Inadmisión de reclamación por solicitud de certificado de población por áreas básicas de salud al Ayuntamiento de Tarragona

Resolució 771/2021, de 13 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 696/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: No demana informació, sinó un certificat. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: L’emissió de certificacions és una pretensió que excedeix manifestament del dret d’accés a la informació pública, ja que, si bé també proporciona informació, requereix, a més a més, d’una tasca de comprovació i verificació de la informació i de la redacció de l’escrit de certificació, que no és preexistent a la sol·licitud. Les persones tenen dret a què les administracions públiques les emetin certificacions i compulses, però cap d’aquestes actuacions és emparada per l’LTAIPBG, ja que no constitueixen informació pública i, per tant queden al marge del dret d’accés que pot garantir la GAIP. Paraules clau: Ajuntaments. Àrees bàsiques de salut. Certificacions. Reclamació contra lliurament parcial de la informació. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 696/2021, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de juny de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Tarragona mitjançant la qual, en termes literals, sol·licita: “Que li interessa que pel Senyor Secretari es lliuri certificat amb el nombre habitants que hi ha en les diferents àrees bàsiques de salut del municipi de Tarragona (ABS1, ABS2, ABS3, ABS4, ABS5, ABS6, ABS7 i ABS8) data 1.6.2021 segons les dades del padró continu del municipi. El motiu del certificat és conèixer l’evolució d’habitants en el municipi i estudiar l’àrea bàsica de salut segons la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’Ordenació Farmacèutica de Catalunya, *Les dades les requereixo a la data sol·licitada segons el registre del padró continu de l’Ajuntament. No estic interessat en les dades de l’INE a data 1.1.2020” 3. El 14 de juliol de 2021 l’Ajuntament de Tarragona dóna resposta a la instància anterior i argumenta, en termes literals, el següent: “Hem de manifestar-li que la darrera revisió padronal aprovada per l’Institut Nacional d’Estadística del Padró continu és la referida al dia 1 de gener de 2020. Publicada al BOE amb data 30- 12-2020, tal i com estableix el Reglament de Població i Demarcació Territorial del Ens locals, “que els Ajuntaments aprovaran la revisió dels seus padrons municipals amb referència a 1 de gener de cada any, formalitzant les actuacions dutes a terme durant l’exercici anterior i que el resultat numèric de la revisió anual serà el remès a l’Institut Nacional d’Estadística. Igualment, en converses mantingudes amb vostè de forma telefònica, ja ens consta que té el certificat de les Àrees bàsiques de salut que es va demanar a nom d’una altra persona. No obstant això, li adjuntem l’enllaç a la pàgina web de l’Ajuntament, en relació a la publicació del Govern obert i en concret de dades obertes, per si li pot interessar. https://seu- e.cat/ca/web/tarragona/dades-obertes/- /dadesobertes/showConjuntsDades/demografia?p_auth=Z2bQPhen”. 4. La Reclamació presentada el 5 d’agost de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior, i s’adjunta un escrit adreçat a la GAIP. L’escrit, entre d’altres consideracions, demana a la Comissió que s’admeti la present reclamació, i que es dicti una resolució estimatòria del dret d’accés, obligant a l’Administració a lliurar la informació demanada. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. L’article 53 LTAIPBG aprofundeix en el concepte d’informació pública, als efectes del dret d’accés a ella, en els termes següents: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. A la vista dels preceptes anteriors, cal concloure que l’emissió de certificacions és una pretensió que excedeix manifestament del dret d’accés a la informació pública, ja que, si bé també proporciona informació, requereix, a més a més, d’una tasca de comprovació i verificació de la informació i de la redacció de l’escrit de certificació, que no és preexistent a la sol·licitud. Les persones tenen dret a què les administracions públiques les emetin certificacions i compulses, però cap d’aquestes actuacions és emparada per l’LTAIPBG, ja que no constitueixen informació pública i, per tant queden al marge del dret d’accés que pot garantir la GAIP. Ateses les anteriors consideracions, és procedent inadmetre aquesta Reclamació perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’agost de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 696/2021 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.