Solicitud de información sobre actuaciones municipales derivadas de denuncias contra empresa concesionaria de servicios de animales

Resolució 57/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la reclamació: 718/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa Informació reclamada: Denúncia contra una empresa contractada per l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Si l’Ajuntament de Tortosa ha fet actuacions arran de les denúncies indicades i hi ha rastre documental d’aquestes actuacions o altra manera d’acreditar-les per part dels serveis municipals, llavors aquesta informació ha de ser qualificada de pública, d’acord amb allò establert per l’article 2.b LTAIPBG; i si l’Ajuntament no n’ha fet, d’actuacions, llavors aquesta dada (la de què no s’han fet actuacions) també és informació pública. Tant en un cas com en l’altre, és procedent declarar el dret de qualsevol persona a la informació indicada, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, en la mesura en què no s’ha acreditat la concurrència de límits que p uguin justificar-ne la denegació. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Protecció dels animals. Infraccions i sancions. Reclamació contra silenci. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 718/2019, presentada en representació de l’Associació Progat contra l’Ajuntament de Tortosa, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’agost de 2019 l’entitat reclamant presenta a l’Ajuntament de Tortosa una denúncia contra l’empresa ****, concessionària del servei públic municipal de captura, acollida, alimentació i manteniment d’animals de companyia abandonats o perduts, amb motiu d’uns fets que detalla i que podrien constituir mala praxi susceptible de ser sancionada; s’ofereix a aportar testimonis i demana de participar en el procediment que obri l’Ajuntament en atenció als fets denunciats. El 23 de setembre de 2019 l’entitat reclamant presenta una instància general a l’Ajuntament de Tortosa que fa referència a la denúncia anterior i demana informació sobre aquesta denúncia i les accions que s’hagin pogut fer derivades de la mateixa. El 9 d’octubre de 2019 la mateixa entitat reclamant presenta una altra denúncia contra l’empresa **** concessionària del servei públic d’animals abandonats, amb motiu de diversos fets que relata i que constituirien un incompliment de les seves obligacions envers el servei concedit, i demana a l’Ajuntament la incoació del corresponent procediment sancionador. 3. La Reclamació presentada el 19 de novembre de 2019 indica que l’Ajuntament no li ha donat resposta a les seves sol·licituds. 4. El 21 de novembre de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni la Reclamació, als efectes d’acreditar la representació de l’Associació Progat que afirma ostentar i de precisar quina és exactament la informació sol·licitada que li manca. 5. El 22 de novembre de 2019 la persona reclamant contesta l’anterior requeriment. Acredita que la persona reclamant forma part de la direcció de l’Associació Progat. Afirma que la informació reclamada és el trasllat de totes les actuacions que s’hagin fet fins ara, així com de les resolucions de tràmit efectuades i de qualsevol diligència que s’hagi practicat. Al·lega que jurídicament les associacions animalistes tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors per a la protecció dels animals. 6. El 26 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tortosa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el proced iment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 9 de gener de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP la renúncia al procediment de mediació. 8. El 10 de gener de 2020 la GAIP trasllada la Reclamació a l’empresa concessionària del servei municipal denunciada, indicada a l’antecedent 2, d’acord amb el previst per l’article 31 LTAIPBG, i li dóna 10 dies per formular al·legacions. Un cop finalitzat aquest termini, no consta que n’hagi presentat. 9. El 14 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe municipal, que es limita a adjuntar còpia del conveni de l’Ajuntament amb l’empresa denunciada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La Reclamació es presenta en relació amb dues sol·licituds (antecedent 2) que demanen informació relativa a les actuacions fetes per l’Ajuntament arran de la presentació de sengles denúncies per part de la mateixa entitat sol·licitant d’informació. Si l’Ajuntament de Tortosa ha fet actuacions arran de les denúncies indicades i hi ha rastre documental d’aquestes actuacions o altra manera d’acreditar-les per part dels serveis municipals, llavors aquesta informació ha de ser qualificada de pública, d’acord amb allò establert per l’article 2.b LTAIPBG; i si l’Ajuntament no n’ha fet, d’actuacions, llavors aquesta dada (la de què no s’han fet actuacions) també és informació pública. Tant en un cas com en l’altre, és procedent declarar el dret de qualsevol persona a la informació indicada, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, en la mesura que no s’ha acreditat la concurrència de límits que puguin justificar-ne la denegació. Ultra les anteriors consideracions de caràcter general, són també procedents les següents: Per una banda, que no es pot descartar la concurrència de límits legals a l’accés sol·licitat. Certament, no sembla que hi pugui concórrer el de l’article 23 LTAIPBG (que comportaria denegar informació relativa a la comissió d’infraccions vinculada a dades de persones físiques), perquè la persona denunciada no és una persona física, sinó jurídica. Però sí que hi podria concórrer el de l’article 21.1.b LTAIPBG: la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries; ara bé, a diverses resolucions de la GAIP s’ha argumentat que l’aplicació d’aquest límit s’ha de justificar en què l’accés sol·licitat perjudica les funcions administratives d’investigació o sanció i no és versemblant que aquest risc concorri en aquesta Reclamació, perquè qui demana l’accés és l’entitat denunciant, que no té cap interès en perjudicar aquestes actuacions públiques, sinó més aviat tot el contrari. Per una altra banda, també s’ha de tenir en compte que l’entitat reclamant representa interessos col·lectius i actua en defensa d’interessos i valors animalistes protegits legalment, circumstàncies que reforcen el seu dret a l’accés sol·licitat. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que l’entitat reclamant té dret a la informació sol·licitada i en conseqüència és procedent requerir a l’Ajuntament de Tortosa que li faciliti informació de les actuacions municipals fetes arran de la presentació de les denúncies indicades a l’antecedent 2, si aquestes actuacions existeixen i poden ser documentades o acreditades pels serveis municipals, o bé que li indiqui que no s’han fet actuacions municipals arran de les denúncies assenyalades. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 718/2019 i declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació relativa a les actuacions municipals fetes arran de la presentació de les denúncies indicades a l’antecedent 2, si aquestes actuacions existeixen i poden ser documentades o acreditades pels serveis municipals, o bé a què se li indiqui que no s’han fet actuacions municipals arran de les denúncies assenyalades. 2. Requerir a l’Ajuntament de Tortosa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Tortosa a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 718/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.