Solicitud de información sobre denúncias de barreras arquitectónicas al Ayuntamiento de Barcelona y estimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 848/2021, de 23 de setembre Número d'expedient de la Reclamació: 705/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Sobre denúncies en matèria de barreres arquitectòniques. Sentit de la resolució: Admissió i estimació Resum: El caràcter prematur de la Reclamació justifica la seva inadmissió, però la Comissió no està obligada a inadmetre- la per aquesta causa. Ja s'ha indicat més amunt que les inadmissions de Reclamacions prematures per la GAIP han tingut habitualment en compte, a més del seu caràcter prematur, la plena consideració del seu caràcter revisor, a part d'altres consideracions. En aquest cas l'únic factor que justificaria la inadmissió seria el caràcter prematur, per un sol dia, de la Reclamació. En canvi, està clar que aquest caràcter prematur no impedeix que la Reclamació pugui complir plenament la seva funció revisora i, en definitiva, l'únic efecte de la inadmissió seria demorar encara més en el temps una demora ja per si mateix excessiva en l'accés a la informació pública. En relació amb els apartats segon i tercer de la sol·licitud, allò demanat (estat actual de les barreres, barreres eliminades, causa de no eliminació de barreres) serà informació pública si en el moment de la sol·licitud consta en la documentació en poder de l'Ajuntament, però es tracta d'informació que no pot ser exigida partint del dret d'accés a la informació pública si ha de ser elaborada (és a dir, si cal enviar inspeccions o observacions per comprovar l'estat de les barreres o cal argumentar i redactar els motius de la no- supressió) per atendre la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament. Barreres arquitectòniques. Denúncies. Reclamació contra silenci. Inadmissibilitat. Reclamació prematura. Terminis. Funció revisora. Informació existent. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 d'agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 705/2021, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de Salut una sol·licitud dirigida a l'Ajuntament de Barcelona, que demana la informació següent: “1. Gestions realitzades per l'Ajuntament en totes les denúncies d'accessibilitat adjuntades a la sol·licitud, des de la data de la seva presentació fins a la de la sol·licitud. 2. Estat actual de les barreres, indicant El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. les que han estat eliminades. 3. Causa de la no- eliminació de la barrera als establiments que així sigui procedent. Demana de rebre la informació per escrit, a la seva direcció de correu postal. 3. La Reclamació presentada el 6 d'agost de 2021 indica que l'Ajuntament de Barcelona no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. L'11 d'agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. L'11 d'agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 12 d'agost de 2021 l'Ajuntament demana a la GAIP l'ampliació del termini per notificar l'informe i altra documentació requerida, que justifica en el període de vacances que impedeixen de comptar amb el personal que pugui haver tramitat la sol·licitud i en conegui el resultat. 7. El 13 d'agost de 2021 la GAIP atorga a l'Ajuntament una ampliació del termini indicat per l'antecedent 5 en set dies més. 8. El 10 de setembre de 2021 la GAIP rep l'informe municipal, que argumenta la inadmissibilitat de la Reclamació, per prematura, perquè la sol·licitud d'informació que té per objecte en realitat va tenir entrada a l'Ajuntament el 7 de juliol de 2021, malgrat haver estat registrada pel Departament de Salut el 5 del mateix mes; en conseqüència, en presentar-se la Reclamació el 6 d'agost de 2021 encara faltava un dia perquè vencés el termini que disposava l'Ajuntament per resoldre la sol·licitud. 