Se solicitó al Institut Català de la Salut (ICS) información detallada sobre puestos de trabajo con perfil específico y datos de la bolsa de trabajo desde 2019. La reclamante alegó que la respuesta fue incompleta para verificar sus derechos de prioridad. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando al ICS a entregar los datos omitidos pese a la alegada complejidad técnica.
Puntos clave de la argumentación
1
La denegación basada en la 'tarea compleja' no puede justificarse únicamente por el volumen de información si la recopilación no reviste una complejidad real.
2
El hecho de que la información se gestione de forma territorial no supone una dificultad desproporcionada, ya que las gerencias deben trasladar los datos a la instancia central.
3
La digitalización de la administración y el periodo temporal solicitado (desde 2019) reducen significativamente el esfuerzo de búsqueda manual de expedientes.
4
El incumplimiento de los pactos sectoriales y la normativa del Registro General de Personal no justifica la inexistencia de un sistema único de información.
5
La información sobre las bolsas de trabajo se considera objeto de publicidad activa al estar ya disponible en el Portal de Transparencia del ICS.
Texto completo
Resolució 1005/2023 , de 2 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 718/2023
Administració reclamada: Institut Català de la Salut
Informació reclamada: Informació sobre determinats aspectes dels llocs de treball q ue van
requerir d’un perfil en les convocatòries de l’ICS des de 2019 i còpia de la informació de les
persones inscrites a la borsa.
Sentit de la r esolució: Estimació parcial i pèrdua parcial
Resum: Es considera que la informació reclamada sobre llocs de treball que van requerir d’un
perfil en les convocatòries de l’ICS des de 2019 que segons l’ICS requereix d’una tasca
complexa per a la seva confecció, que es justifica per raó de que actualment no es disposa
d’un sistema únic d'informació que li permeti extreure la informació demanada amb el detall i
garanties necessàries per a donar resposta a aquesta sol·licitud, que els processos de selecció
de personal temporal per a cobrir places perfilades es tramiten des de cada gerència territorial
de l’ICS i que l’ hauria de confegir de forma manual en cadascun dels expedients existents als
seus diferents àmbits, davant d’això es constata que, a la vista de la informació que dona la
pagina web de l’ICS d’acord amb allò previst al Pacte de la mesa Sectorial de Negociació de
Sanitat, les previsions sobre la informació que s’ha d’incloure al RGP, tots aquests aspectes
donen lloc a deduir que la dificultat de reformular i introduir de nou en format de full de càlcul
aquesta informació integrada de les places perfilades podria quedar reduïda considerablement,
si es dona un termini prou ampli per a la seva confecció i per a que l’ICS pugui recavar de les
instancies territorials que disposen els diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades
o arxius, i confegir de forma centralitzada la informació reclamada. Es declara la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte pel que es refereix a la resta de la informació.
Paraules clau: Institut Català de la Salut. Recursos humans. Convocatòries de personal.
Personal estatutari. Tasca complexa. Estimació parcial. Pèrdua parcial. Sense límits.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
L’1 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 718/2023, presentada per la reclamant,
en relació amb una sol·licitud presentada a l’Institut Català de la Salut (ICS). No sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
A la reclamació es manifesta que “L'ICS ha denegat gran part de la meva SAIP. I en relació
amb la informació lliurada per la part estimada, he comprovat que és incompleta i per tant
incorrecte”. Adverteix que no adjunta l'arxiu Excel amb la llista d'interinitats per respectar la
protecció de dades personals. Afegeix que “ El punt 9 del Pacte de la Mesa Sectorial de
Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al nomenament de personal
estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut estableix que
si la persona candidata ha participat en la corresponent convocatòria de concurs oposició i
ha superat la totalitat del procés selectiu sense haver obtingut plaça, tindrà prioritat vers la
resta d'aspirants. Com a persona candidata a la borsa de treball de l'ICS de la categoria de
professional tècnic/a superior funció administrativa tinc sospites que l'ICS no ha respectat
els meus drets en relació a la prioritat precitada i vull comprovar -ho amb la informació
sol·licitada per defensar els meus interessos legítims”.
