Reclamación por denegación de acceso a información sobre la estabilización de altos cargos y personal eventual de la Generalitat de Catalunya

Resolució 210/2024, de 22 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 693/2023 Administració reclamada: Departament de la Presidència. Secretaria d’Administració i Funció Pública. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diversa sobre consolidació a la funció pública d’alts càrrecs i personal eventual de la Generalitat de Catalunya. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació sol·licitada és informació pública d’acord amb l’LTAIPBG i s’ha de facilitar parcialment, conforme el que disposa aquesta reclamació. En el marc de les bases de dades, hem d’acceptar per reelaboració l’agregació o suma de dades o un mínim tractament de dades (com pot ser l’extracció d’una o més dades del conjunt sense que afecti ni l’estructura ni les altres dades) contingudes en una base de dades o en més d’una de manera que puguem fer-ne ús o explotar-les. Per definició, les bases de dades són un conjunt de dades amb una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicació, de manera que qualsevol d'elles pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l'estructura del conjunt ni les altres dades. La propietat fonamental d'una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Periodista. Interessat. Funció Pública. Estabilització. Reclamació contra inadmissió. Estimació parcial. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 25 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 693/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 19 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de la Presidència, concretament a la Secretaria d’Administració i Funció Pública, la informació següent: “- 1. Quants alts càrrecs del sector públic de la Generalitat (ja sigui directors generals, secretaris, personal eventual o qualsevol tipus de lloc de lliure designació) s'han sotmès al procés d'estabilització de la Generalitat per reduir l'ocupació temporal arran d'una relació laboral prèvia amb l'administració. – 2. Com a alts càrrecs, especificar el seu nom i cognom, el lloc de treball actual i la descripció de les funcions actuals, tal com permet la llei de transparència. – 3. Quina relació laboral prèvia mantenien amb l'administració per estar legitimats a sotmetre's al procés d'estabilització, els anys en què es va produir i també en quina situació administrativa es trobaven si eren funcionaris (excedència, serveis especials o qualsevol tipologia prevista legalment). – 4. Quina ha sigut la plaça obtinguda (cos, grup i categoria) després del procés d'estabilització. – 5. Especificar si l'han adquirit a través d'un concurs d'oposició o un concurs de mèrits i per quin motiu s'ha optat per un o un altre procés. -6. Remetre els expedients corresponents per a l'obtenció de la plaça de funcionari de cadascun dels alts càrrecs del sector públic de la Generalitat que han participat en el procés d'estabilització. – 7. Indicar així les condicions retributives del lloc que ocupaven com a persona amb una relació laboral amb l'administració prèvia -i en quins anys- i les condicions retributives (sou base i complements) de la plaça obtinguda de destí després del procés d'estabilització, encara que ara mateix no l'estigui ocupant per exercir d'alt càrrec. – 8. Si en algun d'aquests casos, se n'ha derivat una comissió de serveis posterior després d'obtenir la plaça: especificar el cos i el grau de destí a més de totes les condicions retributives (sou base i complements) que se'n deriven. La Reclamació presentada el 25 de juliol de 2023 indica el següent: “La Generalitat ha denegat la sol·licitud en base l'article 29 lletra b de la Llei 19/2014, amb l'argument que la petició d'informació requereix una tasca "complexa d'elaboració". Una resposta que aquesta sol·licitant considera que no s'ajusta a dret ni encaixa amb els supòsits d'inadmissió previstos a la llei. La petició tan sols és conèixer els alts càrrecs, a través del procés d'estabilització, han aconseguit una plaça de funcionari i els corresponents expedients. No hi ha cap feina de reelaboració per part de l'administració. A més a més, el mateix article 29 b citat recull la possibilitat de donar la informació de manera "desglossada" o amb audiència prèvia de la sol·licitant, la qual cosa que en cap moment s'ha ofert per part de la Generalitat. Per tant, no considero que ens trobem davant una causa d'inadmissió