Reclamación de acceso a información sobre proceso selectivo de personal del Ayuntamiento de Barcelona y finalización por pérdida de objeto

Resolució 973/2021, de 4 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 704/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Diversa informació sobre un procés selectiu de personal. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: Cal refutar que, tal i com objecta la persona reclamant, la signatura de l’acta per les parts suposi l’acceptació i subscripció del fons de les al·legacions de contrari que es reprodueixen en els antecedents, sinó que, de produir-se, seria senyal únicament de la conformitat amb la relació de fets rellevants ocorreguts en la tramitació i, sobretot, dels acords produïts en la mediació de la manera en què es consignen a l’acta, i val a dir que en l’escrit de la persona reclamant justificant la seva negativa a signar l’acta no nega ni desacredita que l’acord que s’hi recollia s’hagués assolit efectivament en la sessió de mediació, ni que hi fos fidelment reproduït. L’objecció a signar l’acta la justifica la persona reclamant en el seu desacord de fons amb el què va al·legar l’Ajuntament de Barcelona i que l’acta reprodueix en l’antecedent corresponent de manera inqüestionada, el què resulta clarament improcedent, sense que pugui ser acceptada una esmena dels antecedents que no sigui per posar de manifest un error material en la seva reproducció. De l’anterior es desprèn que la negativa a signar l’acta pel desacord amb la posició de l’Ajuntament que s’hi recull, en els termes en què formula la persona reclamant i literalment reprodueix el darrer antecedent d’aquesta Resolució, resulta injustificada, i per tant, ho és també d’injustificada la negativa a signar l’acord de mediació fonamentada en la discrepància amb els antecedents de l’acta, malbaratant-se així el temps, recursos i esforços esmerçats en el procediment de mediació a petició de la pròpia persona reclamant. En aquests termes, la pretensió de la persona reclamant, manifestada en aquesta al·legació, que s’elabori de nou informació que mai ha existit, per més que estigui prescrita o recomanada per la jurisprudència del Tribunal Suprem, o la petició que es reverteixi la destrucció d’informació en aplicació de les normes de conservació documental, no pot trobar empara en aquest procediment i davant d’aquesta Comissió, perquè el dret d’accés només es pot projectar sobre la informació pública existent i en poder dels poders públics, i tota la què existeix i està en poder de l’Ajuntament ja s’ha lliurat a la persona reclamant, tal i com ella mateixa confirma, i la que es manté com a objecte de la reclamació no existeix ja, o mai no ha existit, sense que correspongui a aquesta Comissió ni sigui objecte d’aquest procediment revisar la decisió municipal de destruir informació, ni valorar la idoneïtat de la documentació generada per l’Ajuntament en el marc d’un procés de selecció per deixar constància de la valoració dels aspirants i la seva adequació a la jurisprudència. Per tant, és procedent declarar la finalització d’aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, atès que l’Ajuntament ja ha facilitat a la persona reclamant tota la informació en el seu poder, i ha deixat constància de la inexistència o destrucció de la resta d’informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Procés de selecció. Proves. Respostes. Valoracions. Reclamació contra silenci. Mediació sense acord. Acta de mediació. Informació existent. Destrucció d’Informació. Objecte del procediment, informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 704/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de juny de 202 1 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de Barcelona, que demana: “1. Preguntes del test psicotècnic i de personalitat realitzat per la meva persona l'any 2010 dins la fase oposició al cos de la Guàrdia Urbana. 2. Les meves respostes al test psicotècnic i de personalitat. 3. La valoració d'aquestes respostes i els resultats d'aquestes valoracions. 4. Les preguntes que se'm van realitzar a la entrevista personal que vaig realitzar el dia 07 de Juliol de 2010. 