El 19 de juny de 2023 la persona reclamant havia presentat una petició d’informació a l’ICS
consistent en obtenir la informació següent:
“Primer.- Demano, en format de full de càlcul, en relació amb els nomenaments de
personal estatutari fets a partir del 19 de juny de 2019 de la categoria professional
tècnic/a superior funció administrativa, la següent informació (en columnes):
1. Nom i cognoms de la persona nomenada,
2. Vinculació administrativa
3. Codi del lloc de treball
4. Nom del lloc de treball
5. Si el lloc de treball a cobrir va requerir d'un determinat perfil (si/no)
6. Si el lloc de treball a cobrir va requerir d'un procés de selecció específic (si/no)
7. Data d'inici
8. Descripció de les funcions assignades al lloc de treball
9. Àmbit del nomenament
10. Àmbit d'adscripció
11. Descripció de la forma d'ocupació
12. Descripció de la modalitat del nomenament
13. Si la modalitat s'ha cobert amb una promoció interna temporal (si/no)
14. Data d'acabament
15. Descripció del motiu fi d'ocupació
Segon. - Demano, per als llocs de treball a cobrir del punt primer que van requerir d'un
determinat perfil, d'acord amb el punt 14 i subsegüents del Pacte de la Mesa Sectorial
de Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al nomenament de
personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut
(codi de conveni núm. 9002732132008), la següent informació (en columnes):
1. Codi del lloc de treball
2. Si en el procediment de selecció es va identificar que era necessari fer un
procediment ad hoc de selecció (si/no)
3. Si en el procediment de selecció es va identificar que el lloc podia ser ocupat per una
persona discapacitada que acredites la compatibilitat de la discapacitat amb l'exercici
de les tasques (si/no)
4. La durada previsible del nomenament
5. Si el lloc de treball a cobrir va requerir d'un procés de selecció específic.
A més, en relació amb aquesta informació, demano còpia de la informació de les
persones inscrites a la borsa, informació que es va haver d'identificar en el procediment
de selecció d'acord amb el que preveu el punt 15 del Pacte de la Mesa Sectorial de
Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al nomenament de
personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut
(codi de conveni núm. 79002732132008).
A més, en relació amb aquesta informació, demano còpia de la informació de les
persones inscrites a la borsa, informació que es va haver d'identificar en el procediment
de selecció d'acord amb el que preveu el punt 15 del Pacte de la Mesa Sectorial de
Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al nomenament de
personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut
(codi de conveni núm. 79002732132008).
Tercer. -Demano, per als llocs de treball a cobrir del punt primer que van requerir d'un
determinat perfil i d'un procés de selecció específic, d'acord amb el punt 14 i
subsegüents del Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de regulació del
sistema de selecció per al nomenament de personal estatutari temporal en l’àmbit de
l’empresa pública Institut Català de la Salut (codi de conveni núm. 79002732132008), la
següent informació:
1. una còpia de la convocatòria,
2. una còpia de les persones admeses i excloses,
3. una còpia de la persona seleccionada o bé de la resolució conforme la convocatòria
va quedar deserta.”
El 17 de juliol de 2023 el director gerent de l’ICS resol :
“Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT la sol·licitud d’informació pública presentada per
XXX (la reclamant) en data 19 de juny de 2023, pel que respecta al fitxer en format de
full de càlcul dels nomenaments de personal estatutari fets a partir del 19 de juny de
2019 en la categoria professional de tècnic/a superior de la funció administrativa,
només en relació amb tota aquella informació pública demanada que sigui preexistent a
data 19 de juny de 2023.
Segon.- INADMETRE la resta d’informació demanada, en tant que l’obtenció d’aquesta
informació implicaria una càrrega de treball inassumible o desproporcionada, ja que
procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades o arxius, i en tant
que es requereix un gran volum d’informació que no pot ser realitzat amb l’ajut dels
mitjans informàtics disponibles.
Tercer.- ORDENAR a l’Àrea de Desenvolupament i Gestió del Talent de l’Institut Català
de la Salut que en el termini màxim de 30 dies hàbils des de l’endemà de la data de
signatura d’aquesta resolució, posi a disposició de la persona peticionària un fitxer en
format de full de càlcul que contingui la següent informació: Relació dels nomenaments
de personal estatutari temporal de la categoria professional de tècnic/a superior funció
administrativa efectuats a partir del 19 de juny de 2019, en i que contingui la següent
informació (en columnes):
1. Nom i cognoms de la persona nomenada
2. Vinculació administrativa
3. Codi del lloc de treball
4. Nom del lloc de treball
5. Data d’inici d’ocupació
6. Àmbit nomenament
7. Àmbit adscripció
8. Forma d’ocupació
9. Promoció interna temporal
10. Data fi d’ocupació
11. Motiu fi ocupació”
Es fa constar
a la resolució “que l’Institut Català de la Salut actualment no té un sistema
únic d'informació que permeti extreure la informació demanada amb el detall i garanties
necessàries per a donar resposta a aquesta sol·licitud ” i s’invoca la previsió de l’article 29.1
b) de la LTAIPBG sobre Ia inadmissió a tràmit de les sol·licituds d’accés a la informació
pública, si per a obtenir la informació que es demana cal una tasca complexa d’elaborac ió o
reelaboració i l’article 66.1.a) del Decret 8/2021 sobre “la inadmissió a tràmit de les
sol·licituds d’informació pública quan l’obtenció, l’extracció o la disposició de la informació
sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la
informació procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades o arxius,
o es contingui en un gran volum d’informació i no pugui ser realitzada amb l’ajuda dels
mitjans informàtics disponibles”.
