El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès el expediente de la convocatoria de provisión del puesto de cap de Servei d’Urbanisme. Tras una entrega parcial, el interesado interpuso reclamación, pero posteriormente desistió de la misma al recibir la totalidad de la información. La GAIP decide finalizar el procedimiento por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar la reclamación ya que deriva de una solicitud de información pública conforme al artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
La aplicación de los límites legales al derecho de acceso debe ser restrictiva, proporcional y motivada, sin margen de discrecionalidad para la Administración.
4
El procedimiento finaliza sin necesidad de mediación ni pronunciamientos adicionales ante la manifestación expresa de la voluntad del reclamante de desistir.
Texto completo
Resolució 744/2019, de 26 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 706/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Informació reclamada: Convocatòria de provisió de lloc de treball del cap de Servei d’Urbanisme.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: La persona reclamant comunica la seva voluntat de desistir d’aquesta Reclamació, en haver
rebut ja la informació de mans de l’Administració. En aquestes circumstàncies, procedeix finalitzar
aquest procediment, sense necessitat de dur a terme la mediació, ni de fer més pronunciaments.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Reclamació contra lliurament parcial. Desistiment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 18 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 706/ 2019, presentada contra
l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP). El 19 de novembre de 2019 la persona reclamant presenta documentació
addicional i assenyala que ha rebut resposta per part de l’Ajuntament en la qual li facilita part de
l’expedient sol·licitat, atès que “a l’informe de la Intervenció que conté l’expedient fa referència a
una sèrie d’informes emesos per un tribunal d’avaluació, però non m’han facilitat ni cap d’aquests
informes, ni la pròpia resolució del mateix”.
2. El 17 d’octubre de 2019 la persona reclamant va formular una sol·licitud d’informació davant de
l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en la qual invoca l’LTAIPBG i demana la informació
següent: “Demano que se’m faciliti còpia de tot el contingut de l’expedient de la convocatòria PLLT
02/2019 de provisió del lloc de cap de servei d’urbanisme pel sistema de lliure designació. Si algun
d’aquests documents conté algun tipus de dada personal, per evitar qualsevol incompatibilitat amb
la llei de protecció de dades, demano que aquestes dades es facilitin de forma dissociada”.
3. El 21 de novembre de 2019 la persona reclamant s’adreça a la Comissió per comunicar que hauria
rebut una segona notificació de l’Ajuntament en la qual hi constarien tots els documents de
l’expedient sol·licitat motiu pel qual manifesta la voluntat de què es finalitzi el procediment de
reclamació, desistint del procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment de la persona reclamant
Tal com posen de manifest els antecedents, la persona reclamant comunica la seva voluntat de desistir
d’aquesta Reclamació. En aquestes circumstàncies, procedeix finalitzar aquest procediment, sense
necessitat de dur a terme la mediació, ni de fer més pronunciaments.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de
novembre 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 706/2019, per desistiment, i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.