5. Les meves respostes a totes les preguntes que em van realitzar els entrevistadors, la valoració de les mateixes, la justificació tècnico-juridica de la nota de les respostes i la nota final de la meva entrevista. 6. Les pautes de valoracions i puntuacions d'aquestes preguntes i de les respostes ex ante la celebració de totes les entrevistes. 7. La valoració final que vaig obtenir, cassant els resultats dels test de personalitat amb les preguntes i respostes de la meva entrevista (i la de tots els opositors que van realitzar la prova), ja que les bases especifiquen que la entrevista personal es realitzarà per tal de "a fi i efecte d’integrar tots els elements explorats en les proves psicotècniques una vegada superada la prova aptitudinal." 8. Les preguntes i respostes (sense dades personals dels opositors) de tots els opositors que vàrem realitzar la entr evista (ja que haurien de ser les mateixes per a tots). 9. Les valoracions i notes de tots els opositors que van obtenir a les entrevistes arrel aquestes pautes de valoració que havien d'existir abans de la celebració de la prova. 10. Acta del Tribunal on es coneix la meva nota i la de la resta dels opositors i pel la qual se'm qualifica de no apte i la preceptiva justificació tècnico-juridica. 11. Acte del Tribunal on es fixen les valoracions de les preguntes i com es valoraran les respostes ex ante la celebració de la prova. 12. Criteri tècnic-jurídic seguit pel tribunal qualificador per tal de decidir quin opositor era apte i quin no. 13. Llistat complert de la posició final dels opositors amb la nota final de la suma de les tres proves puntuables, on vaig obtenir una nota de 22,01 i la posició final de 223, tal i com indiquen les bases : "Un cop sumades les puntuacions atorgades en els exercicis primer, tercer i quart, podran passar a realitzar les proves mèdiques fins a un màxim de dos-centes cinquanta primers/es classificats/des”. Fonamenta la sol·licitud en les consideracions següents: “Com a opositor que vaig obtenir la posició 223 de 250 places ofertades, havent guanyat la plaça que donava accés a la següent fase de la opos ició (curs formació a l'ISPC). Com a opositor que va guanyar la seva plaça seguint el mandat constitucional (art. 23 de la CE) per mèrits i capacitat, demano totes aquests documents que per tal de valorar si el meu no apte segueix el mandat del tribunal suprem i la doctrina vers les entrevistes personals, i alhora justificar l'apte d'altres opositors que tenint pitjor nota global si van accedir a la següent fase”. Format PDF o similar, amb certificat de veracitat digital. La Reclamació presentada el 9 d’agost de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. Fonamenta la Reclamació en la defensa dels seus interessos com a opositor i davant la sospita de possibles irregularitats. 3. L’11 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 4. L’11 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública. 5. El 12 d’agost de 2021 l’Ajuntament demana ampliació del termini per emetre l’informe requerit per la GAIP, atès que pel període vacacional no es pot comptar amb les persones que haurien de redactar-lo. 6. El 13 d’agost de 2021 la GAIP respon autoritzant l’ampliació de termini sol·licitada en 7 dies més. 7. El 10 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que conclou el següent: “1.- El Sr. xxxxx [la persona reclamant ] té la condició d’interessat en el procediment respecte del qual va formular la seva petició d’informació. 2.- En data 9 de setembre de 2021 se li ha facilitat la informació relativa a la prova de personalitat i competències del procés selectiu de 250 places de Guàrdia Urbana de Barcelona que figura a l’expedient que forma part de l’expedient de custòdia permanent, atès que la resta de documentació ha estat destruïda de conformitat amb la normativa sobre eliminació documental de l’Ajuntament de Barcelona. 3.- El Sr. Xxxx [la persona reclamant ] va impugnar la seva qualificació en via administrativa i en via contenciosa administrativa, havent estat dictada sentència ferma la qual ha estat correctament executada. 