El 7 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La
notificació és acceptada el 16 de juny.
El 8 d’agost de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut Català de la Salut (ICS) i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
El 16 d’agost de 2023 la reclamant aporta informació complementària a la reclamació i
adjunta un Excel, fa uns aclariments sobre l’escrit inicialment presentat sobre les
convocatòries de l’ICS a les quals s’ha presentat i específica, pel que es refereix a la
reclamació davant la GAIP, que les raons per les que considera defectuosa la resposta de
l’ICS són sobre“ quins “perfils” han utilitzat per prioritzar unes persones o altres en les
contractacions-nomenaments que s’han dut a terme, seguint o no l’ordre de la borsa de
treball” que considera que no es descriuen a la resposta, sense afegir mes aclariments.
El 30 d’agost de 2023, entra a la GAIP l’informe de l’ICS que, en síntesi, posa en
coneixement que la reclamant ja havia formulat du es peticions d’informació amb
anterioritat, demanat l’obtenció d’informació referent a la interinitat i que, segons l’ICS,
posarien de manifest que “moltes de les dades sol·licitades per XXX (la reclamant) en
aquesta nova SAIP són reiteratives i ja li havien estat parcialment facilitades: nom i
cognoms de la persona nomenada, vinculació administrativa, data d’inici, àmbit del
nomenament, àmbit d’adscripció, descripció de la forma d’ocupació, descripció de la
modalitat del nomenament, i si la modalitat s’ha cobert amb promoció interna temporal”.
En segon terme, l ’informe de l’ICS es refereix a la part de la sol·licitud que ha estat
inadmesa (apartats segon i t ercer de la Resolució de 17 de juliol de 2023) i manifesta que:
“- En primer lloc, val a dir que bona part de la informació sol·licitada en aquests dos
apartats ja es contenia en el llistat lliurat en execució de la part de SAIP estimada (apartat
Primer), com per exemple, la relativa als codis dels llocs de treball, en quant els llocs per
als quals es demana determinada informació en els dos apartats objecte de inadmissió, es
contenen entre els lliurats en estimació de l’apartat Primer.
En segon lloc, cal dir que els processos de selecció per perfil (que inclou aquells que
addicionalment, requereixen un procés de selecció específic amb determinades proves), en
aplicació del punt 14 del Pacte de Selecció temporal, estan publicats a la pàgina web de
l’Institut Català de la Salut. https://ics.gencat.cat/ca/lics/treballeu- a-lics/treball-
temporal/convocatories-de-treball-temporal/
- En tercer lloc, val a dir que algunes de les qüestions plantejades no podrien tenir més que
una resposta afirmativa: si l’ICS va publicar determinades convocatòries amb un previ perfil
del lloc convocat i en alguns casos, addicionalment, es va considerar necessari dur terme
un procés específic de selecció, és evident que a aquestes decisions van exigir la prèvia
identificació per part de l’ICS de la necessitat de fer-ho, atenent a les pròpies potestats
d’autoorganització i a l’existència de les circumstàncies justificatives que legalment
permetien actuar en aquests termes, continguts en el vigent Pacte de selecció del personal
estatutari temporal de l’ICS (Pacte de Borsa).
-En quart lloc, alguna de les altres qüestions plantejades, com ara “la durada previsible dels
nomenaments” són d’impossible resposta, en quant les circumstàncies que poden
comportar la finalització d’un nomenament estatutari temporal són diverses i en molts casos
imprevisibles i no depenen de l’ICS, tractant-se de futuribles que difícilment encaixen en el
concepte de informació pública preexistent en poder de l’ICS.
- I, en cinquè lloc, i pel que fa a les causes de la inadmissió de part de la SAIP, aquestes es
recullen en la pròpia fonamentació jurídica de la resolució, en quant l’article 29.2 de la Llei
19/2014 estableix que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en
consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de
consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per
les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.”
