Acceso a datos de matriculaciones y graduados en Esplugues de Llobregat con valores inferiores a cinco alumnos

Resolució 864/2023, de 21 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 698/2023 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Dades del nombre d’estudiants matriculats quan sigui inferior a 5, que s’han substituït per un asterisc per tal d’impedir la identificació individual dels estudiants en el context d’una petició de les persones residents a Esplugues de Llobregat que s'han matriculat i que s’han graduat en els graus universitaris o de formació professional, segregat per sexe i diferenciat per tots els ensenyaments dels anys 2019 a 2023. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’objecte de la reclamació consisteix en tenir accés a les dades del nombre d’estudiants matriculats quan sigui inferior a 5, que s’han substituït per un asterisc per tal d’impedir la identificació individual atesa la concurrència d’aquest límit sobre l’afectació a dades personals, es considera desproporcionat mantenir la referència genèrica quan es refereix a un municipi sense indicar les referències del centre docent, atesa la pràctica manca de risc d’identificació de les persones concernides. Paraules clau: Departament d’Educació. Informació lliurada. Dades personals. Risc d’identificació de les persones afectades per les dades personals. Reclamació contra lliurament parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 26 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 698/2023, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 28 de juny de 2023 la reclamant presenta al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya una petició d’informació, on es demana les dades de les persones residents a Esplugues de Llobregat que s'han matriculat i que s’han graduat en els graus universitaris o de formació professional, segregat per sexe i diferenciat per tots els ensenyaments dels 2019 a 2023. A la reclamació es diu que s’ha rebut resposta parcial del Departament ja que “En l’Excel adjunt les dades inferiors a 5 no es mostren, i es substitueixen per un *. Per poder fer l'anàlisi desagregat per sexe necessitem totes les dades, encara que siguin inferiors a 5. Sinó, no podem fer l'anàlisi desagregat per sexes. Sol·licito que se'ns torni a enviar l’Excel adjunt en la resolució, amb totes les dades, encara que siguin inferiors a 5”. El 7 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 7 d’agost de 2023 la GAIP comunica la reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 25 d’agost de 2023 la GAIP rep del Departament d’Educació l’expedient sobre la petició d’informació de la qual deriva la reclamació, la informació lliurada a la reclamant i l’informe on específicament es justifica la raó de la substitució del símbol * quan les dades són inferiors a 5 alumnes matriculats atesa la recomanació sobre protecció de dades manifestada per l’Autoritat Catalana de Protecció de dades que en el Dictamen 50/2021 relatiu a una petició equivalent formulada pel Departament de Recerca i Universitats. Així el Departament d’Educació en aquesta petició va aplicar la consideració de que “la necessitat d’agregació de les dades en el cas que el nombre d’estudiants sigui inferior a 5, com s’ha fet en aquest cas, que s’han facilitat les dades de matriculats i titulats d’acord amb la normativa vigent i el dictamen de l’APDCAT esmentat, i s’han substituït les dades de valor inferior a 5 per un asterisc per tal d’impedir la identificació individual dels estudiants”. L’1 de setembre de 2023 la GAIP va traslladar aquesta informació al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat i en data 13 de setembre de 2023 la Secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya Departament de Recerca i Universitats envia escrit a la GAIP on es dona la seva conformitat a la resposta realitzada pel Departament d’Educació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació pública i límits L’objecte de la reclamació consisteix en tenir accés a les dades del nombre d’estudiants matriculats quan sigui inferior a 5, que s’han substituït per un asterisc per tal d’impedir la identificació individual dels estudiants en el context d’una petició de les persones residents a Esplugues de Llobregat que s'han matriculat i que s’han graduat en els graus universitaris o de formació professional, segregat per sexe i diferenciat per tots els ensenyaments dels 2019 a 2023. Es constata per aquesta Comissió que la informació reclamada té la consideració d’informació pública als efectes d’allò establert a l’article 2 de l’LTAIPBG i el que esdevé controvertit en aquesta reclamació fa referència a la presència d’una limitació de les previstes a l’article 21 de l’LTAIPBG com és la relativa a la deguda preservació de les dades personals que restringiria el degut accés a la informació reclamada. La reclamació s’adreça a aquella informació sobre les dades de les persones residents a Esplugues de Llobregat que s'han matriculat i que s’han graduat en els graus universitaris o de formació professional, segregat per sexe i diferenciat per tots els ensenyaments dels 2019 a 2023, que en el supòsit d’un nombre d’alumnes matriculats inferior a cinc, no s’indica el nombre i es substitueix per un asterisc, sense poder conèixer cap dels elements que permeten analitzar la situació de les matriculacions en els diversos estudis i per raó de gènere, entre d’altres indicadors, en aquell municipi. Es per aquest motiu que el reclamant demana concretament que per a l’àmbit del municipi d’Esplugues del Llobregat, es puguin conèixer igualment les dades de les persones residents que s’han ocultat amb una referència genèrica d’un asterisc, quan es tracta de menys de cinc alumnes, amb la finalitat d’impedir la seva identificació atès el nombre tant reduït d’alumnes en aquestes circumstàncies. Aquesta Comissió coincideix, amb caràcter general, amb el criteri ja palesat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), sobre la necessitat d’agregació de les dades en el cas que el nombre d’estudiants matriculats i titulats