9. El 20 de setembre de 2021 la GAIP rep un informe addicional de l'Ajuntament, que adjunta còpia d'una comunicació que hauria enviat a la persona reclamant (de la qual no consta la data ni l'evidència de la recepció), en qui indica el següent: “En compliment de l'article 34.8 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en resposta a la seva sol·licitud d'informació amb número d'expedient..., li informem que el contingut de la sol·licitud que ens ocupa és substancialment idèntic al contingut de la sol·licitud DONA- 2021-0300, que va donar lloc a la Reclamació GAIP número 682/2021, pel que ens remetem íntegrament en el contingut de la resolució dictada al seu dia. Així mateix, es pot destacar que l'esmentada reclamació encara està en tràmit”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, atès que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l'admissibilitat de la Reclamació Els antecedents assenyalen que l'informe municipal aportat a aquest procediment defensa la inadmissibilitat de la Reclamació per prematura, ja que va ser presentada un dia abans que vencés el termini que té a la seva disposició l'Ajuntament per resoldre la sol·licitud d'informació pública en relació amb la qual es planteja. Efectivament, la sol·licitud va tenir entrada a l'Ajuntament el 7 de juliol 2021 i la Reclamació es va presentar a la GAIP, davant de la manca de resposta municipal, el 6 d'agost del mateix any. L'article 33.1 LTAIPBG estableix que el termini per resoldre les sol·licituds d'informació pública és d'un mes. Segons l'article 21.3.b LTAIPBG, aquest termini s'explica des de l'entrada de la sol·licitud en el registre electrònic de l'Administració competent per tramitar-la, que és la de l'Ajuntament de Barcelona, i que va ser el 7 de juliol de 2021. L'article 42.1 LTAIPBG disposa que les reclamacions a la GAIP s'han d'interposar en el termini d'un mes des de la notificació de la resolució de la sol·licitud o des del venciment del termini per resoldre-la. L'article 32 RGAIP reitera i desenvolupa allò establert per l'article 42.1 LTAIPBG i l'article 33.2 RGAIP disposa que les reclamacions poden ser inadmeses si incompleixen els requisits dels preceptes anteriors (inclosos, per tant, els relatius al termini per resoldre) o si no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. Si bé l'aplicació literal de les disposicions citades porta a la conclusió que la present és una Reclamació prematura, tal com la qualifica l'Ajuntament, la valoració sistemàtica de les circumstàncies del cas i de l'ordenament jurídic aplicable porta a qüestionar que en aquest cas el caràcter prematur de la Reclamació hagi de comportar la seva inadmissió. És cert que habitualment la GAIP inadmet de ple les reclamacions prematures, sense necessitat de requerir informe a l'Administració afectada. En les resolucions que segueixen tal procedir, la inadmissió sol ser el resultat de l'aplicació literal dels preceptes citats més amunt i de la justificació de fons relativa a la naturalesa revisora de la Reclamació, en consideració a la qual és menester que per admetre a tràmit una Reclamació s'ha d'haver donat a l'Administració reclamada l'oportunitat de resoldre expressament la sol·licitud, incloent a tal efecte fins a l'últim dia del termini disponible legalment; a més, en aquestes resolucions més habituals, la inadmissió sol ser dictada al cap de pocs dies de la presentació de la Reclamació afectada, ja que el caràcter prematur apareix apreciable per la mateixa Comissió amb la mateixa documentació aportada en la reclamació (la qual cosa no ocorre en aquest cas, en el qual el retard en la data d'entrada de la sol·licitud en el registre de l'Ajuntament no és conegut per aquesta Comissió fins que l'ha informat l'Ajuntament, un mes després de donar-li trasllat del procediment); d'altra banda, en aquests casos la persona reclamant pugui presentar immediatament una nova Reclamació davant de la GAIP, sense cap risc de prescripció de les accions a la seva disposició per a la seva defensa, ni que pateixi indefensió. En el cas present l'Administració competent per resoldre la sol·licitud demana a la GAIP la inadmissió de la Reclamació el 10 de setembre de 2021, quan han transcorregut més de dos mesos des de la presentació de la sol·licitud (el 5 de juliol de 2021). És a dir: quan aquesta Comissió disposa dels elements bàsics necessaris per revisar l'actuació municipal en relació amb la sol·licitud objecte de la Reclamació, que són la certesa de la producció del silenci administratiu i la denegació fàctica a la persona reclamant de l'accés a la informació sol·licitada. Per tant, no es presenta en aquest cas l'argument de fons que justifica la inadmissió en la falta dels elements necessaris perquè la Reclamació pugui exercir plenament la seva funció revisora. A més, s'ha de tenir també en compte que el llarg lapse de temps transcorregut des de la presentació de la Reclamació (6 d'agost de 2021) fins al moment de la present resolució sobre la seva admissibilitat (23 de setembre) és degut en part a la sol·licitud municipal d'ampliació del termini atorgat per la GAIP per emetre l'informe sobre la Reclamació. Aquesta