4. - Amb posterioritat, el Sr. xxxxx [la persona reclamant] va presentar una sol·licitud de revisió d’ofici, la qual va ser inadmesa a tràmit, sense que interposés recurs contenciós administratiu contra aquesta resolució. 5.- Amb el lliurament parcial de documentació efectuat en cap cas s’obstaculitza el dret del Sr. xxxxx (la persona reclamant) a l’accés a l’expedient, ni tampoc es vulnera la finalitat de transparència ni se li provoca cap tipus d’indefensió, tota vegada que ha pogut instar els procediments revisors de la seva qualificació previstos a la legislació vigent, ha estat dictada sentència ferma, la qual ha estat degudament executada”. 9. El 13 de setembre de 2021 la persona reclamant es posa en contacte amb la GAIP per comunicar les al·legacions següents: “El passat divendres, l'Ajuntament de Barcelona va procedir a notificar i facilitar la documental adjuntada en PDF. Com es pot comprovar en la documental, no hi ha res específic del que es va demanar, a més, fa menció a la no existència de documents a l'expedient o la possibilitat d'haver estat eliminat per no haver de custodiar els mateixos. En la meva petició inicial es demana: Preguntes del test psicotècnic i de personalitat realitzat per la meva persona l'any 2010 dins la fase oposició al cos de la Guàrdia Urbana. Les meves respostes al test psicotècnic i de personalitat. La valoració d'aquestes respostes i els resultats d'aquestes valoracions. Les preguntes que se'm van realitzar a la entrevista personal que vaig realitzar el dia 07 de Juliol de 2010. Les meves respostes a totes les preguntes que em van realitzar els entrevistadors, la valoració de les mateixes, la justificació TÈCNICO-JURIDICA de la nota de les respostes i la nota final de la meva entrevista. Les pautes de valoracions i puntuacions d'aquestes preguntes i de les respostes EX ANTE la celebració de totes les entrevistes. La valoració final que vaig obtenir, cassant els resultats dels test de personalitat amb les preguntes i respostes de la meva entrevista ( i la de TOTS els opositors que van realitzar la prova), ja que les bases especifiquen que la entrevista personal es realitzarà per tal de " a fi i efecte d’integrar tots els elements explorats en les proves psicotècniques una vegada superada la prova aptitudinal." Les preguntes i respostes (sense dades personals dels opositors) de TOTS els opositors que vàrem realitzar la entrevista ( ja que haurien de ser les mateixes per a TOTS) Les valoracions i notes de tots els opositors que van obtenir a les entrevistes arrel aquestes pautes de valoració que havien d'existir abans de la celebració de la prova. Acta del Tribunal on es coneix la meva nota i la de la resta dels opositors i pel la qual se'm qualifica de NO APTE i la preceptiva justificació TÈCNICO-JURIDICA. Acta del Tribunal on es fixen les valoracions de les preguntes i com es valoraran les respostes EX ANTE la celebració de la prova. Criteri TÈCNIC -JURÍDIC seguit pel Tribunal Qualificador per tal de decidir quin opositor era APTE i quin NO. Llistat COMPLERT de la posició final dels opositors amb la nota final de la suma de les tres proves puntuables, on vaig obtenir una nota de 22,01 i la posició final de 223, tal i com indiquen les bases : "Un cop sumades les puntuacions atorgades en els exercicis primer, tercer i quart, podran passar a realitzar les proves mèdiques fins a un màxim de dos-cents cinquanta primers/es classificats/des. Res de la documental demanada a l'ajuntament de Barcelona coincideix amb la documental facilitada pel propi Ajuntament. Aquesta documental es demana perquè quan es va demanar l'expedient tant al propi ajuntament com en seu judicial, tota aquesta documentació no constava a l'expedient. Per poder exercir els meus drets vers la decisió de l'ajuntament en la declaració de NO APTE, i per poder aportar documental en un procediment judicial, es necessari tenir còpia de la mateixa. Les oposicions es van realitzar a l'any 2010. Es va judicialitzar i guanyar el cas al TSJC l'any 2013. posteriorment una nefasta gestió de la victòria judicial per part del meu lletrat va fer que el cas es perdés (que expliqui l'ajuntament quins familiars té el lletrat que portava el meu cas al