Un periodista solicitó al Consell Interuniversitari de Catalunya datos detallados sobre notas de bachillerato y PAU. Tras una estimación parcial, el recurrente alegó ambigüedad en la entrega y cuestionó la denegación de datos por riesgo de segregación escolar. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública inadmitió la reclamación por ser prematura.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación se considera prematura ya que el plazo para interponerla debe computarse desde el vencimiento del término de 30 días para la entrega de la información estimada parcialmente.
2
El alcance real de la estimación y desestimación parcial solo puede determinarse una vez recibida la información que la administración se comprometió a entregar.
3
Se establece que el recurrente podrá presentar una nueva reclamación una vez recibida la información o transcurrido el plazo legal sin obtenerla.
4
La resolución se fundamenta en el artículo 32 del RGAIP y el artículo 36.1 de la LTAIPBG respecto a los plazos de suministro de información y posterior impugnación.
Texto completo
Resolució 749/2022, de 2 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 704/2022
Administració reclamada: Consell Interuniversitari de Catalunya
Informació reclamada: Diverses dades sobre les proves d’accés a la universitat.
Sentit de la resolució: Inadmissió.
Resum: L’article 32 RGAIP, relatiu al termini per interposar les reclamacions a la GAIP, estableix
que “les reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
s'han d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: (...) d) El venciment del termini
previst pels articles 35.3 i 36.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. En aquests supòsits, la
reclamació es tramita amb caràcter preferent”. Aquest és el termini aplicable al cas, atès que la
resolució impugnada remet el lliurament de la informació per a dins del termini establert per
l’article 36.1 LTAIPBG. És cert que la resolució impugnada és d’estimació parcial, motiu pel qual
podrien ser objecte d’impugnació alguns dels aspectes de la resolució que deneguen informació
determinada; nogensmenys, també cal tenir en compte que l’abast real de l’estimació i de la
desestimació parcials només es podrà determinar, en bona part dels apartats de la sol·licitud, a
la vista de la informació que lliuri finalment el CIC, que té com a data límit per fer-ho fins el 9 de
setembre de 2022.
Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Periodistes. Alumnat. Èxit escolar. Matriculació.
PAU. Reclamació contra estimació parcial. Termini de lliurament de la informació. Reclamació
prematura.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. L’1 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 704/2022, presentada per un periodista
contra el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de juny de 2022 la persona reclamant demana al web de transparència de la
Generalitat, amb la finalitat d’elaborar un reportatge periodístic, la informació següent:
“Sol·licito, sobre el curs 2020- 2021 i els 9 cursos anteriors, així com les Proves d’Accés a la
Universitat (PAU) de l’any 2021 i els 9 anys anteriors: a) La nota mitjana de batxillerat per
comarques, desglossant-la per titularitat (centres públics, privats i concertats en l’ etapa de
batxillerat) i curs. En cas que sigui possible, desglossar també per: Municipis (i en el cas de
Barcelona ciutat, per districtes), assistència a les PAU (desglossar la nota de l’alumnat que
es va presentar a les PAU en el mateix any d’acabar els estudis de la de l’alumnat que no
ho va fer) i nom del centre educatiu. b) La nota mitjana a les PAU de l’alumnat que ha
estudiat el batxillerat en cada comarca, desglossant-la per titularitat (centre d’origen públic,
privat o concertat en l’etapa de batxillerat), fase (general o específica) i any. En cas que
sigui possible, desglossar també per: municipis (i en el cas de Barcelona ciutat, per
districtes) i nom del centre educatiu d’origen. i c) Proporció d’alumnes que han superat
segon de batxillerat però no han fet les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), desglossant-
ho per centres educatius. En cas que no sigui possible, desglossar -ho per comarques i per
titularitat del centre (si és privat, concertat o públic en l’etapa de batxillerat).
3. El 28 de juliol de 2022 el CIC resol l’estimació parcial de la sol·licitud sobre les
consideracions i en els termes següents: “
Anualment, el Consell Interuniversitari de
Catalunya elabora un dossier estadístic sobre les Proves d’accés a la universitat (PAU),
on s’inclouen les dades corresponents a la distribució geogràfica i per universitats de
l’estudiantat matriculat i presentat a les PAU, de les notes mitjanes de PAU, de
l’estudiantat de segon de batxillerat matriculat a les PAU i de la nota mitjana del
Batxillerat dels estudiants matriculats a les PAU. Es pot consultar aquest dossier a
l’enllaç seguent:
stad_pau/ des de l’any 2010 fins a l’any 2021. Ara bé, la sol·licitud demana un nivell
més detallat de desagregació, respecte a la qual és aplicable l’article 21.1 e) de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, que preveu que la informació pot ser denegada si el
coneixement o la divulgació de la mateixa comporta un perjudici per als drets dels
menors d’edat. Així, d’acord amb l’article 69.5 del Decret 8/2021, específicament en
l’àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels
menors d'edat en la mesura en què pugui afavorir la segregació escolar, segons la
definició d'aquest concepte que
estableixi la normativa sectorial en matèria d'educació. En
aquest sentit, l’article 184.1.
