Cuatro delegados sindicales de CSIF solicitaron al Ayuntamiento de Barcelona información detallada sobre personal de la Guàrdia Urbana (plantillas, gratificaciones y jornadas). Ante el silencio administrativo, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) estima las reclamaciones y obliga al Ayuntamiento a entregar la información por ser datos públicos inherentes a recursos humanos.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se califica como pública al ser datos inherentes a la gestión de recursos humanos que deben obrar en poder del Ayuntamiento.
2
Se reconoce un derecho de acceso reforzado a los solicitantes debido a su condición de delegados sindicales y al ejercicio de sus funciones representativas según la LOLS y el EBEP.
3
La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento ante los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento ni la estimación del derecho.
4
Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y requieren una motivación razonada por parte de la Administración, la cual no ha sido aportada en este caso.
5
Se recuerda la obligatoriedad de las administraciones de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación y el acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 1348/2024, de 24 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 695/2024, 706/2024, 707/2024 i 713/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Diversa, sobre qüestions de personal de la Guàrdia Urbana de
Barcelona (GUB).
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Segons els antecedents detallats en els números 1 a 4, la informació sol·licitada per
les persones reclamants, totes elles delegades sindicals de l’Ajuntament de Barcelona per la
CSIF, en aquest procediment acumulat consisteix en un conjunt d’informacions en matèria de
personal, relatives totes elles a la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Allò sol·licitat s’ha de qualificar d’informació pública i, a més, és reclamada per delegats
sindicals que fan constar expressament tant en les SAIP com en les Reclamacions davant
d’aquesta Comissió que estan exercint les tasques pròpies de l’activitat sindical.
Es pot suposar que la informació demanada es troba en poder de l’Ajuntament, atesa la
consideració de dades inherents als seus recursos humans. A més, tant les SAIP com les
Reclamacions detallen de manera clara la informació que es sol·licita, sense caure en
reiteracions. Els ítems especificats en les quatre SAIP que ara es tracten són plenament
reconeguts, doncs, per aquesta Comissió, que estima el dret d’accés a la informació
reclamada. Atès el volum de la informació requerida, es preveu un termini especial, per tal que
l’Ajuntament la pugui fornir degudament.
Paraules clau: Ajuntaments. Delegats sindicals. Guàrdia Urbana. Recursos humans.
Gratificacions. Complements. Funcions. Plantilles. Manca de col·laboració. Reclamació contra
silenci. Estimació. Sense límits.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 14 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 706/2024, presentada per un delegat
sindical de la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) a l’Ajuntament de
Barcelona contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de
la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut
resposta a la seva sol·licitat d’accés a la informació pública (SAIP).
La SAIP va ser presentada davant de l’Ajuntament de Barcelona en data 03 de febrer de
2024, i tenia per objecte el nombre d’empleats públics de POLICIA-GUB que exerceixen el
dret a cobrament –amb una gratificació de 150€ per dia- per l’assistència efectiva en els
Dies d’especial significació (DES) i Festius oficials intersetmanals retribuïts segons l’Acord
de Condicions Laborals 2021- 2024, en xifres absolutes i desglossades segons una sèrie
d’ítems que es detallen, i sempre per unitats i torns i per sexes (per anys, nombre total de
festius oficials, nombre total de DES, quantitat i tipus d’incidència, quantitat d’empleats que
no han pogut prestar servei en un dia Festiu oficial i causa, quantitat d’empleats que no han
pogut prestar servei en un dia DES i causa, entre d’altres).
El 14 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 707/2024, presentada per un delegat
sindical de la CSIF a l’Ajuntament de Barcelona contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta a la seva sol·licitat d’accés a la
informació pública (SAIP).
La SAIP va ser presentada davant de l’Ajuntament de Barcelona en data 03 de febrer de 2024, i tenia per objecte el nombre d’empleats públics en POLICIA-GUB amb reducció de
jornada, en xifres absolutes i desglossat segons una sèrie d’ítems que es detallen (total
d’empleats acollits a reducció de jornada, per categoria, tipus de reducció -diària o
compactada-, per reducció del 80 o del 60 per cert, per motiu, per unitats i torns i per
sexes).
