Reclamación de acceso a licencia de obras, proyecto técnico y titularidad de un camino contra el Ayuntamiento de l'Ametlla de Mar con resultado de estimación

Resolució 884/2024, de 4 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 698/2024 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla de Mar Informació reclamada: Llicència d'obres per arranjar un camí, el projecte tècnic i la titularitat . Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. Malgrat que qualsevol persona té dret a accedir-hi i no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació, la persona reclamant acredita un interès legítim (el camí afectat pel canvi de traçat és l’únic accés a la seva finca). L’Ajuntament invoca l’article 14.1.j) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) que equival al límit establert per l’LTAIPBG en l’article 21.1.g) relatiu al secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. I en base a aquest límit justifica que no es faciliten còpies. Pel que fa al secret professional i industrial, aquesta Comissió considera que no hi concorren en cap cas. I pel que fa al dret de propietat intel·lectual, cal ponderar tenint en compte els drets morals i d’explotació que se’n deriven. Per una banda, entre els drets d’explotació hi ha la reproducció i l’aprofitament econòmic, i en el cas concret, l’obtenció de la còpia no és amb aquesta finalitat, sinó la defensa d’uns drets o interessos legítims com ja s’ha exposat. I per una altra, les previsions establertes en l’article 53 LPAC respecte a l’accés per part dels interessats en els procediments administratius, i que d’acord amb l’LTAIPBG, els límits al dret d’accés s’han d’interpretar d’acord amb la finalitat i tenint en compte les circumstàncies del cas concret (article 20.1), s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia (article 20.2) i que aquests han de ser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22.1), aquesta Comissió considera procedent estimar el dret d’accés a disposar de còpia digital de la llicència i del projecte tècnic sol·licitat amb el benentès que, és responsabilitat de l’administració reclamada aplicar allò disposat a l’article 24 de l’LTAIPBG, abans de lliurar la informació pública sol·licitada, d’acord amb l’article 25 de l’LTAIPBG. Pel que fa a la informació sol·licitada relativa a la titularitat del camí afectat pel canvi de traçat, aquesta Comissió considera que s’ha de satisfer el dret d’accés a aquesta informació pública. En el cas que l’Ajuntament no disposi d’aquesta informació, és la resposta que cal donar -li a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Representants. Persones interessades. Territori. Urbanisme. Llicències particulars. Obres. Camins. Titularitats. Drets de propietat intel·lectual. Drets morals. Drets d’explotació. Reclamació contra forma d’accés. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 10 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 698/2024, presentada per una persona física com a representant d’una altra persona física en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent contra l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta i que no se li ha lliurat la informació. Aporta acreditació de representació. El 6 de novembre de 2023 la persona reclamant presentat una instància en la que demana, entre altres coses, accés a informació pública, concretament: “còpia digital de les actuacions dutes a terme (Acords de la CTUTE respecte el PAE presentat, sol·licituds de llicència, etc.). Altrament també els sol·licitem en la condició d'interessada de la Sra. XXX, la documentació aportada pel promotor del projecte en el cas que el PAE hagi estat aprovat definitivament i aquest hagi sol·licitat llicència urbanística. En quant a la zona on es pretenen executar les obres d'arranjament d'un nou camí, manifestar-los que amb els aiguats del passat 3 de setembre, aquesta es va inundar íntegrament i que si no s'augmenta la cota del camí respecte del terreny, serà impossible el pas en cas de pluges. En tot cas quedem a la seva disposició per si requereixen de reportatge fotogràfic de la zona durant els fets succeïts el 3 de setembre de 2023”. El 30 de novembre de 2023, l’Ajuntament mitjançant Decret d’Alcaldia 1258/2023 resol la sol·licitud en els següents termes: “PRIMER.- Autoritzar al Sr. YYYY a què presencialment, de manera personal i in situ al Departament de Serveis Tècnics Municipal de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar sol·licitant- ho amb cita prèvia al Telèfon 977 456 000 de dilluns a divendres i en horari d’atenció al públic de les 9:00 H a les 14:00 H, pugui consultar i accedir al contingut de l’expedient interessat, significant-li que en el supòsit de voler còpia d’algun document en concret ho haurà de demanar per escrit per avaluar la concurrència o no de la prevalença de la protecció de dades i si fos el supòsit sol·licitar autorització de l’autor del projecte o promotor de l’expedient i essent al seu càrrec la despesa de les possibles còpies que corresponguessin. SEGON.