recollida a la llei i demano a la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública que intervingui perquè la Generalitat lliuri la informació”. El 4 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació per la qual es comunica l’admissió provisional de la Reclamació és rebutjada automàticament pel sistema e-Notum en data 15 d’agost de 2023. El 7 d’agost de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència, concretament a la Secretaria d’Administració i Funció Pública, i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 15 de setembre de 2023 la GAIP rep un informe signat pel Cap de l’Àrea de Bon Govern i de la Inspecció General de Serveis de Personal de la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques on s’explicita el següent: “1. És una tasca d’elaboració inassumible. En la reclamació la persona interessada al·lega que es tracta “d’una resposta que aquesta sol·licitant considera que no s'ajusta a dret ni encaixa amb els supòsits d'inadmissió previstos a la llei.” en referència a la resolució emesa per part de l’Administració. La no admissió de la sol·licitud d’accés a la informació està motivada per la dificultat d’elaborar aquesta informació ja que no existeix per sí mateixa. Així doncs, per tal de lliurar la informació demanada es requereix una elaboració manual de creuament de dades i anàlisi del contingut que resulta inasumbile i desproporcionada, com s’explica en la resolució, degut a que no es troba recollida en un mitjà informàtic únic i suposa un volum de dades elevat. Conclusió Per tot l’exposat es considera que la Resolució de 14 de juliol de 2023 per la qual no s’admet la sol·licitud d’accés a la informació pública està justificada pels motius exposats en les consideracions anteriors en els termes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència”. El 22 de setembre de 2023 la GAIP sol·licita l’informe de l’APDCAT conforme la normativa aplicable. El 09 de novembre de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT i el dia 14 del mateix mes, la GAIP el tramet a l’òrgan reclamat per a que lliuri la informació conforme el posicionament de l’APDCAT. El dia 13 de novembre de 2023 es va fer trasllat d’aquest mateix informe de l’APDCAT a la persona reclamant per al seu coneixement. En data 16 de novembre de 2023 la GAIP rep el posicionament del Departament de la Presidència, en una comunicació signada per la subdirectora d'organització, informació i difusió on consta el següent: “En relació amb la comunicació rebuda en data 14/11/2023 respecte la Reclamació 693/2023 on ens feu arribar l'informe de l'APDCAT i ens doneu 10 dies per a lliurar la informació reclamada, us informem que quedem a l'espera de rebre la resolució de la reclamació mencionada on, si escau, es detalli concretament la informació a lliurar”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la condició de periodista de la persona reclamant En aquest punt cal recordar que l’LTAIPBG no fa cap diferència en relació a les persones que eventualment puguin exercir el dret d’accés a la informació pública davant dels subjectes obligats per la Llei a atendre les seves sol·licituds. La Llei reconeix el dret a totes les persones majors de 16 anys, i, en principi, la condició de periodista de la persona reclamant no hauria de tenir incidència en com les administracions públiques resolen la seva sol·licitud o reclamació d’accés a la informació. Amb tot, ja existeixen resolucions de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem on es posa de manifest que: “Cuando el solicitante de información es un periodista deben redoblarse estas cautelas para no interferir en la libertad de expresión y comunicación libre de información de los medios de comunicación, derechos fundamentales protegidos constitucionalmente” (Vegeu, per totes, la STS 1256/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1256). Aquesta doctrina és del tot coherent amb la pronunciada pel Tribunal Europeu de Dret Humans, per exemple, en la seva resolució relativa al cas de Szurovecz v. Hungary de data 8 de octubre de 2019 on sentencia el següent: “(...) la recopilació prèvia d'informació és un pas preparatori essencial al periodisme i és una part inherent i protegida de la llibertat de premsa. Els obstacles generats per dificultar l'accés a la informació d'interès públic poden dissuadir els qui treballen als mitjans de comunicació o en àmbits que reivindiquin aquests assumptes. Com a conseqüència, és possible que ja no puguin exercir el seu paper fonamental com a “guardians públics”, i la seva capacitat per facilitar informació precisa i fiable es pot veure afectada negativament (…) El paper de “guardià” dels mitjans de comunicació adquireix especial importància en tals contextos, ja que la seva presència és una garantia que les autoritats poden rendir comptes per les seves conductes (…) el Tribunal està convençut que l'informe que el demandant pretenia preparar feia referència a una qüestió d'interès públic, on hi havia poc marge per a les restriccions a la llibertat d’expressió en virtut de l’article 10, apartat 2, del Conveni Europeu de Drets Humans (…)”. (La traducció és nostra). 