S’afegeix a l’informe les característiques de la gestió d’aquest tipus d’informació per part de
l’ICS que insisteix, com es va pronunciar en la resposta de la SAIP en que “no té recollida
en format electrònic tota la informació demanada, part de la qual caldria cercar -la de forma
manual en cadascun dels expedients existents als seus diferents àmbits (els processos de
selecció de personal temporal per a cobrir places perfilades es tramiten des de cada
gerència territorial de l’ICS), i en cas d’obtenir-la, s’hauria de reformular i introduir ex novo
en format de full de càlcul per a cadascun dels nomenaments demanats.”
També s’afegeix “ que en l’actualitat l’ICS està immers en la gestió de les nombroses
convocatòries d’estabilització de personal convocades a finals de 2022, convocatòries
corresponents a nombroses categories de personal estatutari, tant de gestió i serveis com
assistencials, que abasten un total de 12.479 places convocades, circumstància que
explica l’elevada carrega de treball suportada pels gestors dels processos selectius”. I
també considera que “ En el mateix sentit, la doctrina de la GAIP afirma que els documents
nous que no existeixen en el moment de formular la sol·licitud d’accés no poden ser objecte
del dret d’accés a la informació pública a l’empara de la Llei 19/2014, sens perjudici de
fonamentar-se la seva emissió, si escau, mitjançant l’inici d’altres procediments
administratius previstos a normes diferents a la Llei 19/2014”.
El 31 d’agost de 2023 la GAIP trasllada a la reclamant l’informe de l’ICS pel seu
coneixement i consideracions.
El 6 de setembre de 2023 la reclamant presenta a la GAIP les al·legacions respecte
l’informe de l’ICS que considera que no dona resposta a la seva petició i afegeix que “ la
informació que demano és informació que els serveis de recursos humans haurien de
recopilar, d’acord amb el Pacte de Borsa de Treball de l’ICS (publicat al DOGC el 10 de
gener de 2020 --[RESOLUCIÓ TSF/67/2020, de 10 de gener, per la qual es disposa la
inscripció i la publicació del Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de
regulació del sistema de selecció per al nomenament de personal estatutari temporal en
l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut (codi de conveni núm.
79002732132008)]-- . I insisteix en que d’acord amb el Pacte de Borsa les persones
aspirants que aprovaren però no obtingueren plaça, tenen prioritat davant la r esta de
candidats de la borsa de treball, tal com es preveu a l’epígraf 9.a de l’esmentat p acte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones , d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. L’objecte de la reclamació és informació publica
L’objecte principal de la reclamació consisteix en l’obtenció d’informació de determinats
apartats relatius als llocs de treball de l’ICS , que van requerir d’ un perfil en la corresponent
convocatòria i que s’inclouen en els nomenaments de personal estatutari realitzats a partir del
19 de juny de 2019 de la categoria professional tècnic/a superior funció administrativa, petició
que ha estat inadmesa per la institució sanitària en la seva resolució de resposta.
La informació que concretament es demana es refereix a determinades característiques de les
convocatòries que van requerir perfil, com són: el codi del lloc de treball ; si en el procediment
de selecció es va identificar que era necessari fer un procediment ad hoc de selecció (si/no); si
en el procediment de selecció es va identificar que el lloc podia ser ocupat per una persona
discapacitada que acredités la compatibilitat de la discapacitat amb l'exercici de les tasques
(si/no) i la durada previsible del nomenament, si el lloc de treball a cobrir va requerir d'un
procés de selecció específic.
La reclamant considera necessari conèixer com s’ha utilitzat el requisit dels perfils en les
convocatòries ja que aquest criteri de selecció en les convocatòries desplaça la utilització del
criteri de l’ordre de la borsa de treball i comprovar si es compleix el punt 9 del Pacte de la Mesa
Sectorial de Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al nomenament de
personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut, que
estableix la prioritat de la persona candidata que s’hagi quedat sense plaça quan ha superat un
concurs oposició on hagi participat, com li ha succeït a la persona reclamant. Manifesta que la
resposta de l’ICS no descriu aquestes places , sense afegir més aclariments. D’això aquesta
Comissió interpreta, que es considera que la resposta és insuficient.
Un segon aspecte que també es reclama es refereix a la forma de la resposta de l’ICS a la
petició que la reclamant considera que no s’ha entregat de forma adequada per utilitzar un
fitxer en format de full de càlcul que contenia els nomenaments de personal estatutari fets a
partir del 19 de juny de 2019, en la categoria professional de tècnic/a superior de la funció
administrativa. Sobre aquesta qüestió relativa a la forma de procedir a l’entrega d’aquesta
informació es comentarà més endavant.
