Pérdida de objeto 19/12/2019 · 38 días en resolverse

Acceso a convocatorias y documentación de las Juntas de Gobierno Local en el Ayuntamiento de Alcanar

Una regidora de la CUP solicitó al Ayuntamiento de Alcanar el acceso a las convocatorias y documentación de las Juntas de Gobierno Local. Tras la reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento accedió a facilitar la información. La GAIP resuelve finalizar el expediente por pérdida de objeto al haberse satisfecho la solicitud.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP admite la reclamación de electos locales basada en el artículo 164 TRLMRLC, considerando que el derecho de acceso de los concejales es un derecho reforzado derivado de la representación política.
2 Se establece que la legislación de transparencia es aplicable supletoriamente al derecho de información de los electos locales, permitiendo la vía de reclamación ante la GAIP.
3 El Ayuntamiento de Alcanar reconoció que el artículo 164.4 TRLMRLC ampara la solicitud, comprometiéndose a dar acceso a la documentación de los puntos del orden del día desde la convocatoria.
4 La resolución determina que la satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 797/2019, de 19 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 698/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Alcanar Informació reclamada: Convocatòries i documentació de les Juntes de Govern Local. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació de la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment. Concretament l’ha informada que a partir de la convocatòria de la propera Junta de Govern Local donarà accés als membres de l’oposició de la documentació relativa als punts de l’ordre del dia. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Convocatòries. Junta de Govern Local. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani d’informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 698/2019, presentada per una regidora de la CUP contra l’Ajuntament d’Alcanar, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juliol de 2019 la regidora reclamant invoca l’article 164.4 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i demana: Rebre la convocatòria i documentació que l'acompanya corresponent a les Juntes de Govern Local, des del mateix moment de la seva convocatòria. Per tal de fomentar la mateixa adjuntem el Dictamen de la GAIP 2/2017 Consulta general sobre accés dels i de les electes locals als expedients, que conclou el següent: "1a. Un regidor que no forma part de la Junta de Govern Local, per poder tenir accés als expedients d’aquest òrgan, ha de sol·licitar-ho a l’Alcalde?. No, ja que l’article 164.4 de la LMRLC obliga els ajuntaments a facilitar a tots els regidors i regidores la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos a l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, amb independència de què en siguin membres o no, des del mateix moment de la convocatòria. Per tant, aquest accés és directe i autònom, sense necessitat de requeriment o de sol·licitud prèvia a ningú". 3. La Reclamació presentada l’11 de novembre de 2019 assenyala que l’Ajuntament no ha donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 18 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alcanar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 9 de desembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament. Cita el Dictamen de la GAIP 2/2017 i, en coherència amb ell, considera que l’article 164.4 TRLMRLC empara la sol·licitud de la regidora reclamant i fa les següents consideracions en ordre a la interpretació del precepte citat: - Aquest article amplia el dret d’accés a la documentació que forma part dels expedients inclosos a l’ordre del dia a tots els membres de la corporació, i només als que formen part de l’òrgan col·legiat en qüestió.... – L’accés automàtic i en format electrònic no s’ha d’entendre amb caràcter indefinit, sinó que es pot limitar temporalment, de manera que la posada a disposició s’efectuarà un cop realitzada la convocatòria, però la seva duració podrà limitar-se temporalment. Per exemple, entenem que l’accés podrà acabar un cop s’hagi celebrat la sessió en qüestió. Un cop esgotat aquest marc temporal, que s’ha de definir, la posada a disposició ja no serà automàtica, però es podrà garantir l’accés sempre que es sol·liciti d’acord amb el marc normatiu aplicable. – Únicament empara l’accés íntegre a la documentació que acompanya les propostes d’acord que es sotmeten a l’aprovació de la Junta de Govern Local. L’accés a la resta de documentació que, en el seu cas, integri l’expedient administratiu requerirà formular una sol·licitud d’accés a la informació, per tal de garantir el bon funcionament de l’administració i la gestió de la informació concernida. Per tant, s’informa favorablement la possibilitat de reconèixer el dret a rebre la documentació íntegra que acompanya els assumptes inclosos a l’ordre del dia d’aquest òrgan des del moment de la seva convocatòria. En aplicació d’aquestes consideracions, el 9 de desembre de 2019 el Secretari general de l’Ajuntament d’Alcanar comunica a la regidora reclamant que a partir de la convocatòria de la Junta de Govern Local prevista per al 18 de desembre de 2019 els regidors i les regidores de l’oposició tindran accés a la documentació que acompanya els assumptes inclosos a l’ordre del dia d’aquest òrgan i l’adverteix que aquest accés es facilitarà des del moment de la convocatòria i finalitzarà unes hores després de la celebració de la sessió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació de la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment. Concretament l’ha informada que a partir de la convocatòria de la propera Junta de Govern Local donarà accés als membres de l’oposició de la documentació relativa als punts de l’ordre del dia. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de desembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 698/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del seu accés a la informació sol·licitada. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.