Se solicitó al Ayuntamiento de Montgat la licencia de obras y ambiental de unas pistas de pádel. El reclamante no acreditó la representación necesaria tras el requerimiento de la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar la reclamación por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de información pública.
2
Para formular solicitudes en nombre de otra persona o entidad, es preceptivo acreditar la representación según el artículo 5.3 de la Ley 39/2015.
3
El artículo 68.1 de la LPAC establece que si el interesado no subsana la falta de documentación requerida en diez días, se considera que desiste de su petición.
Texto completo
Resolució 784/2019, d’11 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 704/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Montgat
Informació reclamada: Projecte i llicència de dues pistes de pàdel.
Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment
Resum: Un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències
establertes legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no aporta la representació
requerida, ni contesta a la GAIP. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC,
és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu.
Paraules clau: Ajuntament. Llicència d’obres. Instal·lacions esportives. Medi ambient. Reclamació
contra silenci. Representació. Esmena. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 14 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 704/2019, presentada contra
l’Ajuntament de Montgat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
2. El 4 d’octubre de 2019 una persona que no és la reclamant i afirma actuar en nom del grup
d’interès 2058, “Salvem el corredor biològic de Montgat”, considera que el connector natural entre
la Serralada de Marina i el mar estaria malmès per obres del Pàdel Montgat, invoca l’LTAIPBG,
la normativa d’accés a la informació ambiental i la legislació de règim local i demana la informació
següent a l’Ajuntament de Montgat: la llicència d’obres i ambiental que dóna cobertura legal a les
obres que està realitzant i també a les realitzades (pistes de pàdel, bar restaurant, etc.) per
l’empresa que explota el Pàdel Montgat dintre de l’espai inclòs en el PDUSC-2, Pla de Montgat
Sud.
3. La Reclamació presentada el 14 de novembre de 2019 indica que no s’ha rebut la informació
sol·licitada, malgrat haver-la demanada en dues ocasions i també en una reunió amb l’arquitecte
municipal.
4. El 18 de novembre de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti poder actuar
en nom de la persona que va presentar la sol·licitud o, si s’es cau, de l’entitat Salvem el corredor
biològic de Montgat. Se l’informe que si en el termini de 10 dies no esmena la deficiència indicada,
en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú,
es considerarà que desisteix de la seva Reclamació. Un cop vençut el termini indicat, no consta
a la GAIP cap resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
L’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix
el següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau,
els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir
l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb
indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que
ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21”. L’article 5.3 de la mateixa Llei requereix que
per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos,
desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació”.
En aquest cas la representació és presentada per una persona diferent a la que signa la sol·licitud
d’informació pública i ambdues afirmen actuar en nom d’una entitat. Per tant, la necessitat d’acreditar
la representació és del tot obligada.
Un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències establertes
legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no aporta la representació requerida, ni
contesta a la GAIP. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent
considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de
desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 704/2019 per desistiment de la
persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.