Inadmitida 12/08/2022 · 14 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por prematura relativa a la entrega de un informe del Departament de Drets Socials

Se solicitó al Departament de Drets Socials una copia de un informe relativo a contratos asistenciales de residencias para personas con discapacidad. El solicitante alegó que la entrega no debía demorarse si el informe ya existía. La GAIP inadmitió la reclamación por ser prematura, ya que la Administración aún disponía del plazo legal de 30 días para entregar la información.

Puntos clave de la argumentación

1 El artículo 36.1 de la LTAIPBG establece que, tras una resolución estimatoria, el órgano competente dispone de un plazo de treinta días para suministrar la información.
2 La Administración puede hacer un uso discrecional de dicho plazo de treinta días, independientemente de la complejidad de la elaboración de la información.
3 La GAIP no puede revisar el uso discrecional de este plazo ya que sus potestades de control se limitan a la estricta legalidad.
4 Los plazos señalados en días se entienden como hábiles conforme al artículo 30.2 de la Ley 39/2015.
5 Según el artículo 32 del RGAIP, las reclamaciones solo pueden interponerse una vez vencido el término previsto para la entrega de la información.

Texto completo

Resolució 700/2022, de 12 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 697/2022 Administració reclamada: Departament de Drets Socials Informació reclamada: Còpia d’un informe sol·licitat per la mesa de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Els antecedents posen de manifest que en el moment de formalitzar-se aquesta reclamació, no s’ha esgotat encara el termini de què disposa l’Administració per lliurar la informació, de manera que resulta prematura i s’ha d’inadmetre per aquesta causa, sens perjudici que si quan expiri el termini per proveir la informació persisteix la inactivitat de l’administració, la persona reclamant pugui presentar vàlidament aleshores una nova reclamació per obtenir-la. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials. Informes. Reclamació contra manca de lliurament. Termini per al lliurament de la informació. Reclamació prematura. Inadmissió. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 697/2022, presentada contra el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de juliol de 2022 la persona reclamant sol·licita al Departament de Drets Socials una còpia de l’informe que la Mesa de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya hauria adreçat al Departament de Drets Socials el dia 16.06.2022 relatiu a la suspensió o cancel·lació unilateral del contracte assistencials de les institucions adjudicatàries de gestió de places residencials públiques de persones amb discapacitat. 3. El 29 de juliol de 2022, la Direcció de Serveis del Departament de Drets Socials resol la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior estimant el dret d’accés a la informació sol·licitada i indicant que aquesta serà subministrada en el format sol·licitat en el termini de 30 dies hàbils següents a la resolució. 4. La Reclamació presentada el 29 de juliol de 2022 indica: “aquesta part no entén que si ja es disposa de l’informe i el mateix ha estat enviat a la Comissió de Peticions, per què no se m’entrega una còpia literal sol·licitada amb la resolució estimatòria de l’accés a l’informe. Tampoc entenc perquè se m’ha de subministrar dins dels 30 dies hàbils següents a la comunicació de la resolució sense haver-hi cap justificació motivada a la resolució.” Fonaments jurídics 1. Inadmissió de la Reclamació per prematura L’article 36.1 LTAIPBG disposa que “si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat , en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trena dies”. Segurament, el legislador ha inclòs aquesta previsió entenent que, més enllà de l’anàlisi jurídica sobre el dret d’accés que s’ha de fer dins del termini de resolució de la sol·licitud, la recopilació i elaboració de la informació pot requerir d’un temps addicional, necessari per a l’Administració per complir amb el lliurament de la informació prèviament estimada. Es tracta d’un termini sensiblement més llarg que l’establert a la llei de transparència estatal 19/2013, del 19 de desembre, el què possiblement s’hagi de vincular amb què la llei catalana és molt més restrictiva amb els supòsits d’inadmissió per tasca d’elaboració o reelaboració que l’estatal. El tot cas, el cert és que la llei estableix aquest termini addicional de trenta dies a partir de la resolució estimatòria per lliurar materialment la informació, termini que l’administració pot usar i/o esgotar, o no; i malgrat que pugui estar pensat per a supòsits de complexitat d’elaboració que és possible que no concorrin respecte de la informació objecte de reclamació, el cert és que l’administració pot fer un ús discrecional d’aquest termini, i aquesta Comissió no pot revisar aquest acte discrecional perquè les seves potestats de control són d’estricte legalitat, i la llei no condiciona l’ús d’aquest termini a cap circumstància de complexitat. Per tant, cal concloure que l’administració ha actuat emparada per la llei, en el seu article 36.1 LTAIPBG, en disposar en la seva resolució estimatòria el lliurament de la informació dins del termini de trenta dies següents, que s’han d’entendre hàbils, de conformitat amb l’article 30.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que disposa que “sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies, s’entén que aquests són hàbils, i s’exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius. Quan els terminis s’hagin assenyalat per dies naturals per declarar-ho així una llei o el dret de la Unió Europea, s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents”. L’article 32 RGAIP regula els terminis en què es poden interposar les reclamacions a la GAIP: “1. Les reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública s'han d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: (...) d) El venciment del termini previst pels articles 35.3 i 36.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. L’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requeriments establerts als preceptes anteriors, inclòs l’article 32 RGAIP transcrit. Els antecedents posen de manifest que en el moment de formalitzar -se aquesta reclamació, no s’ha esgotat encara el termini de què disposa l’Administració per lliurar la informació, de manera que resulta prematura i s’ha d’inadmetre per aquesta causa, sens perjudici que si quan expiri el termini per proveir la informació persisteix la inactivitat de l’administració, la persona reclamant pugui presentar vàlidament aleshores una nova reclamació per obtenir-la. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 d’agost de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 697/2022 per prematura i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.