Reclamación de un electo local contra el Ayuntamiento de Cabrils por la denegación de acceso a un expediente, un informe jurídico y extractos bancarios

Resolució 860/2022, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 709/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Cabrils Informació reclamada: Còpia d’un expedient i altra informació en poder a l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La desestimació de l’Ajuntament es fonamenta en que no hauria encarregat aquest informe, sinó que ho hauria fet una Fundació privada, i invoca el límit relatiu a la propietat intel·lectual i el secret professional revist per l’LTAIPBG. Tanmateix, d’acord amb el fonament jurídic anterior, els límits aplicables a l’exercici del dret d’accés per part de persones electes membres de la corporació local respecte d ela informació que estigui en poder d’aquesta corporació no són els de l’LTAIPBG, sinó els de l’article 164.3 TRLMRLC: el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial, i no s’invoca ni s’acredita que la informació reclamada pugui estar afectada per cap d’aquests límits. D’altra banda, cal tenir en compte que no existeix, ni en el règim jurídic especial d’accés a informació en el règim local, ni en el règim general d’accés a informació púbica, una regla d’autor que justifiqui que l’Administració pugui eludir les seves obligacions de satisfer el dret d’accés als documents si no els ha elaborat ella mateixa o altri per encàrrec seu. Contràriament, la definició d’informació pública (article 2.b LTAIPBG) abasta tota la informació que tinguin en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, i per la informació aportada pel mateix ajuntament, sembla que aquest informe està en el seu poder com a conseqüència de la seva participació en la dissolució de la Fundació Agrària, i en defensa del seu interès directe en la reversió i adquisició de béns al seu favor. Tenint això en compte, no és requisit disposar de l’autorització de l‘autor o de l’entitat que el va encarregar per lliurar-lo als membres de la corporació que el sol·licitin, sens perjudici de recordar que queden sotmesos al deure de reserva establert a l’article 164.6 TRLRLC. Es té en compte, a més, que l’Ajuntament afirma haver traslladat la sol·licitud a la Fundació Agrària per cercar aquest consentiment, tot i no ser vinculant de la decisió, però tanmateix no ha acreditat haver realitzat aquest trasllat malgrat haver estat expressament requerit a fer-ho, ni ha aportat tampoc un posicionament d’oposició de la Fundació que pugui ser tingut en compte en aquesta Resolució. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Expedients. Informes. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Regla d’autor. Trasllat. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 709/2022, presentada per electe local contra l’Ajuntament de Cabrils, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de febrer de 2022, l’electe reclamant presenta una instància que demana “còpia completa de l’expedient 1943/2018”. 3. El 15 de febrer de 2022, l’electe reclamant presenta una nova instància que demana: “que es remeti còpia de l’informe de l’advocat xxx, així com l’extracte bancari esmentat i qualsevol altre document que permeti conèixer amb detall la correcta gestió econòmica de la Fundació Agrària en els últims anys”. 4. El 22 de febrer de 2022, l’Ajuntament respon la instància en els següents termes: “En resposta a la seva instància 2022- E-RE-363 de data 15 de febrer de 2022, l’informem que en relació amb la petició de l'informe jurídic elaborat pel senyor xxx, aquest no és un document municipal doncs no ha estat encarregat per l'Ajuntament sinó d'acord amb la relació contractual privada mantinguda pel senyor xxx, advocat de la Fundació agrària amb la mateixa entitat. Vostè pot posar-se en contacte directament amb el senyor xxx i demanar-li aquest document privat elaborat per ell a la Fundació. En relació amb els extractes bancaris, aquests no formen part de l'expedient administratiu, per la qual cosa no consta aquesta documentació a l'Ajuntament”. 5. La Reclamació presentada el 4 d’agost argumenta que “se’ns denega l’accés a aquesta informació, adduint que l’advocat que signa l’informe és l’advocat contractat per la Fundació Agrària, tot i haver estat cedit aquest document per part de la fundació i formar part de l’expedient municipal” i indica que “la importància d’aquesta documentació és cabdal per conèixer les actuacions dels representants del consistori de Cabrils en el patronat de la fundació al llarg dels últims anys. Actuacions de les quals mai s’ha donat compte al plenari municipal”. 