3. Sobre l’objecte de la reclamació i el subjecte reclamat En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Administració ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’òrgan reclamat resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Altrament, l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP), concreta que és informació pública objecte del dret d’accés “tota la informació, qualsevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions.” 4. Sobre la tasca complexa d’elaboració com a fonament per a la inadmissió de la sol·licitud d’accés a la informació pública i el Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya En la Resolució de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, per la qual no s’admet la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit ZX0F2JN0J (PRE_2023_EXP_SIP001SOL2_00006577) signada el 14 de juliol de 2024 es declara el següent: “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 29.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que el que es sol·licita resulta una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, en el sentit que resulta una càrrega de treball inassumible i desproporcionada degut al gran volum de dades que conté la informació sol·licitada. A més, aquesta requereix ser elaborada per poder donar resposta acurada a la sol·licitud, degut a que no es troba recollida en un mitjà informàtic únic disponible i requereix d’un anàlisi del contingut de la informació”. Així doncs, quant als motius que permetin inadmetre una sol·licitud d’accés a la informació pública, cal tenir en compte que s’invoca per part de l’òrgan reclamat l’article 29.1.b LTAIPBG per a inadmetre la SAIP. Amb tot cal tenir present el que disposa l’article 66.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, als efectes del que preveu la lletra b) de l’article 29.1 LTAIPBG, que estableix que han de ser inadmeses les SAIP quan concorri alguna de les circumstàncies següents: “a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles; b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. I segueix en el punt 2 i 3 en aspectes no menys transcendents per a valorar aquesta qüestió: “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. A parer d’aquesta Comissió, el motiu invocat per a justificar la inadmissibilitat per aquesta qüestió no està suficientment fonamentat en la Resolució de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, per la qual no s’admet la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit ZX0F2JN0J (PRE_2023_EXP_SIP001SOL2_00006577). La resolució i el posterior informe estan absolutament mancats de dades objectivables que permetin a aquesta Comissió evidenciar el volum real de feina que suposaria per a l’organització atendre la sol·licitud d’accés, el còmput dels mitjans necessaris, l’equip que seria imprescindible per a dur-la a terme, entre d’altres qüestions. Cal tenir en compte que existeixen llistats subjectes a publicitat activa que contenen la relació d'alts càrrecs, persones que ocupen llocs de direcció política a l'Administració, i personal eventual, que ocupa un lloc de treball considerat de confiança o d’assessorament a un alt càrrec, i les seves retribucions, així com la relació de persones que exerceixen funcions d'especial responsabilitat gerencial en entitats dels sector públic. Aquests llistats estan disponibles aquí: https://administraciopublica.gencat.cat/ca/organitzacio/alts-carrecs-i-directius/ (data de darrera consulta, 05.02.2024), com a obligació de publicitat activa d’acord amb les previsions de l’LTAIPBG. A més, de totes aquestes persones la pròpia Generalitat té a disposició, en aplicatius com l’ATRI, tota la informació necessària per atendre la consulta plantejada per la periodista reclamant. Arribats a aquest punt, resulta pertinent també