- Denegar facilitar còpia dels informes tècnics i jurídics dels funcionaris municipals de conformitat amb el que disposa l’article 18.1 b) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que estableix literalment : “1…se inadmitirán a trámite …. Las solicitudes:..b) referidas a información que tenga carácter auxiliar o de apoyo como la contenida en notas , borradores, opiniones, resúmenes, comunicaciones e informes internos…..”. El 8 d’abril la persona reclamant presenta al·legacions en relació a les obres d’arranjament del camí en les que demana, entre altres coses: “Donar trasllat a aquesta part d’una còpia digital del projecte tècnic que acompanyava la sol·licitud de llicència urbanística d’obres per la modificació del traçat del camí; - Donar trasllat a aquesta part de còpia digital de la llicència urbanística concebuda; - Informar a aquesta part de la titularitat d’aquest camí situat al polígon 75, parcel·la 9009 d’aquest municipi”. La persona reclamant manifesta que el camí afectat per les obres de modificació del traçat és la única via d’accés a la finca de la seva representada (polígon 75 parcel·la 106) i considera que gaudeix de la condició d’interessada en el procediment d’atorgament de llicència urbanística i aquesta condició ja es va manifestar en seu moment”. L’objecte de la reclamació presentada es concreta l’objecte en: “Llicència urbanística d'obres per arranjar un camí i projecte tècnic que va motivar el seu atorgament, com també la titularitat d'un camí”. El 23 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 14 de juny l’Ajuntament tramet l’expedient i l’informe de secretaria del que es desprèn que: a) Des dels Serveis Tècnics Municipals: - “han estat requerides al promotor de les obres perquè fossin incorporades a l’execució de l’obra del camí”; - “s’ha atorgat tràmit d’audiència a l’interessat del final d’obra que ha presentat el promotor de les obres, per tal que manifesti el que consideri pertinent relació a l’execució de els obres, abans que la interessada informi el final d’obra i es procedeixi a la devolució de la fiança de les obres al promotor”. b) Des del Departament de Secretari s’informa: - Dels propietaris que consten com a interessats a l’expedient, en un total de 4 entre els quals la persona representada. - Que s’ha donat tràmit d’audiència a tots els interessants relacionats. - Que qui ho ha sol·licitat, ha pogut consultar presencialment l’expedient. - “Que des d’aquest Ajuntament NO es faciliten còpies íntegres de projectes tècnics elaborats per tercers si no es disposa de l’autorització expressa del tècnic que els ha elaborat i signat, en base al que s’estableix a l’article 14 apartat j) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que entre els límits d’accés a la informació pública protegeix la propietat intel·lectual i industrial”. - “Que es té constància en aquest Ajuntament que l’interessat, a través dels senyors ZZZ i l’enginyer agrònom designat per ell, Sr. WWW, han vingut en vàries ocasions a aquest Ajuntament a consultar l’expedient d’obres en horari d’atenció al públic, i se’n té constància que ha estat així d’almenys dels dies 22/02/2024 i 10/04/2024, i també que s’han reunit amb l’arquitecta municipal i que se’ls hi va deixar un ordinador per a consultar l’expedient d’obres íntegre”. El 21 de juny la GAIP trasllada l’informe a la persona reclamant perquè en un termini de 5 dies hàbils ens indiqui les consideracions que cregui oportunes. Aquesta notificació va ser acceptada el dia 25 de juny. El de 2 de juliol la persona reclamant presenta al·legacions en el sentit següent: 10.1. Pel que fa al tràmit d’audiència a l’interessat del final de l’obra, manifesta que s’ha demanat còpia digital del projecte executiu “no per un desig d’aquesta part, sinó perquè ambient-resulta necessari conèixer les característiques tècniques de l’obra per avaluar la seva idoneïtat”. 10.2. Respecte a l’afirmació de l’Ajuntament que qui ho ha sol·licitat, ha vingut a consultar presencialment el contingut de l’expedient, reitera “la necessitat d’obtenir còpia digital de la informació sol·licitada per tal que el tècnic al qual se li ha encomanat el servei de revisió de documentació del projecte i l’obra pugui conèixer amb exactitud les característiques de l’actuació”. Refereix l’article 2.a) b) i c) LTAIPBG i manifesta que “Precisament la LAIPB considera que la informació urbanística es tracta d’informació pública, de la que tothom té dret a accedir de la forma que així ho sol·liciti amb les límits que imposa la normativa”. Recorda “que la compareixença de la interessada o dels seus representants en seu municipal es devia a la negativa reiterant del propi Ajuntament en facilitar la informació”. 10.3. Respecte a l’afirmació de l’Ajuntament de no facilitar còpies íntegres del projectes en base a l’article 14.j) LTAIPBGE fa referència a la sentència del TS número 1575/2022, de 28 de novembre de 2022 i la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de data 19 de febrer de 2021. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la competència de la GAIP en relació al dret d’accés a l’expedient en tràmit i el caràcter reforçat de la persona interessada Més enllà de les disposicions relatives a la competència general de la GAIP recollides en el fonament primer, i pel que fa a la distinció del règim jurídic aplicable en funció de si es tracta d’un procediment administratiu en tràmit o finalitzat, cal partir de la base que aquesta Comissió ha admès en diverses ocasions tutelar i emparar el dret d’accés a informació referida a procediments en curs, és a dir, que encara no hagin finalitzat. En concret, i des de la Resolució de 23 de desembre de 2015 sobre la Reclamació 17/2015, la GAIP ha considerat que la normativa de transparència ja no exigeix que el procediment administratiu en qüestió hagi finalitzat perquè els ciutadans puguin demanar accedir als documents que l’integren, atès que aquests documents de procediments en tràmit constitueixen informació pública segons l’article 2.b) de l’LTAIPBG i són, per tant, susceptibles de ser consultats en exercici del dret general d’accés a la informació. Sota el títol de “Regulacions especials del dret d'accés a la informació pública”, la Disposició addicional primera (DA 1a) de l’LTAIPBG estableix que: “1. L’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu. 2. L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. En primer terme, doncs, no hi ha cap disposició en l’LTAIPBG, inclosa la DA 1a, que estableixi cap motiu d'inadmissió, ni cap límit d'accés que es defineixin en funció del caràcter obert (o en tràmit) o tancat (o finalitzat) dels procediments administratius. Això comporta que el dret d'accés a la informació pública s'ha de poder exercir amb independència de si aquesta informació forma part d'un procediment en tràmit o finalitzat, o de cap procediment determinat. En segon terme, l’article 4.1.b) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) considera interessats en el procediment administratiu “els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest”. Així, la persona reclamant, és un tercer interessat en tant que titular d’un dret subjectiu (el camí és l’única via d’accés a la seva finca) i titular d’un interès legítim que pot resultar afectat per la resolució. De fet, l’Ajuntament en el procediment previ a la concessió de la llicència d’obres (projecte d’actuació específica - PAE), atorga el tràmit d’audiència en compliment del que disposa els articles 48, 49 i relacionats del Decret Legislatiu 1/2020, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i els articles 49 i següents relacionats del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel que s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. L'article 53 de l’LPAC, a més de la resta de drets que preveu aquesta llei tenen dret, entre altres, a “conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats. Els qui es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’accés. S’entén complerta l’obligació de l’Administració de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a disposició de les còpies en el punt d’accés general electrònic de l’Administració competent o en les seus electròniques que corresponguin” (article 53.1.a)). En concret, la GAIP considera que les persones interessades en procediments administratius en tràmit, que gaudeixen d’un règim d’accés privilegiat, en principi més ampli i reconegut molt abans que en la normativa de transparència, han de poder disposar del mateix mecanisme bàsic de garantia que representa la via de la reclamació voluntària i gratuïta davant d’un òrgan independent de què disposa qualsevol ciutadà. En aquest sentit, no s’han de veure obligats a acudir directament als tribunals en el cas que l’administració els denegui o no resolgui l’accés o, pitjor encara, a canalitzar artificiosament la seva petició a través de la normativa de transparència per poder reclamar primer davant la GAIP, tot renunciant al règim d’accés reforçat que preveu la seva normativa específica. La garantia de reclamació a la GAIP, que protegeix mitjançant un procediment breu i gratuït davant d'un òrgan independent el dret general d'accés a la informació pública de la ciutadania, amb igual o més motiu ha d'emparar el dret de les persones interessades a obtenir la informació que forma part dels procediments administratius que les afecten, i res hi ha en la DA 1a LTAIPBG que ho impedeixi. Certament, el més apropiat és que les persones interessades en un procediment administratiu en tràmit puguin accedir amb normalitat a l'expedient i que sigui precisament l'òrgan responsable de la seva tramitació qui garanteixi i faci efectiu aquest dret, de manera que el puguin exercir efectivament en els terminis que millor els convingui per a la resolució més favorable, no tant de l'accés per si mateix, sinó del procediment principal. En el cas que l'òrgan administratiu