departament jurídic del propi ajuntament i que expliqui el que em va reconèixer el meu lletrat plorant, el que ell i l'ajuntament havien fet de mutu propi). L'any 2015, es va demanar per escrit a la Sra. Ada Colau la revisió i estimació d'acte nul de ple dret per ser la decisió del tribunal qualificador, una decisió que no respectava l'ordenament jurídic, vulnerant de forma molt greu els meus drets com a opositor, contestant l'escrit amb respostes que de nou no respectaven l'ordenament jurídic. Aquesta vulneració es pot demostrar amb la documental sol·licitada. Recordar que els actes nuls de ple dret no caduquen, no tenen data límit ( sempre i quan s’actuï de bona fe). Recordar que sempre he estat iniciant actes per tal de poder demostrar com la decisió del Tribunal Qualificador no s'ajusta a dret com estableix el Tribunal Suprem en la seva doctrina vers la motivació dels NO APTES en els processos de selecció. Recordar les resolucions de la GAIP vers la eliminació de documentació (en especial documentació relacionada amb processos de selecció de personal). Per tot això, NO SÓC CONFORME amb la documentació facilitada per l'Ajuntament de Barcelona i vull que s'esclareixi perquè es va eliminar la documentació obrant al meu expedient, i perquè no es faciliten actes que el Tribunal Suprem estableix com a OBLIGATORIES per tal de poder justificar el NO APTE que el Tribunal Qualificador va decretar en el meu cas. Per què no es facilita el llistat amb el resultat de la suma de les 3 proves puntuables realitzades per tots els opositors, on es pot demostrar que vaig obtenir la posició final 223, d'entre 250 places ofertades, i que la decisió del Tribunal Qualificador no va respectar el principi de MÈRIT I CAPACITAT tan defensat per l'ordenament jurídic. En resum, perquè no facilita cap documental. Recordar a la GAIP que en una resolució anterior vers el mateix tema però amb el cos de MOSSOS D'ESQUADRA, el cos va reconèixer que la documental sol·licitada no existia, per tant, la decisió del Tribunal Qualificador del cos de Mossos d'Esquadra no té documental amb la que justificar el meu NO APTE. Esperant l'acte de conciliació vers l'expedient 704/21”. 10. El 28 de setembre de 2021 es dur a terme la primera sessió de mediació. Malgrat que en el desenvolupament de la sessió de mediació les parts van assolir un acord, el cas és que no es va arribar a formalitzar amb la signatura de les parts de l’acord de mediació ni de l’acta, decisió que la persona reclamant va fonamentar de la manera següent en un escrit adreçat a la GAIP el 19 d’octubre: “No estando de acuerdo con el contenido del ACTA facilitada por ustedes, la GAIP, al incluir hechos que no son ciertos, NO VOY A FIRMAR EL ACTA, por consiguiente, tampoco VOY A FIRMAR EL ACUERDO, puesto que estaría firmando un acuerdo, resultado de un ACTA con contenido FALSO. El acuerdo propuesto no es el objeto de mi petición de acceso a la información, POR LO QUE NO LO FIRMARÉ. Es por ello que solicito se RESUELVA y se dicte RESOLUCIÓN por parte de la GAIP a tenor de lo dispuesto en el ordenamiento jurídico, a tenor de lo dispuesto en anteriores resoluciones de la GAIP referentes al derecho a acceso a información pública y destrucción de documentación pública referente a procesos de selección de las administraciones. Deseo que en la resolución que dicte la GAIP, se mantenga la línea jurídica expresada en anteriores ocasiones por la misma, línea jurídica expresada por la presidenta, Sra. Elisabet Samarra i Gallego en un estudio sobre la destrucción de información pública, publicado junto a la OFICINA ANTIFRAU DE CATALUNYA y ASOCIACIÓN DE ARCHIVEROS Y GESTORES DE DOCUMENTOS titulado "La destrucció d’informació pública: Una mirada multidisciplinària sobre l’eliminació ordenada de la documentació". 