qüestionar la complexitat d'elaboració o reelaboració a partir d'informació existent en una o més bases de dades. Des del punt de vista semàntic elaborar significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions” i re-elaborar tornar a produir, preparar, transformar. En el marc de les bases de dades, hem d’acceptar per reelaboració l’agregació o suma de dades o un mínim tractament de dades (com pot ser l’extracció d’una o més dades del conjunt sense que afecti ni l’estructura ni les altres dades) contingudes en una base de dades o en més d’una de manera que puguem fer-ne ús o explotar-les. Per definició, les bases de dades són un conjunt de dades amb una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicació, de manera que qualsevol d'elles pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l'estructura del conjunt ni les altres dades. La propietat fonamental d'una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Així, les dades, prèviament definides i estructurades, es configuren com a registres en els quals es fan les diferents anotacions o assentaments i permet accedir i recuperar les dades aplicant diferents filtres i criteris de selecció. I és aquesta darrera característica on resideix la veritable raó de ser de les bases de dades: la possibilitat de recuperar només la informació que necessitem en cada moment, ordenar-la i fins i tot aplicar-hi operacions aritmètiques. Recordem, a més, que l’article 66.1.b) del Decret 8/2021 estableix que només es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per apreciar aquesta complexitat, es requereix que es donin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada, cosa que aquesta Comissió no aprecia en el supòsit concret que analitzem, i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics, element que tampoc s’aprecia en el cas que ens ara ens ocupa com venim argumentant. D’altra banda, cal tenir en compte, a més, que molta de la informació sol·licitada per la persona reclamant es troba perfectament emmagatzemada, endreçada i disponible al Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya, el contingut del qual és regulat al Decret 71/1987, de 15 de gener, d'aprovació del Reglament del Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya. Com a registre electrònic que és, és perfectament possible extreure’n les dades que pertoquin, a fi de poder-les oferir, quan així procedeixi i sigui pertinent, en relació a l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Recordem que entre la informació que ha de constar necessàriament al Registre General de personal es troba la següent: “Article 7: Constaran en el Registre informàtic les dades que en els articles següents es detallen, referents a: 7.1 La identificació personal. 7.2 La vinculació amb la Generalitat, el seu inici i la seva finalització. 7.3 Els llocs de treball o els càrrecs ocupats. 7.4 Les situacions administratives o laborals. 7.5 L’antiguitat. 7.6 El grau personal. 7.7 Les retribucions i el sistema de previsió social. (...)”. Igualment, l’Article 8 determina que el registre de cada persona s’iniciarà amb la inscripció de les dades personals i de la seva vinculació amb el detall següent: “Cognoms i nom. (...) Sistema d’accés a l’Administració de la Generalitat. Classe de personal. Cos, escala o categoria laboral. (...). Data del nomenament o del contracte i, si s’escau, data de publicació. (...) Data i motiu de finalització de la vinculació”. A més, l’article 9 determina que : “En relació amb els llocs de treball i els càrrecs que inicialment i successiva ocuparà cada persona, s’anotaran les dades següents: Nom i codi del lloc o càrrec. Nivell del lloc o càrrec. Forma d’accés al lloc o al càrrec. Centre de treball i localitat. Departament i Unitat Directiva. Data de presa de possessió o d’incorporació. Complements específic i de destinació. Data i motiu de finalització en l’ocupació del lloc o el càrrec.” En definitiva, en el cas que ens ocupa, aquesta Comissió no considera ajustada a Dret la invocació de la causa d’inadmissibilitat esgrimida per la Secretaria d’Administració i Funció Pública del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. 