El 15 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 695/2024, presentada per un delegat
sindical de la CSIF a l’Ajuntament de Barcelona contra el mateix Ajuntament, en relació
amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta a la seva sol·licitat d’accés a la
informació pública (SAIP).
La SAIP va ser presentada davant de l’Ajuntament de Barcelona en data 06 de març de
2024, i tenia per objecte el nombre de caporals de la Unitat de Deontologia i Afers Interns
(UDAI) secció Armes, quines són les seves funcions i quins complements cobren per la
pertinença a aquesta Unitat.
El 15 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 713/2024, presentada per un delegat
sindical de la CSIF a l’Ajuntament de Barcelona contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta a la seva sol·licitat d’accés a la
La SAIP va ser presentada davant de l’Ajuntament de Barcelona en data 11 de maig de
2023, i tenia per objecte la plantilla que conforma la GUB, desglossada per categories
(agents, caporals, sergents, subinspectors, inspectors, intendents i intendents majors), per
torn, centre de treball i gènere, així com el personal assignat a la segona activitat, per torn,
centre de treball, categoria i gènere).
En data 31 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment les quatre Reclamacions
anteriors (695, 706, 707 i 713, de 2024), informa a les persones reclamants sobre els
aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenten com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Els hi demana especialment que informin a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives
a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El mateix dia 31 de maig, la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona les dades
identificatives i de contacte de la persona o persones que el representaran a la sessió de
mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la
sessió.
El dia 9 de setembre de 2024 la GAIP reitera la petició de dates possibles i de les persones que representarien a l’Ajuntament en la sessió de mediació, i afegeix el requeriment d’un informe on s’exposin els antecedents de fet i els fonaments de dret del seu posicionament
en relació amb aquesta reclamació i respecte la sol·licitud d'accés a la informació de la qual
deriva, justificant raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la
informació que en quedaria afectada.
En data 30 de setembre de 2024 la GAIP reitera –per segona vegada- el requeriment
efectuat a l’Ajuntament de Barcelona, en els termes de l’antecedent anterior.
A data d’aquesta resolució, l’Ajuntament no ha donat resposta a cap dels requeriments
efectuats per aquesta Comissió.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
2. Acumulació de les Reclamacions 695/2024, 706/2024, 707/2024 i 713/2024
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un
procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una
identitat substancial o una connexió íntima.
Està clara la connexió entre les Reclamacions 695/2024, 706/2024, 707/2024 i 713/2024, atès
que les parts són les mateixes (el sindicat al qual pertanyen els delegats reclamants i
l’administració reclamada) i les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP, tot i no ser
repetitives ni idèntiques, tenen objectes similars i es presenten contra estimacions de les SAIP
per silenci administratiu.
En aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i
vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta
oportuna i ajustada a dret l’acumulació de les reclamacions esmentades.
3. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 7, 8 i 9 posen de manifest que l’Ajuntament de Barcelona no aporta a aquest
procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per
l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de
l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més,
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
4. Sobre la condició de delegat sindical dels reclamants
Com és habitual en la doctrina de la GAIP, cal fer una consideració especial de la posició que
ocupen els delegats reclamants. D’un cantó, i atès que la persona reclamant és delegada de
personal funcionari, cal considerar les disposicions del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30
d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP)
i, en la mesura que es desprèn que també ostenta la condició de delegada sindical, la Llei
Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS).
Els delegats sindicals, d’acord amb l’article 10.3.1 de l’LOLS “en el cas que no formin part del
comitè d'empresa, tenen les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres
dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les administracions
públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant un conveni
col·lectiu: 1r. Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a
disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar sigil
professional en les matèries en què legalment escaigui”. Aquest mateix article, apartat 3,
estableix que els delegats tenen el dret de “ser oïts per l'empresa prèviament a l’adopció de
mesures de caràcter col·lectiu que afectin els treballadors en general i els afiliats al seu sindicat
en particular, i especialment en els acomiadaments i sancions d'aquests últims”.
