Solicitud de cuentas y uso de equipamiento municipal al Centre de Lectura de Reus y resultado de inadmisión

Resolució 743/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 702/2019 Administració reclamada: Consorci del Teatre Bartrina. Centre de Lectura de Reus Informació reclamada: Comptes i ús d’equipament municipal per part del Centre de Lectura de Reus. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La persona reclamant no ha presentat cap sol·licitud d’informació a cap subjecte obligat directe a l’exercici del dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació ha estat presentada a una entitat (una associació privada) que no és pública i que per tant no està obligada a atendre-la directament; això vol dir que no estem davant de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè allò sol·licitat, en els termes en els què s’ha demanat, no és informació pública, sinó privada. En conseqüència, i en aplicació de l’article 33 RGAIP, és procedent inadmetre la Reclamació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Entitats privades. Informació comptable. Informació privada. Dret d’accés a la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 702/ 2019, presentada contra el Consorci del Teatre Bartrina (CTB) i el Centre de Lectura de Reus (CDL), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de novembre de 2018, tot invocant la Llei 21/2014, de 21 de desembre, d’associacions declarades d’utilitat pública i l’LTAIPBG, la persona reclamant demana la informació següent al CDL: Estat financer i memòria econòmica, resultat de les activitats, balanç social, col·lectiu de persones beneficiàries ateses, contractes i licitacions, programa i memòria anual d’activitats, informe anual del codi de conducta, informe de govern corporatiu i, si s’escau, informe d’auditoria, estats financers i memòria econòmica o informe d’Intervenció o/i Sindicatura de Comptes. 3. La Reclamació presentada el 13 de novembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha obtingut resposta a la seva sol·licitud anterior. Adjunta diverses denúncies al Servei de Supervisió i Protectorat de les associacions de la Generalitat. Indica que el CDL no compleix les seves obligacions de publicitat activa en relació amb la seva informació econòmica i comptable. 4. Després de constatar que la sol·licitud de la que deriva la Reclamació va ser presentada al CDL, que és una associació privada que no està obligada directament a l’exercici del dret d’accés a la informació pública, el 15 de novembre de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, per tal d’acreditar la presentació de la sol·licitud a alguna de les administracions públiques (el CTB o l’Ajuntament de Reus) en relació amb les quals també reclamaria i estaria relacionada amb la Reclamació. De les comunicacions que tenen lloc entre la persona reclamant i la GAIP entre el 15 i el 20 de novembre de 2019 se’n dedueix que només hauria presentat la sol·licitud al CDL. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 3.1.a, b i c LTAIPBG estableix la relació de les entitats públiques que estan subjectes directament a l’exercici del dret d’accés a la informació pública; aquests preceptes no inclouen les associacions privades, que és la naturalesa jurídica del CDL. En relació amb aquest tipus d’entitats, els apartats 1.d i 2 de l’article 3 LTAIPBG estableixen el següent: “1. Aquesta llei és aplicable: ... d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic.... 2. En els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. Així mateix, l’article 33 RGAIP preveu que “1. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. 2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant”. Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant no ha presentat cap sol·licitud d’informació a cap subjecte obligat directe a l’exercici del dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació ha estat presentada a una entitat (una associació privada) que no és pública i que per tant no està obligada a atendre-la directament; això vol dir que no estem davant de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè allò sol·licitat, en els termes que s’ha demanat, no és informació pública, sinó privada. En conseqüència, i en aplicació de l’article 33 RGAIP, és procedent inadmetre la Reclamació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Això no vol dir que la persona reclamant no pugui invocar l’LTAIPBG i fins i tot obtenir, si escau, l’empara de la GAIP per aconseguir la informació sol·licitada. Ara bé: si vol actuar en exercici del dret d’accés a la informació pública, cal que demani a la informació a l’Administració o organisme del sector públic per compte del qual o amb recursos del qual el CDL exerceix la seva activitat i, si escau, seria aquesta Administració o organisme el que podria requerir la informació sol·licitada al CDL i la persona reclamant podria reclamar davant la GAIP si no ho fa. Mentre no adreci la sol·licitud a alguna administració o entitat pública dels apartats a, b o c de l’article 3.1 LTAIPBG, resta fora del dret d’accés a la informació pública i, per tant, de la possibilitat de reclamar davant la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 702/2019, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.