Reclamación de acceso a información sobre resultados de evaluación de productivitat 2022 y costes asociados con estimación parcial

Resolució 897/2023, de 5 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 716/2023 Administració reclamada: Departament de Presidència Informació reclamada: Informació dels resultats dels processos d'avaluació i autoavaluació per a la percepció del complement de productivitat del personal funcionari i laboral de l'Administració de la Generalitat subjecte a aquest procediment. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Es considera que l’Administració no ha motivat de forma adequada la concurrència de la causa d’inadmissió consistent en la tasca complexa que cal acreditar de forma proporcionada per tal que la seva aplicació esdevingui una causa d’inadmissió adequada. Paraules clau: Administració Generalitat. Inadmissió tasca complexa. Falta de motivació. Manca de Col·laboració. Reclamació contra silenci. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 31 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 716/2023, presentada per la reclamant, en relació amb la Secretaria d'Administració i Funció Pública del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), i concretament reclama el següent: “ He sol·licitat informació detallada dels resultats dels processos d'avaluació i autoavaluació per a la percepció del complement de productivitat del personal funcionari i laboral de la Generalitat per al 2022. En concret, dades tant de l'avaluació del superior com de l'autoavaluació, és a dir, quantes notes de les possibles de l'1 al 20 s'han posat en cada cas, per a cadascun dels departaments. També volia saber el cost total del complement, el cost potencial que hauria tingut en cas que el 100% de potencials receptors tingués la nota màxima i la quantitat d'al·legacions presentades, també per a cadascun dels departaments.” Considera que se li ha donat la informació de forma parcial. El 26 de juny de 2023 la persona reclamant havia presentat una petició d’informació a la Secretaria d'Administració i Funció Pública amb el contingut següent: “Sol·licito informació dels resultats dels processos d'avaluació i autoavaluació per a la percepció del complement de productivitat del personal funcionari i laboral de l'Administració de la Generalitat subjecte a aquest procediment, d'acord amb l'apartat Primer. 1 de l'Acord del Govern pel qual s'aproven les normes d'aplicació i de distribució del complement de productivitat en l'exercici de 2022. En concret, demano quants treballadors van autoavaluar-se globalment amb cadascun dels valors possibles, entre 0 i 20, i quants van rebre dels seus superiors jeràrquics responsables cadascuna de les avaluacions possibles globals, entre 0 i 20. En el segon cas, sol·licito l'avaluació definitiva, després d'eventuals al·legacions, si aquestes ja estiguessin resoltes. Sol·licito la informació pel que fa al complement de l'any 2022 i, per separat, per a cadascun dels Departaments de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb la conselleria on se situaria el lloc de treball amb l'organització actual de l'executiu. Sol·licito també conèixer el cost global d'aquests complements, el cost potencial que haurien suposat si tots els empleats haguessin obtingut la màxima nota tant en l'autoavaluació com en l'avaluació del superior jeràrquic, i la quantitat d'al·legacions presentades. Aquestes tres darreres dades, també les voldria per a cadascun dels Departaments.” El 26 de juliol de 2023 la Secretaria d'Administració i Funció Pública resol d’una banda estimar parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública i remet a un annex la informació que se li lliura la indicació del resum de dades de productivitat 2022 (personal funcionari i laboral): amb especificació del total d’avaluacions efectuades finalitzades ( entre assolides i no assolides), el número de persones que no s’ha fet autoavaluació, indicació amb renúncia i no renúncia; i total d’avaluacions resoltes ( assolides i no assolides); avaluacions des de la puntuació màxima a altres categories segons puntuació grau de puntuació. D’altra banda, la resolució s’inadmet per invocació de la causa establerta a l’article 29.