5. Sobre els límits que concorren en aquest supòsit i la informació que s’ha de lliurar a la persona reclamant Malgrat que aquesta Comissió no aprecia el motiu que ha invocat el Departament de la Presidència per a inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació pública que sustenta aquesta reclamació, és precís posar de manifest que la informació reclamada pot resultar afectada, en part, pel límit relatiu a la protecció de dades personals contingut als articles 23 i 24 de l’LTAIPBG. Això hagués obligat a l’òrgan reclamat a motivar i ponderar la seva resolució -cosa que no ha fet- en base als criteris establerts legalment. En aquest sentit i passant a resoldre la Reclamació, conforme a la normativa aplicable, aquesta Comissió coincideix amb el posicionament de l’APDCAT relatiu al primer ítem d’informació sol·licitat i referit a “Quants alts càrrecs del sector públic de la Generalitat (ja sigui directors generals, secretaris, personal eventual o qualsevol tipus de lloc de lliure designació) s'han sotmès al procés d'estabilització de la Generalitat per reduir l'ocupació temporal arran d'una relació laboral prèvia amb l'administració”. Aquesta informació és merament numèrica i res no impedeix a l’òrgan reclamat creuar la informació que obra en el seu poder a fi de poder obtenir aquesta dada. Així, per començar, cal recordar que els llistats que contenen la relació d'alts càrrecs, persones que ocupen llocs de direcció política a l'Administració, i personal eventual, que ocupa un lloc de treball considerat de confiança o d’assessorament a un alt càrrec, i les seves retribucions, així com la relació de persones que exerceixen funcions d'especial responsabilitat gerencial en entitats dels sector públic s’actualitzen mensualment i es publiquen, d’acord amb l’LTAIPBG, i que la informació que s’hauria de facilitar a la persona reclamant és la que es tenia a data de la reclamació. Per obtenir aquesta informació, el nombre, es pot desenvolupar una operació tan senzilla com creuar diversos llistats en format de full de càlcul (per exemple, en format csv, que es pot treballar en excel) extrets de les diferents bases de dades de les que disposi la Generalitat. Una vegada tenim el llistat d’alts càrrecs, l’hem de creuar amb els llistats de persones que han participat en qualsevol dels processos d’estabilització que ha emprès la Generalitat, fins a la data de la sol·licitud. Aquest creuament es pot realitzar amb una fórmula senzilla (consulv/valor buscat/taula de referència/posició que vols et torni/si es vol coincidència exacta o no) a l’abast de qualsevol paquet ofimàtic i usuari bàsic del programes que operen fulls de càlcul. Si tota la informació està amb una base dades SQL, Informix o similars la informació es pot creuar amb una senzilla consulta d’SQL, consulta que pot qualsevol informàtic amb els permisos necessaris. Amb l’obtenció d’aquest llistat ja es podria passar a facilitar els següents ítems d’informació sol·licitats, d’acord amb les consideracions i especificacions que es faran a continuació. Com a consideració general que cal posar de manifest, abans d’examinar cadascun dels altres punts que conformen la sol·licitud d’accés, és que és del tot previsible que les dades que ofereixi el creuament d’aquests dos llistats resultaran en una llista (a partir d’ara llista de referència), per força, molt més breu, que la que inclou els centenars d’alts càrrecs i personal eventual i assimilats de la Generalitat de Catalunya. Així, i de nou, tot això sembla revelar i reforçar l’argument que facilitar la informació reclamada a la persona sol·licitant no es pot considerar una tasca complexa, ni voluminosa. Pel que fa al segon ítem de la sol·licitud d’accés a la informació pública, consistent en “Com a alts càrrecs, especificar el seu nom i cognom, el lloc de treball actual i la descripció de les funcions actuals, tal com permet la llei de transparència”, cal palesar que la única dada que caldria fornir a la persona reclamant, si la resta d’informació encara apareix publicada -com a objecte de publicitat activa que és-, és el nom i el cognom i el lloc que ocupa en tant que alt càrrec, eventual, assimilat o persona que desenvolupa funcions d'especial responsabilitat gerencial en entitats dels sector que hagi concorregut als processos d’estabilització. De fet, aquest segon ítem, ja s’ha obtingut en el procés d’extreure el primer ítem demanat. Amb aquesta informació la persona reclamant pot consultar lliurement i directament qualsevol altra dada que li sigui menester perquè ja les té a la seva disposició en diversos espais de la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya i als webs corporatius. Pel cas que una o vàries persones que en el moment de formular-se la sol·licitud fossin alts càrrecs, personal eventual o assimilats de