Per últim es reclama com informació no lliurada, la còpia de la informació de les persones
inscrites a la borsa, informació que es va haver d'identificar en el procediment de selecció
d'acord amb el que preveu el punt 15 del Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat
de regulació del sistema de selecció per al nomenament de personal estatutari temporal en
l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut.
En resum, l’objecte de la reclamació es divideix en tres blocs d’informació: un relatiu a conèixer
quins perfils s’han utilitzat per prioritzar unes persones o altres en les contractacions-
nomenaments que s’han dut a terme seguint o no l’ordre de la borsa de treball; un segon relatiu
a la informació defectuosament lliurada respecte el full de càlcul sobre els nomenaments de
personal estatutari fets a partir del 19 de juny de 2019 i, un tercer aspecte que es reclama és, la
còpia de la informació de les persones inscrites a la borsa el punt 15 del Pacte de la Mesa
Sectorial de Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al nomenament de
personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut
.
A la vista de l’exposat, aquesta Comissió adverteix que la determinació de l’objecte ha estat
possible després dels aclariments que la reclamant ha incorporat amb posterioritat a la
presentació de la reclamació, atès que de l’escrit de la reclamació inicial no es podia deduir
amb certesa quina era la informació reclamada de forma precisa i clara.
És rellevant insistir en que és l’escrit de presentació de la reclamació el que concreta els
elements essencials per a l’admissió de la tramitació de la reclamació i, malgrat que hi ha
aspectes esmenables, la definició de l’objecte hauria de quedar definit clarament des d’un inici,
que sobretot ha de ser congruent amb la sol·licitud d’informació pública que es considera
desatesa.
Una vegada acotada quina és la informació que es reclama en els termes exposats, aquesta ha
de ser considerada pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG, per reunir els elements
descrits en aquest precepte, per ser informació elaborada per l’Administració, que la té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat i en exercici de les seves funcions, i per tant
li és d’aplicació allò establert sobre el dret d’accés a l’article 18 de l’esmentada llei, i per ser
l’ICS una institució que s’inclou dins l’àmbit d’aplicació subjectiu de la LTAIPBG.
Dels antecedents es desprèn que el punt controvertit en aquest assumpte rau d’una ban da, en
la determinació de si la informació sol·licitada ja ha estat lliurada per la institució reclamada, i
d’una altra si aquesta informació, atesa la complexitat necessària per a la seva elaboració, pot
considerar-se que concorre l a causa d’inadmissió de tasca complexa, tal com s’invoca per
l’Administració sanitària.
Pel que fa al primer aspecte, de l’anàlisi dels antecedents aquesta Comissió conclou que bona
part de la informació reclamada ja hauria estat lliurada a la reclamant, especialment aquella a la
qual es refereix e l primer apartat de la sol·licitud d’informació sobre nomenaments de personal
El Pacte de Borsa de Treball de l’ICS RESOLUCIÓ TSF/67/2020, de 10 de gener, per la qual es disposa la inscripció i
la publicació del Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de regulació del sistema de selecció per al
nomenament de personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública Institut Català de la Salut (codi de conveni
núm. 79002732132008)
estatutari fets a partir del 19 de juny de 2019 de la categoria professional tècnic/a superior
funció administrativa. Aquesta informació s’hauria lliurat amb la resposta a la petició
d’informació de l’ICS que és estimatòria i per tant l’únic a considerar , en aquesta reclamació
seria si la entrega d’aquesta informació ha estat l’ adequada, aspecte sobre el qual no s’han
aportat elements per a la seva valoració.
També hauria estat lliurada en la resposta de l’ICS a la primera petició d’informació la relativa
als llocs de treball que van requerir d'un determinat perfil, (d'acord amb el punt 14 i
subsegüents del Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat) tal i com es desprèn
dels antecedents. Només una part dels aspectes d’aquests llocs de treball que requereixen
perfil han estat desestimats per l’Administració reclamada i no s’han entregat per entendre que
el seu lliurament comportava, com s’ha dit, la realització d’una tasca complexa.
Concretament l’Administració reclamada invoca aquesta causa d’inadmissió per considerar que
part de la informació demanada “caldria cercar-la de forma manual en cadascun dels
expedients existents als seus diferents àmbits (els processos de selecció de personal temporal
per a cobrir places perfilades es tramiten des de cada gerència territorial de l’ICS), i en cas
d’obtenir-la, s’hauria de reformular i introduir ex novo en format de full de càlcul per a cadascun
dels nomenaments demanats”.