c) de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, (en la
redacció donada per la Llei 5/2020, del 29 d'abril), preveu l’ús reservat de la informació
individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius pel que fa a l’avaluació
general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S’entén que afavoreix la
segregació escolar l’accés als resultats de les proves d’avaluació desagregades pel nom
del centre; les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i el procés
d’admissió de l’alumnat, entre altra informació. En aquesta sol·licitud, la informació
requerida es troba dins de la limitació establerta a la Llei d’educació de Catalunya, atès
que se sol·liciten dades d’avaluació desagregades per instituts concrets. Fer divulgació
de la informació sol·licitada a nivell d’instituts concrets, municipis o comarques permet
fer classificacions i rànquings dels centres educatius per fer comparacions i pot afavorir
la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en determinats centres i de les
possibilitats de promoció de l’alumnat dels mateixos. Aquesta difusió de la informació
resta prohibida per la legislació vigent en matèria d’educació i suposa una vulneració
del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, protegit per la Convenció sobre els Drets
de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Pels motius
exposats anteriorment, i per evitar la identificació dels instituts que pot afavorir la
segregació escolar, la informació sol·licitada es proporciona desglossada per
delegació territorial del Departament d’Educació i per centre públic/no públic, llevat de la
delegació de Terres de l’Ebre on les dades es mostren agrupades, atès que hi ha un sol
centre no públic. En el mateix sentit es pronuncia la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública a la seva Resolució 158/2022, de 24 de febrer: “Tal
com s’estableix legalment, l’accés a la informació sol·licitada sobre avaluació dels
resultats educatius obtinguts a centres determinats afavoriria la segregació educativa
perquè divulgaria dades singulars de cada centre que podrien projectar una imatge
negativa d’almenys algun d’ells, que de consolidar-se podria contaminar fins i tot el seu
alumnat, fins a justificar la necessària protecció de la informació perjudicial per als
menors d’edat establerta per l’article 21.3 LTAIPBG. Ateses aquestes circumstàncies, el
fet que la modificació feta l’any 2020 de l’article 184.1.c LEC està motivada precisament
per la finalitat d’evitar la difusió d’informació sobre l’avaluació singularitzada de centres
educatius, per considerar que afavoreix la segregació de l’alumnat, i especialment la
literalitat de l’article 21.3 LTAIPBG, cal concloure que ha de prevaldre la protecció de la
informació sol·licitada damunt de la seva divulgació.” D’acord amb els fonaments 5 i 6, el
Departament d’Educació facilita les dades de les notes mitjanes del Batxillerat amb la
desagregació que consta en els quadres annexos, corresponent als cursos 2017- 2018 a
2019-2020, que és quan es calcula la nota global. Les darreres dades disponibles són
del curs 2019- 2020. D’acord amb els fonaments 5 i 6, es faciliten les dades de les notes
mitjanes de les PAU amb la desagregació que consta en els quadres annexos. Pel que
fa al punt c), d’acord amb els fonaments 5 i 6, el Departament d’Educació
facilita les
dades de l’estudiantat que ha superat el segon curs de Batxillerat, fins l’any
2019- 20, que
són les darreres dades disponibles, d’acord amb la desagregació que consta en els
quadres annexos. D’acord amb l’article 66.1 a) del Decret 8/2021
i pel que fa a les dades
relatives als cursos anteriors al 2012- 2013 corresponents a l’estudiantat que ha superat
el segon curs de Batxillerat, el Departament d’Educació informa que no es poden facilitar,
atès que suposa una tasca d’elaboració complexa. Es faciliten les dades de l’estudiantat
matriculat i presentat a les PAU, d’acord amb la desagregació que consta en els
quadres annexos”. La resolució disposa el següent: “Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 13/06/2022 amb codi de tràmit
2RNHXPLPS i expedient REU_2022_EXP_SIP001SOL2_00004086. Denegar la
informació sol·licitada relativa a la identificació dels centres educatius, d’acord amb els
fonaments de dret 5 i 6 d’aquesta resolució. Lliurar la informació proporcionada pel
Departament d’Educació relativa a l’alumnat que ha superat el segon curs de batxillerat i
la nota mitjana, d’acord amb els fonaments de dret 7 i 9. Lliurar la informació relativa a
les notes mitjanes de les PAU i al nombre d’alumnes matriculats i presentats, d’acord
amb els fonaments de dret 8 i 9. Inadmetre les dades de segon de batxillerat no
disponibles de cursos anteriors al 2012- 2013, d’acord amb el fonament de dret 9.
