Pérdida de objeto 23/09/2021 · 42 días en resolverse

Solicitud de acceso a grabaciones de sesiones plenarias y documentación municipal finalizada por pérdida de objeto

El grupo municipal Junts per Banyeres solicitó al Ayuntamiento de Banyeres del Penedès el acceso a grabaciones de sesiones plenarias y otros documentos. Tras la reclamación ante la GAIP, el Ayuntamiento facilitó la información solicitada. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al haberse satisfecho la solicitud.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones presentadas por electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso a la información pública inferior al de cualquier otro ciudadano.
2 La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria a la legislación de régimen local para garantizar el derecho de acceso de los concejales.
3 El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener antecedentes e informaciones es fundamental para el desarrollo de sus funciones, sujeto únicamente a límites de confidencialidad justificados.
4 Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y deben aplicarse bajo criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5 Cuando la Administración facilita la información solicitada durante el curso del procedimiento de reclamación, se produce una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.

Texto completo

Resolució 849/2021, de 23 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 710/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Banyeres del Penedès Informació reclamada: Accés a les gravacions de les sessions plenàries. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i que consultada al respecte, res ha al·legat en contra de donar-se’n per adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Gravacions. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 710/2021, presentada pel grup municipal Junts per Banyeres contra l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de febrer de 2020 el grup municipal de Junts per Banyeres presenta una instància a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès mitjançant la qual demana accedir a la següent documentació, amb la finalitat d’exercir les funcions que tenen encomanades com a electes locals: “- Còpia de les gravacions en vídeo de totes les sessions plenàries realitzades bé sigui telemàticament o presencialment en aquest mandat, o en el seu defecte, accés a la plataforma on estiguin allotjades. – Còpia del projecte, memòria, o document que defineix els camins municipals al qual es va fer referència en el passat Ple de data 28 de gener d’enguany. – Còpia del document de RLT elaborat per l’empresa CONSULTORS DE GESTIÓ PÚBLICA”. El 23 de febrer de 2021 l’Ajuntament dóna resposta a la instància anterior. La resposta de l’Administració assenyala que no disposen de les gravacions en vídeo de les sessions plenàries realitzades durant aquest mandat. Expliquen que les sessions plenàries es retransmeten en directe, en streaming, a través del canal Youtube de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, des del passat mes de maig de 2020, i que disposen de l’enregistrament de les sessions en format àudio, a banda de la versió en paper, disponibles al portal de transparència de l’Ajuntament. L’informe adjunta una còpia del plànol de l’inventari de camins del municipi de Banyeres del Penedès, emmarcat en l’estudi de la xarxa de camins d’interès comarcal, elaborat l’any 1990 pel Consell Comarcal del Baix Penedès. I, sobre la relació de llocs de treball, indiquen que tant bon punt disposin del document definitiu els convocaran per tal de presentar la proposta definitiva. En data 4 d’agost de 2021 el grup municipal reclamant hauria presentat una nova instància a l’Ajuntament mitjançant la qual sol·liciten: “- Còpia de les gravacions en vídeo de totes les sessions plenàries realitzades a través de la Plataforma GESTIONA, atès que aquestes queden gravades i incorporades als expedients corresponents. – Es reitera la petició de Còpia del document de RLT elaborat per l’empresa CONSULTORS DE GESTIÓ PÚBLICA. – Segona petició feta en el Ple de sessió 29 de juliol de 2021, còpia de la darrera proposta de conveni per a la resolució del conflicte de Boscos. – Segona petició feta en el Ple de sessió 29 de juliol de 2021, còpia de l’informe o proposta de modificació del Pla Director de l’Aigua. – Segona petició feta en el Ple de sessió 29 de juliol de 2021, còpia de l’informe de la Comissió Jurídica Assessora sobre la nul·litat del cont racte de vigència de l’any 2020” . 3. El 17 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 4. En la mateixa data, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En aquesta comunicació, la Comissió també informa a la persona reclamant que, llevat que indiqui el contrari, el procediment de reclamació tindrà per objecte l’accés a les gravacions de vídeo de les sessions plenàries, ja que és aquesta la informació que consta com a sol·licitada al formulari de la reclamació. 5. El 2 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament que comunica haver lliurat la documentació requerida. 6. El 8 de setembre de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant i li dona un termini de cinc dies per a presentar al·legacions. Transcorregut aquest termini, la Comissió no ha rebut al·legacions de la part reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i que consultada al respecte, res ha al·legat en contra de donar-se’n per adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 710/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.