Per tant, sobre aquests processos de selecció per perfil (que inclou aquells que addicionalment,
requereixen un procés de selecció específic amb determinades proves), i sobre la realització
d’un procés específic de selecció, la resposta de l’ICS conté una remissió a la informació
continguda a la publicació de la pagina web d’aquesta institució sanitària, en l’àmbit relatiu a la
transparència, que fa referència específicament a les c onvocatòries de treball temporal i que
informa sobre cada un dels llocs de treball convocats. Allà es descriu que els processos de
selecció per perfil (que inclou aquells que addicionalment, requereixen un procés de selecció
específic amb determinades proves), en aplicació del punt 14 del Pacte de Selecció temporal i
estan publicats a la pàgina web de l’Institut Català de la Salut.
https://ics.gencat.cat/ca/lics/treballeu- a-lics/treball- temporal/convocatories-de-treball-temporal/
Aquesta resposta de l’ICS amb la corresponent remissió a la pagina web, des de la perspectiva
del reclamant, es considera insuficient ja que no permet disposar d’ una visió conjunta dels
elements reclamats n i tampoc permet conèixer la durada previsible dels nomenaments .
Per tant, als efectes de concretar el que ara es reclama, cal precisar que certament no es fa
referència a la disposició de la informació sinó al seu format que, segons la reclamant, no
permet copsar d’una forma integrada i global els nomenaments sobre places amb perfil ni sobre
la seva durada.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la invocació de tasca complexa
Primerament, i com a criteri general d’accés, la Taula d’accés i avaluació documental de
selecció dels empleats públics (TAAD 16, DOGC 8296) estableix un règim d’accés restringit,
sense perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no
són ni merament identificatives amb l’organització, funcionament o activitat pública de
l’Administració ni dades personals de categories especials. Ocasionalment poden contenir
dades personals merament identificatives i dades personals de categories especials de l’art. 9.1
del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016.
D’acord amb l’exposat, sobre la invocació per part de l’ICS de la concurrència de la tasca
complexa per tal de justificar la forma de lliurar la informació i la impossibilitat de fer-ho en els
termes reclamats, a questa Comissió recorda que la consideració de tasca complexa com a
causa d’inadmissió de les sol·licituds d’informació prevista a l’article 2 9.1 de la LTAIPBG
estableix que no es pugui justificar exclusivament en el volum de la informació, si la tasca
d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat, i que s’ha de motivar l'apreciació
d’aquesta circumstància mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i
materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests
recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre ( veure Resolució d’aquesta
Comissió 305/2023, de 27 de març).
D’acord amb això, la complexitat al·legada, segons l’ICS, és el resultat de diversos factors , es
diu que cal una cerca manual de documentació, que les tramitacions es realitzen per les
gerències territorials, no hi ha una gestió centralitzada, i que precisen de reformulació i
introducció de nou en format de full de càlcul per a cadascun dels nomenaments demanats. La
suma dels factors assenyalats, segons l’Administració reclamada, acreditaria la concurrència
de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG.
Es diu que aquesta tasca de recerca d’informació, “ expedient per expedient i posterior anàlisi,
implicaria la dedicació exclusiva d’un tècnic superior en cadascun dels àmbits de gestió de
personal de l’Institut Català de la Salut, durant un temps aproximat de 80 hores, deixant
desatesa conseqüentment les seves tasques habituals en aquest període de temps” i afegeix
que “ en l’actualitat l’ICS està immers en la gestió de les nombroses convocatòries
d’estabilització de personal convocades a finals de 2022, convocatòries corresponents a
nombroses categories de personal estatutari, tant de gestió i serveis com assistencials, que
abasten un total de 12.479 places convocades, circumstància que explica l’elevada carrega de
treball suportada pels gestors dels processos selectius i la dificultat addicional, en aquestes
circumstàncies, de desviar recursos humans i materials a fer cerques de informació com les
necessàries per atendre peticions de informació com les plantejades per la persona sol·licitant
en el cas que ens ocupa” .
Contrasta amb aquestes consideracions que aquesta Comissió ha constatat que l’ICS disposa
a l’apartat de transparència de la seva pagina web, d’informació rellevant no tan sols sobre
Perfils professionals, sinó també respecte els resultats de les convocatòries i les corresponents
borses de treball que ofereix aquesta institució.