és inferior a cinc, atès allò que disposen els articles 13.2 i articles 25 i 26 de la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funció estadística pública, per tal de preservar l’afectació a dades personals en els casos en que la identificació no comporta únicament la possibilitat de recuperar el nom o l’adreça d’una persona, sinó que inclou també la “identificabilitat potencial per singularització, vinculabilitat o inferència”, és a dir, no es tracta només de la possibilitat d’identificació directa de la persona, sinó també indirecta (Dictamen CNS 50/2021 de l’APDCAT). Tot i que s’ha d’advertir, tal i com es diu en l’esmentat dictamen de l’APDCAT, que el risc de reidentificar la persona, de l’alumne en aquest cas, serà un risc molt baix, no només des del punt de vista de la seva probabilitat (es produiria només en centres amb un baix percentatge d’alumnes matriculats en un Grau d’universitat pública catalana), sinó també en la seva gravetat, atès que la informació que es pot inferir no seria una informació que formi part de categories especials de dades, que sigui especialment sensible, o que pugui donar lloc a discriminació, tenint en compte, a més, que la informació que es podria inferir tampoc seria complerta, ja que només faria referència tan sols a les persones matriculades en un Grau d’una universitat pública catalana. D’acord amb això, i per tal d’ajustar el dret d’accés amb la deguda protecció de les dades personals, en l’esmentat Dictamen es mencionen les tècniques que poden evitar el risc d’identificació, entre les quals es fa referència a que es lliurin les dades dels alumnes matriculats ocultant la menció del nom del centre docent, ja que si la difusió d’informació es realitza a nivell de centre permet una reidentificació senzilla si el número de casos és baix, com succeeix quan es tracta de menys de cinc alumnes i es per això que a l’informe es considera que cal lliurar la informació de les matriculacions a nivell de comarca i municipi. Això redueix de forma important les possibilitats de reidentificació, que es circumscriurien en gran mesura a aquells municipis que només comptin amb un únic centre de secundària. A la resposta del Departament d’Educació a la qual dona la seva conformitat el Consell Interuniversitari de Catalunya s’utilitza la indicació de l’asterisc quan el nombre d’alumnes matriculats és inferir a cinc, però s’ha de posar de relleu que al llistat Excel lliurat no es fa referència al centre educatiu, sinó que les dades van referides al municipi, en aquest cas d’Esplugues del Llobregat, per la qual cosa malgrat que efectivament s’impediria conèixer les dades personals mitjançant la reidentificació dels alumnes, d’altra banda, podria considerar-se desproporcionada des del punt de vista del risc existent en conèixer les dades personals en el marc d’un municipi de les dimensions del d’Esplugues del Llobregat que és sobre el qual es demana la informació de les dades de matriculacions inferiors a cinc. Aquesta precisió és rellevant ja que si la referència de les dades obtingudes va referida a tot l’àmbit dels alumnes matriculats d’aquell municipi d’Esplugues del Llobregat, una població prou important com per a que si no s’afegeix la referència al centre docent, com és el cas, es pugui permetre donar la informació sobre els alumnes matriculats segons els graus universitaris o de formació professional, segregat per sexe i diferenciat per tots els ensenyaments dels 2019 a 2023, sense desmerèixer o afectar a les dades personals, seguint el criteri manifestat per l’autoritat de protecció de dades catalana. Si es segueix el criteri d’indicar amb un asterisc les dades dels alumnes matriculats quan es inferior a cinc, quan no hi ha referències al centre docent, tot i no apreciar a penes cap risc de reidentificació atès que va referit a la població municipal en general, el cert és que el resultat de la informació lliurada, és veu greument afectada en la seva finalitat d’obtenir uns indicadors que permetin conèixer la situació de les matriculacions en els diversos estudis, per raó de gènere, entre d’altres indicadors, en aquell municipi, que és l’interès en l’accés a aquesta informació publica, que es veuria restringit atesa la quantitat d’omissions de dades sobre les característiques de les matricules on en més del cinquanta per cent dels supòsits es respon amb un asterisc. D’acord amb l’exposat, aquesta Comissió considera que la concurrència del risc a conèixer les dades personals mitjançant la reidentificació dels alumnes quan les dades van referides al conjunt de la població municipal, que com és el cas és un municipi de més de 45.000 habitants, sense incloure com a referència de les dades, en cap cas, la menció del centre docent, admet una ponderació que permet concloure que és procedent el lliurament de les dades sol·licitades dels alumnes matriculats quan el seu nombre es inferior a cinc, sense que s’afecti el dret a la protecció de dades personals. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 698/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, i concretament que se li lliuri la informació consistent en el nombre d’estudiants matriculats quan sigui inferior a 5, que s’han substituït per un asterisc per tal d’impedir la identificació individual dels estudiants en el context d’una petició de les persones residents a Esplugues de Llobregat que s'han matriculat i que s’han graduat en els graus universitaris o de formació professional, segregat per sexe i diferenciat per tots els ensenyaments de 2019 a 2023. 2. Aquesta informació, en cap cas, s’ha de lliurar amb referència al centre docent concernit, sinó únicament en referència a la població del municipi d’Esplugues del Llobregat en el seu conjunt. 3. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que permeti lliuri la informació reclamada, en el termini màxim de 15 dies des de la notificació d’aquesta Resolució. 4. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a informar la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 698/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.