11. El 21 d’octubre de 2021, vista la negativa de la persona reclamant a signar l’acta, el vocal mediador de la GAIP emet certificat de la impossibilitat de finalitzar la Reclamació 704/2021 amb l’acord de mediació, atesa la disconformitat de la persona reclamant en la signatura de l’acta i de l’acord, que consta a l’expedient, del què se’n deriva la continuació de la reclamació pel procediment ordinari amb Resolució del Ple de la GAIP, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una Administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació L’article 42 LTAIPBG estableix el següent: “5. L’acord fruit de la mediació ha d’ésser aprovat pel reclamant, per l’Administració afectada i, si escau, pels tercers que hagin comparegut en el procediment. Aquest acord posa fi al procediment i en cap cas no pot ésser contrari a l’ordenament jurídic. 6. Si no s’accepta la mediació o no s’assoleix un acord en el termini d’un mes des que s’ha acceptat, la reclamació s’ha de tramitar per mitjà d’un procediment amb resolució de la Comissió, d’acord amb les normes reguladores dels recursos administratius”. De la seva banda, l’article 37 RGAIP disposa que “5. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts. El tancament d'aquest procediment s'ha de comunicar a totes les parts, de forma autònoma o quan se'ls informa de l'inici del procediment de resolució, d'acord amb l'article 46 d'aquest reglament”. Dels antecedents es desprèn que, malgrat que en el marc de la sessió de mediació s’havia assolit un acord inicial entre les parts, la persona reclamant no s’ha avingut a signar el document que el reflecteix per discrepàncies amb la redacció dels antecedents de l’acta de la sessió, aixecada per la persona de la GAIP que hi actua com a secretària. Cal advertir que l’objecció de la persona reclamant a l’acta no és a com s’hi reprodueixen els acords de la sessió de mediació, sinó al fet de fer-hi constar com a antecedent les al·legacions vessades per l’Ajuntament en definir la seva posició en aquest procediment. I cal fer notar, igualment, que l’objecció que realitza no és a que recullin fidelment allò que l’Ajuntament havia al·legat, sinó que la disconformitat es manifesta en relació amb la valoració que fa de la veracitat d’allò que al·legava l’Ajuntament i que els antecedents de l’acta simplement reprodueixen, sense cap altra valoració. Cal refutar que, tal i com objecta la persona reclamant, la signatura de l’acta per les parts suposi l’acceptació i subscripció del fons de les al·legacions de contrari que es reprodueixen en els antecedents, sinó que, de produir-se, seria senyal únicament de la conformitat amb la relació de fets rellevants ocorreguts en la tramitació i, sobretot, dels acords produïts en la mediació de la manera en què es consignen a l’acta, i val a dir que en l’escrit de la persona reclamant justificant la seva negativa a signar l’acta no nega ni desacredita que l’acord que s’hi recollia s’hagués assolit efectivament en la sessió de mediació, ni que hi fos fidelment reproduït. L’objecció a signar l’acta la justifica la persona reclamant en el seu desacord de fons amb el què va al·legar l’Ajuntament de Barcelona i que l’acta reprodueix en l’antecedent corresponent de manera inqüestionada, el què resulta clarament improcedent, sense que pugui ser acceptada una esmena dels antecedents que no sigui per posar de manifest un error material en la seva reproducció. De tot l’anterior es desprèn que la negativa a signar l’acta pel desacord amb la posició de l’Ajuntament que s’hi recull, en els termes en què formula la persona reclamant i literalment reprodueix el darrer antecedent d’aquesta Resolució, resulta injustificada, i per tant, ho és també d’injustificada la negativa a signar l’acord de mediació fonamentada en la discrepància amb els antecedents de l’acta, malbaratant-se així el temps, recursos i esforços esmerçats en el procediment de mediació a petició de la pròpia persona reclamant. En tot cas, vista la negativa a signar l’acord, el procediment de mediació s’ha de declarar fallit i correspon a aquesta Comissió resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica sobre l’accés a la informació, tot advertint que les propostes d’acord formulades durant el procediment de mediació, les eventuals concessions de les parts en les respectives pretensions que s’hi hagi n ofert en ares a l’assoliment d’un acord, i els principis d’acord sobre l’accés que s’haguessin convingut inicialment decauen en tancar el procediment de mediació, i no vinculen les parts ni condicionen el sentit d’aquesta Resolució, que es pronuncia sobre la pretensió d’accés a la informació en els termes en què es va formular la Reclamació. 