mena de pretensions no fa més que causar perjudici al funcionament normal de la GAIP i, la qual cosa és molt més greu, en les nombroses persones que de bona fe requereixen la seva empara per al seu exercici legítim del dret d'accés a la informació pública. Paraules clau: Generalitat. Informació futura. Consultes. Abús de dret. Barreres arquitectòniques. Denúncies. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 719/2020, presentada contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de setembre de 2020 la persona reclamant sol·licita al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya resposta a diverses preguntes que demanen la motivació de determinats canvis en els formularis de denuncia de barreres arquitectòniques, la data d’una futura hipotètica entrada en vigor d’un formulari de denuncia similar al desaparegut i dades sobre la plantilla de personal del servei de El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. supressió de barreres arquitectòniques de la Generalitat. Demana de rebre la informació mitjançant correu postal. 3. El 30 de setembre de 2020 el Departament de la Presidència informa a la persona reclamant de la derivació de la sol·licitud anterior al DTASF. 4. La Reclamació presentada el 2 de novembre de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. Assenyala que la finalitat de la Reclamació és posar de manifest l’impediment posat per l’àrea d’accessibilitat del DATSF a la possibilitat de recollir denuncies sobre assumptes de la seva competència. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L'article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. La Reclamació ha de ser inadmesa en part per no tenir per objecte el dret d'accés a la informació pública i en part per abusiva. La major part d'apartats de la sol·licitud indicada per l'antecedent 2 no demanen informació pública, sinó resposta a diverses preguntes sobre una determinada decisió del DTASF (suprimir la possibilitat de presentar denúncies en matèria de barreres arquitectòniques a aquest Departament); tal com estan formulades aquestes preguntes, en realitat són consultes on la resposta de les quals requeriria un exercici de creació que excedeix manifestament l'elaboració de o l'accés a informació pública. També queda al marge del que ha d'entendre's per informació pública (informació en poder de l'Administració, segons l'article 2.b LTAIPBG) el sol·licitat per l'apartat de la sol·licitud que demana la data d'una hipotètica (i aparentment improbable) entrada en vigor d'un nou formulari semblant al suprimit recentment per a presentar denúncies davant la Generalitat, ja que en ser informació futura, i a sobre d'un fet incert, tampoc compleix el requisit de ser informació en poder de la Generalitat. Els dos únics apartats que demanen informació pública sol·liciten el nombre d'efectius humans del servei de barreres arquitectòniques de la Generalitat i en quantes persones s'ha incrementat des de l'entrada en vigor de la Llei d'accessibilitat de 2014. Aquesta mateixa informació ja va ser demanada per la persona reclamant en la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació 586/2020, i en la Resolució 640/2020 de la GAIP que la resol es posa de manifest que aquesta pretensió és abusiva, ja que amb ella la persona reclamant pretén causar perjudici a l'Administració de la Generalitat per a aconseguir una informació de la qual ja disposava, perquè en aquell expedient queda acreditat que la persona reclamant coneix perfectament aquestes dades de personal que sol·licita. En atenció a les mateixes raons exposades per la Resolució 640/2020, aquesta part de la sol·licitud ha de qualificar-se d'abusiva. L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l'article 29 LTAIPBG. Això no és obstacle perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que ho infringeixin, com és el cas de l'objecte d'aquesta Reclamació. A l'ésser, d'altra banda, tan obvis els motius d'inadmissió de la Reclamació, procedeix dictar de pla aquesta Resolució, evitant així causar un perjudici addicional al DTASF amb el requeriment del seu informe i còpia de l'expedient. La persona reclamant té un historial prou llarg i extens de reclamacions davant aquesta Comissió com per a saber perfectament que sol·licituds com la indicada per l'antecedent 2, que més que demanar informació fan preguntes retòriques i declaracions per al debat i la polèmica, no tenen empara en el dret d'accés a la informació pública, i amb la seva reiteració en aquesta mena de pretensions no fa més que causar perjudici al funcionament normal de la GAIP i, la qual cosa és molt més greu, en les nombroses persones que de bona fe requereixen la seva empara per al seu exercici legítim del dret d'accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de novembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 719/2020 per no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública i per abusiva i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa- administrativa.