El grupo parlamentario CUP solicitó al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya información y protocolos sobre el uso del software Pegasus por los Mossos d'Esquadra. Tras un acto de mediación infructuoso, la GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración respondió extemporáneamente negando poseer dicho software.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3
La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al derecho de acceso, debiendo motivar y razonar debidamente cada denegación.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
5
El Departament d'Interior informó que los Mossos d'Esquadra no disponen ni han utilizado software Pegasus ni herramientas equivalentes, careciendo por ende de protocolos o gastos asociados.
Texto completo
Resolució 51/2024, de 18 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 701/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior
Informació reclamada: Informació i protocol sobre l’ús de programari espia tipus Pegasus pel cos
de Mossos d’Esquadra.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat al grup
parlamentari reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que
la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior. Grups Parlamentaris.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Sense límits. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte
de la Reclamació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 26 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 701/2023, presentada pel grup
parlamentari de la CUP contra el Departament d’Interior, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). L’acte de mediació, infructuós, es va
celebrar en data 27 de novembre de 2023.
2. El grup parlamentari reclamant sol·licita al Departament d’Interior el següent: “Sol·licitem al
Departament d'Interior que faci arribar la documentació següent sobre l’ús de programaris
estil Pegasus: Protocol d'ús d'aquest programari, Informes de legalitat de l'ús d'aquest
programari, Autoritzacions per l'obtenció i ús d'aquest programari per part dels responsables
polítics del govern, Documents acreditatius de despeses del govern per l'obtenció, ús i
manteniment d'aquest programari (detallada per partides, departament que les ordena i
membres de l'Administració i càrrecs polítics que autoritzen la despesa), Contractes amb
totes les empreses desenvolupadores del programari adquirit i que realitzin tasques de
manteniment i d'ús d'aquest programari”.
3. La Reclamació presentada el 26 de juliol de 2023 indica que la informació reclamada no va
ser lliurada.
4. El 4 d’octubre de 2023 de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. L’1 de desembre de 2023 la GAIP requereix al Departament d’Interior que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. En data 27 de desembre entra a la GAIP una nota signada pel Director General de la Policia
amb el contingut següent: “En relació amb la Reclamació número 701/2023 i un cop
substanciat l’acte de mediació, previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol GAIP), quant a
l’objecte de la precitada reclamació, a l’empara dels articles 33.4 i 34.1 del Reglament de la
GAIP, us informem, deixant de banda les referències jurídiques a la pertinència d’aquest tipus
de sol·licituds segons el marc legal vigent en matèria de transparència, ja expressades en el
seu moment processal com a qüestió prèvia, que la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra (PG-ME) no disposa ni ha disposat mai, ni ha utilitzat de manera directa o
indirecta, cap programari “Pegasus” ni de naturalesa equivalent o equiparable. En
conseqüència, tampoc no compta amb cap mena de protocol d’ús d’aquest tipus de
programari, ni informes, ni autoritzacions, ni documents acreditatius de despeses del Govern
o de l’Administració per a l’obtenció, ús i manteniment dels mateixos. En conclusió, la Policia
de la Generalitat-Mossos d’Esquadra no utilitza cap programari d’intervenció de les
comunicacions per espiar ciutadans i ciutadanes a través dels seus telèfons mòbils i
únicament dur a terme aquelles accions d’intervenció de les comunicacions que la Constitució
i la legislació orgànica permeten, d’acord amb l’autorització i el control dels jutges i tribunals.
7. En data 29 de desembre la GAIP va notificar la resposta del Departament donada al
requeriment indicat a l’antecedent 5, amb el contingut següent: “Us traslladem l'informe que
ens ha fet arribar el Departament d'Interior. Si en un termini de 10 dies no ens justifiqueu el
contrari, entenem que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el
procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.” A data d’aquesta
resolució la GAIP no ha rebut cap comunicació més de part del grup parlamentari reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Sobre la pèrdua sobrevinguda d’objecte
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat al grup parlamentari
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats el Ple de la GAIP, en la sessió de 18
de gener de 2024 , resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 701/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i el procediment al qual fa referència, així com disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.