La Asociación APRODEME solicitó reglamentos de despliegue de la Ley de la infancia y la adolescencia a la DGAIA. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) decide finalmente el archivo por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La resolución se basa en que la administración reclamada satisfizo la solicitud de información de manera extemporánea durante la tramitación de la reclamación.
2
La entrega de la información solicitada conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.
3
Al haberse producido la satisfacción de la solicitud, no es necesario pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso ni realizar el procedimiento de mediación solicitado.
Texto completo
Resolució 12/2020, de 10 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 717/2019
Administració reclamada: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies.
Informació reclamada: Reglaments de desplegament de la Llei de la infància i l’adolescència.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i
aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Entitats socials. Infància i adolescència. Desplegament reglamentari.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 20 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 717/2019, presentada en representació de
l’Associació per a la Defensa del Menor (APRODEME) contra la Direcció General d’Atenció a la Infància
i Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat
de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de jul iol (RGAIP).
2. L’11 d’octubre de 2019 la persona reclamant invoca l’LTAIPBG i demana a la DGAIA i a l’Oficina de
comunicació del DTASF la informació següent, preferentment en format digital i per correu electrònic:
Reglaments de desplegament dels diferents articles de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les
oportunitats de la infància i l’adolescència (LDOIA). En cas que alguns articles no hagin estat
desenvolupats reglamentàriament, previsió de calendari per al seu desplegament.
3. La Reclamació presentada el 20 de novembre de 2019 assenyala que la persona reclamant no ha rebut
resposta a cap de les seves dues sol·licituds indicades a l’antecedent anterior.
4. El 26 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que
puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que
representarà el Departament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant.
5. El 18 de desembre de 2019 la GAIP rep l’informe de la DGAIA, que adjunta una resolució de la mateixa
data que estima la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i facilita en els seus annexos la relació de
disposicions reglamentàries sol·licitades.
6. El 19 de desembre de 2019 la GAIP trasllada la informació facilitada per la DGAIA a la persona
reclamant, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari finalitzarà la
Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
7. El 24 de desembre de 2019 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant que li facilita còpia
d’un escrit que ha adreçat a la DGAIA en el que informa de la recepció de la informació sol·licitada
remesa per la GAIP i demana una reunió amb la Directora General per tractar qüestions relacionades
amb el desplegament de l’LDOIA.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta
Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de
gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 717/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.