competent no resolgui l'accés sol·licitat, res no impedeix que, sens perjudici de la continuació normal del procediment, ni dels efectes impugnatoris que la manca d'accés a l'expedient pugui tenir en el futur sobre la resolució del fons de l'assumpte, la persona interessada pugui acudir a la via especial de garantia instituïda per la legislació de transparència, o sigui, la reclamació a la GAIP. Amb independència del règim substantiu aplicable els casos en els quals es planteja l’accés dels interessats a l’expedient en curs són també casos d'exercici del dret d'accés a la informació pública, matèria que constitueix la missió de la GAIP, de manera que res no permet qüestionar la seva competència si la llei no l'exclou expressament, la qual cosa sens dubte no fa. 3. Sobre el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada,- llicència d’obres i titularitat d’un camí-, és d’acord amb l’article 2.b LTAIGB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG). Tot i així, la persona reclamant acredita un interès legítim (el camí afectat pel canvi de traçat és l’únic accés a la seva finca). En primer lloc, la informació reclamada és informació urbanística i pren especial rellevància el dret a la informació en aquest àmbit en el que el control de la legalitat pot ser instada per qualsevol ciutadà. L’article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme referit a aquesta acció pública diu “qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable” i segueix que aquesta acció pública “si és motivada per l'execució d'obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se'n perllongui l'execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 207 i 227, sens perjudici del que estableix l'article 210”. Aquesta consideració pren especial rellevància en aquest cas tenint en compte possibles límits que es poguessin considerar i l’interès manifest de la persona reclamant. En segon lloc i pel que fa als límits, l’Ajuntament invoca l’article 14.1.j) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), és a dir, el secret professional i la propietat intel·lectual i industrial motiu pel qual “NO es faciliten còpies íntegres de projectes tècnics elaborats per tercers si no es disposa de l’autorització expressa del tècnic que els ha elaborat i signat”, requisit que no preveu la legislació estatal. En canvi, sí preveu l’LTAIPBGE en els casos en què l’aplicació d’algun dels límits no afecti la totalitat de la informació, s’ha de concedir l’accés parcial prèvia omissió de la informació afectada pel límit llevat que d’això resulti una informació distorsionada o que no tingui sentit. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant quina part de la informació ha estat omesa (article 16). En caràcter previ a la ponderació, convé recordar que com a principi general, l’operador jurídic de Catalunya ha de regir-se amb normalitat per les lleis emanades del Parlament, tant per raons de proximitat física i (especialment en el cas dels organismes públics) institucional, com perquè les lleis catalanes de desenvolupament solen incorporar en el seu relat normatiu (així ho fa en tot cas l’LTAIPBG) els preceptes de la llei bàsica corresponent, més els de majors concreció i desenvolupament, oferint d’aquesta manera una regulació única i més completa. En el cas concret, el límit invocat equival al límit establert per l’LTAIPBG en l’article 21.1.g) relatiu al secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. Pel que fa a la justificació per la qual no es faciliten còpies, aquesta Comissió ja s’ha expressat al respecte . L’article 69.7 del DTAIP, entén que l'accés a la informació pública pot suposar un perjudici al secret professional quan l'accés perjudica, entre d'altres, informacions secretes de valor empresarial, d'acord amb la regulació del secret empresarial. Així mateix, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets de propietat intel·lectual i industrial quan, entre d'altres, l'accés causa un perjudici als drets d'explotació i rendiment econòmic. Dit això i pel que fa al secret professional , aquesta Comissió considera que en cap cas es pot considerar que un projecte d’obres perjudiqui informació secreta de valor empresarial que estigui subjecte a aquesta protecció d’acord amb les consideracions de l’article 1 de la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de secrets empresarials i, en qualsevol cas, no s’ha acreditat adequadament la seva existència. Pel que fa al dret de propietat intel·lectual, segons la legislació de propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual), el titular originari dels drets de propietat intel·lectual és el creador, que sempre és una (o més d’una) persona física, en aquest cas l’arquitecte/a i/o enginyer/a que hagi redactat el projecte. Així mateix, aquesta normativa distingeix entre els drets morals del creador (atribució o reconeixement d’autoria, divulgació, preservació de la integritat, entre altres), que són inalienables, i els drets