6. El 10 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. L’11 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cabrils i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 5 de setembre de 2022, l’Ajuntament de Cabrils aporta l’informe requerit, el qual indica: “l’Ajuntament participa en la dissolució de la Fundació Agrària, malgrat la seva naturalesa privada, atès que té interès directe en la reversió i adquisició de béns al seu favor. Per aquest motiu, col·labora de forma activa per tal de facilitar la dissolució, degut a la manca d’iniciativa privada en promoure la dissolució. Una de Ies actuacions dutes a terme per Ia Fundació Agrària va ser I‘encàrrec de Ia redacció d’un informe jurídic a I’advocat xxx, emès eI 29 de juny de 2018. Es desconeix qui ha tramès aquest informe a I´Ajuntament, i si comptava amb I’autorització de Ia persona responsabIe. 2. L´articIe 21 de Ia LIei 29/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a Ia informació púbIica i bon govern (LTAIBG) estabIeix que eI secret professionaI i eIs drets de propietat inteI·IectuaI constitueixen Iímits a I´accés a Ia informació púbIica. En aquest supòsit, Ia divuIgació per part de I´Ajuntament d’un informe, emès per un particuIar per encàrrec d’una fundació privada, podria suposar una vuIneració deI secret professionaI entre ambdues entitats. No es tracta d’un assessorament jurídic que hagi estat soI·Iicitat directament per I´Ajuntament. (...) Per aItra banda, I´articIe 22 de Ia LTAIBG determina que eIs Iímits apIicats aI dret d´accés a Ia informació púbIica han de ser proporcionaIs a I’objecte i finaIitat de Ia protecció. L’apIicació d´aquests Iímits ha d’atendre a Ies circumstàncies personaIs de cada cas concret, especiaIment en Ia concurrència d´un interès púbIic o privat superior que justifiqui I’accés a Ia informació. Aquest principi permetria ponderar eI dret a Ia protecció deI secret professionaI o deIs drets de propietat inteI·IectuaI i eI dret d´accés a Ia informació púbIica. L´exercici adequat de ponderació deIs drets i principis anteriors requereix que I’Administració disposi de Ia informació i dades necessàries. Per taI de disposar-ne, es requerirà a Ia Fundació Agrària i a I´advocat emissor de I’informe perquè addueixin eI que estimin oportú en reIació a Ia soI·Iicitud d´accés a Ia informació púbIica. Un cop rebudes Ies respostes, o davant de Ia manca de resposta, I’Ajuntament ponderarà entre eIs drets en qüestió per taI de resoIdre novament Ia qüestió.” Finalment, l’Ajuntament acorda: “Primer. Donar trasIIat de I´expedient 418/2022 a Ia Comissió de Garantia deI Dret d´Accés a Ia Informació PúbIica. Segon. SoI·Iicitar a Ia Comissió de Garantia deI Dret d´Accés a Ia Informació PúbIica Ia decIaració d´extemporània de Ia recIamació número 709/2022, deI Sr. Francesc xxx, aI haver-se presentat eI 4 d´agost de 2022, contra un ofici d´aquesta AIcaIdia notificat eI 22 de febrer de 2022, i consegüentment, procedeixi a inadmetre Ia recIamació. Tercer. Requerir a Ia Fundació Agrària de CabriIs i a I’advocat xxx perquè en un termini de 10 dies hàbiIs, comptadors a partir de I’endemà de Ia recepció de Ia notificació corresponent, perquè addueixin eI que estimin oportú en reIació a Ia soI·Iicitud d´accés a Ia informació púbIica presentada peI Sr. xxx eI 7 de febrer de 2022.” 9. El 30 de setembre de 2022, l’electe reclamant torna a presentar la resposta de l’Ajuntament del dia 22 de febrer, indicada a l’antecedent 4. 