Es remarcable que en aquesta informació de la pàgina web, que es considera com a publicitat
activa, s’hi contenen les referències explicatives sobre les característiques d’aquestes places
perfilades i s’inclou d’acord amb el Pacte de Selecció Temporal, la referència a l perfil
professional que és el “conjunt dels requisits i dels mèrits a avaluar en un procés selectiu pel
que fa, fonamentalment, a l’expertesa i a la formació, per a la cobertura d’un lloc de treball amb
un candidat idoni” i s’afegeix que s egons el Pacte de la Mesa Sectorial, el perfil professional
s’ha de fer a escala territorial, seguint els criteris determinats per la Comissió de Seguiment, i
s’associa tan sols a determinats llocs de treball que la Comissió de S eguiment del Pacte de
Selecció Temporal ha de comprovar d’acord amb els criteris aplicables en matèria de perfils
professionals que també s’inclouen en aquest espai d’informació. Tota aquesta referència
informativa com a publicitat activa, també s’inclou la
llista dels diferents perfils professionals
definits.
https://ics.gencat.cat/ca/lics/treballeu-a-lics/treball- temporal/borsa- de-treball/perfils-
professionals/
També cal destacar la funció que l’esmentada Comissió de Seguiment del Pacte de Selecció
Temporal ha de desenvolupar, no tan sols en el desenvolupament dels criteris que, com hem
vist, ja s’han adoptat i apareixen publicats, sinó també en la funció relativa a la seva aplicació
en les diferents convocatòries dels professionals que inclouen aquests perfils. La Comissió de
seguiment, formada per representants de l'empresa i les organitzacions sindicals signants, com
a instrument fonamental i primordial per analitzar i avaluar l'aplicació del Pacte i harmonitzar les
interpretacions i la casuística que sorgeixi del seu desenvolupament, efectivament ha posat
també de manifest la mancança d’instruments per a conèixer l’abast de les convocatòries
perfilades.
D’acord amb l’exposat, l’abast de la invocació de la tasca complexa realitzada per l’ICS s’hauria
de situar també en el context de les previsions contingudes en l’esmentat Pacte, que anirien
connectades amb les funcions que la Comissió de Seguiment ha de desenvolupar i que
s’adiuen amb la petició de la reclamant . D’altra banda també s’han de considerar les
obligacions que es deriven del Registre General de Personal sobretot pel que fa referència als
diversos apartats que cal inscriure en definir el sistema d’accés a l’Administració de la
Generalitat ( l’article 8 RGD) que també és d’aplicació al personal que presta serveis a l’ICS.
Si, com afirma l’Administració reclamada, actualment no disposa d’un sistema únic d'informació
que li permeti extreure la informació demanada amb el detall i garanties necessàries per a
donar resposta a aquesta sol·licitud, i hauria de confegir de forma manual en cadascun dels
expedients existents als seus diferents àmbits (els processos de selecció de personal temporal
per a cobrir places perfilades es tramiten des de cada gerència territorial de l’ICS) i, en el seu
cas, reformular i introduir de nou en format de full de càlcul per a cadascun dels nomenaments
demanats, el cert és que no donaria compliment al pactes esmentat ni a la normativa sobre
Registre general de personal.
No obstant això, aquesta Comissió constata que, a la vista de la informació que proporciona la
pàgina web de l’ICS d’acord amb les previsions del Pacte de la mesa Sectorial de Negociació
de Sanitat, si el perfil efectivament es gestiona a nivell territorial ( punt 14 del Pacte ) i són
precisament les gerències territorials les que realitzen les tramitacions, la gerència territorial,
generadora de la informació a aquest nivell hauria de traslladar la informació a la ins tància
central per a la seva integració en un recull conjunt, i aquesta tasca no ha de suposar una
dificultat desproporcionada.
En relació amb la cerca manual dels expedients, a aquest nivell tampoc hauria de significar un
esforç desmesurat si, a més, es té en compte que l’administració pública actualment treballa
mitjançant formats digitals i l a informació que es demana es refereix a un període que no va
més enllà del 2019, període de temps que redueix de forma important la tasca de tria de la
documentació.
D’altra banda, tots aquests aspectes donen lloc a deduir que la dificultat de reformular i introduir
de nou en format de full de càlcul aquesta informació integrada de les places perfilades podria
quedar reduïda considerablement, si es dona un termini prou ampli per a la seva confecció i per
a que l ’ICS pugui recavar de les instàncies territorials que disposen els diferents expedients,
fonts d’informació, bases de dades o arxius, i confegir de forma centralitzada la informació
reclamada.
En conclusió, aquesta Comissió considera que pel que fa referència a la informació consistent
en els diferents apartats relatius als nomenaments de personal estatutari fets a partir del 19 de
juny de 2019 de la categoria professional tècnic/a superior funció administrativa la informació
ha estat lliurada i s’hauria d’apreciar una pèrdua sobrevinguda d’objecte.
