Solicitud de información sobre inspección sanitaria y licencias de venta de alcohol en el Mercadet de Bonavista y resultado de pérdida de objeto

Resolució 768/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 711/2019 Administració reclamada: ESPIMSA i Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Tècnic responsable i exercici de funcions de control. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Ateses les anteriors consideracions, cal entendre facilitada la informació sol·licitada, fet que suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Mercats. Llicències. Autorització de Bar. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 711/2019, presentada contra ESPIMSA i l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de setembre de 2019 la persona reclamant exposa que en els llocs del Mercat ambulant de Bonavista és habitual la venda de begudes alcohòliques, comenta que aquesta activitat deu estar supervisada pels inspectors de l’empresa pública ESPIMSA Mercantil, invoca el dret d’accés a la informació pública i demana a l’Ajuntament de Tarragona 1. Quin és el tècnic d’ESPIMSA qualificat i responsable de la inspecció sanitària en el Mercadet de Bonavista?. 2.Quants llocs del Mercadet tenen llicència per vendre begudes alcohòliques?. 3. Quants tenen la concessió de Bar?. 4. ESPIMSA supervisa i controla que es compleixin les lleis, normes i ordenances?. 3. El 27 de setembre de 2019 l’Ajuntament de Tarragona comunica la derivació de la seva sol·licitud a ESPIMSA i en facilita les dades de contacte. 4. La Reclamació presentada el 15 de novembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior. 5. El 21 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 27 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe d’ESPIMSA, que facilita la informació següent: 1. ESPIMSA compta amb el suport tècnic de la Unitat de Salut Pública per als temes d’inspecció sanitària. 2. Un total de 6 llocs del mercat tenen autorització per a la venda de bar/begudes alcohòliques. 3. ESPIMSA supervisa i controla el tot allò que està al seu abast, amb la col·laboració de la Unitat de Salut Pública. 7. El 29 de novembre de 2019 la GAIP trasllada la informació facilitada per ESPIMSA a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de Garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Tot i que no li facilita la dada sol·licitada concreta del “tècnic d’ESPIMSA qualificat responsable de la inspecció sanitària del mercat”, de la resposta donada es dedueix clarament que ESPIMSA no té cap tècnic qualificat propi que faci aquesta tasca (perquè la fa la Unitat de Salut Pública de l’Ajuntament), resposta que dóna efectivament la informació existent d’allò que es demana en el primer punt de la sol·licitud. Els apartats segons i tercer de la sol·licitud són contestats conjuntament, ja que es dedueix fàcilment de la resposta obtinguda que són els mateixos sis llocs autoritzats els que poden fer servei de bar i vendre begudes alcohòliques. I també es dóna resposta a la pregunta sobre si ESPIMSA supervisa i controla les normes aplicables; certamen t, la facilitada és una resposta molt general, com també ho és la pregunta formulada. Ateses les anteriors consideracions, cal entendre facilitada la informació sol·licitada, fet que suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 711/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.