Lliurar
la informació sol·licitada en format Excel.
Lliurar la informació sol·licitada en el termini de
trenta dies a comptar d’aquesta resolució”.
4. La Reclamació presentada l’1 d’agost de 2022 fa les consideracions següents: “En la
resolució del 28/07/2022, el Consell Interuniversitari de Catalunya, en els punts 7, 8 i 9 dels
fonaments de dret, explica que les dades es facilitaran d’acord “amb la desagregació que
consta en els quadres annexos”. Tanmateix, no es facilita cap quadre annex a la resolució.
Després d’una consulta per correu electrònic expressament sobre aquesta qüestió, el
gabinet tècnic del Departament de Recerca i Universitats
([email protected]
) m’ha respost que “tal com diu la resolució enviarem la
informació dels quadres a 30 dies, quan estigui la informació elaborada”. Per tant, no puc
saber ni deduir amb quina precisió seran transmeses les dades, ja que aquesta precisió
seria precisament conèixer l’estructura dels quadres que, al cap de 30 dies, s’omplirien amb
la informació sol·licitada. En el punt 5 de la mateixa resolució s’argumenta l’estimació parcial
de la sol·licitud, i per tant és clar que una part serà resolta favorablement i l’altra no, i explica
que es desglossarà per delegació territorial i per centre públic/no públic. Considero que hi ha
una certa ambigüitat respecte com s’entregaran les dades que m’impedeix saber fins a quin
punt la meva sol·licitud d’accés serà resolta favorablement o no. La resolució considera que
la divulgació de tota la informació sol·licitada podria afavorir la segregació escolar pel fet de
permetre “l’accés als resultats de les proves d’avaluació desagregades per nom de centre”
(article 184.1 de la Llei 12/2009) i que, per tant, d’acord amb el decret 8/2021, no s’hauria de
proporcionar en la seva totalitat perquè pot perjudicar els drets dels menors d’edat. És
discutible que això sigui aplicable en aquest cas, i demano a la GAIP que ho valori. En tot
cas, fins i tot si aquest límit és aplicable, i entenent que l’article 20.2 LTAIPBG estableix que
els límits a l’accés a la informació pública “s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia”, considero que l’aplicació d’aquest
límit ha de ser ajustada al nom dels centres educatius, i no a la resta de la informació
sol·licitada. Per tant, la resta de la informació s’ha de donar amb la màxima concreció
possible. Per tant, en cas que no es pugui donar a conèixer el nom dels centres, sol·licito
que el nom dels centres sigui substituït per un codi, de manera que sigui la informació sigui
anonimitzada, però estigui clar igual quina és la nota mitjana, titularitat, municipi, comarca o
delegació territorial del Departament d’Educació. Ha de quedar clara la correspondència de
la nota mitjana de batxillerat d’un centre amb la nota mitjana dels alumnes d’aquest centre a
les PAU, encara que aquest centre estigui anonimitzat. En el cas de Barcelona ciutat es pot
concretar encara més que el municipi sense comprometre els riscos esmentats més amunt, i
en cas que la concreció de les dades s’hagi de limitar en no donar el nom de cada centre,
sol·licito que les dades estiguin desglossades també per districtes per compensar la manca
de concreció. Pot ser que, en alguns casos, el nom del centre sigui deduïble perquè, per
exemple, només hi ha un centre públic o només un centre privat en un municipi. Per a
aquests, sol·licito que es deixi en blanc la casella de municipi o s’agrupi en una categoria
“altres municipis” de la comarca o la delegació territorial en qüestió. Per resoldre el cas de la
delegació de les Terres de l’Ebre, on hi ha un sol centre no públic, es poden presentar
conjuntament les dades de l’únic centre no públic com a ‘altres municipis’ d’una presentació
conjunta de les dades de les delegacions de Terres de l’Ebre i Tarragona, per exemple. En tot
cas, sol·licito que es respecti que la desagregació prioritària ha de ser la de la titularitat dels
centres, i en cap cas barrejar les dades dels centres públics amb la dels privats. Aquesta
prioritat és conseqüència de la finalitat de la petició: una investigació periodística sobre si
existeixen desigualtats en el procés d’avaluació entre els centres públics i els privats i
concertats i, en cas que així sigui, en quines zones es dona i en quin grau. Per últim, pel que
fa a l’abast temporal de les dades, la sol·licitud és per a 10 cursos. Sense argumentar per