la Generalitat de Catalunya o bé desenvolupessin funcions d'especial responsabilitat gerencial en entitats dels sector públic, però que actualment ja no estiguin ocupant aquests llocs, sí que és necessari facilitar aquesta informació a la persona reclamant, és a dir, a banda de les dades identificatives també caldria facilitar el “lloc de treball i les funcions” que ostentava en el moment de registrar-se la sol·licitud d’accés. Pel que fa al tercer ítem, és a dir, quina relació laboral prèvia mantenien amb l'administració per estar legitimats a sotmetre's al procés d'estabilització, els anys en què es va produir i també en quina situació administrativa es trobaven si eren funcionaris (excedència, serveis especials o qualsevol tipologia prevista legalment) aquesta Comissió considera que cal acilitar de forma individualitzada la informació sol·licitada, en els termes següents. No pot bandejar-se l’obligació establerta a l’article 16.3. del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública que resa “Als efectes de la lletra b) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que la informació relativa a l'estructura organitzativa inclou la identificació amb nom i cognoms de les persones titulars de tots els òrgans i àrees que es preveuen a les normes esmentades. S'ha d'informar, a més, del seu telèfon i canal electrònic de contacte professional, i se n'ha de publicar el perfil i la trajectòria professionals i una identificació o referència de les disposicions mitjançant les quals se les nomena o designa”. Igualment, cal recordar el que disposa l’article 18 del mateix Decret: “Als efectes de la lletra b) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han d'identificar amb nom i cognoms les persones que tenen la condició de personal directiu d'acord amb els articles 5 i 7 d'aquest decret, les persones titulars de les unitats i àrees previstes en les normes de creació o estatutàries referides, així com els membres que formen part dels òrgans col·legiats de govern, la seva posició i el seu títol habilitant. S'ha d'informar, a més, del seu telèfon i canal electrònic de contacte professional, i se n'ha de publicar el perfil i la trajectòria professionals i una identificació o referència de les disposicions mitjançant les quals se les nomena o designa”. Vistos aquests preceptes, és clar, que la persona reclamant ha de poder disposar, conforme a les normes de publicitat activa que resulten d’aplicació, dels perfils i de les trajectòries professionals de les persones que apareguin en la llista que s’ha de configurar per a poder facilitar a la persona reclamant l’ítem 2 d’informació sol·licitada. Si aquestes trajectòries estan efectivament publicades, res no hi ha d’afegir el Departament reclamat, perquè la persona reclamant ja les té accessibles al web o a les seus electròniques corporatives. Pel cas que una o vàries persones que en el moment de formular-se la sol·licitud fossin alts càrrecs, personal eventual o assimilats de la Generalitat de Catalunya o bé desenvolupessin funcions d'especial responsabilitat gerencial en entitats dels sector públic, però que actualment ja no estiguin ocupant aquests llocs, sí que és necessari facilitar aquesta informació -trajectòria professional- a la persona reclamant si la informació ja no està disponible per al públic, conforme a les obligacions de publicitat activa. Donat que és informació, la de la trajectòria professional, que ha estat objecte de publicitat activa mentre que ha ocupat el càrrec i per tant, en tant que publicada, aquesta Comissió considera que no suposa un impacte excessiu en la seva privacitat. En qualsevol el legislador en aprovar aquesta obligació de publicitat activa ja ha ponderat que en aquest punt ha de prevaldre la transparència de la informació. Amb tot, pel que fa a aquest tercer ítem d’informació sol·licitada, l’APDCAT sosté, atenent al principi de minimització de les dades (art. 5.1.c) RGPD) que es pot donar compliment a l’LTAIPBG, facilitant a la persona reclamant la informació sol·licitada havent-la pseudonimitzat prèviament. Així entenem que, en relació amb la informació requerida en els punt 3, l’opció de facilitar informació pseudonimitzada (art. 4.5 RGPD i art. 70.6 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública), resulta menys intrusiva pels afectats, a efectes de ponderació. Tot i així, aquesta conclusió de l’APDCAT no és congruent amb allò que fa referència l’ítem 6 de la sol·licitud, com veurem. Pel que fa al quart