Per altra banda, l’article 39.1 de l’EBEP atribueix als delegats sindicals funcions de
representació dels treballadors públics i l’article 40 d’aquest Estatut, relatiu a les funcions i
legitimació dels òrgans de representació, estableix que les juntes de personal i els delegats de
personal tenen les funcions, en els seus àmbits respectius a ser informats de totes les sancions
imposades per faltes molt greus (40.1.c) i estan legitimats per iniciar, com a interessats, els
procediments administratius corresponents i exercir les accions en via administrativa o judicial
pel que fa l’àmbit de les seves funcions (40.2).
Aquesta condició és, doncs, rellevant en el supòsit que ens ocupa donat que l’ordenament
jurídic reconeix un dret d’accés a la informació pública reforçat en determinats casos i és un
element a considerar a l’hora de ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de
tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació. Convé igualment afegir que, en quant a les
garanties a les que es refereix l’article 24.2.b) de l’LTAPIBG, d’acord amb l’article 10.3.1 LOLS
els delegats sindicals estan subjectes al deure de sigil en aquelles matèries en les que la llei
així ho estableixi.
5. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
Segons els antecedents detallats en els números 1 a 4, la informació sol·licitada per les
persones reclamants, totes elles delegades sindicals de l’Ajuntament de Barcelona per la CSIF,
en aquest procediment acumulat consisteix en un conjunt d’informacions en matèria de
personal, relatives totes elles a la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Allò sol·licitat s’ha de qualificar d’informació pública i, a més, és reclamada per delegats
sindicals que fan constar expressament tant en les SAIP com en les Reclamacions davant
d’aquesta Comissió que estan exercint les tasques pròpies de l’activitat sindical.
Nogensmenys, per ser considerada informació pública, cal que la informació demanada es trobi
en poder de l’Ajuntament. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l’article 53 del Decret
8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, defineix la informació pública
en els termes següents: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol
dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden
legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici
de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser
temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la
data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”.
Es pot suposar que la informació demanada es troba en poder de l’Ajuntament, atesa la
consideració de dades inherents als seus recursos humans. A més, tant les SAIP com les
Reclamacions detallen de manera clara la informació que es sol·licita, sense caure en
reiteracions. Els ítems especificats en les quatre SAIP que ara es tracten són plenament
reconeguts, doncs, per aquesta Comissió, que estima el dret d’accés a la informació
reclamada. Atès el volum de la informació requerida, es preveu un termini especial, per tal que
l’Ajuntament la pugui fornir degudament.
Amb les precisions anteriors, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret d’accés a la
informació sol·licitada, llevat que hi concorrin causes que determinin la seva denegació. Tot i la
manca de col·laboració de l’ajuntament reclamat, no es previsible la concurrència de cap límit
legal a la informació sol·licitada, ni de cap causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud, motiu pel
qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sempre
que efectivament es trobi en poder de l’Ajuntament amb caràcter preexistent a la sol·licitud.
En el cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada així ho ha de fer constar
explícitament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a produir-la.
6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria
d’estar classificada dins el nivell Organització dels recursos humans (0057), sèrie Plantilla del
personal (1455) i Catàlegs de llocs de treball (1450) pel que fa a la plantilla i la descripció de les
funcions dels llocs de treball; Jornada de treball (0061) sèrie jornada i/o horari laboral (1497)
pel que fa a les jornades; i en darrer terme al nivell Sistema retributiu i previsió social (0063) i
sèrie Gratificacions i complements a les retribucions del personal (1514).
7. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
8. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 24 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar les Reclamacions 695/2024, 706/2024, 707/2024 i 713/2024 i declarar el dret de
les persones reclamants a la informació sol·licitada, en els termes que es recullen a les
diverses SAIP presentades, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a les persones reclamants la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos.
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 695/2024, 706/2024,
707/2024 i 713/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.