Solicitud de cuentas del Consorci del Teatre Bartrina y del Centre de Lectura de Reus y resultado de inadmisión

Resolució 742/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 701/2019 Administració reclamada: Consorci del Teatre Bartrina Informació reclamada: Comptes del Consorci i del Centre de Lectura de Reus. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La Reclamació davant la GAIP és un procediment revisió de les actuacions fetes per l’Administració a la qual s’ha sol·licitat informació pública. Per tant, la Reclamació només té sentit si prèviament s’ha sol·licitat a l’Administració reclamada (el CTB ) la mateixa informació reclamada a la GAIP i l’Administració reclamada ha tingut l’oportunitat de facilitar-la o de pronunciar-s’hi. En aquest cas no es pot acreditar mínimament que l’Administració reclamada hagi rebut la sol·licitud, motiu pel qual, i en atenció als preceptes referits als paràgrafs anteriors, és procedent inadmetre la Reclamació. Paraules clau: Consorci. Cultura. Subvencions. Manca de sol·licitud. Esmena. Funció revisora de la Reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 701/2019, presentada contra el Consorci del Teatre Bartrina (CTB), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de juliol de 2019 la persona reclamant fa un escrit al Consorci del Teatre Bartrina en el que, després de fer referència a determinacions dels seus Estatuts, li demana: (i) el motiu pel qual l’Ajuntament finança el CTB en un 99 % i el Centre de Lectura de Reus (CDL) només en un 1 %. (ii) El motiu pel qual el Teatre Bartrina és a disposició del CDL precisament 115 dies l’any i si hi ha un control fefaent de l’efectivitat d’aquest ús per part del CDL/Escola de Dansa. No s’acredita la presentació d’aquesta sol·licitud al CTB. 3. La Reclamació presentada el 13 de novembre de 2019 assenyala com a informació sol·licitada el fet que el CTB i el CDL no informen sobre els seus comptes. Explica que hauria demanat al CTB quina retribució rep l’Ajuntament de part del CDL per l’ús de les instal·lacions del CTB durant els darrers quatre anys i reitera les sol·licituds indicades a l’antecedent anterior, tot precisant que voldria tenir accés a l’escriptura esmentada als Estatuts del CTB per la qual el seu Teatre seria cedit 115 dies l’any al CDL. 4. El 15 de novembre de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant una còpia de la seva sol·licitud d’informació al CTB i l’adverteix que si no la presenta en el termini de 10 dies es considerarà que desisteix de la seva Reclamació (article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC)). 5. El 15 de novembre de 2019 la persona reclamant respon a la GAIP afirmant que hauria presentat la sol·licitud per correu electrònic i que n’hauria presentat l’evidència (en realitat, presenta l’evidència del retorn) i demana si això no és suficient. Entre el 15 i el 20 de novembre de 2019 hi ha un creuament de diverses comunicacions entre la persona reclamant i la GAIP, del que es pot deduir que no pot aportar còpia de la sol·licitud presentada al CTB i que per poder acreditar la seva presentació caldria haver-la enregistrat, cosa que no ha fet. La GAIP l’orienta sobre com pot fer-ho i la persona reclamant manifesta la seva intenció d’enregistrar formalment la seva sol·licitud al CTB. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 31 RGAIP requereix que “1. Les reclamacions s'interposen per mitjà d'un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible, amb l'ús de signatura electrònica o qualsevol altre mitjà d'identificació que s'estableixi per reglament, a través de la seu electrònica de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, en què s'indica: ... b) La resolució objecte de reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta”. Així mateix, l’article 33 RGAIP preveu que “1. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. 2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant”. Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant no ha presentat cap resolució del CTB que es pugui considerar objecte d’aquesta Reclamació, ni tan sols l’evidència d’haver presentat la seva sol·licitud d’informació en una data determinada. Això significa que la Reclamació incompleix condicions d’admissibilitat previstes pels articles 31 i 33 LTAIPBG. Del diàleg establert entre la persona reclamant i la GAIP, relatat als antecedents, se’n dedueix que la persona reclamant no pot esmenar les causes d’inadmissibilitat detectades, motiu pel qual es pot declarar aquesta sense necessitat que transcorri el termini que se li ha donat a aquests efectes. La Reclamació davant la GAIP és un procediment de revisió de les actuacions fetes per l’Administració a la qual s’ha sol·licitat informació pública. Per tant, la Reclamació només té sentit si prèviament s’ha sol·licitat a l’Administració reclamada (el CTB) la mateixa informació reclamada a la GAIP i l’Administració reclamada ha tingut l’oportunitat de facilitar-la o de pronunciar-s’hi. En aquest cas no es pot acreditar mínimament que l’Administració reclamada hagi rebut la sol·licitud, motiu pel qual, i en atenció als preceptes referits als paràgrafs anteriors, és procedent inadmetre la Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 701/2019 per no poder acreditar-se la presentació de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.