ítem de la sol·licitud d’accés a la informació pública “Quina ha sigut la plaça obtinguda (cos, grup i categoria) després del procés d'estabilització” aquesta Comissió coincideix amb el parer de l’APDCAT i considera que d’acord amb l’LTAIPBG i amb la normativa de funció pública aplicable, s’ha de poder facilitar aquesta informació, sobretot quan, en desenvolupament de l’article 9.e) de l’LTAIPBG, l’article 21 del 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública determina que s’ha de fer públic el resultat dels a) Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral. b) Procediments de promoció interna. c) Procediments de provisió provisional i definitiva (...)” així com també, “(...) al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent (...) de la persona finalment seleccionada (...)”. Per tant, respecte de les persones que constin al llistat ja confegit per a donar resposta a l’ítem 2 de la sol·licitud d’accés s’ha de facilitar aquesta informació. Respecte de l’ítem cinquè de la sol·licitud, consistent en “5. Especificar si l'han adquirit a través d'un concurs d'oposició o un concurs de mèrits i per quin motiu s'ha optat per un o un altre procés”, a l’igual que en el supòsit anterior, des de la perspectiva de la protecció de dades no hi ha obstacle perquè es pugui fornir aquesta informació a la persona reclamant, tenint en compte, a més, que en desenvolupament de l’LTAIPBG (art.9) l’article 21 del 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública determina que: “1. Als efectes de la lletra e) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar, com ja hem dit, les convocatòries i els resultats de: a) Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral. b) Procediments de promoció interna. c) Procediments de provisió provisional i definitiva. d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins” i també s’ha de fer referència “(...) com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials (...)”. Pel que fa al sisè ítem de la sol·licitud també cal fer un esment a la sol·licitud d’accés als “expedients corresponents per a l'obtenció de la plaça de funcionari de cadascun dels alts càrrecs cal tenir en compte, en primer lloc que es fa referència als “expedients”, sense més concreció, relatius a diferents processos selectius. Amb tot, i malgrat que aquesta Comissió no ha tingut accés als expedients referits, és clar que en els expedients relatius a processos selectius constarà informació personal de diferents tipus, de totes aquelles persones que hagin concorregut en aquests processos. Tot i així, de la pròpia sol·licitud d’accés a la informació es pot desprendre fàcilment que la persona reclamant no demana accés a les dades de tots els opositors, sinó que exclusivament vol accedir a les dades referides als alts càrrecs que han participat els processos d’estabilització. Atès que com ja s’ha dit, la GAIP no ha pogut examinar el contingut dels expedients, pel cas que hi consti informació personal del tipus referit a l’article 23 de l’LTAIPBG, en concordança amb allò exposat a l’article 70.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública), l’accés a aquesta informació només seria possible si es disposa del consentiment exprés de la persona afectada. Amb tot, aquesta Comissió considera que també es pot facilitar l’accés parcial als expedients referits eliminant-ne prèviament les dades incloses a l’article 23 de l’LTAIPBG. Es precís advertir en aquest punt que correspon exclusivament a l’òrgan reclamat donar compliment a les previsions relatives a la protecció de dades personals, especialment, en aplicar adequadament les disposicions dels articles 23 i 24 de l’LTAIPBG. Com hem avançat, si l’APDCAT considera que la persona reclamant ha de poder accedir a aquests expedients, podrà comprovar de forma directa la informació sol·licitada a l’ítem 3, per tant, la previsió de pseudonimitzar les dades referides a l’ítem 3 esdevé innecessària. Quant al setè ítem de la sol·licitud d’accés referit a “7. Indicar així les condicions retributives del lloc que ocupaven com a persona amb una relació laboral amb l'administració prèvia -i en quins anys- i les condicions retributives (sou base i complements) de la plaça obtinguda de destí després del procés d'estabilització, encara que ara mateix no l'estigui ocupant per exercir d'alt càrrec”, es pot diferenciar en tres punts concrets. En primer lloc, aquesta Comissió entén que la informació sol·licitada relativa a les “condicions