3. Sobre l’objecte de la reclamació Després que l’Ajuntament hagi permès l’accés de la persona reclamant a l’expedient del procés de selecció i als documents que hi consten relatius a la seva participació i valoració de les proves i testos (antecedent 8), i que hagi manifestat expressament que no té en el seu poder cap altre document perquè l’ha destruït d’acord amb la normativa pròpia de conservació documental, la reclamació es manté, bo i reconeixent que ha tingut accés ja a l’expedient administratiu tant en seu de l’Ajuntament com en seu judicial, tot al·legant que la informació que constava en l’expedient no dona resposta adequada a la seva sol·licitud, sense que en cap cas quedi desacreditat per les al·legacions de la persona reclamant que l’Ajuntament efectivament estigui aportant tota la informació de què disposa, sinó demanant explicacions del per què s’ha destruït la informació, o per què no obra a l’expedient informació que considera obligada per la genèricament invocada jurisprudència del Tribunal Suprem. Així es desprèn de les al·legacions de l a persona reclamant reproduïdes en l’antecedent 9: “ Res de la documental demanada a l'ajuntament de Barcelona coincideix amb la documental facilitada pel propi Ajuntament. Aquesta documental es demana perquè quan es va demanar l'expedient tant al propi ajuntament com en seu judicial, tota aquesta documentació no constava a l'expedient. (...) Per tot això, NO SÓC CONFORME amb la documentació facilitada per l'Ajuntament de Barcelona i vull que s'esclareixi perquè es va eliminar la documentació obrant al meu expedient, i perquè no es faciliten actes que el Tribunal Suprem estableix com a OBLIGATORIES per tal de poder justificar el NO APTE que el Tribunal Qualificador va decretar en el meu cas. Per què no es facilita el llistat amb el resultat de la suma de les 3 proves puntuables realitzades per tots els opositors, on es pot demostrar que vaig obtenir la posició final 223, d'entre 250 places ofertades, i que la decisió del Tribunal Qualificador no va respectar el principi de MÈRIT I CAPACITAT tan defensat per l'ordenament jurídic. En resum, perquè no facilita cap documental”. En aquests termes, la pretensió de la persona reclamant, manifestada en aquesta al·legació, que s’elabori de nou informació que mai ha existit, per més que estigui prescrita o recomanada per la jurisprudència del Tribunal Suprem, o la petició que es reverteixi la destrucció d’informació en aplicació de les normes de conservació documental, no pot trobar empara en aquest procediment i davant d’aquesta Comissió, perquè el dret d’accés només es pot projectar sobre la informació pública existent i en poder dels poders públics, i tota la què existeix i està en poder de l’Ajuntament ja s’ha lliurat a la persona reclamant, tal i com ella mateixa confirma, i la que es manté com a objecte de la reclamació no existeix ja, o mai no ha existit, sense que correspongui a aquesta Comissió ni sigui objecte d’aquest procediment revisar la decisió municipal de destruir informació, ni valorar la idoneïtat de la documentació generada per l’Ajuntament en el marc d’un procés de selecció per deixar constància de la valoració dels aspirants i la seva adequació a la jurisprudència. Per tant, és procedent declarar la finalització d’aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, atès que l’Ajuntament ja ha facilitat a la persona reclamant tota la informació en el seu poder, i ha deixat constància de la inexistència o destrucció de la resta d’informació sol·licitada. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de novembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 704/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, tota la informació de què disposa relativa a la sol·licitud, i haver-li manifestat expressament la inexistència de cap altra informació, després que part d’ella s’hagi destruït d’acord amb els criteris corporatius de gestió i conservació documental, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.