Solicitud de informes de inspección y sanciones del mercado de Bonavista y resultado de estimación parcial con disociación de datos

Resolució 811/2020, de 28 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 713/2020 Administració reclamada: ESPIMSA Informació reclamada: Inspeccions i informes del mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: No sembla que a la informació sol·licitada hi puguin concórrer més límits que els relatius a les dades personals de les persones que constin als informes d’inspecció, avisos o altres informes sol·licitats, com poden ser la titular de la parada afectada i l’empleat o empleada pública que ha fet l’avís, l’informe o la inspecció. Tenint en compte que la persona reclamant demana la informació amb la finalitat de posar de manifest les pèssimes condicions sanitàries del Mercat de Bonavista i els dèficits de traçabilitat dels productes que s’hi venen, a aquests efectes la informació rellevant és la de les actuacions inspectores, avisos o altres informes que s’han fet, amb independència del nom de les persones físiques afectades. Aquesta consideració porta a concloure que la finalitat de la sol·licitud seria satisfeta si ESPIMSA lliura a la persona reclamant la informació sol·licitada dissociada de les dades personals que pugui contenir, i d’aquesta manera no afectaria límits legals al dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Empresa municipal. Inspeccions. Sancions. Mercat ambulant. COVID-19, Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 713/2020, presentada contra l’Empresa de Serveis i Promoció d’Iniciatives Municipals (ESPIMSA), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud al registre de l’Ajuntament de Tarragona que demana informació de les actuacions d’inspecció fetes els diumenges al marcat ambulant de Bonavista per la procedència i traçabilitat dels productes i de les inspeccions sanitàries, des de l’1 de gener de 2000 fins al 27 de setembre de 2020. I també còpia dels informes, avisos o sancions per evitar la propagació del Covid19, des del 26 d’abril fins al 27 de setembre del 2020. Motiva la sol·licitud en el que considera condicions sanitàries pèssimes (manca d’aigua corrent i de productes de neteja i desinfecció), cosa especialment greu en les actuals condicions de pandèmia, així com també en les males condicions de productes alimentaris i en els dubtes sobre el control de la seva traçabilitat. 3. La Reclamació presentada el 31 d’octubre de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a l’anterior sol·licitud. 4. El 6 de novembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 9 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 14 de desembre de 2020 la GAIP va reiterar el requeriment d’informe i expedient indicats a l’antecedent anterior. Malgrat haver vençut a bastament el termini atorgat i malgrat la reiteració del requeriment, no consta a la GAIP resposta a ell. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que ESPIMSA no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’empresa amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (actuacions d’inspecció fetes els diumenges al marcat ambulant de Bonavista per la procedència i traçabilitat dels productes i de les inspeccions sanitàries, des de l’1 de gener de 2000 fins al 27 de setembre de 2020 i còpia dels informes, avisos o sancions per evitar la propagació del Covid19, des del 26 d’abril fins al 27 de setembre del 2020), si està en poder d’ESPIMSA, sens dubte és informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, i més si hom té en compte que és informació relativa a actuacions de naturalesa administrativa, com són les d’inspecció o de sanció. Al tractar- se d’informació pública, segons els article 18.1 i 20.1 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic 1, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin determinar-ne la denegació. Llevat del cas de còpies de les sancions que hi pugui haver entre la informació sol·licitada per evitar la propagació de la Covid19, no sembla que a la informació sol·licitada hi puguin concórrer més límits que els relatius a les dades personals de les persones que constin als informes d’inspecció, avisos o altres informes sol·licitats, com poden ser la titular de la parada afectada i l’empleat o empleada pública que ha fet l’avís, l’informe o la inspecció. Tenint en compte que la persona reclamant demana la informació amb la finalitat de posar de manifest les pèssimes condicions sanitàries del Mercat de Bonavista i els dèficits de traçabilitat dels productes que s’hi venen, a aquests efectes la informació rellevant és la de les actuacions inspectores, avisos o altres informes que s’han fet, amb independència del nom de les persones físiques afectades. Aquesta consideració porta a concloure que la finalitat de la sol·licitud seria satisfeta si ESPIMSA lliura a la persona reclamant la informació sol·licitada dissociada de les dades personals que pugui contenir, i d’aquesta manera no afectaria límits legals al dret d’accés a la informació pública. Les mateixes consideracions que s’acaben de fer són aplicables, encara amb més motiu, a les còpies de les eventuals sancions imposades per ESPIMSA a les parades per evitar la propagació de la Covid19, si n’hi ha. Si bé l’article 23 LTAIPBG impedeix la difusió de dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions, si les dades personals (així com les que puguin dur a descobrir-les) són dissociades de la informació lliurada a la persona reclamant, aquest límit tampoc resulta afectat donant només la resta de la informació sol·licitada. Si les informacions sol·licitades, o algunes d’elles, no existeixen, cal que ESPIMSA així ho assenyali expressament, perquè la manca d’informació és, en aquests casos, la informació sol·licitada realment existent. D’acord amb les consideracions anteriors, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, dissociada de les dades de persones físiques que pugui contenir. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de desembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 713/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre actuacions d’inspecció fetes els diumenges al marcat ambulant de Bonavista per la procedència i traçabilitat dels productes i de les inspeccions sanitàries, des de l’1 de gener de 2000 fins al 27 de setembre de 2020 i còpia dels informes, avisos o sancions per evitar la propagació del Covid19, des del 26 d’abril fins al 27 de setembre del 2020. 2. Dissociar de la informació anterior, prèviament al seu lliurament, les dades de persones físiques que hi constin, especialment les relatives a la comissió d’infraccions o a les que puguin dur a conèixer-les. 3. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir- la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 713/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.