d’explotació, que inclou la reproducció i l’aprofitament econòmic, que poden ser objecte de cessió. La distinció entre drets morals i drets d’explotació de la propietat intel·lectual pot portar fàcilment a l’existència de titulars diferents. L’autor del projecte tècnic (titular dels drets morals) i els drets d’explotació (en cas que els hagi cedit total o parcialment a la persona/entitat que li hagi encarregat/comprat el projecte). Per tant, a l’hora de ponderar aquests drets (morals i d’explotació) caldria conèixer a qui corresponen cadascun d’ells. En qualsevol cas, l’accés a un document protegit pel dret de propietat intel·lectual no afectarà previsiblement els drets morals del seu creador. Sí, però, que podria afectar el dret d’explotació en funció de com es realitzi aquest accés. Per tant, el límit de propietat intel·lectual no pot operar com a límit a l’accés, sinó com a límit a la seva utilització o explotació per part de la persona sol·licitant. Si tenim en compte que entre els drets d’explotació hi ha la reproducció i l’aprofitament econòmic, en el cas concret, caldrà ponderar si és compatible aquest dret amb el dret d’accés mitjançant còpia digital, tenint en compte el caràcter d’interessat de la persona reclamant i les previsions establertes en la legislació de procediment administratiu i que l’obtenció de la còpia no és amb finalitats d’aprofitament econòmic, sinó la defensa d’uns drets o interessos legítims com ja s’ha exposat. http://www.gaip.cat/ca/detall/normativa/Dictamen- 2016_01 En darrer terme, i pel que fa al dret de propietat industrial que protegeix bàsicament els drets d’explotació de patents i marques, no és d’aplicació en el cas que ens ocupa. Així doncs, tenim que per una banda que l’article 53 LPAC preveu el dret a obtenir còpia dels documents que formin part d’un procediment a les persones interessades i que l’article 52 del Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics diu “D’acord amb el que preveu l’article 53.1.a) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, el dret d’accés de les persones interessades que es relacionin electrònicament amb les administracions públiques a l’expedient electrònic i, si s’escau, a l’obtenció d’una còpia total o parcial d’aquest, s’entén satisfet mitjançant la posada a disposició de l’expedient esmentat en el Punt d’accés general electrònic de l’administració competent o a la seu electrònica o seu electrònica associada que correspongui. A aquest efecte, l’administració destinatària de la sol·licitud ha de remetre a l’interessat o, si s’escau, al seu representant l’adreça electrònica o el localitzador que doni accés a l’expedient electrònic posat a disposició, i ha de garantir l’accés durant el temps que determini la corresponent política de gestió de documents electrònics, sempre d’acord amb el dictamen de valoració emès per l’autoritat qualificadora corresponent, i el compliment de la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal i de transparència i accés a la informació pública i de patrimoni documental, històric i cultural”. I per una altra, i d’acord amb l’LTAIPBG, que els límits al dret d’accés s’han d’interpretar d’acord amb la finalitat i tenint en compte les circumstàncies del cas concret (article 20.1), s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia (article 20.2) i que aquests han de ser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22.1). Per tot el que s’ha argumentat, aquesta Comissió considera que tenint en compte les circumstàncies concretes exposades, és procedent estimar el dret d’accés a disposar de còpia digital de la llicència i del projecte tècnic sol·licitat amb el benentès que, és responsabilitat de l’administració reclamada aplicar allò disposat a l’article 24 de l’LTAIPBG, abans de lliurar la informació pública sol·licitada, d’acord amb l’article 25 de l’LTAIPBG. Advertir a la persona reclamant que és responsabilitat seva usar aquesta informació amb la finalitat de defensa dels seus drets i que en cas contrari s’exposa a les accions legals que poden endegar els titulars del drets d’explotació. Pel que fa a la informació sol·licitada relativa a la titularitat del camí afectat pel canvi de traçat, aquesta Comissió considera que s’ha de satisfer el dret d’accés a aquesta informació pública. En el cas que l’Ajuntament no disposi d’aquesta informació, és la resposta que cal donar-li a la persona reclamant. 4. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció púbica de secretaria. L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podria estar classificat dins el nivell Llicències i comunicacions urbanístiques (codi 0139) i sèrie Llicències urbanístiques (2436). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 698/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i reclamada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que faciliti l’accés a la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 698/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.