10. El 4 d’octubre de 2022, la GAIP demana a l’Ajuntament de Cabrils que informi “del tràmit de trasllat a tercers efectuat, concretament, que ens indiqueu la data en què es va realitzar i el resultat d'aquest, és a dir, les al·legacions presentades pels subjectes anteriorment indicats.” A data d’aquesta Resolució, no s’ha rebut resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada L’objecte de la reclamació és un informe que l’Ajuntament no nega posseir, així con uns extractes bancaris que tampoc nega de pla que tingui en el seu poder, sinó només que no formen part de l’expedient. La desestimació de l’Ajuntament es fonamenta en que no hauria encarregat aquest informe, sinó que ho hauria fet una Fundació privada, i invoca el límit relatiu a la propietat intel·lectual i el secret professional revist per l’LTAIPBG. Tanmateix, d’acord amb el fonament jurídic anterior, els límits aplicables a l’exercici del dret d’accés per part de persones electes membres de la corporació local respecte d ela informació que estigui en poder d’aquesta corporació no son els de l’LTAIPBG, sinó els de l’article 164.3 TRLMRLC: el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial, i no s’invoca ni s’acredita que la informació reclamada pugui estar afectada per cap d’aquests límits. D’altra banda, cal tenir en compte que no existeix, ni en el règim jurídic especial d’accés a informació en el règim local, ni en el règim general d’accés a informació púbica, una regla d’autor que justifiqui que l’Administració pugui eludir les seves obligacions de satisfer el dret d’accés als documents si no els ha elaborat ella mateixa o altri per encàrrec seu. Contràriament, la definició d’informació pública (article 2.b LTAIPBG) abasta tota la informació que tinguin en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, i per la informació aportada pel mateix ajuntament, sembla que aquest informe està en el seu poder com a conseqüència de la seva participació en la dissolució de la Fundació Agrària, i en defensa del seu interès directe en la reversió i adquisició de béns al seu favor. Tenint això en compte, no és requisit disposar de l’autorització de l‘autor o de l’entitat que el va encarregar per lliurar-lo als membres de la corporació que el sol·licitin, sens perjudici de recordar que queden sotmesos al deure de reserva establert a l’article 164.6 TRLRLC. Es té en compte, a més, que l’Ajuntament afirma haver traslladat la sol·licitud a la Fundació Agrària per cercar aquest consentiment, tot i no ser vinculant de la decisió, però tanmateix no ha acreditat haver realitzat aquest trasllat malgrat haver estat expressament requerit a fer-ho, ni ha aportat tampoc un posicionament d’oposició de la Fundació que pugui ser tingut en compte en aquesta Resolució. Pel que fa als extractes bancaris, l’Ajuntament es limita a assenyalar que no formen part de l’expedient, sense tenir en compte que tot i que la primera sol·licitud es limita al contingut d’aquell expedient, la segona sol·licitud d’informació, de 15 de febrer, en fa petició expressa de manera aïllada i independent de la seva incorporació a l’expedient. En conseqüència, no és procedent desestimar-ne l’accés emparat en la incorporació a no d’un expedient, sinó que l’Ajuntament ve obligat pel dret d’accés a indicar si aquesta informació està en el seu poder, dins o fora de l’expedient, i si ho està, a proporcionar-los sota el deure de reserva de l’electe reclamant, vist que no son d’aplicació cap dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC. Finalment, i quant a la còpia de l’expedient 1943/2018, per al cas que encara no l’hagi obtinguda, vist que no s’ha invocat que estigui afectat pels límits a l’accés de l’article 164.3 TRLMRLC i considerant que la legislació de règim local catalana reconeix el dret a còpia de la informació (article 164.5 TRLMRLC), cal declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la. D’acord amb això, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir una còpia de l’expedient 1943/2018, sol·licitada el 9 de febrer de 2022, així com l’informe de l’advocat xxx, i l’extracte bancari esmentat i qualsevol altre document de què disposi l’Ajuntament relatiu a la gestió econòmica de la Fundació Agrària, sol·licitats el 15 de febrer de 2022, o a indicar la inexistència de la informació en el seu poder, si escau. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 709/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir una còpia de l’expedient 1943/2018, sol·licitada el 9 de febrer de 2022, així com l’informe de l’advocat xxx, i l’extracte bancari esmentat i qualsevol altre document de què disposi l’Ajuntament relatiu a la gestió econòmica de la Fundació Agrària, sol·licitats el 15 de febrer de 2022, o a indicar la inexistència de la informació en el seu poder, si escau. 2. Requerir a l’Ajuntament de Cabrils que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Cabrils a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 709/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.