retributives del lloc que ocupaven com a persona amb una relació laboral amb l'administració prèvia -i en quins anys-“ no s’ha de facilitar de manera individualitzada per a cadascuna de les persones que s’inclogui a la llista de referència, atès que com bé explica l’APDCAT resulta desproporcionat facilitar-la per a la finalitat de la consulta, tot i atenent els principis que regeixen la protecció del dret fonamental a la protecció dades, com el principi de minimització de dades (art. 5 RGPDP). I només això, aquestes dades ja són objecte de publicitat activa d’acord amb l’LTAIPBG i per tant, només cal indicar-li a la persona reclamant on trobar les taules retributives de la Generalitat que correspongui. D’altra banda, i en segon lloc, aquest setè punt de la sol·licitud d’accés fa referència a les condicions retributives de la plaça obtinguda, informació, que com en el cas immediatament anterior, i pels mateixos motius, no cal que es proveeixi de manera individualitzada, de tal forma que únicament caldrà indicar-li a la persona reclamant on trobar les taules retributives de la Generalitat que siguin pertinents. Finalment, i en tercer lloc, aquest punt de la sol·licitud sembla també fer-se referència als funcionaris públics que gaudeixen de les garanties retributives regulades en els articles transcrits del Decret legislatiu 1/1997 i recorda que d’acord amb l’article 11.1 de la LTAIPBG, s’han de fer públiques: “b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec.”, i també, que segons l’article 31 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública “1. Als efectes de la lletra b) de l'article 11.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'han de fer públiques, amb identificació del nom, cognoms i càrrec, amb periodicitat mensual, tant les retribucions anuals dels alts càrrecs de les administracions públiques i del personal directiu de les entitats dels sectors públics d'aquestes, d'acord amb les taules retributives de l'any en curs, com les indemnitzacions i les dietes que efectivament hagin percebut.”. Per tant, i en definitiva, si aquestes dades s’han publicitat conforme a la normativa aplicable, només caldria indicar a la persona reclamant que així ha estat i el lloc on trobar-les. Si no ha estat així, caldria facilitar aquesta informació a la persona reclamant en relació a les persones que apareguin a la llista de referència. El darrer punt de la sol·licitud, el vuitè, fa referència a “Si en algun d'aquests casos, se n'ha derivat una comissió de serveis posterior després d'obtenir la plaça: especificar el cos i el grau de destí a més de totes les condicions retributives (sou base i complements) que se'n deriven.” En aquest punt, pel que fa a l’existència de comissions de servei posteriors, aquesta Comissió considera que s’ha de poder facilitar a la persona reclamant la informació de forma individualitzada per a cadascun dels integrants de la llista de referència que incorrin en aquest supòsit, de forma individualitzada. I això, perquè si l’interès de la persona reclamant es subsumeix en l’article 1.2 de l’LTAIPBG on es declara que “2. La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” ha de disposar de prou elements per a poder valorar la gestió administrativa que s’hagi dut a terme en aquests casos. Com no pot ser d’una altra manera el que podrà verificar la persona reclamant, és que s’han respectat les previsions del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (RGP), en relació a la comissió de serveis i a l’encàrrec de funcions com a sistemes extraordinaris de provisió reservats a llocs de treball de personal funcionari. Els condicionants afegits per APDCAT en el seu informe queden desvirtuats del sumatori de tota la informació que cal lliurar, ja sigui atenent a les obligacions de publicitat activa que apliquen en aquests supòsits, excepte les dades personals i les especialment protegides que han quedar excloses de l’accés. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’Ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part de diferents expedients administratius i bases de dades, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 693/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 5. 2. Requerir la Secretaria d’Administració i Funció Pública del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir la Secretaria d’Administració i Funció Pública del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 693/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.