El grupo municipal Junts per Banyeres solicitó al Ayuntamiento de Banyeres del Penedès el acceso a grabaciones de sesiones plenarias y otros documentos. Tras la reclamación ante la GAIP, el Ayuntamiento facilitó la información solicitada. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones presentadas por electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso a la información pública inferior al de cualquier otro ciudadano.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria a la legislación de régimen local para garantizar el derecho de acceso de los concejales.
3
El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener antecedentes e informaciones es fundamental para el desarrollo de sus funciones, sujeto únicamente a límites de confidencialidad justificados.
4
Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y deben aplicarse bajo criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5
Cuando la Administración facilita la información solicitada durante el curso del procedimiento de reclamación, se produce una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 849/2021, de 23 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 710/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Banyeres del Penedès
Informació reclamada: Accés a les gravacions de les sessions plenàries.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i que consultada
al respecte, res ha al·legat en contra de donar-se’n per adequadament satisfeta. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Gravacions. Reclamació contra lliurament parcial.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 12 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 710/2021, presentada pel grup
municipal Junts per Banyeres contra l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 19 de febrer de 2020 el grup municipal de Junts per Banyeres presenta una instància a
l’Ajuntament de Banyeres del Penedès mitjançant la qual demana accedir a la següent
documentació, amb la finalitat d’exercir les funcions que tenen encomanades com a
electes locals: “- Còpia de les gravacions en vídeo de totes les sessions plenàries
realitzades bé sigui telemàticament o presencialment en aquest mandat, o en el seu
defecte, accés a la plataforma on estiguin allotjades. – Còpia del projecte, memòria, o
document que defineix els camins municipals al qual es va fer referència en el passat Ple
de data 28 de gener d’enguany. – Còpia del document de RLT elaborat per l’empresa
CONSULTORS DE GESTIÓ PÚBLICA”.
El 23 de febrer de 2021 l’Ajuntament dóna resposta a la instància anterior. La resposta de
l’Administració assenyala que no disposen de les gravacions en vídeo de les sessions
plenàries realitzades durant aquest mandat. Expliquen que les sessions plenàries es
retransmeten en directe, en streaming, a través del canal Youtube de l’Ajuntament de
Banyeres del Penedès, des del passat mes de maig de 2020, i que disposen de
l’enregistrament de les sessions en format àudio, a banda de la versió en paper,
disponibles al portal de transparència de l’Ajuntament. L’informe adjunta una còpia del
plànol de l’inventari de camins del municipi de Banyeres del Penedès, emmarcat en
l’estudi de la xarxa de camins d’interès comarcal, elaborat l’any 1990 pel Consell Comarcal
del Baix Penedès. I, sobre la relació de llocs de treball, indiquen que tant bon punt disposin
del document definitiu els convocaran per tal de presentar la proposta definitiva.
En data 4 d’agost de 2021 el grup municipal reclamant hauria presentat una nova instància
a l’Ajuntament mitjançant la qual sol·liciten: “- Còpia de les gravacions en vídeo de totes les
sessions plenàries realitzades a través de la Plataforma GESTIONA, atès que aquestes
queden gravades i incorporades als expedients corresponents. – Es reitera la petició de
Còpia del document de RLT elaborat per l’empresa CONSULTORS DE GESTIÓ PÚBLICA.
– Segona petició feta en el Ple de sessió 29 de juliol de 2021, còpia de la darrera proposta
de conveni per a la resolució del conflicte de Boscos. – Segona petició feta en el Ple de
sessió 29 de juliol de 2021, còpia de l’informe o proposta de modificació del Pla Director de
l’Aigua. – Segona petició feta en el Ple de sessió 29 de juliol de 2021, còpia de l’informe de
la Comissió Jurídica Assessora sobre la nul·litat del cont racte de vigència de l’any 2020” .
3. El 17 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyeres del
Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
4. En la mateixa data, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En
aquesta comunicació, la Comissió també informa a la persona reclamant que, llevat que
indiqui el contrari, el procediment de reclamació tindrà per objecte l’accés a les gravacions
de vídeo de les sessions plenàries, ja que és aquesta la informació que consta com a
sol·licitada al formulari de la reclamació.
5. El 2 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament que comunica haver lliurat
la documentació requerida.
6. El 8 de setembre de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant
i li dona un termini de cinc dies per a presentar al·legacions. Transcorregut aquest termini,
la Comissió no ha rebut al·legacions de la part reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i que consultada al
respecte, res ha al·legat en contra de donar-se’n per adequadament satisfeta.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta
causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 710/2021 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.