Solicitud de horas extras y fichajes de la Policía Local de Sant Just Desvern y resultado por desistimiento

Resolució 238/2020, de 2 d’abril Número d’expedient de la reclamació: 712/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Just Desvern Informació reclamada: Hores extres i fitxatges dels membres de la Policia Local Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Tal i com es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació, la persona reclamant va manifestar que atès que la seva sol·licitud demanava un volum considerable d’informació, que requeria un esforç per part dels serveis municipals en relació amb la preparació de la documentació, desistia del procediment, sens perjudici que, més endavant, presenti una nova sol·licitud més concreta i, si escau, la pertinent reclamació. De l’acta també es desprèn la valoració molt positiva de l’actitud de la persona reclamant que desistint del procediment evita que l’Ajuntament destini hores de treball i recursos públics per anonimitzar una llarguíssima llista de noms. Paraules clau: Ajuntament. Horaris. Personal. Reclamació contra silenci. Mediació. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 712/2019, presentada contra l’Ajuntament de Sant Desvern, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 d’octubre de 2019 la persona reclamant invoca la legislació de transparència i demana a l’Ajuntament de Sant just Desvern les hores extres i els fixatges de la plantilla de la policia local, dels agents, caporals, sergent i subinspector, en les dates compreses entre el 7 de gener de 2015 i el 9 d’octubre de 2019. 3. La Reclamació presentada el 16 de novembre de 2019 indica no haver rebut resposta municipal a la sol·licitud anterior. 4. El 19 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Just Desvern i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 14 de gener de 2020 l’Ajuntament de Sant Just Desvern fa arribar a la Comissió el seu informe jurídic, que conclou el següent: “Primer. Estimar la sol·licitud formulada pel Sr. [...] respecte a les hores extraordinàries de la plantilla de la policia local de Sant Just Desvern, en les dates compreses des del mes de gener de 2015 al mes d’octubre de 2019. Segon. Desestimar la sol·licitud formulada pel Sr. [...], pel que respecta als fitxatges, ja que la informació sol·licitada conté dades especialment protegides, llur accés no està emparat per cap norma de rang de llei, d’acord amb la part expositiva [...]” En la mateixa data, la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Sant Just Desvern a la persona reclamant, per al seu coneixement. 6. El 15 de gener de 2020 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), i comunica a les parts l’ampliació del termini per a resoldre la reclamació. 7. El 13 de febrer de 2020 té entrada l’informe de l’APDCAT que, en termes literals, conclou: “D’acord amb la normativa de protecció de dades les hores extraordinàries realitzades per la plantilla de la Policia Local es poden comunicar a la persona reclamant sempre que aquesta informació es faciliti de manera seudoanonimitzada sense agregar per categories. Pel que fa a la informació sobre els fitxatges de la plantilla de la Policia local, la normativa de protecció de dades no impediria la comunicació a la persona reclamant, sempre que aquesta informació es faciliti de manera anonimitzada”. 8. El 14 de febrer de 2020 la Comissió fa arribar l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. 9. El 18 de febrer de 2020 la GAIP convoca a les parts a una sessió de mediació, que finalment es fixa el dia 10 de març a les 10:00 hores, i que finalitza amb el desistiment de la persona reclamant de seguir amb el procediment de reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTAIPBG) disposa que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, de 1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas procedirà que l’Administració declari conclòs el procediment corresponent. Els antecedents posen de manifest que durant el procediment de mediació la persona reclamant va desistir de la reclamació. Tal i com es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació, la persona reclamant va manifestar que atès que la seva sol·licitud demanava un volum considerable d’informació, que requeria un esforç per part dels serveis municipals en relació amb la preparació de la documentació, desistia del procediment, sens perjudici que, més endavant, presenti una nova sol·licitud més concreta i, si escau, la pertinent reclamació. De l’acta també es desprèn la valoració molt positiva de l’actitud de la persona reclamant que desistint del procediment evita que l’Ajuntament destini hores de treball i recursos públics per anonimitzar una llarguíssima llista de noms. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’abril de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 712/2019 per desistiment i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.