què, la resolució explica que per als punts a) i b) es retalla l’accés a la informació i només es
concedeix per a tres cursos (de 2017- 2018 a 2019-2020). Per al punt c), es retalla a vuit
cursos (entre 2012-2013 i 2019- 2020) i s’argumenta que donar les dades anterior seria una
tasca complexa d’elaboració. En el cas de l’apartat c), és comprensible la retallada, però
reclamo que s’entreguin les dades dels apartats a) i b) per als darrers 10 cursos en què hi
hagi dades disponibles. Sol·licito també que s’aclareixi per què no hi ha dades disponibles per
al curs 2020- 2021, quan ja fa més d’un any que s’ha conclòs, una previsió de quan estaran
disponibles i, si és possible, que s’entreguin en el moment d’estar disponibles, ja que
accedir-hi tindria un interès periodístic especial d’observar com hauria afectat la pandèmia
de la COVID- 19 en el fenomen de l’avaluació. Per últim, aclareixo que, per nota mitjana de
batxillerat, s’entén la nota mitjana que més tard compta per l’accés a la universitat en
ponderació amb les PAU. És a dir, la nota mitjana de tot el batxillerat que han obtingut els
alumnes de segon curs un cop acabat el curs, amb la ponderació que correspongui entre
assignatures de primer curs, segon curs i treball de recerca. Per exemple, per al curs 2019-
2020, per a l’apartat a) s’indica la nota mitjana de tot el batxillerat dels alumnes que en el
curs de 2019-2020 són a segon i per b) la nota mitjana d’aquests mateixos alumnes a les
PAU de 2020”.
5. El 8 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al CIC i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 8 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 29 d’agost de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament, que argumenta el caràcter
prematur de la Reclamació, atès que encara no han transcorregut els 30 dies hàbils
posteriors a la resolució per lliurar la informació estimada, i conclou: “la reclamació
presentada és prematura, atès que el termini per lliurar la informació sol·licitada finalitza el
proper 9 de setembre de 2022. No obstant això, s’estudiaran els arguments de la reclamació
presentada i es respondrà, conjuntament amb el Departament d’Educació, per tal de fer
efectiu el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb la normativa vigent”.
8. El 31 d’agost de 2022 la GAIP comunica l’informe del CIC a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
Segons l’article 36.1 LTAIPBG, “si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan
competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada,
en el termini de trenta dies”. L’article 32 RGAIP, relatiu al termini per interposar les reclamacions
a la GAIP, estableix que “les reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la
Informació Pública s'han d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: (...) d) El
venciment del termini previst pels articles 35.3 i 36.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. En
aquests supòsits, la reclamació es tramita amb caràcter preferent”. Aquest és el termini aplicable
al cas, atès que la resolució impugnada remet el lliurament de la informació per a dins del termini
establert per l’article 36.1 LTAIPBG. És cert que la resolució impugnada és d’estimació parcial,
motiu pel qual podrien ser objecte d’impugnació alguns dels aspectes de la resolució que
deneguen informació determinada; nogensmenys, també cal tenir en compte que l’abast real de
l’estimació i de la desestimació parcials només es podrà determinar, en bona part dels apartats
de la sol·licitud, a la vista de la informació que lliuri finalment el CIC, que té com a data límit per
fer-ho fins el 9 de setembre de 2022.
En conseqüència, la Reclamació ha de ser inadmesa per prematura. Això no treu, naturalment,
que a partir del moment que la persona reclamant rebi hàbils la informació del CIC relativa a la
resolució impugnada, o bé hagi transcorregut el termini de 30 dies establert per l’article 36.1
LTAIPBG sense haver-la rebut, pugui presentar una nova reclamació sobre aquest mateix
assumpte, concretant exactament quina és la informació demanada per cada un dels apartats de
la sol·licitud que no li ha estat facilitada.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
2 de setembre de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 704/2022 per prematura i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.