sol·licitud d'ampliació es va justificar per l'Ajuntament en la consideració que el període de vacances impedeix de comptar amb el personal que pugui haver tramitat la sol·licitud i en conegui el resultat; si el resultat de l'ampliació havia d'acabar sent la petició d'inadmissió, no feia falta cap pròrroga, perquè per a qualsevol gestor municipal del requeriment d'informe de la GAIP el caràcter eventualment prematur de la Reclamació i les seves possibles conseqüències d'inadmissibilitat de la Reclamació eren perfectament visibles als assentaments registrals, sense necessitat de més consultes. Sense cap pretensió de prejutjar la intencionalitat de la pròrroga, el cas és que ha contribuït a ampliar innecessàriament el temps consumit en un procediment d'accés a la informació pública que, d'acceptar la petició municipal d'inadmissió, simplement es tancaria en fals, remetent la persona reclamant a iniciar de nou el cicle, consumint més temps i energies (de la persona reclamant, però també dels serveis públics) entorn al mateix assumpte. Observi's que l'article 33.2 RGAIP indica textualment que “la Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho”. En aquest cas el requeriment previ no té sentit, ja que el vici en què ha recaigut la Reclamació (el seu caràcter prematur) no té esmena, tret que sigui presentant una nova reclamació, que difícilment podria ser qualificada d'esmena de l'anterior. En tot cas, el sentit del precepte està clar: l'incompliment dels requisits establerts pels articles anteriors (en aquest cas, els terminis de presentació de les reclamacions) poden justificar la inadmissió de la reclamació, però no la determinen necessàriament. La Comissió no té capacitat jurídica per inadmetre una reclamació si no es donen les circumstàncies previstes per l'article 33.2 RGAIP; però si es donen aquestes circumstàncies, no està obligada a inadmetre- la. El caràcter prematur de la Reclamació pot justificar la seva inadmissió, però la Comissió no està obligada a inadmetre- la per aquesta causa. Ja s'ha indicat més amunt que les inadmissions de reclamacions prematures per la GAIP han tingut habitualment en compte, a més del seu caràcter prematur, la plena consideració del seu caràcter revisor, a part d'altres consideracions. En aquest cas l'únic factor que justificaria la inadmissió seria el caràcter prematur, per un sol dia, de la Reclamació. En canvi, està clar que aquest caràcter prematur no impedeix que la Reclamació pugui complir plenament la seva funció revisora i, en definitiva, l'únic efecte de la inadmissió seria demorar encara més en el temps una demora ja per si mateixa excessiva en l'accés a la informació pública. En consideració a les anteriors consideracions, és procedent desestimar la petició municipal d'inadmissibilitat de la Reclamació per prematura. L'Ajuntament també ha posat de manifest que ha comunicat a la persona reclamant, en el marc d'aquest procediment, que el contingut de la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació és substancialment idèntic al de la sol·licitud de la mateixa persona reclamant que va donar lloc a la Reclamació GAIP número 682/2021, per la qual cosa es remet íntegrament al contingut de la resolució dictada al seu dia (Resolució 799/2021). El contingut de la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació 682/2021 és el següent: “1. Detall complet, separat per anys naturals, de les denúncies que l'Àrea d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques de la Generalitat ha derivat a l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 2016 i 2020, amb indicació del dia de la recepció. 2. Detall de les gestions realitzades per l'Ajuntament en totes les denúncies derivades. 3. Establiments que han eliminat la barrera arquitectònica a conseqüència de la denúncia. 4. Establiments que han d'eliminar la barrera, prèvia visita d'inspecció de l'Ajuntament i data màxima per eliminar-la. 5. Establiments pendents de visita d'inspecció municipal”. El contingut de la present sol·licitud és el següent: “1. Gestions realitzades per l'Ajuntament en totes les denúncies d'accessibilitat adjuntades a la sol·licitud, des de la data de la seva presentació fins a la de la sol·licitud. 2. Estat actual de les barreres, indicant les que han estat eliminades. 