Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà información sobre plazos y detalles de unas obras de soterramiento. Tras el silencio administrativo y el desistimiento parcial del solicitante sobre una instancia previa, la GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando al Ayuntamiento a entregar la información siempre que esta fuera preexistente al momento de la petición.
Puntos clave de la argumentación
1
La información pública objeto del derecho de acceso debe ser temporalmente preexistente a la presentación de la solicitud de acceso.
2
Las consultas sobre hechos futuros solo se consideran información pública si las respuestas ya se encontraban a disposición de la Administración al solicitarse.
3
La falta de colaboración de la Administración al no remitir los informes solicitados por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
Se declara el desistimiento parcial de la reclamación cuando el interesado no subsana la falta de documentación esencial requerida para identificar el objeto del procedimiento.
Texto completo
Resolució 948/2022, de 17 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 699/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Terminis d’execució d’unes obres de soterrament.
Sentit de la resolució: Desistiment parcial, estimació parcial i inadmissió parcial
Resum: Aquestes pretensions són informació pública si es troben en poder de l’Administració. En
aquest sentit, l’article 53.2 del Decret 8/2021 estableix que “ en tot cas, la informació pública objecte
del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés”. Per
tant, totes les informacions de futur que demana la persona reclamant (“Quin dia comencen aquestes
obres?, Quants dies s'allargarà aquesta obra?, Què es farà exactament i en quins trams de Gran
Via?”) només poden ser qualificades com a informació pública i gaudir de la garantia de l’LTAIPBG si
les respostes corresponents ja es trobaven a disposició de l’Ajuntament en el moment de presentar la
sol·licitud. I quelcom semblant cal dir dels detalls de les declaracions d’un regidor: aquests “detalls”
únicament poden ser qualificats com a informació pública si l’Ajuntament en disposa prèviament a la
presentació de la sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntaments.
Obres públiques. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de
l’Administració. Informació pública. Informació futura. Informació en poder de l’Administració.
Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 699/2022, presentada contra l’Ajuntament
de Pallejà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 de maig de 2022 la persona reclamant fa referència a unes obres d’Endesa a la
urbanització Fontpineda i demana a l’Ajuntament de Pallejà: “1. Que se'm doni resposta a la
meva anterior instància amb numero de registre 2022- E-RE-1426. 2- Que em confirmin els
detalls de l'afirmació del Regidor xxxx respecte a les obres de soterrament que havien de
començar "en unos días" en el tram en que havien dut a terme la vergonyosa "nyapa" que ens
ocupa. Quin dia comencen aquestes obres?, Quants dies s'allargarà aquesta obra?, Què es farà
exactament i en quins trams de Gran Via?”.
3. La Reclamació presentada el 30 de juliol de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 9 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta
municipal a aquest requeriment.
5. El 9 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 19 d’octubre de 2022 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant:
“Als efectes d’identificar correctament l’objecte del procediment, cal que aporteu còpia de la
instància amb número de registre 2022- E-RE-1426, identificada al primer punt de la vostra
sol·licitud, en un termini de 10 dies, transcorregut el qual, en cas de no haver obtingut una
resposta, entendrem que desistiu d’aquest primer apartat de la sol·licitud, i que l’objecte de la
Reclamació 699/2022 es limita al segon apartat de la sol·licitud transcrita a l’apartat anterior”. No
consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració
de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té
en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Desistiment parcial
L’antecedent 6 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la
Reclamació als efectes d’aportar un document essencial per poder determinar el contingut del primer
apartat de la sol·licitud, tot informant-la que en cas de no reparar-la s’entendrà que desisteix d’aquest
apartat de la Reclamació, d’acord amb les previsions de l’article 68 de la Llei 15/2015, del
procediment administratiu comú. Havent vençut a bastament aquest termini, no consta resposta de la
persona reclamant a aquest requeriment, motiu pel qual cal entendre que ha desistit parcialment de la
Reclamació en relació amb el primer apartat de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva.
4. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
A la vista del desistiment anterior, l’objecte de la Reclamació queda reduït a les pretensions
formulades per l’apartat 2 de la sol·licitud d’informació, és a dir: “Que em confirmin els detalls de
l'afirmació del Regidor xxxx respecte a les obres de soterrament que havien de començar "en unos
días" en el tram en que havien dut a terme la vergonyosa "nyapa" que ens ocupa. Quin dia comencen
aquestes obres?, Quants dies s'allargarà aquesta obra?, Què es farà exactament i en quins trams de
Gran Via?”.
Aquestes pretensions són informació pública si es troben en poder de l’Administració. En aquest
sentit, l’article 53.2 del Decret 8/2021 estableix que “ en tot cas, la informació pública objecte del dret
d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés”. Per tant, totes
les informacions de futur que demana la persona reclamant (“Quin dia comencen aquestes obres?,
Quants dies s'allargarà aquesta obra?, Què es farà exactament i en quins trams de Gran Via?”)
només poden ser qualificades com a informació pública i gaudir de la garantia de l’LTAIPBG si les
respostes corresponents ja es trobaven a disposició de l’Ajuntament en el moment de presentar la
sol·licitud. I quelcom semblant cal dir dels detalls de les declaracions d’un regidor: aquests “detalls”
únicament poden ser qualificats com a informació pública si l’Ajuntament en disposa prèviament a la
presentació de la sol·licitud.
En cas de manca d’aquesta preexistència de la informació demanada a la presentació de la
sol·licitud, caldria entendre que no demana informació pública, tal com la defineixen els articles 2.b
LTAIPBG i 53 del Decret 8/2021, i per tant la segona part de la Reclamació hauria de ser inadmesa
perquè no tindria per objecte el dret d’accés a la informació pública (article 33.2 RGAIP).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
de novembre de 2022, resol per unanimitat:
1. Declarar el desistiment parcial de la Reclamació 699/2022, en relació amb les pretensions de la
primera part de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2.
2. Estimar parcialment la Reclamació 699/2022, en relació amb les pretensions de la segona part
de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, sempre que la informació sol·licitada estigués en poder
de l’Ajuntament amb caràcter de preexistent a la presentació de la sol·licitud.
3. Inadmetre parcialment la Reclamació 699/2022, en relació amb les pretensions de la segona part
de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, si la informació sol·licitada no estigués en poder de
l’Ajuntament amb caràcter de preexistent a la presentació de la sol·licitud.
4. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies.
5. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes
a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 699/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.