Solicitud de expedientes de contratos menores con la empresa Undatia y finalización por pérdida de objeto

Resolució 115/2021, de 28 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 718/2020 Administració reclamada: Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda Informació reclamada: Els expedients dels contractes menors de la Generalitat amb una determinada empresa Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver lliurat a la persona reclamant la informació en el marc d’aquest procediment, i que consultada la persona reclamant, res ha oposat ni al·legat en contra de considerar-la adequada i satisfactòria. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Generalitat. Contractes. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 718/2020, presentada contra el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (DVEH) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de maig de 2020 la persona reclamant presenta una instància adreçada a la Generalitat de Catalunya en la que demana: “Accedir a la documentació de cadascun dels expedients dels contractes menors fets, des del desembre del 2003 i fins a l'actualitat, pels diversos departaments de la Generalitat i dels seus ens dependents amb l'empresa Undatia (amb NIF XXXX. Sobre la documentació, la petició inclou la que afecta les empreses que també van formar part de cada procediment de contractació menor encara que després es descartessin”. 3. El 17 de juliol de 2020 el DVEH estima la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior i resol: “2. Subministrar part de la informació en el format que es va demanar d’acord amb l’article 36.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que consta a l’annex d’aquesta resolució. 3. Subministrar part de la informació d’acord amb l’article 36.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en un format alternatiu al que es va sol·licitar, atès que en alguns casos no és possible tècnicament fer una còpia en el format que s’ha demanat la informació. En aquests casos s’ofereix la possibilitat de consultar els expedients a la seu del departament o organisme que correspongui”. 4. La Reclamació presentada el 2 de novembre de 2020 indica que no hauria rebut tota la informació i ho argumenta en el següents termes: “Demanava tenir accés a tots els contractes menors fets per l'administració catalana amb l'empresa Undatia des de finals del 2003. Segons el cercador del registre públic de contractació s'han fet 31 contractes menors amb l'empresa, entre els quals 14 directament amb els departaments de Vicepresidència, Presidència, Acció Exterior, Cultura, Polítiques Digitals Territori i Salut. Dels referits als departaments només se m'ha adjuntat un de Vicepresidència i un altre de Territori. En la resposta, per exemple, no hi ha apareixen almenys tres contractes amb la conselleria de Cultura, dos amb la d'Acció Exterior, un amb Salut, almenys un altre amb vicepresidència i un altre amb Presidència de formació de la portaveu Budó. N'hi poden haver d'altres que no s'hagin facilitat. Les respostes es poden consultar als documents adjunts.” 5. El 3 de novembre de 2020, la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les reclamacions que rebi durant la tramitació. 6. El 4 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a DVEH i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 14 de desembre de de 2020 la GAIP demana novament al DVEH l’informe i l’expedient ja requerits amb data 4 de novembre. 8. El 12 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe del DVEH en el que manifesta que, degut a l’elevat volum d’informació a lliurar, s’hauria comprovat un mal funcionament del l’eina de gestió electrònica corporativa a través de la qual se li va notificar la informació, el què hauria comportat que només li arribés parcialment, i que amb data 21 de desembre de 2020, s’havia tornat a enviar la informació per un altre mètode, i s’havia comprovat que, en aquest cas, s’havia enviat correctament. Aporta, igualment, l’escrit de tramesa lliurat a la persona reclamant que ho acreditaria. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i deure de diligència de la persona reclamant Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver lliurat la informació reclamada en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Nogensmenys, la persona reclamant no ha comunicat a la GAIP la recepció de la informació, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de gener de 2021, resol per unanimitat 1. Finalitzar la Reclamació 718/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Disposar la publicació de la resolució sobre la Reclamació 718/2020 al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.