3. Causa de la no- eliminació de la barrera als establiments que així sigui procedent”. La coincidència entre ambdues sol·licituds és tan sols parcial, ja que allò demanat per l'apartat 3 de la present sol·licitud (causa de la no- eliminació de la barrera als establiments que així procedeixi) no es demana en la relativa a la Reclamació 682/2021, a part que tampoc no hi ha constància certa que les denúncies de les quals se sol·licita la informació objecte del present procediment estiguessin també incloses en la Reclamació 682/2021. Per tant, la remissió feta per l'Ajuntament a la sol·licitud i posterior Reclamació 682/2021 no dona resposta a totes les qüestions plantejades en l'actual procediment, motiu pel qual no justificaria una eventual inadmissió de la present Reclamació per manca d'objecte. En vista de les anteriors consideracions, és procedent admetre a tràmit aquesta Reclamació. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment d'accés a la informació pública és la següent: Gestions realitzades per l'Ajuntament en totes les denúncies d'accessibilitat adjuntades a la sol·licitud (al voltant de 25, d'identificades per les dades de cada establiment denunciat i per la data i número de registre en departaments de la Generalitat), des de la data de la seva presentació fins a la de la sol·licitud; estat actual de les barreres, indicant les que han estat eliminades, i causa de la no- eliminació de la barrera als establiments que així procedeixi. Es tracta d'informació que, si està a disposició de l'Ajuntament, sens dubte és informació pública, tenint en compte els termes en els quals defineix aquest concepte l'article 3.b LTAIPBG, i del fet que interroga sobre actuacions pròpies dels serveis municipals. Al tractar-se d'informació pública, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret d'accedir-hi, tret que es presentin límits legals al dret d'accés a la informació pública que determinin la seva denegació. No és previsible que es presentin límits legals que impedeixin facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada, que únicament té per objecte conèixer actuacions municipals i l'eventual supressió o manteniment de les barreres arquitectònica denunciades. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici de les consideracions que segueixen. En relació amb el primer apartat de la sol·licitud (gestions realitzades per l'Ajuntament en relació amb cada denúncia), sembla evident que demana informació que previsiblement està en poder dels serveis municipals, ja que es tractaria de gestions realitzades per aquests propis serveis. En conseqüència, és exigible que s'informi la persona reclamant sobre quines han estat aquestes gestions sol·licitades en relació amb cada una de les denúncies, o que s'indiqui que no consta cap gestió, si és aquest el cas. Si la resposta municipal fos la impossibilitat de localitzar la informació sol·licitada, s'hauria de justificar detalladament, ja que allò presumible és que els registres municipals tinguin constància d'ella, encara que sigui de la inexistència de gestió alguna. En relació amb els apartats segon i tercer de la sol·licitud, el demanat (estat actual de les barreres, barreres eliminades, causa de no eliminació de barreres) serà informació pública si en el moment de la sol·licitud consta en la documentació en poder de l'Ajuntament, però es tracta d'informació que no pot ser exigida partint del dret d'accés a la informació pública si ha de ser elaborada (és a dir, si cal enviar inspeccions o observacions per comprovar l'estat de les barreres o cal argumentar i redactar els motius de la no- supressió) per atendre la sol·licitud. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Declarar l'admissibilitat de la Reclamació 705/2021. 2. Estimar la Reclamació 705/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre gestions realitzades per l'Ajuntament en totes les denúncies d'accessibilitat adjuntades a la sol·licitud des de la data de la seva presentació fins a la de la sol·licitud, estat actual de les barreres, indicant les que han estat eliminades, i causa de la no- eliminació de la barrera als establiments que així procedeixi, d'acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 3. 3. Requerir a l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la informació indicada en l'apartat anterior que sigui a disposició municipal a la persona reclamant, en el termini de quinze dies des de la notificació de la present resolució, de conformitat amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 3, i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 705/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Per substitució Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.