Pel que respecta a la part d’informació no lliurada sobre els processos de selecció per perfil,
que inclou aquells que addicionalment requereixen un procés de selecció específic amb determinades proves i la realització d’un procés específic de selecció, l’Administració
reclamada ha lliurat part de la mateixa, però falta l ’entrega dels aspectes relatius a aquelles
característiques de les convocatòries que van requerir perfil, com són: el codi del lloc de treball;
si en el procediment de selecció es va identificar que era necessari fer un procediment ad hoc
de selecció (si/no); si en el procediment de selecció es va identificar que el lloc podia ser
ocupat per una persona discapacitada que acredités la compatibilitat de la discapacitat amb
l'exercici de les tasques (si/no) i la durada previsible del nomenament, si el lloc de treball a
cobrir va requerir d'un procés de selecció específic, que s’han de lliurar a la reclamant, tot i que
tenint en compte el context descrit per l’ICS i la dificultat al·legada sobre la seva localització i
format s’ha de preveure un termini ampli que permeti la seva confecció i entrega.
Aquest termini permetria ajustar també la forma del lliurament de la informació ja entregada que
es va realitzar mitjançant un fitxer en format de full de càlcul que contenia els nomenaments de
personal estatutari fets a partir del 19 de juny de 2019, en la categoria professional de tècnic/a
superior de la funció administrativa i procedir al seu lliurament d’acord amb la petició de la
reclamant.
4. La informació sobre la borsa de treball é s objecte de publicitat activa
D’altra banda, pel que es refereix a la petició de la còpia de la informació de les persones
inscrites a la borsa, s’ha de considerar que les borses de treball són un mecanisme utilitzat per
a la cobertura provisional de vacants, per aquelles persones que han participat en un procés
selectiu i així ingressar al servei de les administracions públiques, però que no han superat les
proves selectives, o havent-les superat, no han obtingut ocupació fixa. Les borses de treball
sovint estan regulades i estructurades mitjançant un procediment negociat entre l'Administració
Publica de què es tracti i els s indicats; tot i que algunes vegades es tracta d'un acte unilateral
de l'Administració.
En aquest cas, la borsa de treball sobre la qual es demana informació està prevista al Pacte a
dalt esmentat, (Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de regulació del sistema
de selecció per al nomenament de personal estatutari temporal en l’àmbit de l’empresa pública
Institut Català de la Salut) i concretament a l’apartat 7 es preveu el procediment d’accés a
través de l'aplicació informàtica que l'empresa posarà a la seva disposició al seu lloc web.
L’apartat 8 del Pacte preveu que el resultat de la baremació es farà públic, a través del Portal
de la Transparència de l'ICS, amb la relació de resultats per categories i àmbit, i amb la
puntuació obtinguda per cada persona candidata. D’acord amb aquesta previsió, l’Institut
Català de la Salut publica a la seva pagina web les llistes de candidats que s’han inclòs a la
borsa corresponent, per la qual cosa, aquesta informació ja està disponible.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar -lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret dedica el capítol I del títol II. Concretament,
l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que
determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la
Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i
requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les
dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte,
l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat
o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats
per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a
aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i
dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb
l'ordenament jurídic vigent”.
Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat
de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol
(DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis
basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi
d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes
dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les
dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per
a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una
estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que
sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental
(punt 5.9).
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria
d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret
76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el
seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació
corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de
l'Administració digital.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, hauria de formar part de diferents expedients administratius i bases de dades ,
perfectament classificats de manera que es permeti la seva recuperació i accés, si escau.
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personal s.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 26 d’octubre de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 718/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a
l’accés a la informació, d’acord amb el Fonament Jurídic 3, consistent en obtenir sobre els
llocs de treball de l’ICS, que van requerir d’un perfil en la corresponent convocatòria i que
s’inclouen en els nomenaments de personal estatutari realitzats a partir del 19 de juny de
2019 de la categoria professional tècnic/a superior funció administrativa, les informacions
següents:
- el codi del lloc de treball;
- si en el procediment de selecció es va identificar que era necessari fer un procediment
ad hoc de selecció (si/no);
- si en el procediment de selecció es va identificar que el lloc podia ser ocupat per una
persona discapacitada que acredités la compatibilitat de la discapacitat amb l'exercici
de les tasques (si/no) i la durada previsible del nomenament, si el lloc de treball a cobrir
va requerir d'un procés de selecció específic.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda del seu objecte pel que es refereix a la resta de la
informació sol.licitada.
3. Requerir a l’Administració que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini de tres mesos.
4. Requerir a l’Administració a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o
la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Notificar la Resolució a la tercera persona afectada que ha comparegut en el procediment.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 718/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.