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, “atès que el que es sol·licita no existeix i resulta una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, en el sentit que és una càrrega de treball inassumible i desproporcionada degut al gran volum de dades que conté la informació sol·licitada. Aquesta requereix ser elaborada específicament per poder donar resposta a la sol·licitud, doncs no es troba recollida en un mitjà informàtic únic disponible i requereix d’un anàlisi del contingut de la informació.” A la Reclamació presentada a la GAIP s’al·lega que la informació lliurada per l'Administració “és molt parcial, ja que només conté les puntuacions globals assolides, en diverses franges, així com la quantitat de persones no autoavaluades. Però sense diferenciar per departaments, ni per avaluació del cap jeràrquic i autoavaluació, ni indicant la quantitat d'al·legacions presentades ni el cost que ha suposat el complement.” D’altra banda, pel que respecta a la part de la petició inadmesa considera que la resposta en el sentit de considerar que la informació o bé no existeix“ i resulta d'una tasca complexa d'elaboració i reelaboració, en el sentit que és una càrrega de treball inassumible i desproporcionada degut al gran volum de dades que conté la informació sol·licitada” i que “aquesta requereix ser elaborada específicament per poder donar resposta a la sol·licitud, doncs no es troba recollida en un mitjà informàtic únic disponible i requereix d’un anàlisi del contingut de la informació”. El reclamant considera que es una argument insuficient atès que “ L'única informació que no existeix de tota la sol·licitada és el cost potencial de la mesura en el cas que el 100% dels potencials perceptors obtingués la nota màxima i, en aquest sentit, admeto que aquesta dada s'hauria de calcular específicament i, per tant, hi ha raons per no fer-ho. Pel que fa a tota la resta, no és creïble que la Secretaria d'Administració i Funció Pública de la Generalitat no disposi de les puntuacions amb què cada treballador s'ha autoavaluat i l'autoavaluació rebuda per part del seu cap, atès que això és el que permet cobrar la totalitat o una part del complement de productivitat. Així mateix, cada treballador està vinculat a un Departament, motiu pel qual no ha de ser tan complex filtrar les dades per cadascun d'aquests. De fet, els resultats dels qüestionaris d'autoavaluació probablement s'han d'haver digitalitzat per tal de poder procedir al pagament del complement i, en aquest sentit, fer-ne un buidat en funció de la freqüència de cada nota en l'avaluació externa i l'autoavaluació i per departament és una tasca informàtica d'extracció senzilla.” I afegeix que “ De fet, l'article 66 del Decret 8/2021 que desenvolupa la Llei 19/2014 especifica en el seu primer apartat que, per al·legar aquesta raó de la complexitat d'elaboració o reelaboració, cal que: a) la informació procedeixi de diferents expedients, fonts d'informació o bases de dades o contingui tanta informació que no pugui ser realitzada amb els mitjans informàtics disponibles; o b) que requereixi una tasca d'anàlisi i interpretació complexa. La primera casuística no ocorre, ja que tota la informació procedeix de la base de dades sobre el procés d'avaluació dels treballadors públics, i la segona tampoc, ja que no es reclama cap anàlisi o interpretació de cap tipus, sinó només les dades en brut. De fet, el segon apartat del mateix article 66 assenyala que “les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre”. Aquesta informació justificativa no consta en la resposta de l'administració. Igualment, el tercer apartat de l'article 66 insisteix que “la inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”, com és el cas. Finalment, pel que fa al cost total del complement de productivitat i el nombre d'al·legacions presentades en el procés d'avaluació, no s'aprecien raons que puguin justificar la no disposició d'aquestes dades, les quals encara haurien de ser de més fàcil obtenció”. El 23 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació és acceptada el 16 de juny. El 23 d’agost de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Secretaria i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Aquesta petició es reitera el 22 de setembre de 2023, sense que s’hagi rebut cap resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l’admissibilitat del dret a la informació sol·licitada L’objecte de la reclamació consisteix, tal com s’ha dit als antecedents, en els resultats dels processos d'avaluació i autoavaluació per a la percepció del complement de productivitat del personal funcionari i laboral de l'Administració de la Generalitat i es formula a la Secretaria d'Administració i Funció Pública del Departament de la Presidència de la Generalitat. Concretament es demanava quantes notes de les possibles de l'1 al 20 s'han atribuït en cada cas d’avaluació pel superior jeràrquic o bé per autoavaluació, detallat per departaments; el cost total del complement; el cost potencial que hauria tingut en cas que el 100% de potencials receptors tingués la nota màxima i la quantitat d'al·legacions presentades referides per departaments. La informació reclamada ha de ser considerada com informació pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG , i per tant li és d’aplicació allò establert sobre el dret d’accés previst a l’article 18 de l’esmentada llei, en ser informació que hauria d’estar en disposició de l’Administració com a conseqüència de la seva activitat. De fet així s’ha entès per la pròpia Administració que ha lliurat bona part de la informació reclamada i pel que es refereix a la que no es lliura, no ha discutit el seu caràcter d’informació publica, sinó que ha invocat la concurrència de tasca complexa com a causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.b) de la LTAIPBG i l’article 66 del Decret 8/2021 que la desenvolupa. Tal i com es desprèn dels antecedents, la controvèrsia en aquesta reclamació es planteja envers la consideració de si concorre la causa d’inadmissió de tasca complexa prevista a l’article 29.1.b LTAIPBG i l’article 66 del Decret 8/2021, tal com va manifestar la Secretaria d’Administració i Funció Publica en la resolució de resposta a la petició d’informació. Concretament va entendre que “és una càrrega de treball inassumible i desproporcionada degut al gran volum de dades que conté la informació sol·licitada. Aquesta requereix ser elaborada específicament per poder donar resposta a la sol·licitud, doncs no es troba recollida en un mitjà informàtic únic disponible i requereix d’un anàlisi del contingut de la informació”. Tot i que, el que pròpiament es manifesta a la resolució és que “el que es sol·licita no existeix” i per tant, cal deduir que la complexitat esdevindria pel fet de que s’hauria d’elaborar. Efectivament, l’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Aquesta Comissió ja ha tractat en diverses resolucions els termes en que cal considerar apropiada la invocació de la causa d’inadmissió relativa a la concurrència de tasca complexa que no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació (Resolució d’aquesta Comissió 305/2023, de 27 de març) i també esdevindria una explicació insuficient en aquest cas. Pel que fa referència a la resta de consideracions manifestades per la Secretaria d’Administració i Funció Publica relatives a que és una informació que “requereix ser elaborada específicament per poder donar resposta a la sol·licitud, doncs no es troba recollida en un mitjà informàtic únic disponible i requereix d’un anàlisi del contingut de la informació”, sense altre explicació complementària, també pot resultar insuficient als efectes de donar compliment al deure de motivació per invocar la concurrència d’aquesta causa d’inadmissió. No s’acompanya d’una explicació, ni que sigui aproximada, dels requeriments en termes de recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre (veure Resolució d’aquesta Comissió 305/2023, de 27 de març), tot això tenint en compte que la informació que es demana es refereix a la forma de procedir en la concessió d’un complement retributiu que s’integra dins del que és l’àmbit d’actuació de la unitat concernida. L’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), preveu que: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. La inadmissió de la sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. En qualsevol cas, l’Administració reclamada hauria disposat de respostes alternatives a la inadmissió com ara establir un termini suficient pel seu lliurament o bé acordar una audiència o consulta a la informació adequada a la complexitat al·legada. De tot això, aquesta Comissió conclou que en el marc d’aquest procediment, no queda prou acreditat amb una adequada justificació de la complexitat d’elaboració pel lliurament de la informació, ja que de no fer-ho aquesta Comissió aprecia excessiva i injustificada la inadmissió de la part d’informació que resta per lliurar a excepció de la relativa al cost potencial del complement que el propi reclamant reconeix la desproporció de la seva petició. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 716/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, consistent en: les notes de les possibles de l'1 al 20 s'han atribuït en cada cas d’avaluació pel superior jeràrquic o be per autoavaluació, detallada per departaments, amb indicació de si s’ha fet pel cap jeràrquic o per autoavaluació, i amb indicació de la quantitat d'al·legacions presentades i el cost que ha suposat el complement. 2. Desestimar la Reclamació 716/2023 pel que fa referencia a la petició del cost potencial que hauria tingut el complement de productivitat en cas que el 100% de potencials receptors tingués la nota màxima. 3. Requerir a la Secretaria d'Administració i Funció Pública que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a la Secretaria d'Administració i Funció Pública a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 716 /2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.